Disseny per a UNICEF-Espanya d’un sistema públic de detecció comunitària i intervenció precoç en infància en risc

(2022)

Col·laborem amb KSNET (Knowledge Sharing Network) i el suport de l’entitat membre d’iSocial Fundació Resilis-Plataforma Educativa, a elaborar aquest model per a UNICEF-Espanya amb la participació de 10 ajuntaments de C.Madrid, C.Valenciana i C.Castella-La Manxa. El projecte “Prevención comunitaria y participación con niños, niñas y adolescentes en el sistema de protección” busca modernitzar els serveis socials en l’àmbit de la infància en risc, des d’una perspectiva basada en un marc de drets, una intervenció i uns suports centrats en cada persona, i la promoció d’un enfocament comunitari i preventiu. Amb KSNET, la Fundació iSocial desenvolupem diverses fases de la investigació, mapa de recursos i identificació de bones pràctiques que permetin desenvolupar un model preventiu de detecció comunitària i d’intervenció precoç en casos infantils de situacions de risc. La tasca d’iSocial se centra en la identificació, la selecció i l’anàlisi de bones pràctiques locals i internacionals que puguin inspirar i orientar aquest nou model.

Nombrosos estudis han posat de manifest que la institucionalització dels infants i dels adolescents pot tenir greus conseqüències en el seu desenvolupament, la seva inclusió social i la seva salut mental. Per això, juntament amb les actuacions de millora del sistema de protecció a la infància en risc, els experts coincideixen que s’han d’articular mecanismes que previnguin i detectin eficaçment i de manera precoç les situacions de risc. Aquests mecanismes han d’anar acompanyats de mesures preventives per garantir un entorn inclusiu i de seguretat afectiva que possibiliti un desenvolupament satisfactori dels infants i adolescents. En aquest objectiu, les Administracions locals, com a institucions més properes als infants i adolescents, són les que es troben en una millor posició per implementar amb èxit aquest tipus de mesures.

Tesi doctoral “La transformació digital dels Serveis Socials Bàsics: un repte del present per al futur del món social”, dins del Programa de Doctorat de Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV)

(2021-2024)

La transformació digital és un dels grans reptes que avui afronten els Serveis Socials de les Administracions Locals. Una transformació necessària per adaptar-se a una societat en ràpida evolució i a una ciutadania cada vegada més digitalitzada, i que alhora pot actuar de palanca d’altres transformacions més profundes que els Serveis Socials també necessiten, com la personalització dels serveis, l’empoderament de les persones usuàries, l’agilització dels temps de resposta, la simplificació dels processos administratius o disposar de la informació necessària per a la gestió, la planificació o la prevenció.

Aquest és l’objecte de la tesi doctoral “La transformació digital dels Serveis Socials Bàsics: un repte del present per al futur del món social”, que s’emmarca en el Programa de Doctorat de Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i que s’està desenvolupant des del maig del 2021 en col·laboració amb la Fundació iSocial.

La crisi de la Covid-19 ha accelerat els processos de transformació digital de tots els sectors de la societat, i en els Serveis Socials s’ha fet més evident que és una transformació imparable, dinàmica i no exempta de pors, dificultats i, fins i tot, contradiccions. Una transformació que ha de contribuir a fer avançar el sector en els canvis estratègics que necessita: uns models d’intervenció centrats en la persona i orientats a la dada, la personalització dels serveis, la simplificació administrativa, o la homogeneïtzació de processos, entre d’altres.

Els Serveis Socials del territori han de ser els protagonistes del seu particular canvi, i per mitjà d’aquesta tesi doctoral la URV i la fundació iSocial ofereixen a les Àrees Bàsiques l’oportunitat d’analitzar com afrontar aquesta transformació, i de fer-ho tenint en compte tots els agents implicats en la quíntuple hèlix: administracions, sector privat, món de la recerca, societat civil, i entorn territorial.

Intercanvi de bones pràctiques en l’ús d’eines tecnològiques per a la inclusió sociolaboral de joves amb problemes de salut mental o emocional.

(2021-2023)

Projecte Erasmus+ d’intercanvi de bones practiques entre organitzacions europees especialitzades en la inclusió sociolaboral de joves amb problemes de salut mental o emocional, en relació a l’ús d’eines tecnològiques que millorin l’eficàcia de les intervencions i considerant els aprenentatges adquirits sobre aquesta matèria durant la crisi sanitària de la Covid-19.

StepForME (Steps Forward to Meaningful Employment of young people with emotional well-being problems after the Covid-19 pandemic) busca posar en comú diferents models d’intervenció comunitària amb aquests joves, i fer-ho amb la participació tant de professionals d’entitats socials que els donen suport com dels propis joves.

L’ocupabilitat dels joves amb problemes de salut mental o benestar emocional sempre ha sigut més baixa i complexa que la de la població juvenil general. Els problemes de benestar emocional, que sovint porten a trastorns de salut mental diagnosticats, generen carències i barreres de tot tipus que dificulten l’accés de molts joves al mercat de treball.

