La visita a entitats i equipaments de Hèlsinki i Espoo ens va permetre conèixer de més a prop algunes iniciatives pioneres d’un dels països amb una infraestructura social més avançada

Del 2 al 6 de juny, la Fundació iSocial va organitzar una nova edició de l’Innotrip, el viatge d’aprenentatge que impulsa anualment amb les seves entitats membres per conèixer bones pràctiques internacionals en l’àmbit social. Aquest any la destinació ha estat Hèlsinki, amb l’objectiu de descobrir de prop experiències innovadores que s’estan desenvolupant a Finlàndia, un país de referència pel que fa al desplegament de l’estat del benestar.

L’intercanvi ha estat una oportunitat per observar de prop i reflexionar sobre models avançats d’atenció a les persones, a través de la visita a serveis municipals, entitats socials i iniciatives comunitàries que aborden de manera integral reptes com la pobresa, la discapacitat, el sensellarisme, la salut mental o la inclusió digital.

Una mirada a l’atenció integrada i centrada en la persona

La primera jornada de visites ens va permetre conèixer recursos com el Roihuvuori Senior Centre i el Kallio Perhekeskus, centrats en l’acompanyament a les persones grans i les famílies, amb un enfocament integrat i preventiu. També vam explorar serveis municipals adreçats a la salut mental i a joves en situació de risc, així com iniciatives per a la formació de cuidadors i el suport entre iguals.

Un dels aspectes més destacats d’aquesta primera presa de contacte amb el model social finlandès va ser familiaritzar-nos amb el model social finlandès i la seva forta aposta per la col·laboració entre agents i per la implicació activa de la ciutadania en la cura comunitària.

Mentoria, participació i avaluació de l’impacte social

La segona jornada de l’Innotrip ens va permetre conèixer projectes com Icehearts, que ofereix un model de mentoria a llarg termini mitjançant l’esport i l’educació, o Vamos! de la Fundació Diaconia, que acompanya joves en situació de vulnerabilitat. Durant aquesta darrera visita, ens van explicar el funcionament dels bons socials com a recurs per activar projectes socials de manera més ràpida i eficient, implicant les empreses en l’impuls del benestar social.

D’altra banda, des de l’Ajuntament de Hèlsinki també ens van presentar el sistema Feedback-Informed Treatment (FIT), que incorpora l’opinió de les persones usuàries dels serveis socials per millorar la qualitat de l’atenció, i vam conèixer la plataforma Pokka de l’entitat Kukunori, una eina d’avaluació de l’impacte en projectes socials que ja utilitzen més de 100 entitats.

Habitatge, autodeterminació i protecció a la infància

Durant la tercera jornada, vam visitar entitats com Y-Säätiö, impulsora del model Housing First a Finlàndia, o Tukena, que promou suports autodirigits per a persones amb discapacitat. També vam conèixer Rinnekodit, un recurs residencial situat en un entorn natural per a persones amb necessitats de suport elevat, i el model Barnahus d’atenció integrada a la infància en risc, actualment en desplegament a Catalunya, que ens va permetre conèixer un referent internacional en l’aplicació d’aquest sistema.

Aquestes experiències ens ofereixen eines per repensar com garantir la dignitat i l’autonomia de les persones en contextos de vulnerabilitat, tot fomentant l’enfocament comunitari i el respecte als drets individuals.

Desinstitucionalització i inclusió digital

La darrera jornada ens va permetre conèixer dues iniciatives que aborden, des de perspectives diferents, l’accés a la comunitat i als drets bàsics. D’una banda, Kehitysvammaliitto (Associació Finlandesa sobre Discapacitats Intel·lectuals i del Desenvolupament) ens va presentar la seva tasca en el procés de desinstitucionalització a Finlàndia i en la implementació del model de xarxes de suport entre iguals. A través dels Peer Support Groups, persones amb discapacitat comparteixen experiències i coneixements, reforçant l’autonomia i la capacitat d’incidència col·lectiva.

D’altra banda, el programa DigiUp, impulsat per la xarxa Moniheli, treballa per reduir la bretxa digital de la població migrada. Forma facilitadors digitals —voluntaris i professionals— que ofereixen acompanyament en competències bàsiques com l’ús segur de dispositius o l’accés als serveis digitals. Ambdues iniciatives contribueixen a garantir una participació més plena i equitativa a la vida social.

Una experiència compartida amb retorn col·lectiu

Aquest viatge ha estat una oportunitat única per conèixer experiències inspiradores, identificar reptes comuns i explorar enfocaments alternatius que poden ajudar-nos a enfortir els serveis socials al nostre territori. Així mateix, la convivència durant aquests cinc dies d’Innotrip i el descobriment d’alguns dels projectes socials més innovadors de Finlàndia han obert espais de debat i aprenentatge col·lectiu entre les entitats participants, que continuaran tenint recorregut més enllà del viatge.

