Acció preventiva contra el desemparament i el maltractament infantil

Acció preventiva contra el desemparament i el maltractament infantil

Acció preventiva contra el desemparament i el maltractament infantil

AFST (Allegheny Family Screening Tool) de Pennsylvania-EEUU, i PIPPI (Programa d’Intervenció Per a la Prevenció de la Institucionalització) d’Itàlia.

Dimarts 14 de juny 2022, de 15h00 a 16h30

En línia. 
Les presentacions es faran en anglès. S’oferirà traducció simultània anglès-castellà

D’acord amb l’objectiu de la Convenció sobre els Drets de la Infància de desenvolupar mesures que garanteixin l’interès superior dels menors, les institucions públiques de molts de països, en col·laboració amb ONG i grups de recerca acadèmics, han dissenyat i desplegat des de finals del segle XX tot tipus de programes preventius i d’intervenció per protegir els drets de la infància en contextos familiars d’alta vulnerabilitat.

Els programes més avançats han posat el focus en la detecció precoç i l’acció preventiva de les situacions de desemparament o de maltractament, per així reduir la institucionalització dels menors i prevenir que els infants hagin de ser retirats del seu nucli familiar.

En aquest Innobreak presentarem dues experiències pioneres en aquest camp, dels EEUU i d’Itàlia:

  • AFST (Allegheny Family Screening Tool) de Pennsylvania, EEUU, un algoritme basat en l’anàlisi big data i la intel.ligència artificial que que proporciona als professionals de serveis socials una avaluació objectiva de les situacions de risc de desemparament infantil, ajudant-los així en la detecció de casos i en la presa de decisions per activar els protocols preventius i d’intervenció social. L’algoritme calcula l’índex de risc analitzant més de cent paràmetres i permet una gran precisió en la detecció de casos. Tanmateix, mentre que alguns estudis realitzats afirmen que és una eina de detecció més objectiva que l’avaluació humana, altres estudis han alertat sobre els seus possibles biaixos.
  • PIPPI (Programa d’Intervenció Per a la Prevenció de la Institucionalització) d’Itàlia, un programa d’intervenció intensiva i multidisciplinar en famílies vulnerables estès avui a tot el país que, a més d’oferir una eina per a l’avaluació i valoració de casos, articula un conjunt d’accions combinades en relació a les necessitats dels infants: atenció domiciliària intensiva, activitats grupals amb altres pares i mares, acompanyament per part de famílies voluntàries, i treball conjunt amb els mestres i treballadors socials de les escoles i els serveis socials. L’informe d’avaluació de la setena edició del programa 2018-2020 ha aportat evidències dels bons resultats obtinguts pel que fa a la reducció del nombre d’infants retirats de les seves famílies.

Ponents:

  • Erin Dalton, AFST (Allegheny County, EEUU)
  • Marco Ius, PIPPI (Universitat de Trieste, Itàlia)

Amb el suport de

Generalitat de Catalunya Departament de Drets Socials

Innobreaks

Acció preventiva contra el desemparament i el maltractament infantil

Acció preventiva contra el desemparament i el maltractament infantil

AFST (Allegheny Family Screening Tool) d’EEUU, i PIPPI (Programa d’Intervenció Per a la Prevenció de la Institucionalització) d’Itàlia – 14/06/2022 – Inscripcions obertes
Solucions 4.0 que empoderen i faciliten l’autonomia personal

Solucions 4.0 que empoderen i faciliten l’autonomia personal

APP&TOWN COMPAGNON (Espanya, Canadà) i REHAB-LAB (França) – Realitzat el 06/04/2022
Eines TIC per combatre la soledat de les persones grans

Eines TIC per combatre la soledat de les persones grans

TEKNOADINEKO (Euskadi) i ELDCARE (Catalunya) – Realitzat el 08/02/2022
Serveis en línia de suport psico-social entre iguals

Serveis en línia de suport psico-social entre iguals

CIRCLES (San Francisco, EEUU) i IPSO (Konstanz, Alemanya) – Realitzat el 14/12/2021

Els serveis socials davant les noves vulnerabilitats causades per la digitalització: l’e-social work

Els serveis socials davant les noves vulnerabilitats causades per la digitalització: l’e-social work

, ,
E-social work: els serveis socials davant les noves vulnerabilitats causades per la digitalització

En l’era digital actual el sector dels serveis socials es troba amb la necessitat d’especialitzar-se per donar resposta als nous problemes relacionats amb l’ús de les tecnologies. És el que es coneix com l’e-social work. Un nou camp d’intervenció necessari per donar resposta a unes noves vulnerabilitats que agreugen moltes situacions ateses pels serveis socials.

La normalització de l’ús d’Internet i de les tecnologies de la comunicació ha generat moltíssims canvis en els processos d’interacció i socialització de les persones, tant a nivell individual com col·lectiu, i ha alterat la manera com consumim i interpretem la informació. Entre aquests canvis es poden esmentar una sèrie d’avantatges, com ara la comoditat i l’estalvi de temps i despeses de transport. Per als treballadors socials, amb la formació adequada, l’ús d’aquestes tecnologies pot facilitar una assistència més àgil i de més abast que l’atenció en format exclusivament presencial.

Ara bé, la ràpida fusió de les vides de molts individus amb l’entorn digital també ha comportat l’aparició d’un conjunt de noves vulnerabilitats que poden afectar seriosament al benestar de les persones, i que en molts casos deriven de problemàtiques ja existents fora del món cibernètic però que prenen una altra forma.

Més connectats, però més vulnerables?

Aquestes noves eines de comunicació i informació, que ens obren finestres al coneixement i a la interacció d’una forma gairebé il·limitada, tenen el potencial d’influir radicalment en la manera en la que cada individu percep el món. Així, poden reforçar alguns aspectes positius de l’experiència humana: per exemple, apropar-nos a persones i comunitats i ajudar a mantenir un sentiment de pertinença.

Però, alhora que aquesta capacitat de mantenir-nos connectats i accessibles pot ser positiva, també ens deixa més exposats i vulnerables a factors sovint fora del nostre control. És aquí on rau la problemàtica associada a l’era digital, i on la innovació en tecnologies i serveis socials ha de desenvolupar un nou focus de prevenció i intervenció social.

