Actualitat

El 2n debat Big Data analitza els beneficis per als Serveis Socials: prevenció, personalització, planificació i eficiència

La Federació d’Alzheimer i la Fundació Maresme, primeres entitats sòcies-col·laboradores

El dimarts 29 d’octubre ha tingut lloc al Palau Macaya de Barcelona el 2n debat del cicle de reflexió “Big Data i Serveis Socials”, organitzat per la Fundació iSocial, amb 72 persones participants procedents principalment d’ajuntaments, del món acadèmic i d’entitats del tercer sector. Quatre ponents de prestigi han exposat i analitzat perquè avui el tractament de dades massives o Big Data, pot contribuir a fer avançar els Serveis Socials en quatre àmbits de millora molt necessaris: prevenció, personalització, planificació i eficiència.

De l’enfortiment de l’enfocament preventiu dels Serveis Socials gràcies al Big Data n’ha parlat Meritxell Benedí, Directora de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya, que ha remarcat la necessitat que té avui el sistema de Serveis Socials de Catalunya de disposar d’evidències per poder millorar, i ha anunciat que amb aquest objectiu ben aviat els contractes-programa i els concerts del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies inclouran una clàusula que permeti al Departament l’accés a les dades d’Administracions locals i proveïdors de serveis.

De la personalització dels serveis als ciutadans, n’ha parlat José Antonio Ondiviela, director de solucions SmartCities de Microsoft Western Europe, el qual ha afirmat que malgrat les dificultats que tenen els sistemes d’informació de Serveis Socials, avui ja disposem de prou dades i de prou qualitat per obtenir un coneixement útil per a la millora del sistema de Serveis Socials, i ha mostrat diversos exemples dels beneficis que això pot comportar.

A continuació, Tomas Lethinen, analista de dades de l’Ajuntament d’Espoo (Finlàndia), ha explicat l’experiència de quinze anys de l’ajuntament d’aquesta ciutat finesa, la segona del país, en el tractament massiu de dades amb la finalitat de millorar la planificació de les polítiques i dels pressupostos socials. Així, per exemple, van analitzar les dades del seu mig milió d’habitants durant 14 anys, per fer prediccions sobre la demanda futura de Serveis Socials; o bé van analitzat factors de risc de 300.000 famílies durant 10 anys per preveure les necessitats futures del sistema de protecció de la infància. Un altre dels beneficis del Big Data ha estat el millor coneixement de l’eficàcia dels processos d’inclusió social de la població nouvinguda del municipi.

Finalment, el Dr. Josep Maria Picas, consultor de TIC i sistemes d’informació en l’entorn sanitari, ha presentat un recull dels aprenentatges recents del sector salut a l’hora de millorar la seva eficiència gràcies al Big Data, aprenentatges que avui poden ser molt útils al sector de Serveis Socials en el moment d’abordar aquest repte.

El cicle tindrà continuïtat el proper 19 de novembre. En aquest 3r debat debatrem sobre “Models predictius i automatització en els Serveis Socials. Oportunitats i factors crítics”. Més informació i inscripcions aquí.

A més de l’exemple de la ciutat finlandesa d’Espoo, trobareu més exemples sobre l’aplicació de Big Data en l’àmbit dels Serveis Socials en el nostre Banc d’Innovacions en Acció Social.

Pin It on Pinterest

Comparteix