La institucionalització d’infants i adolescents és encara una realitat present a nombrosos països, malgrat l’evidència que existeix sobre els seus efectes negatius en termes emocionals, socials i cognitius. Tanmateix, cada cop hi ha més consens social sobre la necessitat urgent de transformar el sistema de protecció per avançar cap a un model centrat en la prevenció, la comunitat i els drets de la infància.

Aquest canvi de paradigma, que rep el nom de desinstitucionalització, representa una transformació profunda en la manera d’entendre les cures i l’atenció a la infància vulnerable. L’enfocament aposta per garantir que tots els infants puguin créixer en entorns familiars estables, afectius i vinculats a la comunitat, substituint el model assistencial institucionalitzat per un sistema de suports comunitaris personalitzats que posi al centre la llibertat de tria, la participació i l’autonomia dels infants i les seves famílies.

Aquesta transició s’està impulsant també des de les polítiques públiques. El 2024, el Ministeri de Drets Socials va posar en marxa l’Estratègia Estatal de Desinstitucionalització, mentre que, a Catalunya, el Departament de Drets Socials i Inclusió ha presentat un pla específic per augmentar el nombre de famílies acollidores i evitar que cap infant menor de 6 anys ingressi en una institució.

Tot plegat implica revisar a fons els serveis socials i els rols professionals, per construir un sistema capaç de prevenir, protegir i acompanyar. O, tal com ho formula un informe del Síndic de Greuges: cal passar de “separar per protegir” al “prevenir per protegir” i al “protegir per al retorn”. Cal, per tant, treballar amb les famílies en situació de risc abans que la separació sigui inevitable, i garantir que qualsevol mesura de protecció estigui orientada al benestar i la futura autonomia dels infants.

En aquest Innobreak, coneixerem dues iniciatives innovadores que estan obrint camí en la prevenció de la institucionalització en la infància i l’adolescència:

• El Glasgow Intensive Family Support Service (Glasgow, Escòcia) és una iniciativa desenvolupada pel Social Care Partnership en col·laboració amb tres altres organitzacions del tercer sector. L’objectiu del servei és donar suport a famílies amb infants de 12 anys o més que es troben en risc d’entrar al sistema de protecció. S’hi aplica un enfocament centrat en les fortaleses, que prioritza l’escolta activa, la validació emocional i l’acompanyament.

• Les Cases d’Infants (Barcelona, Catalunya) són un  recurs residencial temporal  adreçat a infants i adolescents que necessiten una separació puntual de la seva família. L’objectiu és ajudar les famílies a superar les dificultats que han motivat la separació, per possibilitar un  retorn segur al seu entorn familiar o, si cal, acompanyar el jove en el seu camí cap a l’emancipació. Les Cases d’Infants intervenen des d’un entorn quotidià, identificant les dinàmiques familiars i treballant estretament amb la família per fomentar canvis positius i sostenibles.

PONENTS:

Maxine Hawthorn, Glasgow Intensive Family Service Support – Aberlour (Escòcia)

Mònica Garcia, Cases d’Infants – FASI (Catalunya)

Vivim en una societat cada cop més digitalitzada, on la tecnologia és essencial per accedir a serveis bàsics, a la informació i a la socialització. Tanmateix, una part important de la població queda exclosa d’aquest entorn digital, ja sigui per manca d’accés a la tecnologia o per falta de competències necessàries per utilitzar-la de manera autònoma i segura. Aquesta bretxa digital no només limita les oportunitats d’aquestes persones, sinó que també agreuja situacions de vulnerabilitat social i econòmica. Segons un estudi del govern català de 2022, entre els col·lectius vulnerables la meitat de les persones no disposen d’ordinador al domicili; 3 de cada 10 no tenen connexió a dades mòbils; i el 38% no sap fer gestions en línia.

La inclusió digital té com a objectiu convertir la tecnologia en una eina transformadora en la vida de les persones, i les organitzacions públiques i privades de serveis socials juguen un paper fonamental en aquest procés. Accions senzilles i individualitzades, com ajudar les persones a familiaritzar-se amb tasques bàsiques (enviar un missatge, descarregar una aplicació, utilitzar un cercador…) o oferir suport en la configuració dels dispositius (ajustar l’idioma, la mida de la lletra, vincular comptes de correu…), poden marcar una gran diferència en la seva autonomia digital.