A més, les desigualtats socials es veuen clarament reflectides en l’ús de les tecnologies, a les quals molts grups vulnerables no hi tenen un fàcil accés o hi troben barreres. Per exemple, les persones amb discapacitat sovint xoquen amb aplicacions que no són universalment accessibles. Per a les persones grans, la bretxa digital pot accentuar l’experiència d’aïllament i de manca de sentit de pertinença. Per a persones en situacions de maltractament, especialment les dones, les tecnologies poden suposar un risc afegit i una eina de control sense la protecció adequada. Per a altres persones, especialment adolescents i joves, l’ús mal gestionat d’aquestes tecnologies pot derivar en addiccions a les xarxes i plataformes digitals, problemes de salut (sedentarisme, problemes visuals i auditius, etc.), estrès tecnològic, deteriorament de les relacions en persona i, en casos greus, ciberassetjament.

Les problemàtiques principals de la nova realitat digital

Aquesta revolució en la manera en què ens comuniquem afecta de manera transversal tots els aspectes vitals, i és inseparable dels serveis socials o altres tipus d’intervencions. Així, sorgeix la necessitat de fomentar intervencions especialitzades en els problemes i riscos associats al món digital. Idealment, aquestes intervencions han de formar part de les branques d’assistència ja existents per tal d’oferir una atenció integral a les persones afectades. Per exemple:

  • Assetjament a l’escola que deriva en ciberassetjament
  • Violència de gènere i tecnologies que s’utilitzen com a eines de control
  • Situacions de tensió a la llar i risc d’addicció a les pantalles o sedentarisme 
  • Desconeixement de la ciberseguretat i risc de ser víctima d’estafes digitals o phishing

D’altres vegades es poden donar casos de mal ús de les tecnologies que no responen a situacions prèvies, i que poden causar en les víctimes un profund malestar i fins i tot seqüeles psicològiques: per exemple, l’stalking o assetjament digital per part d’una persona anònima malintencionada amb qui la víctima no té cap connexió personal. 

Això comporta que el sector de l’acció social hagi d’adaptar-se i desenvolupar nous protocols d’actuació per donar resposta a aquestes vulnerabilitats emergents, a més de prendre consciència de la problemàtica i trobar solucions a les diverses bretxes causades per l’auge de la vida digital. Això és especialment important en molts perfils ja vulnerables atesos pels serveis socials, per als quals aquestes noves vulnerabilitats digitals poden comportar un agreujament de la seva situació d’exclusió, dependència, aïllament o violència.

Aquestes noves actuacions formen part d’un nou àmbit d’especialització dels serveis socials que es coneix com e-social work, i es poden traduir, per exemple, en les següents accions:

  • Millorar l’accessibilitat digital de tots els ciutadans: ensenyar a aprofitar els avantatges de les eines digitals i com evitar els riscos que comporta (ciberassetjament, estafes, sexting, fatiga social, i grooming en el cas dels nens i adolescents, entre d’altres).
  • Prevenció de conductes addictives: informar als joves i als seus cuidadors sobre els riscos de l’ús insà de les tecnologies, i ensenyar-los a fer-ne un ús positiu i moderat.
  • Creació de protocols i recursos per a casos de violència digital: per exemple, ciberbullying, sovint vinculat al bullying escolar; ciberassetjament o stalking associats a casos de violència de gènere; i situacions en què una persona pateix amenaces i altres formes d’intimidació per part d’una persona anònima per vies digitals. Existeixen plataformes, com StopHaters, que ofereixen assessorament i assistència a persones que han patit algun tipus de violència digital. 
  • Educació sobre el grooming i eines de detecció: educar a pares, fills i educadors sobre aquest tipus d’assetjament digital en menors, per tal de prevenir-lo i detectar-lo.
  • Educació sobre seguretat digital: informar a la ciutadania sobre les pautes bàsiques per protegir-se de ciberatacs (com ara el phishing o les estafes digitals) i per mantenir el control sobre les dades personals per a no exposar informació sensible. Els adolescents, en particular, són proclius a compartir cert aspectes del seu dia a dia, com ara els llocs que visiten, que poden donar informació sobre els seus hàbits i vulnerabilitats a persones malintencionades.  
  • Creació d’espais de recolzament i seguiment: ja sigui individualitzat o col·lectiu, dins de les plataformes o xarxes socials, que tenen la responsabilitat de garantir la seguretat dels usuaris.
  • Desenvolupar eines segons el principi de “seguretat per disseny”: tal com proposa la iniciativa Safety by Design, és prioritari que les eines i plataformes es desenvolupin situant la seguretat en el centre del procés, i que permetin a l’usuari conèixer els termes d’ús amb claredat i tenir més control sobre la seva pròpia seguretat.

El treball social en el nou paradigma

Cada vegada són més les iniciatives que dins dels serveis socials intenten donar resposta a aquestes noves problemàtiques.

En l’àmbit de les persones grans, podem esmentar SEAP, un servei del Consell Comarcal del Baix Llobregat, a Catalunya, que fomenta el bon tracte cap a les persones grans i respostes eficaces a les seves situacions de fragilitat, entre les quals hi ha totes les que tenen a veure amb la bretxa digital.

En l’àmbit de la salut mental, a Espanya la plataforma digital SOM Salut Mental 360, de l’Orde Hospitalària Sant Joan de Déu, ofereix informació i nombrosos recursos relacionats amb les noves vulnerabilitats digitals, com el ciberassetjament i altres. O als EE.UU. i a Itàlia s’hi ha estès entre la gent jove el servei WOEBOT, un agent de conversa (xatbot) que ajuda a afrontar situacions de malestar entre els quals els derivats de les vulnerabilitats digitals i l’ús de les xarxes socials.

En l’àmbit de la discapacitat, hi ha una infinitat d’iniciatives que ajuden a reduir la bretxa digital de les persones. Podem esmentar, només a tal d’exemple, Easy reading, una eina d’Alemanya que permet fer les pàgines web accessibles a les persones amb discapacitats cognitives; o Voiceitt, un assistent de veu desenvolupat a Israel per a persones amb deficiències de la parla.

Aquestes iniciatives, entre moltes d’altres, són exemples de com la tecnologia, amb els protocols adequats, es pot fer servir per reforçar la seguretat de les persones dins i fora de la realitat digital. Tanmateix, encara hi ha un llarg camí per recórrer fins que comptem amb solucions clares i estandarditzades que minimitzin les vulnerabilitats inherents a l’auge digital.

A llarg termini, el treball social (o e-social work, en particular) té per davant una sèrie de reptes relacionats amb aquesta nova realitat. Malgrat tenir una certa visió general, encara no es compta amb dades detallades i predictives sobre quines són -i seran- les situacions en que es requereixi intervenció i quines necessitats i demandes tindran les persones en fer servir les eines digitals actuals i futures.

