Els experts reclamen estratègies de comunicació per prestigiar el sistema de Serveis Socials
Els experts reclamen estratègies de comunicació per prestigiar el sistema de Serveis Socials
En un debat organitzat per la Fundació iSocial, les persones expertes convidades han coincidit en la importància d’elaborar i impulsar estratègies de comunicació nacionals i locals que permetin explicar i posar en valor els Serveis Socials, principalment l’atenció primària que es fa des del món local. La manca d’una identitat clara, la invisibilitat o, fins i tot, una imatge distorsionada i estigmatitzada, són avui un llast per a les administracions responsables i per als professionals que treballen als Serveis Socials.
Aquesta fou la principal conclusió del debat, realitzat al Pati Manning de Barcelona el passat 10 d’octubre amb el títol “Comunicar millor per canviar la imatge dels Serveis Socials”. Conduït per Víctor Puig, professor de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i expert en gestió de la reputació, el debat va comptar amb les aportacions de la Directora General de Serveis Socials de la Generalitat, Meritxell Benedí; l’expert basc en Serveis Socials, Fernando Fantova; i la periodista responsable de temes socials del Diari ARA, Natàlia Vila. Entre el públic hi hagué principalment professionals de Serveis Socials d’ajuntaments i consells comarcals.
Les persones ponents van parlar de la indefinició del propi sistema de Serveis Socials; de la seva manca de prestigi, fins i tot portes endins, que fa que professionals o algunes àrees del sistema no el sentin com a propi; o d’una imatge social distorsionada que el redueix a la beneficència o a l’acció contra la pobresa. Una imatge que queda molt lluny del sistema robust i universal que pretén ser, destinat a garantir que ningú no es quedi enrere. El poc valor econòmic i el poc prestigi social de les tasques de cura, fortament feminitzades, són segurament a l’origen d’aquest imaginari col.lectiu. Alhora, els dèficits de comunicació també poden tenir a veure amb voler passar desapercebuts perquè no es busca un increment de la demanda.
La solució passa per elaborar i implementar plans de comunicació dels Serveis Socials, tant adreçats als propis professionals del sistema, com al conjunt de la ciutadania, per explicar què fa el sistema i prestigiar-lo. El nou Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya és una oportunitat per avançar en aquest objectiu. Els Serveis Socials fan coses molt positives i impulsen avenços importants (es fa posar l’exemple de les “superilles socials” de Barcelona) que no es donen prou a conèixer, els mitjans de comunicació no en parlen, i la societat no els posa en valor.
Això hauria de permetre que els Serveis Socials siguin vistos per la societat com a béns a preservar, al mateix nivell que el sistema de salut o el sistema educatiu, i que fos tan atractiu per a un líder polític de fotografiar-se davant d’un nou equipament de Serveis Socials, com ho és de fer-ho davant d’una nova escola o d’un aparell de ressonància magnètica d’un hospital.
En el transcurs de l’acte es van mostrar o esmentar alguns exemples de campanyes comunicatives realitzades en altres llocs per prestigiar els Serveis Socials. Fernando Fantova va aportar tres exemples: una campanya de 2018 de la Generalitat Valenciana; un vídeo de Sara Buesa, regidora de l’Ajuntament de Vitoria-Gasteiz, explicant què són els Serveis Socials; i un espot de divulgació dels Serveis Socials de Bilbao. Per una altra banda, la treballadora social sueco-catalana Astrid Linström, col·laboradora d’iSocial, va aportar alguns exemples de Suècia, com una campanya per prestigiar entre la gent jove les professions vinculades als Serveis Socials; o un vídeo per explicar als escolars què fan els Serveis Socials.
Podreu trobar més informació sobre el que va donar de si aquest interessant debat al Hashtag de Twitter #ImatgeServeisSocials. El debat tindrà continuïtat des de la Fundació iSocial durant els propers mesos, mitjançant la programació de tallers de formació sobre “Comunicació eficaç en Serveis Socials” adreçats a ajuntaments i consells comarcals.
Actualitat