Al mateix temps, fer de les ciutats entorns més inclusius passa per millorar les infraestructures (connectivitat Wi-Fi segura i accessible, préstec de dispositius, zones d’aprenentatge digital…) i per formar els professionals socials en competències digitals.

En aquest Innobreak, coneixerem dues iniciatives europees pioneres per a promoure la inclusió sociodigital dels col·lectius més vulnerables de la societat:

• DigiUp (Hèlsinki, Finlàndia) és un servei que té per objectiu millorar les competències digitals de les persones migrants per afavorir la seva inclusió i participació activa a la comunitat. Per aconseguir-ho, DigiUp proporciona formació i capacitació als professionals de les entitats socials perquè puguin oferir un acompanyament digital adaptat a la diversitat cultural i a les necessitats específiques de les persones nouvingudes a qui atenen.

• El Centre d’Inclusió Digital de Bordeaux Métropole (Bordeus, França) té dues àrees d’actuació: un espai públic digital obert, que ofereix suport digital a la població, i un programa de formació específic per a professionals de l’acció social. La Metròpolis de Bordeus també ofereix formació directa a persones en situació de vulnerabilitat i coordina els “assessors digitals del Servei França”, professionals que donen suport i sensibilitzen la ciutadania sobre l’ús responsable de les eines digitals.

PONENTS:

Yuri Kitaba, DigiUp de Hèlsinki (Finlàndia)

Anna Lebey, Centre d’Inclusió Digital de Bordeaux Métropole (França)

La violència sexual infantil és una realitat que afecta milers d’infants arreu del món i té conseqüències greus per al seu benestar físic i emocional. Es calcula que entre un 10% i un 25% de la població ha estat víctima d’abusos sexuals durant la infància, i gairebé la meitat d’aquests casos són reiteratius. Sovint, aquesta violència es produeix en entorns de confiança, fet que en dificulta la detecció, i només es denuncien aproximadament un 15% dels casos coneguts.

L’abordatge de la violència sexual infantil comporta diversos reptes, tant estructurals com socials, que en compliquen la prevenció, la detecció i el suport posterior. La manca de coneixement i formació dificulta la identificació de situacions de violència sexual infantil, i l’excés de burocràcia i el caràcter penal d’aquestes situacions complica l’acompanyament de la víctima en un procés que, per si mateix, ja és complex i llarg. D’altra banda, els esforços d’intervenció social es posen sovint en l’atenció a les víctimes, deixant en segon pla la prevenció dels abusos i el treball amb les persones que els cometen.

En aquest Innobreak, presentarem dues iniciatives innovadores que tenen com a objectiu l la prevenció a intervenció en casos de violència sexual infantil, així com la sensibilització del conjunt de la societat sobre aquesta problemàtica:

• PrevenSi (Catalunya) és un recurs especialitzat en la prevenció de l’abús sexual infantil (ASI), fruit de la col·laboració entre l’Institut de Psicologia Forense, l’Institut Intress i la Fundació IReS. Aquesta iniciativa aborda la realitat de la pedofília i la pederàstia a través d’una plataforma web especialitzada que ofereix atenció i derivació a pedòfils. També proporciona orientació i recursos preventius a professionals o persones que coneixen o sospiten de casos d’ASI.

• Barnahus (Europa) és un model d’atenció integral, impulsat per Save the Children, en què tots els departaments implicats en els casos d’abús sexual infantil es coordinen i treballen sota el mateix sostre per donar suport a l’infant víctima. El fet de concentrar tots els serveis en un únic espai permet agilitzar el procés judicial i reduir la victimització secundària que sovint pateixen els infants en aquests casos. Durant les últimes dècades, el model Barnahus s’ha estès per tot Europa com un referent d’atenció integral i coordinada.

Ponents:

• Núria Iturbe i Meritxell Campmajó, PrevenSI (Catalunya)
• Emilie Rivas, Barnahus (Europa)