A més, també cal dedicar esforços a identificar quines necessitats té el sector de l’acció social per tal de respondre a aquestes situacions, i a desenvolupar sistemes en concordança, per tal d’analitzar el panorama i establir mecanismes holístics destinats a protegir la ciutadania, tant a l’entorn digital com fora d’aquest, a través de l’assistència especialitzada.

Referències

[1] Trabajo social on-line. El futuro de la intervención social. Digitum. Disponible a: https://digitum.um.es/digitum/bitstream/10201/51373/1/Trabajo%20social%20on-line.%20El%20futuro%20de%20la%20intervenci%c3%b3n%20social.pdf

[2] Los Servicios Sociales en la Era Digital. Escola de l’IGOP. Disponible a: http://escoladeligop.com/wp-content/uploads/2021/09/TFM_PSAC_Ismael_Ot_Padilla.pdf

[3] Six ways tech can help end gender-based violence. UNICEF. Disponible a: https://blogs.unicef.org/east-asia-pacific/six-ways-tech-can-help-end-gender-based-violence/

[4] StopHaters. Asociación contra el ciberacoso. Disponible a: https://www.stophaters.es/  

[5] Safety by Design. E-Safety. Disponible a: https://www.esafety.gov.au/industry/safety-by-design

Actualitat

Els serveis socials davant les noves vulnerabilitats causades per la digitalització: l’e-social work

Els serveis socials davant les noves vulnerabilitats causades per la digitalització: l’e-social work

E-social work, un nou camp d’intervenció per donar resposta a unes noves vulnerabilitats que agreugen moltes situacions ateses pels serveis socials. (Fundació iSocial, Maig 2022)
Iniciem el desenvolupament d’“All by myself”, un agregador d’eines TIC al servei de la discapacitat intel·lectual

Iniciem el desenvolupament d’“All by myself”, un agregador d’eines TIC al servei de la discapacitat intel·lectual

Impulsat per Fund.iSocial, Fund.AMPANS, Fund.Maresme, Fund.Catalana Síndrome de Down i Fund.Support-Girona.
Riscs i beneficis de la intervenció social en remot

Riscs i beneficis de la intervenció social en remot

La transformació digital ha afectat radicalment la manera com ens comuniquem. El sector dels serveis socials no n’és l’excepció. (Fundació iSocial, Maig 2022)
Simon Duffy: “El Suport Auto-dirigit només proposa tractar tothom com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres”

Simon Duffy: “El Suport Auto-dirigit només proposa tractar tothom com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres”

Simon Duffy ens explica els beneficis del Self-directed Support o Suport Auto-dirigit, i quines són les barreres que es troba aquesta metodologia. (Fundació iSocial, Maig 2022)

Riscs i beneficis de la intervenció social en remot

Riscs i beneficis de la intervenció social en remot

, ,
Riscs i beneficis de la intervenció social en remot

La transformació digital ha afectat radicalment la manera com ens comuniquem. El sector dels serveis socials no n’és l’excepció. Quins avantatges té la intervenció social en remot i quines resistències presenta?

La pandèmia de la COVID-19 ha forçat canvis ràpids en gairebé tots els àmbits laborals, educatius i personals. Aquesta necessitat de readaptació ha posat en relleu les limitacions dels sistemes actuals, davant d’una situació en què moltes persones vulnerables o amb necessitats especials s’han trobat amb barreres i dificultats per accedir als serveis habituals.

D’una banda, el distanciament social ha impulsat el desenvolupament de noves eines i programes en remot que busquen la innovació per seguir proporcionant serveis de la manera més eficient possible als col·lectius vulnerables, vencent les barreres digitals, físiques i logístiques. També han cobrat rellevància algunes eines de comunicació que ja existien però no s’havien normalitzat a l’entorn professional.

D’altra banda, arran d’aquesta situació, s’ha posat sobre la taula el debat que contempla els riscos i els beneficis de la intervenció social en remot. Aquest debat, que ja existia des de fa anys, desperta opinions polaritzades que giren entorn a preguntes de caire ètic, pràctic i estratègic: per exemple, fins a quin punt es pot optimitzar la protecció de dades i la confidencialitat de les persones en l’ús de tecnologies d’intervenció social? Quines resistències i dificultats poden tenir les persones a l’hora de fer servir aquestes eines?

Les barreres i resistències de la intervenció social en remot

La ràpida adaptació de les tecnologies als diferents àmbits ha marcat, sens dubte, un abans i un després, i ha produït canvis en els hàbits de la població i la manera en què es consumeixen serveis i productes. En molts casos, l’assistència telemàtica ha estat fàcilment acollida per les comoditats que suposa en termes de temps i de desplaçaments. Tanmateix, en l’àmbit dels serveis socials, atesa la naturalesa d’aquestes intervencions, s’han observat alguns desavantatges en la comunicació telemàtica que causen preocupació. Aquests són els principals:

  • Les limitacions de la interacció i els matisos que es poden perdre per videotrucada. El llenguatge no verbal, com ara el contacte visual, la postura corporal i els gestos, com els assentiments, ajuden a comunicar respecte i atenció, i són importants a l’hora d’establir una relació de confiança amb la persona que rep l’ajuda. En les videotrucades, l’angle de la càmera dificulta el contacte visual. A més, en molts casos, les habilitats interpersonals dels treballadors socials s’han desenvolupat cara a cara i els pot resultar difícil adaptar-les al context digital.
  • La dificultat elevada per detectar factors de risc. Per exemple, de manera telemàtica pot ser difícil fer una avaluació de la tensió en una llar amb situacions d’abús o de violència domèstica, ja que la privacitat de la persona i la seva llibertat per comunicar-se poden veure’s afectats.
  • Les habilitats digitals de totes les persones implicades en la intervenció. L’ús de tecnologies és una barrera per a alguns individus, especialment per als grups d’edat més avançada que no estan familiaritzats amb eines digitals com ara les videotrucades, i que es troben en risc de quedar-se enrere degut a la bretxa digital.
  • El desconeixement i el consentiment en l’ús de dades de les persones. En molts casos, especialment amb usuaris que no estan familiaritzats amb eines digitals, existeix una manca de coneixement sobre l’ús de dades de les aplicacions i algunes persones poden estar donant consentiments sense saber-ho.
  • Límits personals i professionals. De vegades, els treballadors socials poden utilitzar eines com ara xats i videotrucades per posar-se en contacte amb les persones que necessiten assistència. Tot i que la telecomunicació té molts avantatges, a alguns treballadors i treballadores socials els preocupa que això pugui envair els límits entre la vida professional i la vida personal, tant pel que fa a horaris laborals com pel que fa a confidencialitat.

