iSocial presenta l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”

iSocial presenta l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”

24 de novembre de 2022

, ,

En un acte públic realitzat el 22.11.2022 a l’auditori de NTT Data a Barcelona.

El sistema de serveis socials no pot ignorar l’ús de la tecnologia i ha d’adaptar els serveis que presta a l’entorn digital en el qual vivim.

La Fundació iSocial va presentar ahir l’informe sobre Innovació tecnològica i serveis socials durant un acte a l’auditori de l’empresa NTT Data, a Barcelona.

L’obertura de l’acte va ser a càrrec de la Sra. Montse Cervera, presidenta de la Fundació iSocial, seguida de la presentació de l’informe a càrrec del Sr. Toni Codina, director de la Fundació.

El Sr. Miquel Estapé, director d’Estratègia i Innovació de l’ Administració Oberta de Catalunya (AOC), va presentar les oportunitats, riscos i reptes de la innovació tecnològica per al sector dels serveis socials establint les persones com a eix central i defensant que la tecnologia és un mitjà i no un fi. També va destacar la importància de les dades i de la seva gestió per a un correcte funcionament de les organitzacions dels serveis socials, tant públiques com del tercer sector.

La Sra. Mariola Dinarès va conduir tota la jornada, moderant també el debat que es va realitzar sota el títol “Aprenent dels atrevits”. En el debat, a més del Sr. Estapé, van participar també el Sr. Albert Giralt, Director General de l’empresa Avinent, i el Sr. Mikel Palazuelos, responsable de Health & Social Care de NTT Data. La clausura de l’acte va ser amb el Sr. Lluís Torrens, Secretari d’Assumptes Socials i Famílies, del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.

L’informe presentat per iSocial durant la jornada repassa els diferents camps emergents d’innovació tecnològica dels serveis socials: la comunicació i acompanyament remots, l’apoderament i autogestió, la millora de l’autonomia personal i la intel·ligència organitzativa.

A través d’una proposta de pròxims passos a seguir, la Fundació iSocial planteja 20 propostes dirigides a les organitzacions catalanes i espanyoles del sector dels serveis socials, per a seguir endavant i amb ànim d’enfocar l’entorn tecnològic dels serveis socials per a no ignorar l’ús i l’eficiència que comporten l’ús de la tecnologia. Entre aquestes 20 propostes, la Fundació iSocial reclama a les administracions que cal redefinir les carteres de serveis socials per a incorporar les modificacions que l’ús d’eines digitals comporta.

A continuació podeu veure una selecció de fotografies de l’acte de presentació de l’informe a Barcelona.


La tecnologia immersiva en els serveis socials

La tecnologia immersiva en els serveis socials

, ,
La tecnologia immersiva en els serveis socials

Les tecnologies immersives, com la realitat virtual o la realitat augmentada, estan demostrant tenir grans beneficis en serveis socials, tant per a diferents perfils de persones usuàries com per a les persones professionals. Aquestes són les seves aplicacions avui més destacades en el sector dels serveis socials.

En els darrers anys, amb la creixent importància que han pres algunes noves tecnologies emergents, són cada cop més les organitzacions socials i sanitàries que adopten l’ús de recursos de tecnologia immersiva coneguts com a realitat virtual (VR), realitat augmentada (AR) o realitat mixta (MR).

L’ús de les tecnologies immersives ha obert noves possibilitats a explorar més enllà de l’entreteniment, amb activitats que van des de les simulacions amb objectius de formació o de relaxament de professionals, fins a activitats terapèutiques per a persones amb demència, discapacitat o malaltia mental.

Per entendre com es poden utilitzar en els serveis socials, expliquem què és cadascuna d’aquestes tecnologies:

  • Realitat virtual: són entorns tridimensionals generats a través d’ordinador, amb objectes i escenes de gran realisme que fan que la persona usuària s’hi senti submergida a través de l’ús d’ulleres i auriculars, o bé a través d’una sala immersiva.
  • Realitat augmentada: es tracta d’una experiència en què algunes parts del món físic de la persona usuària es realça a través d’estímuls generats per ordinador, com ara sons, imatges  o gràfics que responen a canvis de l’entorn, com ara el moviment.
  • Realitat mixta: és una combinació del món físic i del món digital que permet crear interaccions naturals i intuïtives, generades per tecnologia 3D, ja sigui amb persones o amb l’entorn.  