Des de la Fundació iSocial volem agrair la participació activa i l’interès de totes les entitats que ens han acompanyat en aquesta tercera edició de l’Innotrip: ABD, AMPANS, Fundació Família i Benestar Social, Fundació Joia, Fundació Catalana Síndrome de Down, Fundació Resilis, Pere Claver Grup, Fundació Idea, Fundació El Maresme, FAFAC, Agintzari, REIR, Som Alba, Intress, Fundació Hàbitat3, Grup ATRA, Grupo SSI, Som Fundació, Fundació Aspace Catalunya, Grup MIFAS.

També volem expressar el nostre agraïment a totes les organitzacions finlandeses que ens han obert les portes i compartit la seva experiència amb tanta generositat.

El projecte Vincles Alt Pirineu-Aran ja està implantat en més de vint municipis i compta amb 171 agents comunitaris

La Consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha visitat a Sort el projecte “Vincles Alt Pirineu-Aran”, iniciativa amb la qual lluitem contra la soledat no desitjada a l’Alt Pirineu i la Vall d’Aran mitjançant la intervenció comunitària, la tecnologia i la implicació de la ciutadania. La trobada ha comptat també amb la presència del President del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carlos L. Isus Castellarnau; l’Alcalde de Sort, Baldo Farré; el Diputat de Salut Pública de la Diputació de Lleida, Òscar Martínez; la Directora comarcal de Serveis Socials, Adriana Vidal; i el Director de la Fundació iSocial, Toni Codina.

Durant la seva visita, la Consellera ha conegut de primera mà el funcionament del programa, que des de 2023 s’ha establert en més d’una vintena de municipis del Pirineu català. Vincles planteja un nou abordatge més proactiu del repte de la soledat no volguda, basat en la tecnologia Big Data per a la detecció precoç de les situacions de soledat en les persones més grans de 55 anys, i en l’activació de la xarxa veïnal i la participació ciutadana en la intervenció i acompanyament dels casos detectats.

Després de la presentació del projecte, els responsables de Vincles i la Consellera han visitat un establiment implicat amb el programa, on han pogut conversar amb l’activadora comunitària del projecte al Pallars Sobirà, la professional social Elena Santos, així com amb dues agents comunitàries (professionals de comerços i negocis del municipi que participen voluntàriament en el projecte per detectar possibles casos de soledat no volguda) i dues persones grans beneficiàries. Aquest intercanvi ha permès oferir un intercanvi enriquidor sobre la tasca de Vincles i visibilitzar l’impacte positiu que està tenint en el territori.

Balanç positiu del projecte

Des de la seva posada en marxa, Vincles ha obtingut resultats rellevants: actualment compta amb 54 professionals socials i sanitaris treballant-hi a les 6 comarques pirinenques, i 171 agents comunitaris formats per a detectar i abordar casos de soledat no desitjada en els pobles i municipis. A més, s’han dut a terme 47 formacions o capacitacions en mirada social per millorar la detecció i 209 accions comunitàries per a les persones beneficiàries, incloent tallers, processos participatius i xerrades.

El projecte, impulsat per la Fundació iSocial i que compta amb el finançament dels fons Next Generation del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, s’ha consolidat així com una resposta innovadora dara, consolidant el projecte com un referent a Catalunya i Europa en aquest àmbit.

L’encontre ha permès posar en comú la feina feta fins ara i coordinar la difusió i la gestió de la Soliguia, cercador en línia de serveis socials

Els dies 18 i 19 de març, l’equip d’iSocial ha assistit a una trobada internacional del projecte Solidigital, a Tolosa, on s’han reunit les set entitats sòcies del projecte. L’objectiu de la trobada era definir els últims detalls del llançament de la Soliguia, cercador de serveis socials en línia i obert que pròximament estarà disponible a Catalunya i Andorra.

Durant l’encontre, les entitats hem validat l’estratègia de difusió conjunta per al projecte, i hem abordat aspectes tecnològics relacionats amb la integració de la Soliguia amb la nostra app Nidus i amb l’app francesa Coffre-Fort Numérique de Reconnect.

Solidigital és un projecte europeu impulsat gràcies al cofinançament de la Unió Europea a ravés del programa Interreg POCTEFA. El seu objectiu és crear una base de dades d’equipaments i serveis socials de tot Catalunya i d’Andorra, amb dades verificades i actualitzades, i posar aquesta informació a disposició tant del públic general com del professional. La informació serà accessible a través de la Soliguia, un cercador en línia on els recursos apareixeran localitzats per proximitat i on hi figuraran diferents informacions pràctiques rellevants, com ara els horaris, el risc de saturació o el públic a qui va adreçat cada servei.