Quines solucions existeixen per a aquestes barreres i resistències?

Cal destacar que, malgrat el llistat de barreres, el desenvolupament de les relacions entre professionals i persones assistides és complex i depèn, també, d’una sèrie de factors: la personalitat de totes dues parts, els comportaments, les experiències prèvies, els valors i les influències comunicatives de la relació, entre d’altres. L’eficàcia i les barreres de les intervencions en remot poden variar i, en algunes situacions, presentar molts més avantatges que inconvenients.

Aquests són alguns exemples dels avantatges:

  • Estalvi de temps i de despeses de desplaçament. Algunes persones ateses es troben en situacions econòmiques difícils i les despeses de desplaçament poden suposar-los un esforç afegit. A més, molts menors, joves, persones grans o persones amb discapacitat depenen dels seus cuidadors per als desplaçaments. En aquests casos, les comunicacions en remot actuen com a eina d’inclusió.
  • Flexibilitat. De vegades, el temps de desplaçament i els horaris poden ser una barrera. La comunicació digital té l’avantatge de la immediatesa i la flexibilitat, tant per als treballadors socials com per als beneficiaris dels serveis.
  • Comoditat. En alguns casos, és possible que una persona se senti més còmoda demanant ajuda per canals digitals des de la seva zona de confort que acordant trobades presencials. Existeixen casos de persones que potser no accedirien als serveis si no existís l’opció en línia. A més, aquests també afavoreixen les persones amb problemes de mobilitat.

Gràcies a aquests avantatges, una part important del sector de l’acció social contempla els riscos esmentats com a un repte que val la pena afrontar per tal d’idear i desenvolupar eines que possibilitin la coexistència de la pràctica en remot i la pràctica tradicional, de manera que sempre es garanteixi l’eficàcia i la confidencialitat del servei.

Algunes experiències d’èxit en l’àmbit dels serveis socials estan demostrant avui que això és possible, com el servei d’acompanyament remot DigiContact dels Països Baixos, el servei de suport psico-social Ipso d’Alemanya, el servei d’intervenció grupal Circles dels Estats Units, o l’aplicació per a joves Flapp! desenvolupada a Catalunya per la Fundació iSocial.

Intervenció social en remot: què cal tenir en compte?

Com hem vist, l’eficàcia de les intervencions socials en remot depèn d’un conjunt de factors que cal avaluar en cada cas, considerant els aspectes ètics i pràctics. Tenint en compte la ràpida transformació digital, és d’esperar que la formació dels treballadors socials inclogui, cada cop amb més freqüència, habilitats amb eines digitals que s’adaptin a les noves necessitats de la ciutadania. Així doncs, la transformació del sector de l’acció social gira entorn a quatre eixos: accessibilitat, alfabetització, igualtat i ocupabilitat.

Per tal de garantir la seguretat i qualitat de les intervencions socials en l’entorn digital, cal aplicar algunes directrius:

  • Facilitar l’alfabetització digital dels grups menys familiaritzats amb aquest tipus de tecnologies. Per exemple, al barri de la Sagrera de Barcelona s’ha posat en marxa un servei d’acompanyament en què els veïns s’ajuden mútuament en les gestions que requereixen l’ús de les TIC, de la mà de persones voluntàries.
  • Facilitar als treballadors socials formació en eines TIC que responguin a les necessitats de diferents casos i perfils, establint protocols de confidencialitat i assegurant que totes dues parts els coneixen i els respecten.
  • Assegurar que la persona beneficiària del servei o l’atenció coneix els termes d’ús de les tecnologies i que es compta amb el seu consentiment informat.
  • Facilitar l’accés a eines i instruments (com ara un ordinador o la instal·lació d’una aplicació) a la persona que rep el servei, en cas que no en disposi. 
  • Explicar els límits personals del treballador social per avançat, per tal d’evitar que l’altra persona se senti rebutjada: per exemple, explicar que no accepta sol·licituds d’amistat a les xarxes socials per raó de professionalitat.

Referencies

[1] Remote service delivery during the COVID-19 pandemic: Questioning the impact of technology on relationship-based social work practice. Oxford Academic. Disponible a: https://academic.oup.com/bjsw/advance-article/doi/10.1093/bjsw/bcab242/6460190

[2] Una experiencia. Uso de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) para la intervención social en servicios sociales. Servicios Sociales y Política Social. Disponible a: https://www.serviciossocialesypoliticasocial.com/una-experiencia-uso-de-las-tecnologias-de-la-informacion-y-la-comunicacion-tic-para-la-intervencion-social-en-servicios-sociales

[3] The Perils and Benefits of Remote Social Work. NYC Reopens. Disponible a: https://nycreopens.com/the-perils-and-benefits-of-remote-social-work/

[4] Conexión comunitaria contra la brecha digital. Ajuntament de Barcelona. Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/imi/es/noticia/conexion-comunitaria-contra-la-brecha-digital_1049132 [22/04/2022]

Actualitat

Els serveis socials davant les noves vulnerabilitats causades per la digitalització: l’e-social work

Els serveis socials davant les noves vulnerabilitats causades per la digitalització: l’e-social work

E-social work, un nou camp d’intervenció per donar resposta a unes noves vulnerabilitats que agreugen moltes situacions ateses pels serveis socials. (Fundació iSocial, Maig 2022)
Iniciem el desenvolupament d’“All by myself”, un agregador d’eines TIC al servei de la discapacitat intel·lectual

Iniciem el desenvolupament d’“All by myself”, un agregador d’eines TIC al servei de la discapacitat intel·lectual

Impulsat per Fund.iSocial, Fund.AMPANS, Fund.Maresme, Fund.Catalana Síndrome de Down i Fund.Support-Girona.
Riscs i beneficis de la intervenció social en remot

Riscs i beneficis de la intervenció social en remot

La transformació digital ha afectat radicalment la manera com ens comuniquem. El sector dels serveis socials no n’és l’excepció. (Fundació iSocial, Maig 2022)
Simon Duffy: “El Suport Auto-dirigit només proposa tractar tothom com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres”

Simon Duffy: “El Suport Auto-dirigit només proposa tractar tothom com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres”

Simon Duffy ens explica els beneficis del Self-directed Support o Suport Auto-dirigit, i quines són les barreres que es troba aquesta metodologia. (Fundació iSocial, Maig 2022)

Simon Duffy: “El Suport Auto-dirigit només proposa tractar tothom com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres”

Simon Duffy: “El Suport Auto-dirigit només proposa tractar tothom com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres”

, ,
Simon Duffy

Parlem amb Simon Duffy, president de Citizen Network. Duffy ens explica els beneficis del Self-directed Support o Suport Auto-dirigit, quines són les barreres que es troba aquesta metodologia i com ell entén el paper del treball social en la millora de la qualitat de vida de tota la ciutadania.