Beneficis de la tecnologia immersiva

Amb el creixent interès per aquestes tecnologies, durant els darrers anys s’han dut a terme estudis que fan una anàlisi del valor terapèutic de la realitat virtual, entre d’altres.

Existeixen, amb aquest objectiu, les sales d’estimulació sensorial per mitjà de realitat immersiva, anomenades Snoezelen, que afavoreixen el despertar sensorial d’infants, persones grans i persones amb discapacitats a través de la interacció.

Hi ha evidència científica que es produeix un millor desenvolupament neurològic quan aquestes experiències es poden adaptar a cada persona per tal que conservi una activitat mental alta.

En els serveis socials, la tecnologia immersiva pren diverses formes i s’enfoca en tot un ventall d’objectius:

Millora del benestar mental

Un dels usos que estan demostrant grans resultats és l’aplicació de tecnologies immersives amb l’objectiu de millorar la salut mental de persones amb problemes com ara dificultats comunicatives o malalties degeneratives. La tecnologia immersiva els ajuda a interactuar en espais que estimulen l’activitat física, la creativitat i la relaxació, amb efectes positius com ara la reducció de l’ansietat i la millora del mindfulness i la meditació.

Per exemple, la tecnologia immersiva MK360, de Broomx i Grup Arrels, està dissenyada per a realitzar activitats d’estimulació cognitiva, física, sensorial i emocional amb persones grans i és a l’abast de residències i centres oberts.

A més, la realitat immersiva també pot ser beneficiosa per a persones amb problemes de salut mental, com ara trastorns d’ansietat generalitzada o trastorns d’estrès post-traumàtic. La realitat virtual en psicoteràpia ofereix avantatges com ara la possibilitat d’ajustar els entorns a les necessitats específiques de cada pacient i controlar el que se li mostra en cada moment.

Això també és aplicable als professionals de serveis socials, mitjançant sales de mindfulness a la seva disposició que els permeten reduir i gestionar de manera més eficaç algunes situacions d’estrès associades al lloc de treball.

Detecció i rehabilitació per a persones amb discapacitats

La tecnologia immersiva també té altres usos terapèutics, incloent la detecció i el tractament d’alguns problemes cognitius o discapacitats físiques.

Existeixen, per exemple, unes ulleres de control visual en sales 3D dissenyades per la Universitat Politècnica de València, que tenen l’objectiu de detectar autisme en nens i nenes amb trastorns del neurodesenvolupament.

Un altre exemple és Virtea, una aplicació que permet recrear una diversitat d’escenaris en què els nens i nenes amb autisme practiquen com afrontar esdeveniments en situacions quotidianes que els poden generar nervis i ansietat; per exemple, anar el metge o esperar l’autobús.

Accessibilitat per a persones amb discapacitat

Les discapacitats físiques priven a les persones de gaudir d’algunes experiències. VISYON produeix eines de realitat virtual adreçades a persones amb mobilitat reduïda. Gràcies a aquestes eines, aquestes persones poden visitar digitalment i de forma immersiva alguns espais de difícil accés als quals, d’altra manera, els hi seria impossible accedir.

Altres solucions, com les ulleres Biel Digital Glasses dissenyades per enginyers de la Universitat Politènica de Catalunya, i actualment en fase de comercialització, permeten a les persones amb baixa visió, mitjançant una combinació de tecnologia 3D i d’intel·ligència artificial, poder moure’s de manera autònoma sense l’ajuda de bastó o de gos pigall.

Prevenció de l’aïllament

Les tecnologies immersives també estan demostrant resultats positius en combatre l’aïllament de persones amb mobilitat reduïda o de nens i joves hospitalitzats a llarg termini. Gràcies a la realitat virtual, poden comunicar-se amb persones a l’altra banda del món amb una sensació de presencialitat i de manera totalment immersiva a través d’avatars que simulen el moviment del rostre i del cos al parlar, entre altres funcions.

Formació d’estudiants i professionals dels serveis socials

Algunes escoles i universitats estan utilitzant la tecnologia immersiva com a mètode de formació d’estudiants i professionals. A través d’aquestes eines, els estudiants poden situar-se en escenaris que ha pogut viure, per exemple, una dona víctima de violència masclista, i adonar-se de detalls que la poden afectar que d’altra manera haguessin passat per alt. Aquestes eines també serveixen per recrear comunitats amb necessitats específiques, ajudant que les persones que reben formació coneguin de prop aquestes necessitats i entrin en contacte amb conceptes pràctics del treball social. A més, segons la recerca, els i les estudiants que han utilitzat aquesta eina han tingut una experiència molt positiva que descriuen com a motivadora i estimulant.

