Què fem

d’estructura poblacional, de consciència ciutadana i de situacions de vulnerabilitat molt diferent a l’actual, i en què les respostes que potser van funcionar bé en el passat ja no són adequades per al moment present i encara menys per als reptes que haurà d’afrontar la nostra societat en les properes dècades.

dels ciutadans i han generat una nova cultura en la qual la capacitat l’elecció, l’accés a la informació i al coneixement, i l’exigència de drets, han esdevingut irrenunciables. I si hi afegim els importants canvis socials que aquests atributs han generat (el moviment, la diversitat, l’exigència d’eficiència, els canvis en el model productiu…), tot plegat dibuixa un context en el qual tot es mou i transforma, i el què i el com de sempre ja no són útils ni per avui ni per a la societat del demà.

dels drets de totes les persones, sigui quina sigui la seva situació i capacitats, i garantir la seva dignitat, autonomia individual, igualtat, no discriminació, participació i inclusió en la comunitat. Les persones passem de ser objectes passius o receptors d’assistència i atenció, a ser titulars actius de drets.

elegir i decidir entre una enorme diversitat d’opcions; i aviat els cotxes sense conductor o la tecnologia 5D ens situaran en un entorn encara més immediat i accelerat… en l’acció social hi persisteixen sistemes analògics i presencials, llistes d’espera d’un any de durada, carteres de serveis pre-definits i estandarditzats, la prescripció sense llibertat d’elecció ni de control sobre l’atenció rebuda, o solucions d’eficiència dubtosa i d’impacte sense quantificar.

de l’augment de l’esperança de vida i de la reducció de les taxes de natalitat; la modificació de l’estructura de les llars com a conseqüència dels nous models familiars; la incorporació de les dones al mercat laboral i la transformació dels rols de gènere; les mutacions del treball assalariat en el context d’una economia globalitzada i terciaritzada; la creixent diversitat cultural de les àrees urbanes com a conseqüència de l’acceleració dels fluxos migratoris; i, sobretot, la penetració de la tecnologia i de les TIC en totes les dimensions de l’activitat humana.

laboral, la vulnerabilitat residencial, la pobresa energètica, la gentrificació, la soledat i l’aïllament relacional, les dificultats per conciliar les tasques de cura a la llar i l’activitat laboral, l’escletxa tecnològica, etc.

els passos realitzats per implementar aquest model topa amb una oferta de serveis socials que dificulta la personalització, el dret a la vida independent i la resposta a les necessitats que asseguri la inclusió en la comunitat.