Què va despertar el teu interès pel treball social?

Em vaig trobar de front amb el treball social. No soc un treballador social amb formació: per formació, soc un filòsof. La meva primera feina decent va ser com a administrador al NHS (el sistema de salut del Regne Unit), i visitava una institució en què hi havia persones amb discapacitats intel·lectuals que vivien empresonades. Em vaig quedar atònit per les condicions en que vivien aquestes persones, però també encantat de conèixer la gent meravellosa atrapada allà. Em vaig sentir cridat a canviar de carrera i vaig començar a treballar per donar suport a la gent amb discapacitats que vivia a la comunitat.

Avui sento que soc un treballador social, però potser un treballador social no oficial i a temps parcial.

Per què promous la metodologia de Suport Auto-dirigit?

En començar a treballar amb gent a la comunitat, em vaig adonar que els nous serveis que substituïen les institucions no sempre facilitaven que les persones visquessin del tot com a ciutadanes. Així, vaig començar a explorar diferents maneres d’ajudar la gent a prendre el seu lloc a la comunitat, a tenir les seves pròpies llars i a accedir a llocs de treball, a contribuir a la comunitat, trobar l’amor i fer totes aquelles coses que fan que la vida valgui la pena.

Hi ha moltes coses diferents que podem fer per ajudar a la gent a viure una vida satisfactòria i amb sentit, però jo em vaig començar a centrar en l’economia i l’apoderament. Tinc la impressió que les persones no tenen suficient poder. Potser se’ls donen serveis, però en realitat no poden adaptar aquest suport a les seves vides i esperances de futur. En certa manera, fins i tot quan les instal·lacions institucionals tanquen, el sistema institucional persisteix.

Així que durant més de 30 anys he treballat per crear un nou sistema de finançament, control i suport. Quan reunim aquestes condicions podem crear un bon sistema de Suport Auto-dirigit.

Però el veritable propòsit d’aquesta feina és millorar la condició de ciutadà per a tothom.

És una metodologia aplicable a qualsevol situació de vulnerabilitat social?

Sí i no.

De vegades, la gent té una visió massa simple del Suport Auto-dirigit; es pensen que és només per a persones que poden prendre decisions fàcilment sense l’ajuda de ningú. Però el Suport Auto-dirigit pot funcionar per a tothom, si respectem els principis de la presa de decisions amb assistència.

En alguns aspectes, el Suport Auto-dirigit funciona millor per a persones amb discapacitats i necessitats complexes. Quan hi ha conflicte, enuig i reptes, sovint vol dir que no estem recolzant a les persones de la manera idònia. Hem d’escoltar amb més atenció i adaptar la nostra resposta per ajudar a que les persones tinguin el que necessiten. Això vol dir examinar i esmenar totes les variables. Potser la persona no té suficient control, o potser la persona que li dona suport no és l’adequada, o utilitza un enfocament erroni.

El Suport Auto-dirigit ha de funcionar per a tothom. Però això no vol dir que l’haguem d’utilitzar per resoldre cada problema. Alguns serveis funcionen millor quan s’organitzen com a serveis públics; per exemple, l’assistència sanitària d’emergència i el transport públic. Aquestes coses s’administren millor amb diferents polítiques, perquè cal tenir en compte les necessitats de tota la població. El mateix passa amb el sistema de treball social bàsic. El sistema del treball social és la infraestructura, el marc de treball en què el sistema de Suport Auto-dirigit ha d’operar.

Si una persona està interessada en el Suport Auto-dirigit al Regne Unit, quins passos pot seguir?

En teoria, a Anglaterra i Escòcia (i a molts altres països, com Austràlia), el Suport Auto-dirigit actua com a nucli del sistema operatiu de totes les persones adultes que necessiten suport social. La idea és que, després d’avaluar les teves necessitats, puguis rebre un pressupost, i disposis de diferents opcions per tal d’administrar aquest pressupost per formar el teu propi sistema de suport adaptat.

Aquesta és la teoria. La realitat és més confosa i limitada. Per exemple, a Anglaterra, els sistemes d’atenció residencial tenen permís per excloure’s d’aquest sistema (personalment, penso que això és un error) i, a més, el sistema fa altres coses per desencoratjar que la gent prengui un rol actiu en l’administració del seu propi pressupost.

Es tracta d’un patró internacional. El Suport Auto-dirigit està creixent i l’utilitzen cada cop més grups. Tanmateix, els sistemes i serveis sovint resisteixen aquest creixement i intenten reduir la seva responsabilitat cap a la persona.

Què han de fer els treballadors socials per guiar una persona en el Suport Auto-dirigit?

El bon treball social impulsa l’autonomia de les persones, recolzant-les per tal que visquin una vida plena i igualitària com a membres de la comunitat. El nostre objectiu ha de ser ajudar a que tothom hi contribueixi, de manera que les aportacions úniques de cada persona es valorin. Si els sistemes de Suport Auto-dirigit perjudiquen la nostra habilitat per realitzar un bon treball social, vol dir que hi ha alguna cosa en el sistema que no funciona correctament.

Hi ha moltes coses que podem fer per ajudar a que la gent rebi el suport adequat.

De vegades, les persones es beneficien molt d’entendre com funciona el seu pressupost personal, especialment si això els obre noves maneres creatives d’aconseguir els seus objectius. Així que els treballadors socials es poden beneficiar de qualsevol sistema que faciliti que el pressupost sigui transparent, de manera que puguin parlar amb la persona i amb la seva xarxa per explorar la millor manera d’utilitzar-lo.

També és important utilitzar el desenvolupament d’un bon suport per ajudar la persona a construir una comunitat d’aliats al seu voltant que recolzi la presa de decisions, la planificació, les gestions i la creació de comunitat.

El que no hem de fer és entendre el Suport Auto-dirigit com anar de compres.

El simple fet de poder triar el proveïdor de serveis no fa que puguem crear una vida plena. Un bon proveïdor de serveis serà un company i aliat per a la persona i voldrà esdevenir un agent actiu que l’ajudi a assolir les seves metes.

Quines eines hi ha disponibles actualment per implementar aquest model?