La Soliguia reprodueix el model de l’eina anàloga a França, la Soliguide, una eina que ja compta amb prop de 3,5 milions de cerques anuals, i que en el context del projecte també s’estendrà als departaments francesos d’Occitània.

Des d’iSocial volem agrair a Solinum i Reconnect, entitats franceses del projecte, la seva acollida a Tolosa, i a l’Associació Alba, la Fundació Resilis, el Grup Pere Claver i la Fundació Andorra Recerca i Innovació, sòcies catalanes i andorranes de Solidigital, les seves aportacions i tota la feina feta, que ens permetrà fer de la Soliguia una eina eficient i accessible, assegurant la seva integració dins l’ecosistema dels serveis socials.

La xarxa Rehab-Lab s’amplia amb 10 noves entitats d’arreu de Catalunya, consolidant-se com un referent en la fabricació d’ajuts funcionals personalitzats amb impressió 3D

El projecte Rehab-Lab per a la creació d’ajuts funcionals personalitzats amb impressió 3D fa un pas endavant amb la incorporació de 10 noves entitats d’arreu de Catalunya i el naixement de la xarxa Rehab-Lab. La incorporació d’aquestes noves entitats, que disposaran d’impressores 3D i esdevindran FabLabs de la xarxa, permetrà oferir solucions adaptades a més persones amb discapacitat motora, millorant la seva autonomia i qualitat de vida.

Els ajuts funcionals són peces de plàstic personalitzades, de baix cost i fabricació ràpida, que responen a necessitats específiques de les persones amb discapacitat en el seu dia a dia. Tot i l’existència de productes de suport al mercat, aquests sovint són estàndards i no s’adapten a les particularitats de cada persona. Segons una enquesta de l’INE del 2022, el 46% de les persones amb discapacitat requereixen ajudes tècniques en la seva vida quotidiana, mentre que un 18% les necessiten però no en fan ús.

Davant d’aquesta realitat, i sota la inspiració de la comunitat Rehab-Lab francesa, l’any 2023 vam impulsar el projecte Rehab-Lab.Cat, un projecte d’innovació social i tecnològica liderat per la Fundació iSocial i amb la participació de la Fundació CIM-UPC, la Fundació Ampans, l’Institut Guttmann i l’empresa Avinent. Aquest febrer, el projecte dona lloc a la xarxa Rehab-Lab gràcies a la incorporació de 10 noves entitats sociosanitàries.

La Consellera de Drets Socials visita les formacions Rehab-Lab

En el marc del naixement de la xarxa Rehab-Lab, un grup de 28 terapeutes ocupacionals i altres professionals de les noves entitats s’han format en el disseny i fabricació d’ajuts funcionals amb impressió 3D a les instal·lacions de la UPC. Aquesta capacitació incloïa l’aprenentatge tant d’aspectes tècnics com de la metodologia Rehab-Lab, que fomenta la cocreació entre la persona usuària, els terapeutes ocupacionals i els enginyers.

El dijous 6 de febrer, la Consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo, va visitar la formació per conèixer de prop el projecte i el seu impacte en la millora de l’autonomia de les persones amb discapacitat. La visita de la Consellera va posar de relleu la importància de trobar espais de diàleg i d’intercanvis entre l’administració, el tercer sector social, la universitat i el sector privat per impulsar solucions reals a les necessitats de la ciutadania. Rehab-Lab compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través dels fons europeus Next Generation.

Un projecte col·laboratiu i en creixement

La xarxa Rehab-Lab és el resultat de la col·laboració entre entitats del tercer sector, l’àmbit universitari i el sector tecnològic. A les cinc organitzacions fundadores s’hi sumen ara:

• ASPACE Catalunya (Barcelona)
• Grup Alba (Tàrrega)
• Grup MIFAS (Girona)
• ASPID (Lleida)
• Grup Esclat (Barcelona)
• Fundació El Maresme (Mataró)
• Fundació Onada (Tarragona)
• Fundació Althaia (Manresa)
• Fundació Ramón Noguera (Girona)

D’aquesta manera, Rehab-Lab reforça la seva connexió amb la xarxa europea Rehab-Lab, que agrupa ja més de 60 organitzacions d’arreu d’Europa. Aquesta sinergia internacional contribueix a l’intercanvi de coneixement i experiències en la fabricació d’ajuts funcionals personalitzats.

L’expansió de Rehab-Lab representa una fita important en la innovació aplicada a la inclusió i l’autonomia de les persones amb discapacitat motora, consolidant el projecte com un referent a Catalunya i Europa en aquest àmbit.