La institucionalització d’infants i adolescents és encara una realitat present a nombrosos països, malgrat l’evidència que existeix sobre els seus efectes negatius en termes emocionals, socials i cognitius. Tanmateix, cada cop hi ha més consens social sobre la necessitat urgent de transformar el sistema de protecció per avançar cap a un model centrat en la prevenció, la comunitat i els drets de la infància.

Aquest canvi de paradigma, que rep el nom de desinstitucionalització, representa una transformació profunda en la manera d’entendre les cures i l’atenció a la infància vulnerable. L’enfocament aposta per garantir que tots els infants puguin créixer en entorns familiars estables, afectius i vinculats a la comunitat, substituint el model assistencial institucionalitzat per un sistema de suports comunitaris personalitzats que posi al centre la llibertat de tria, la participació i l’autonomia dels infants i les seves famílies.

Aquesta transició s’està impulsant també des de les polítiques públiques. El 2024, el Ministeri de Drets Socials va posar en marxa l’Estratègia Estatal de Desinstitucionalització, mentre que, a Catalunya, el Departament de Drets Socials i Inclusió ha presentat un pla específic per augmentar el nombre de famílies acollidores i evitar que cap infant menor de 6 anys ingressi en una institució.

Tot plegat implica revisar a fons els serveis socials i els rols professionals, per construir un sistema capaç de prevenir, protegir i acompanyar. O, tal com ho formula un informe del Síndic de Greuges: cal passar de “separar per protegir” al “prevenir per protegir” i al “protegir per al retorn”. Cal, per tant, treballar amb les famílies en situació de risc abans que la separació sigui inevitable, i garantir que qualsevol mesura de protecció estigui orientada al benestar i la futura autonomia dels infants.

En aquest Innobreak, coneixerem dues iniciatives innovadores que estan obrint camí en la prevenció de la institucionalització en la infància i l’adolescència:

• Glasgow Intensive Family (Glasgow, Escòcia) és un servei ofert en col·laboració amb el Health and Social Care Partnership i tres altres organitzacions del tercer sector. L’objectiu del servei és donar suport a famílies amb infants de 12 anys o més que es troben en risc d’entrar al sistema de protecció. Glasgow Intensive Family Support Service és un servei comunitari amb abast a tota la ciutat, que utilitza un enfocament centrat en les fortaleses per entendre les dinàmiques familiars i que es basa en el model de Veu, Validació i Esperança.

• Cases d’Infants (Barcelona, Catalunya) és un  servei residencial temporal  adreçat a infants i adolescents que necessiten una separació puntual de la seva família. L’objectiu és ajudar les famílies a superar les dificultats que han motivat la separació, per possibilitar un  retorn segur al seu entorn familiar o, si cal, acompanyar el jove en el seu camí cap a l’emancipació. Les Cases d’Infants intervenen des d’un entorn quotidià, identificant les dinàmiques familiars i treballant estretament amb la família per fomentar canvis positius i sostenibles.

PONENTS:

Maxine Hawthorn, Glasgow Intensive Family Service Support – Aberlour (Escòcia)

Mònica Garcia, Cases d’Infants – FASI (Catalunya)