Les tecnologies immersives són una de les principals tendències d’innovació que impacten al sector dels serveis socials, juntament amb altres com la intel·ligència artificial o la impressió 3D. L’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”, descarregable a través d’aquest enllaç, ofereix un recull detallat de les diferents iniciatives existents relatives a la tecnologia immersiva, els seus avantatges i els reptes que planteja.

Referències

[1] Día de las Personas con Discapacidad: el metaverso y sus herramientas tecnológicas de inclusión. UPCT. Disponible a: https://www.upct.es/destacados/cdestacados.php?ubicacion=general&id_buscar=14853

[2] Immersive Reality Experience Technology for Reducing Social Isolation and Improving Social Connectedness and Well-being of Children and Young People Who Are Hospitalized: Open Trial. NCBI. Disponible a: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8994142

[3] Virtual Reality: An Immersive Tool for Social Work Students to Interact with Community Environments. Springer Link. Disponible a: https://link.springer.com/article/10.1007/s10615-021-00803-1

Actualitat

Eines per a la transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Eines per a la transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Programa formatiu per a professionals de Serveis Socials dels ens locals. En línia (15h).
iSocial presenta l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”

iSocial presenta l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”

En un acte públic realitzat el 22.11.2022 a l’auditori de NTT Data a Barcelona.
La tecnologia immersiva en els serveis socials

La tecnologia immersiva en els serveis socials

Les tecnologies immersives, com la realitat virtual o la realitat augmentada, estan demostrant tenir grans beneficis en serveis socials, tant per a diferents perfils de persones usuàries com per a les persones professionals. Aquestes són les seves aplicacions avui més destacades en el sector dels serveis socials.
Agustí Cerrillo: “Els robots conversacionals o xatbots en no gaire temps podran ser utilitzats per les Administracions públiques per millorar la qualitat dels serveis socials”

Agustí Cerrillo: “Els robots conversacionals o xatbots en no gaire temps podran ser utilitzats per les Administracions públiques per millorar la qualitat dels serveis socials”

Parlem amb Agustí Cerrillo Martínez, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ens parla sobre l’ús d’intel·ligència artificial en les Administracions públiques i els serveis socials, el seu impacte, els principis ètics i jurídics que implica i els reptes que cal afrontar.

Agustí Cerrillo: “Els robots conversacionals o xatbots en no gaire temps podran ser utilitzats per les Administracions públiques per millorar la qualitat dels serveis socials”

Agustí Cerrillo: “Els robots conversacionals o xatbots en no gaire temps podran ser utilitzats per les Administracions públiques per millorar la qualitat dels serveis socials”

, ,
Agustí Cerrillo

Parlem amb Agustí Cerrillo Martínez, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ens parla sobre l’ús d’intel·ligència artificial en les Administracions públiques i els serveis socials, el seu impacte, els principis ètics i jurídics que implica i els reptes que cal afrontar.

Com vas començar a interessar-te per la intel·ligència artificial en el teu camp?

Des que em vaig incorporar a la Universitat Oberta de Catalunya el 2001, una de les meves línies de recerca ha estat l’anàlisi de l’impacte dels mitjans electrònics en l’Administració pública. Des de llavors he anat estudiant les diferents tecnologies que s’han anat incorporant a l’Administració, com ara l’Internet o el web 2.0, fins arribar fa uns anys a la intel·ligència artificial.

Quines aplicacions d’intel·ligència artificial creus necessàries avui dia a les administracions i entitats socials? Quins beneficis poden aportar?

Les administracions públiques i també moltes entitats socials disposen de grans volums de dades que poden ser útils per prendre decisions o per avaluar el seu impacte o l’eficàcia de les polítiques. La intel·ligència artificial pot ser útil per analitzar aquestes dades.

La IA també pot ser utilitzada per facilitar la comunicació amb les Administracions i les entitats gràcies al processament del llenguatge natural. Els robots conversacionals o xatbots, especialment, a mida que vagin funcionant de manera més precisa, seran més utilitzats per informar i atendre la ciutadania.

La intel·ligència artificial també és una forma de desenvolupar la intel·ligència col·lectiva? Què significa això?