Això és una pregunta difícil. Hi ha moltes eines que emergeixen al voltant de sistemes específics: eines per establir pressuposts, eines de planificació centrada en la persona, acords de presa de decisions assistida, sistemes per trobar proveïdors de serveis i assistents personals, per gestionar el pressupost… No estic segur de què recomanar, i de vegades penso que ens distraiem una mica amb les eines i ens oblidem d’utilitzar el sentit comú. La millor eina és el cor humà.

Tot s’ha de jutjar a través d’ell.

Hi ha barreres que puguin impedir que els ciutadans es beneficiïn del Suport Auto-dirigit?

La principal barrera és el desig de qualsevol sistema de protegir-se del canvi. De nou, és important veure que els avenços cap a l’ús del Suport Auto-dirigit és només una petita part del moviment que ens allunya de les institucions i ens apropa als drets humans i ciutadans. És natural que moltes persones, organitzacions i sistemes entenguin com un repte la idea de que la persona hauria de tenir més poder, i que les pràctiques del passat haurien de canviar i evolucionar.

Malgrat que és possible sentir-se enfadat i decebut per la lentitud amb què el sistema canvia, el repte real és trobar maneres d’ajudar a que la gent vegi tots els aspectes positius d’aquest canvi. El desenvolupament del Suport Auto-dirigit real és un procés orgànic en evolució, i hem de desenvolupar estratègies per convidar més gent a aquest viatge: no només la gent que necessita ajuda, sinó també famílies, proveïdors de suport, gestors i participants de la comunitat.

El procés de canvi s’enforteix si ajudem a crear una comunitat d’aliats més rica al voltant d’aquest canvi.

Pots esmentar un cas d’èxit?

Hi ha casos d’èxit per a les persones i pels sistemes. Aquests en són alguns exemples.

Vam utilitzar el Suport Auto-dirigit per ajudar en Patrick a deixar una institució gran i crear la seva pròpia llar a la comunitat. Vam fer servir la creativitat per ajudar-lo a comprar una casa adequada i per organitzar un equip de suport personalitzat. Abans de que es mudés a casa seva, en Patrick era percebut com una persona molt perillosa. Però des que es va mudar a casa seva el 1997, ha viscut una vida positiva i productiva dins la seva comunitat. Sense aquest suport personalitzat, hauria viscut atrapat en un entorn institucional car i arriscat.

La Wendy té discapacitats intel·lectuals, i volia un pressupost personal per poder viure a la seva manera. Va ser molt creativa amb el seu pressupost: per exemple, en lloc d’invertir en un fisioterapeuta, paga un entrenador personal al gimnàs. La seva solució és més positiva i motivadora per a ella. També és una coach activa, que ensenya a d’altres persones amb dificultats d’aprenentatge els beneficis de tenir més control sobre la seva pròpia vida.  

Pels sistemes, l’èxit arriba en ratxes. Els primers desenvolupaments en el Suport Auto-dirigit van començar a Califòrnia el 1965, i des d’aleshores als Estats Units hi ha hagut períodes de creixement i períodes de resistència. Austràlia també és un exemple interessant, ja que els canvis radicals es van introduir després d’una campanya anomenada Every Australian Counts (“cada australià compta”). Aquesta campanya uneix a les persones, famílies i proveïdors de serveis en un moviment conjunt que tracta el dret al Suport Auto-dirigit com a dret universal que tothom pot esperar. Ara, quan el govern d’Austràlia intenta diluir aquesta reforma, la campanya és molt efectiva exercint pressió. Aquest avanç és molt encoratjador, perquè comença a normalitzar el Suport Auto-dirigit dins un marc social més ampli.

El Suport Auto-dirigit no s’ha de percebre com a una metodologia nova i estranya. Només és qüestió de tractar tothom com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres – com a ciutadans iguals i amb tota la plenitud de drets, mereixedors de respecte. Aquesta metodologia ha de donar als treballadors socials més poder per realitzar la seva feina de manera idònia i en harmonia amb els veritables principis i valors del treball social.

Actualitat

Els serveis socials davant les noves vulnerabilitats causades per la digitalització: l’e-social work

Els serveis socials davant les noves vulnerabilitats causades per la digitalització: l’e-social work

E-social work, un nou camp d’intervenció per donar resposta a unes noves vulnerabilitats que agreugen moltes situacions ateses pels serveis socials. (Fundació iSocial, Maig 2022)
Iniciem el desenvolupament d’“All by myself”, un agregador d’eines TIC al servei de la discapacitat intel·lectual

Iniciem el desenvolupament d’“All by myself”, un agregador d’eines TIC al servei de la discapacitat intel·lectual

Impulsat per Fund.iSocial, Fund.AMPANS, Fund.Maresme, Fund.Catalana Síndrome de Down i Fund.Support-Girona.
Riscs i beneficis de la intervenció social en remot

Riscs i beneficis de la intervenció social en remot

La transformació digital ha afectat radicalment la manera com ens comuniquem. El sector dels serveis socials no n’és l’excepció. (Fundació iSocial, Maig 2022)
Simon Duffy: “El Suport Auto-dirigit només proposa tractar tothom com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres”

Simon Duffy: “El Suport Auto-dirigit només proposa tractar tothom com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres”

Simon Duffy ens explica els beneficis del Self-directed Support o Suport Auto-dirigit, i quines són les barreres que es troba aquesta metodologia. (Fundació iSocial, Maig 2022)

Prevenció de la institucionalització infantil

Prevenció de la institucionalització infantil

Disseny per a UNICEF-Espanya d’un sistema públic de detecció comunitària i intervenció precoç en infància en risc

(2022)

Col·laborem amb KSNET (Knowledge Sharing Network) i el suport de l’entitat membre d’iSocial Fundació Resilis-Plataforma Educativa, a elaborar aquest model amb la participació de 10 ajuntaments de C.Madrid, C.Valenciana i C.Castella-La Manxa. El projecte busca modernitzar els serveis socials en l’àmbit de la infància en risc, des d’una perspectiva basada en un marc de drets, una intervenció i uns suports centrats en cada persona, i la promoció d’un enfocament comunitari i preventiu. Amb KSNET, la Fundació iSocial desenvolupem diverses fases de la investigació, mapa de recursos i identificació de bones pràctiques que permetin desenvolupar un model preventiu de detecció comunitària i d’intervenció precoç en casos infantils de situacions de risc. La tasca d’iSocial se centra en la identificació, la selecció i l’anàlisi de bones pràctiques locals i internacionals que puguin inspirar i orientar aquest nou model.

