Tenir cura del nostre benestar emocional és essencial per poder desenvolupar amb qualitat les tasques del dia a dia. Per aquest motiu, l’autocura és especialment important en àmbits com el sector social, on les exigències i la pressió són molt elevades.

Els serveis socials s’encarreguen de l’atenció social de la població i els equips treballen diàriament amb situacions de gran complexitat emocional que poden tenir un impacte sobre el benestar laboral i la salut mental. És una professió que implica persones i vincles. Però per tal d’ajudar els altres cal, en primer lloc, tenir cura d’un mateix, és a dir, practicar l’autocura, i saber acceptar ajuda quan és necessari per tal d’evitar arribar al burnout.

El sector social s’enfronta a nombrosos problemes estructurals: la falta de recursos, la complexitat dels casos amb els quals es treballa diàriament, i la pressió i expectatives que es posen sobre els professionals.

“Els estudis demostren que elevades demandes de feina esgoten els recursos físics i mentals dels professionals produint una baixada d’energia i problemes de salut”

Es tracta d’una feina altament demandant i extenuant emocionalment. Les persones usuàries dels serveis socials sovint tenen altes expectatives i exigències cap als professionals. És per això que és comú experimentar alts nivells d’estrès que poden conduir al burnout. En una professió tan delicada i demandant, que a més s’enfronta a una falta de recursos econòmics i humans, esdevé necessari tenir cura d’un mateix.

Què és el burnout?

El burnout és la condició psicològica que es produeix després d’una exposició prolongada a alts nivells d’estrès, especialment en el context laboral. Les principals conseqüències són:

• Sentiment d’insatisfacció
• Esgotament físic i mental
• Disminució del rendiment laboral

Aquesta situació no només té un impacte en la persona que la pateix, sinó també en els seus entorns laboral i personal. Per això, l’autocura, és a dir, les accions que duu a terme una persona per vetllar pel seu propi benestar físic i mental, és clau per prevenir l’aparició del burnout i preservar el benestar emocional.

Com reduir l’estrès laboral i evitar el burnout en els serveis socials?

Les fonts de l’estrès en els equips de professionals socials tenen, com assenyalàvem, causes multifactorials, que són sovint estructurals (falta de recursos, sobrecàrrega de casos, excés de burocràcia, manca de coordinació amb altres serveis com ara educatius o sanitaris…). Si bé canviar aquests detonants és complicat i requereix modificacions a gran escala, existeixen diferents estratègies i tàctiques que permeten als i les professionals reduir i gestionar millor els nivells d’estrès a curt termini.

Autoconeixement i gestió emocional

Un primer aspecte clau per tal de poder gestionar millor l’estrès és l’autoconeixement. Identificar sensacions i emocions pròpies permet detectar els primers senyals d’estrès i actuar abans que s’intensifiquin. La feina dels serveis socials és d’una forta càrrega emocional i és per aquest motiu que cal estar alerta davant qualsevol senyal de malestar. L’autoconeixement serveix per tenir consciència de quines són les habilitats i límits personals, saber fins on es pot arribar i no creuar aquests límits per evitar arribar a una situació de burnout. L’autoestima va també molt lligada de l’autoconeixement, ja que permet posar en valor les qualitats pròpies.

El procés d’autoconeixement és un camí molt personal i diferent per a cada persona, no hi ha un sol mètode per arribar-hi. Això no obstant, pot ser útil explorar tècniques que ajudin a posar-se en contacte amb les emocions i sensacions pròpies.

En aquest sentit, alguns exercicis sovint utilitzats per desenvolupar l’autoconsciència són:

• l’escriptura o journaling, que consisteix a anotar pensaments i sentiments per poder-los identificar i comprendre.
• la meditació, una pràctica que promou la relaxació, la consciència i la calma, alhora que incrementa la bondat amb un mateix i els altres, contribuint així a la regulació emocional.
• el mindfulness, una pràctica molt popular i reconeguda que consisteix a focalitzar l’atenció en el moment present per canviar la manera com vivim les experiències quotidianes. Es tracta d’alliberar-se dels judicis i de viure d’una forma més connectada al moment present, reduint així la càrrega mental associada a l’estrès.

Autolideratge davant l’estrès

Un dels factors que contribueix sovint a l’increment de l’estrès i el burnout és l’excessiva autoexigència. Aquesta pot comportar dificultats per delegar tasques i l’establiment d’objectius difícils d’assolir.