Com ja he comentat, la IA pot ser útil per analitzar grans volums de dades que poden referir-se a diferents persones, a la seva situació o a les seves necessitats i, a partir d’aquí, extreure patrons o conclusions que puguin resultar útils per prendre decisions sobre quins ajuts atorgar o quins projectes subvencionar per donar una millor resposta a aquestes necessitats

Espanya està molt avançada en la implementació de la intel·ligència artificial en alguns àmbits dels serveis públics, com hisenda o la seguretat social, però no en d’altres. Quins creus que són els reptes principals que té avui el sector dels serveis socials per donar passos en aquesta direcció?

Probablement el principal repte és disposar de dades de qualitat. La IA no funciona de manera adequada sense dades de qualitat i malauradament moltes Administracions públiques no han pogut o no han sabut garantir la qualitat de les dades. Un altre repte és garantir que totes les Administracions públiques puguin accedir a aquesta tecnologia que és molt costosa. Per això, caldrà seguir impulsant mecanismes de cooperació interadministrativa com ja s’ha vingut fent en el passat en el desenvolupament de l’administració electrònica.

En molts àmbits el sector privat va per davant del sector públic en la utilització de la intel·ligència artificial. Com el sector públic està aprenent dels avenços de les empreses en aquest camp?

El sector públic està seguint el que fa el sector privat que lidera la inversió i la recerca en intel·ligència artificial. Sovint el sector públic no disposa del coneixement ni l’expertesa per desenvolupar o incorporar la IA i l’ha d’adquirir del mercat. Això pot generar una dependència del sector privat, particularment, d’aquelles empreses tecnològiques multinacionals que estan impulsant el desenvolupament d’aquesta tecnologia. Cal garantir el lideratge de la pròpia Administració del procés d’incorporació de la IA.

Existeix un Pla de digitalització de les administracions públiques 2021-2025, en el qual es defineix l’estratègia de l’administració digital i els serveis públics digitals, però la bretxa digital d’una part de la població està agreujant situacions d’aïllament, de vulnerabilitat i d’exclusió social. Quines estratègies caldrien per fer-hi front?

Per evitar o reduir la bretxa digital cal impulsar programes de formació i campanyes d’informació dirigides a la ciutadania en general i a determinats col·lectius de persones, en particular. També cal oferir assessorament particularment per aquelles persones o col·lectius que puguin tenir més problemes o menys recursos per utilitzar els mitjans electrònics.

En darrera instància, cal garantir el dret de les persones a no utilitzar els mitjans electrònics en les relacions amb les administracions públiques.

El desenvolupament de la IA s’ha d’ancorar a principis ètics. S’ha fet menció especial a la transparència, la igualtat i la no discriminació. Quins passos s’han proposat per assolir-los? Quins proposaries tu?

Cal tenir present que la transparència, la igualtat i la no discriminació no només són principis ètics sinó que de fet són principis jurídics que vinculen a totes les Administracions públiques i que estan desenvolupats en diverses normes. Malauradament, en ocasions, els mecanismes vigents per fer-los efectius no són adequats per garantir-los quan l’Administració pública utilitza la IA.

Per exemple, diversos estudis mostren que les Administracions públiques no estan difonent informació sobre els algoritmes que utilitzen a través dels portals de transparència, ni faciliten accés a aquesta informació quan una persona el sol·licita, com ha demostrat el conegut cas del bo social elèctric, que actualment es troba en seu judicial.

No només cal reforçar els mecanismes que ja preveu la legislació, sinó que serà necessari crear-ne de nous per garantir aquests principis quan l’Administració pública utilitza la IA.

Quins avenços tecnològics recents prometedors coneixes que podrien ser inspiradors per a la millora dels serveis socials a Catalunya?

L’automatització robòtica de processos (RPA) pot facilitar la gestió dels ajuts en matèria de serveis socials. Els robots conversacionals poden permetre una millor informació i atenció a les persones. Les recents notícies publicades sobre el ChatGPT permeten pensar que aquestes tecnologies experimentaran una ràpida evolució i que en no gaire temps podran ser utilitzades per les Administracions públiques per millorar la qualitat dels serveis socials.