Nombrosos estudis han posat de manifest que la institucionalització dels infants i dels adolescents pot tenir greus conseqüències en el seu desenvolupament, la seva inclusió social i la seva salut mental. Per això, juntament amb les actuacions de millora del sistema de protecció a la infància en risc, els experts coincideixen que s’han d’articular mecanismes que previnguin i detectin eficaçment i de manera precoç les situacions de risc. Aquests mecanismes han d’anar acompanyats de mesures preventives per garantir un entorn inclusiu i de seguretat afectiva que possibiliti un desenvolupament satisfactori dels infants i adolescents. En aquest objectiu, les Administracions locals, com a institucions més properes als infants i adolescents, són les que es troben en una millor posició per implementar amb èxit aquest tipus de mesures.

Socis

Fundació iSocial

Col.labora

Fundació Resilis

Client

Projectes de recerca

Prevenció de la institucionalització infantil

Prevenció de la institucionalització infantil

Disseny per a UNICEF-Espanya d’un sistema públic de detecció comunitària i intervenció precoç en infància en risc.
Transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Tesi doctoral sobre el repte de la transformació digital de les Àrees Bàsiques de Serveis Socials de Catalunya.
ResiCOVID-19

ResiCOVID-19

Avaluació de l’impacte de la pandèmia de la Covid-19 en l’àmbit residencial de Catalunya i propostes de millora del model assistencial.
INSESS-COVID19

INSESS-COVID19

Estudi prospectiu sobre l’impacte de la Covid-19 en els Serveis Socials dels ajuntaments i consells comarcals de Catalunya.

Transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Transformació digital de les ABSS

Tesi doctoral “La transformació digital dels Serveis Socials Bàsics: un repte del present per al futur del món social”, dins del Programa de Doctorat de Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV)

(2021-2024)

La transformació digital és un dels grans reptes que avui afronten els Serveis Socials de les Administracions Locals. Una transformació necessària per adaptar-se a una societat en ràpida evolució i a una ciutadania cada vegada més digitalitzada, i que alhora pot actuar de palanca d’altres transformacions més profundes que els Serveis Socials també necessiten, com la personalització dels serveis, l’empoderament de les persones usuàries, l’agilització dels temps de resposta, la simplificació dels processos administratius o disposar de la informació necessària per a la gestió, la planificació o la prevenció.

Aquest és l’objecte de la tesi doctoral “La transformació digital dels Serveis Socials Bàsics: un repte del present per al futur del món social”, que s’emmarca en el Programa de Doctorat de Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i que s’està desenvolupant des del maig del 2021 en col·laboració amb la Fundació iSocial.

La crisi de la Covid-19 ha accelerat els processos de transformació digital de tots els sectors de la societat, i en els Serveis Socials s’ha fet més evident que és una transformació imparable, dinàmica i no exempta de pors, dificultats i, fins i tot, contradiccions. Una transformació que ha de contribuir a fer avançar el sector en els canvis estratègics que necessita: uns models d’intervenció centrats en la persona i orientats a la dada, la personalització dels serveis, la simplificació administrativa, o la homogeneïtzació de processos, entre d’altres.

Els Serveis Socials del territori han de ser els protagonistes del seu particular canvi, i per mitjà d’aquesta tesi doctoral la URV i la fundació iSocial ofereixen a les Àrees Bàsiques l’oportunitat d’analitzar com afrontar aquesta transformació, i de fer-ho tenint en compte tots els agents implicats en la quíntuple hèlix: administracions, sector privat, món de la recerca, societat civil, i entorn territorial.

Socis

Universitat Rovira i Virgili
Fundació iSocial

Projectes de recerca

Prevenció de la institucionalització infantil

Prevenció de la institucionalització infantil

Disseny per a UNICEF-Espanya d’un sistema públic de detecció comunitària i intervenció precoç en infància en risc.
Transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Tesi doctoral sobre el repte de la transformació digital de les Àrees Bàsiques de Serveis Socials de Catalunya.
ResiCOVID-19

ResiCOVID-19

Avaluació de l’impacte de la pandèmia de la Covid-19 en l’àmbit residencial de Catalunya i propostes de millora del model assistencial.
INSESS-COVID19

INSESS-COVID19

Estudi prospectiu sobre l’impacte de la Covid-19 en els Serveis Socials dels ajuntaments i consells comarcals de Catalunya.

StepForME

StepForME

Intercanvi de bones pràctiques en l’ús d’eines tecnològiques per a la inclusió sociolaboral de joves amb problemes de salut mental o emocional.

(2021-2023)

Projecte Erasmus+ d’intercanvi de bones practiques entre organitzacions europees especialitzades en la inclusió sociolaboral de joves amb problemes de salut mental o emocional, en relació a l’ús d’eines tecnològiques que millorin l’eficàcia de les intervencions i considerant els aprenentatges adquirits sobre aquesta matèria durant la crisi sanitària de la Covid-19.

StepForME (Steps Forward to Meaningful Employment of young people with emotional well-being problems after the Covid-19 pandemic) busca posar en comú diferents models d’intervenció comunitària amb aquests joves, i fer-ho amb la participació tant de professionals d’entitats socials que els donen suport com dels propis joves.

L’ocupabilitat dels joves amb problemes de salut mental o benestar emocional sempre ha sigut més baixa i complexa que la de la població juvenil general. Els problemes de benestar emocional, que sovint porten a trastorns de salut mental diagnosticats, generen carències i barreres de tot tipus que dificulten l’accés de molts joves al mercat de treball.

A aquesta dificultat existent cal sumar-hi l’impacte que ha tingut la Covid-19, que ha agreujat aquest tipus de problemes en la població jove de tota Europa. Al mateix temps, però, la crisi sanitària també ha permès una acceleració sobtada de la transformació digital i ha propiciat que es prengui més consciència del potencial que ofereix la tecnologia per aconseguir intervencions socio-laborals més eficaces envers els joves amb menys oportunitats.

StepForME pretén abordar aquest repte posant a la disposició dels youth workers i dels mateixos joves un conjunt de pràctiques innovadores recolzades en l’ús d’eines digitals que s’hagin mostrat eficaces per millorar el seu benestar i la seva ocupabilitat, abans, durant i després la pandèmia.

