Com ho fem

Punt de partida
Punt de partida

Una societat en ràpida transformació

Des de fa dècades la nostra societat experimenta canvis socials accelerats i de gran profunditat, alguns dels quals s’han accentuat amb la crisi econòmica dels darrers anys. Es tracta d’un model que nasqué en un context de desenvolupament industrial

d’estructura poblacional, de consciència ciutadana i de situacions de vulnerabilitat molt diferent a l’actual, i en què les respostes que potser van funcionar bé en el passat ja no són adequades per al moment present i encara menys per als reptes que haurà d’afrontar la nostra societat en les properes dècades.

L’impacte de les TIC

Especialment els atributs vinculats a les TIC (innovació, accessibilitat, immediatesa, transparència…) han transformat les dinàmiques de l’economia global, les expectatives, els comportaments, els estils de vida, les eines de treball, i les relacions socials

dels ciutadans i han generat una nova cultura en la qual la capacitat l’elecció, l’accés a la informació i al coneixement, i l’exigència de drets, han esdevingut irrenunciables. I si hi afegim els importants canvis socials que aquests atributs han generat (el moviment, la diversitat, l’exigència d’eficiència, els canvis en el model productiu…), tot plegat dibuixa un context en el qual tot es mou i transforma, i el què i el com de sempre ja no són útils ni per avui ni per a la societat del demà.

Cultura basada en els drets

En les darreres dècades el dret internacional dels Drets Humans ha vingut assenyalant el camí que cal seguir a l’hora de buscar respostes a aquest nou escenari. El caràcter universal dels Drets Humans obliga els Estats a promoure la plena efectivitat

dels drets de totes les persones, sigui quina sigui la seva situació i capacitats, i garantir la seva dignitat, autonomia individual, igualtat, no discriminació, participació i inclusió en la comunitat. Les persones passem de ser objectes passius o receptors d’assistència i atenció, a ser titulars actius de drets.

Un model desajustat

Mentre en altres esferes de la vida els ciutadans poden gestionar-ho gairebé tot de forma on-line; compren i contracten productes de consum a mida i personalitzats; obtenen informació i respostes immediates sobre el que els preocupa; poden

elegir i decidir entre una enorme diversitat d’opcions; i aviat els cotxes sense conductor o la tecnologia 5D ens situaran en un entorn encara més immediat i accelerat… en l’acció social hi persisteixen sistemes analògics i presencials, llistes d’espera d’un any de durada, carteres de serveis pre-definits i estandarditzats, la prescripció sense llibertat d’elecció ni de control sobre l’atenció rebuda, o solucions d’eficiència dubtosa i d’impacte sense quantificar.

Canvis de gran profunditat

Fenòmens avui ja consolidats i coneguts han modificat profundament els individus i la societat: noves dinàmiques socioeconòmiques generadores de major desigualtat i que incrementen el risc d’exclusió social; l’envelliment de la població a causa

de l’augment de l’esperança de vida i de la reducció de les taxes de natalitat; la modificació de l’estructura de les llars com a conseqüència dels nous models familiars; la incorporació de les dones al mercat laboral i la transformació dels rols de gènere; les mutacions del treball assalariat en el context d’una economia globalitzada i terciaritzada; la creixent diversitat cultural de les àrees urbanes com a conseqüència de l’acceleració dels fluxos migratoris; i, sobretot, la penetració de la tecnologia i de les TIC en totes les dimensions de l’activitat humana.

Noves vulnerabilitats socials

Aquestes transformacions han generat una nova estructura de riscos i de vulnerabilitats socials molt més complexa que la del passat industrial, i han comportat l’aparició de nous fenòmens com la desqualificació laboral, la precarietat

laboral, la vulnerabilitat residencial, la pobresa energètica, la gentrificació, la soledat i l’aïllament relacional, les dificultats per conciliar les tasques de cura a la llar i l’activitat laboral, l’escletxa tecnològica, etc.

Avenços fallits o insuficients

La voluntat de respectar la dignitat, l’autodeterminació i els drets de les persones que precisen suports personals i per la inclusió socials s’ha traduït en la conceptualització del nou model d’Atenció Centrada en la Persona (ACP). Tanmateix,

els passos realitzats per implementar aquest model topa amb una oferta de serveis socials que dificulta la personalització, el dret a la vida independent i la resposta a les necessitats que asseguri la inclusió en la comunitat.