A aquesta dificultat existent cal sumar-hi l’impacte que ha tingut la Covid-19, que ha agreujat aquest tipus de problemes en la població jove de tota Europa. Al mateix temps, però, la crisi sanitària també ha permès una acceleració sobtada de la transformació digital i ha propiciat que es prengui més consciència del potencial que ofereix la tecnologia per aconseguir intervencions socio-laborals més eficaces envers els joves amb menys oportunitats.

StepForME pretén abordar aquest repte posant a la disposició dels youth workers i dels mateixos joves un conjunt de pràctiques innovadores recolzades en l’ús d’eines digitals que s’hagin mostrat eficaces per millorar el seu benestar i la seva ocupabilitat, abans, durant i després la pandèmia.

Projecte de recerca que ha tingut com a objectiu principal millorar el model assistencial del sistema de residències de Catalunya, incidint en una millora de la vida dels residents, dels seus familiars i professionals. Partia de l’impacte elevat que ha causat la COVID-19 en els centres. L’informe final conté 200 propostes específiques de millora amb indicadors de mesura.

(2021-2022)

L’àmbit on la pandèmia de la Covid-19 probablement ha causat un impacte més devastador ha estat en el de les residències, especialment les de gent gran. Més enllà de les altes taxes de mortalitat, les conseqüències han estat moltes i molt significatives tant per als propis residents, com per a les seves famílies, els professionals que hi treballen, les organitzacions que les gestionen, i el sistema social i sanitari en general.

ResiCOVID-19 ha aportat una avaluació sistemàtica i en profunditat d’aquesta realitat i, a partir dels aprenentatges obtinguts -tant a Catalunya com en altres països amb models residencials semblants- ha construit propostes de millora assistencial i del model d’atenció per a aquestes persones.

El coneixement aportat ha pretès contribuir a la millora de la qualitat en l’atenció de les 60.000 persones que actualment viuen en les aproximadament 1.000 residències que hi ha a Catalunya, i indirectament beneficiar també a les famílies, als professionals de les residències i al conjunt del sistema social i sanitari.

Estudi per conèixer les vulnerabilitats socials emergents durant la crisi de la Covid-19 a les 108 Àrees Bàsiques de Serveis Socials de Catalunya.

(2020)

Finalista dels premis europeus de Serveis Socials 2021, dins la categoria de projectes de recerca.

INSESS-COVID19 (Identificació de Necessitats Socials Emergents com a conseqüència del COVID19 i efecte sobre els Serveis Socials del territori) és un estudi prospectiu realitzat per iSocial i l’Intelligence Data Science and Artificial Intelligence Researh Center de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per conèixer les vulnerabilitats de la població catalana com a resultat de la crisi de la Covid-19 i aportar elements de decisió per a les 108 Àrees Bàsiques de Serveis Socials de Catalunya.

Hi han participat la Generalitat de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

INSESS-COVID19 és un estudi prospectiu realitzat des d’un enfocament innovador basat en Intel·ligència Artificial i mecanismes ràpids de recollida de dades a partir de processos participatius que han implicat experts i ciutadania, per conèixer i preveure les vulnerabilitats emergents de la població catalana durant la pandèmia de la Covid-19 i els seus efectes al territori i a les 108 àrees de Serveis Socials de Catalunya.

Aquest estudi ha reunit 136 professionals i prop de 1.000 usuaris dels Serveis Socials per obtenir coneixements sobre la transformació de les necessitats socials com a conseqüència de la crisi de la Covid-19.

INSESS-COVID19 té la virtut que introdueix una innovadora metodologia mixta que combina ciència de dades, gestió del coneixement i IA per crear una solució tecnològica que aconsegueix dades directes dels ciutadans, n’extreu coneixements decisionals rellevants i genera informes finals automàtics en poques hores, proporcionant així elements de suport per a una millor presa de decisions, definició estratègica, eficiència dels recursos i elaboració de polítiques, tant davant de situacions disruptives com de situacions en què els sistemes d’informació ordinaris no poden proporcionar dades rellevants.

Estudi que va analitzar les conseqüències de la crisi econòmica provocada per la Covid-19 sobre l’ocupació juvenil, i la seva incidència en les desigualtats socials i de gènere de la població jove.

(2020-2021)

La investigació es va focalitzar en els sectors juvenils més afectats prèviament per la precarització laboral i en l’impacte que la creixent digitalització de l’economia pot tenir sobre les desigualtats socials.

L’accés a un treball remunerat i estable ha estat, tradicionalment, la forma normalitzada d’emancipació de les persones joves atès que el treball permetia l’autonomia econòmica, la constitució de noves famílies i l’autonomia moral. Però a partir de la crisi econòmica dels anys noranta, va tenir lloc una progressiva flexibilització del mercat de treball, que va comportar un empitjorament de les condicions laborals per a les persones joves sobre la base de la temporalitat, la precarietat laboral i la desprotecció social.

Una situació que la greu emergència de la Covid-19 va fer empitjorar, especialment en els sectors que havien assolit majors quotes de precarització i en un context de creixent digitalització de l’economia.