Lidera

Fundació iSocial

Partners d’Àustria, Irlanda i Eslovàquia

Chance B Gruppe
Aunua Academy
Tenenet

Partners de Catalunya

Fundació Joia
Ampans
Grup Atra
Fundació El Maresme Discapacitats
Fundació Resilis
CERSIN

Amb el suport de

Erasmus +

Intercanvis de coneixement

StepForME

StepForME

Intercanvi de bones practiques en l’ús d’eines tecnològiques per a la inclusió sociolaboral de joves amb problemes de salut mental o emocional.

NIDUS

NIDUS

Projecte de desenvolupament d’un paquet d’eines digitals per a les persones sense llar i per als/les professionals socials que els donen suport i acompanyament.

(2021-2023)

El nou servei NIDUS, impulsat per iSocial i les seves entitats membres, es basa en una plataforma digital, accessible des de mòbils i des d’ordinadors, que ofereix a les persones sense llar un paquet d’eines tecnològiques que els faciliten la millora de les seves condicions de vida i del seu procés de reinserció a la societat: una “caixa forta digital” que els permet guardar la seva documentació al núvol; un sistema de xat per poder comunicar-se fàcilment amb els professionals socials que els ofereixen seguiment i acompanyament; un botó d’alarma per poder demanar ajuda en una situació de gravetat; un mapa de punts d’interès, serveis i recursos que poden donar resposta a les seves necessitats; i un sistema de notificacions per rebre avisos de les entitats socials i els serveis municipals que els donen suport.

L’eina digital principal de NIDUS és la caixa forta digital, que permet tenir guardada de manera segura al núvol una còpia digital de la documentació més important, i que alhora serveix per a la realització de tràmits administratius. Atès que el projecte neix principalment per donar resposta al greu problema de la pèrdua de documentació que afecta de manera habitual a aquestes persones. La pèrdua de documentació vital (d’identitat, administrativa, laboral, familiar…) és una problemàtica crònica que comporta molta càrrega burocràtica a les entitats socials i als serveis socials públics que atenen aquestes. S’estima que els professionals socials han de destinar un 20-30% del seu temps d’atenció a les persones sense llar a recollir o recuperar la seva documentació, i aquest càrrega burocràtica els obliga a disminuir el temps dedicat a l’acompanyament social. A més, la pèrdua de documentació i les seves conseqüències és una de les causes d’angoixa i trastorns mentals en el col.lectiu de les persones sense llar. Per resoldre-ho, el projecte parteix de la constatació que avui més del 80% de les persones sense llar presents a Catalunya disposen de telèfon mòbil, que altres projectes internacionals han demostrat els beneficis de la conservació segura al núvol de la seva documentació personal, i que les eines gratuïtes d’emmagatzematge al núvol existents no són adequades per al seu perfil i necessitats.

S’estima que a Catalunya hi ha 53.118 persones que pateixen una situació de sensellarisme, de les quals 5.571 persones viuen al carrer directament o pernocten en albergs però han de passar la resta del dia al carrer. A la ciutat de Barcelona, el nombre de persones sense llar que dormen als recursos públics i privats que existeixen a la ciutat s’ha doblat en 12 anys, i el nombre de persones que viuen en assentaments ha crescut un 93% des de 2015.

Avui l’exclusió social i residencial és part de l’exclusió digital, i viceversa. Diversos estudis han demostrat, a més, el potencial de la inclusió digital en persones sense llar: salut física i mental, accés a xarxes de suport, disminució de la victimització, trencament de barreres relacionals…

Lidera

Fundació iSocial

Socis

ADB Associació Benestar i Desenvolupament
Support Fundació Tutelar Girona
Sant Pere Claver
Grup Atra

Col·laboren

Mobile World Capital Barcelona
Ajuntament de Barcelona Àrea de drets socials
Ajuntament de Girona
Ajuntament del Prat de Llobregat

Amb el suport de

Generalitat de Catalunya Departament de Drets Socials
Obra Social la Caixa

Projectes d’innovació

ALL BY MYSELF

ALL BY MYSELF

Agregador d’eines TIC al servei de la inclusió i el suport per a la vida autònoma de les persones amb discapacitat intel·lectual
NIDUS

NIDUS

Paquet d’eines digitals al servei de les persones sense llar.
WELCOME

WELCOME

Tecnologies intel·ligents de suport a l’acollida i integració de persones immigrades i refugiades.
FLAPP!

FLAPP!

Sistema de suport remot a adolescents i joves amb necessitats d’emancipació i inclusió.

De l’Atenció Centrada en la Persona al “Self-directed Support”

De l’Atenció Centrada en la Persona al “Self-directed Support”

De l’Atenció Centrada en la Persona al “Self-directed Support”

Programa de formació-acció per a professionals de serveis socials d’institucions públiques i d’entitats del tercer sector.

Propera edició 8 juny-27 juliol 2022 en castellà. Inscripcions obertes.

“Tots els éssers humans naixem lliures, amb els mateixos drets i amb la mateixa dignitat” (Article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans, 1948)

Els darrers anys en serveis socials s’ha consolidat l’enfocament d’intervencions professionals centrades en la persona, la coneguda ACP. Avui sabem que no es tracta tant de posar la persona al centre i que els professionals prenguin decisions tenint presents els seus interessos i voluntats, com d’oferir-li els suports que necessita per poder prendre les seves pròpies decisions.

El model europeu del Suport Auto-dirigit (Self-directed Support en anglès) busca garantir i preservar aquest enfocament: donar suport i acompanyar en la presa de decisions a les persones que s’adrecen als serveis socials, a fi que tinguin en tot moment la possibilitat de fer efectius l’elecció i el control sobre com s’organitza l’acció o pla de suport per assolir els resultats acordats amb els/les professionals, a partir de les seves voluntats i els seus drets.

En col·laboració amb

ACM Associació Catalana de Municipis
Generalitat de Catalunya Departament de Drets Socials
Diputació de Barcelona

Programes formatius

Diplomatura de Postgrau en gestió pública de Serveis Socials locals

Diplomatura de Postgrau en gestió pública de Serveis Socials locals

Títol universitari UB-ACM-Fundació iSocial. Semi-presencial. (750 hores)
Innovació i gestió del canvi

Innovació i gestió del canvi

Management i habilitats per a la millora contínua. En línia (10 hores)
De l’Atenció Centrada en la Persona al “Self-directed Support”

De l’Atenció Centrada en la Persona al “Self-directed Support”

Noves tendències en intervenció als serveis socials públics i del tercer sector. En línia (21 hores)
Com millorar la comunicació i la imatge dels Serveis Socials

Com millorar la comunicació i la imatge dels Serveis Socials

Canviar la manera d’explicar-nos per donar valor al que fem. En línia (15 hores)