Davant l’autoexigència, l’autocompassió tracta d’acceptar els errors i ser benèvol amb un mateix. Aquesta pràctica contribueix a la reducció de l’estrès produïda per una autoexigència molt elevada i a la millora del benestar emocional a llarg termini.

És important:

• entendre els límits personals
• diferenciar entre situacions sobre les quals tenim control i situacions que escapen al nostre control
• separar adequadament la vida laboral i la vida personal
• definir objectius clars, realistes i alineats amb els propis valors

Tal com assenyala Brené Brown, investigadora de la Universitat de Houston i experta en autoconeixement i resiliència, “apoderar-nos de la nostra pròpia història i estimar-nos a nosaltres mateixos […] és el més valent que farem”. Segons ella, aquest procés “implica deixar anar qui creus que se suposa que ets i abraçar qui ets realment”.

Regular l’autoexigència a través de l’autocompassió ajuda a treballar amb propòsit, i en conseqüència a mantenir la motivació. De fet, els experts fan una distinció entre motivació intrínseca i extrínseca. La motivació extrínseca està lligada a factors externs i que no podem controlar. Però la motivació intrínseca té a veure amb la nostra percepció del que fem, i també amb la percepció que tenim de la nostra feina.

En aquest sentit, tenir present la significació social de la tasca que realitzem des del sector social pot ser una altra manera de gestionar la tensió acumulada. De fet, tot i ser una professió amb alt risc d’estrès i burnout, un estudi de Community Care al Regne Unit mostra que el 91% dels treballadors socials expressa una alta satisfacció amb l’impacte de la seva feina.

Recordar, doncs, les raons per les quals el treball social és necessari i l’impacte positiu que pot tenir és una manera d’incrementar la motivació intrínseca.

Relacions professionals sanes i suport emocional

La manera com ens relacionem amb els altres influeix directament en el nivell d’estrès i en la qualitat del benestar emocional. En aquest sentit, el Model Bridge —una eina que descriu diferents estils comunicatius i maneres de percebre i gestionar les relacions— permet identificar tant les nostres preferències com les dels companys i companyes. Conèixer aquests estils facilita adaptar-nos millor a cada interacció, reduir malentesos i anticipar dinàmiques que poden generar tensió.

Aquesta comprensió promou l’empatia dins els equips, afavoreix relacions més saludables i ajuda a prevenir tensions innecessàries en l’entorn laboral.

La creació d’ambients laborals sans i de xarxes de suport és essencial per fomentar la salut mental dels professionals. Cal promoure espais d’escolta, confiança i vulnerabilitat, així com reduir l’estigma associat a la salut mental.

Una tècnica que afavoreix a la creació d’espais segurs és la Comunicació No Violenta, que consisteix a entendre les necessitats pròpies i les dels altres per practicar l’autocompassió i trobar una entesa mútua.

Salut física

Sovint els símptomes de malestar emocional tenen també manifestacions fisiològiques. Cal estar alerta dels senyals que puguin tenir una arrel emocional. És important tenir cura de la salut física, ja que està estretament lligada amb la salut emocional.

Les necessitats bàsiques han d’estar ateses per tal de prevenir que l’estat físic tingui un impacte també en la salut mental:

• Assegurar el descans necessari i procurar tenir un son de qualitat
• Mantenir una alimentació adequada i equilibrada
• Realitzar exercici físic

En diversos estudis s’ha comprovat que la realització d’esport moderat té un impacte positiu directe en la salut mental de les persones. S’han observat majors beneficis quan l’esport es realitza en equip o a l’aire lliure. L’activitat física ajuda a alliberar tensions, incrementar l’autoestima, reduir els nivells d’ansietat i millorar la qualitat de son.

S’han vist beneficis tant en persones que fan esport de forma regular i moderada, com en persones que concentren l’activitat física els caps de setmana. És, per tant, important destinar temps a l’exercici físic.

En definitiva, tenir cura d’un mateix és una part essencial de la pràctica professional en els serveis socials. Quan els equips disposen d’eines per gestionar l’estrès, reforçar la motivació i construir entorns laborals saludables, es protegeix el seu benestar i es garanteix una atenció de més qualitat i més sostenible en el temps.

L’autocura no és només una actitud individual, sinó una competència que es pot aprendre, entrenar i integrar en la cultura dels equips. Apostar-hi és apostar per professionals més resilients, cohesionats i compromesos amb el seu propòsit.