Actualitat

Eines per a la transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Eines per a la transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Programa formatiu per a professionals de Serveis Socials dels ens locals. En línia (15h).
iSocial presenta l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”

iSocial presenta l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”

En un acte públic realitzat el 22.11.2022 a l’auditori de NTT Data a Barcelona.
La tecnologia immersiva en els serveis socials

La tecnologia immersiva en els serveis socials

Les tecnologies immersives, com la realitat virtual o la realitat augmentada, estan demostrant tenir grans beneficis en serveis socials, tant per a diferents perfils de persones usuàries com per a les persones professionals. Aquestes són les seves aplicacions avui més destacades en el sector dels serveis socials.
Agustí Cerrillo: “Els robots conversacionals o xatbots en no gaire temps podran ser utilitzats per les Administracions públiques per millorar la qualitat dels serveis socials”

Agustí Cerrillo: “Els robots conversacionals o xatbots en no gaire temps podran ser utilitzats per les Administracions públiques per millorar la qualitat dels serveis socials”

Parlem amb Agustí Cerrillo Martínez, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ens parla sobre l’ús d’intel·ligència artificial en les Administracions públiques i els serveis socials, el seu impacte, els principis ètics i jurídics que implica i els reptes que cal afrontar.

Quality Rights, qualitat i drets humans en els serveis de salut mental i discapacitat

Quality Rights, qualitat i drets humans en els serveis de salut mental i discapacitat

, ,

El programa Quality Rights de l’Organització Mundial de Salut promou i facilita una atenció de qualitat basada en els estàndards internacionals de drets humans en tot tipus de serveis de salut mental i discapacitat, generant una nova mirada al model de prestació de serveis socials.

L’Organització Mundial de la Salut va posar en marxa l’any 2021 el programa QualityRights ©, una eina dissenyada per avaluar l’atenció en salut mental i discapacitat dels serveis i organitzacions d’arreu del planeta que actuen en aquest àmbit, amb l’objectiu de millorar-ne la qualitat i fomentar els drets humans. El programa està format per mòduls d’aprenentatge, eines d’avaluació, vídeos i altres materials formatius.

Es tracta d’una nova mirada al model de prestació dels serveis socials en salut mental i en discapacitat, amb aquestes finalitats principals:

  1. Ajudar a les persones amb discapacitat a combatre l’estigma i la discriminació.
  2. Optimitzar la qualitat de l’atenció i garantir que es respecten els drets humans en els serveis de salut mental.
  3. Crear una comunitat de serveis de salut mental i suport social basats en la recuperació.
  4. Donar suport al desenvolupament d’un moviment social que influenciï la presa de decisions i advoqui per a aquests drets.
  5. Reformar les polítiques i la legislació d’acord amb la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i altres estàndards internacionals de drets humans.

L’instrument Quality Rights es pot utilitzar en organitzacions i en grups de diferents àmbits, a nivell nacional i internacional. Compta amb una varietat de cursos de formació dividits en els següents mòduls centrals: drets humans; salut mental, discapacitat i drets humans; recuperació i dret a la salut; capacitat legal i el dret de decidir; i alliberació de la coerció, la violència i l’abús. A banda dels mòduls centrals imprescindibles per a la formació, també inclou mòduls especialitzats i altres eines d’avaluació i de transformació dels serveis.

A qui s’adreça Quality Rights

Per la seva naturalesa, que estableix que és imprescindible la participació i la llibertat de decisió de les persones ateses, el programa Quality Rights està dirigit tant als professionals dels establiments d’atenció en salut mental i en discapacitat, com a les  persones directament afectades, incloent:

  • Persones amb discapacitats psicosocials.
  • Persones amb discapacitats intel·lectuals.
  • Persones amb discapacitats cognitives, incloent la demència.
  • Persones que utilitzen o que han utilitzat serveis socials i de salut mental en el passat.
  • Directors de salut general, salut mental i serveis socials.
  • Treballadors de salut mental i de salut general, com ara metges, infermeres, psiquiatres, geriatres, neuròlegs, psicòlegs, terapeutes ocupacionals i treballadors socials, a més de voluntaris.
  • Altres persones implicades en proporcionar atenció social i sanitària, com ara persones assistents i personal de manteniment.
  • Famílies, amics i persones properes a les que reben suport.
  • Ministres rellevants, com ara de Salut, d’Afers socials i d’Educació i altres persones implicades en la presa de decisions polítiques.
  • Institucions i serveis públics rellevants
  • Altres agents rellevants, com ara advocats, legisladors, acadèmics, estudiants universitaris, líders espirituals o de comunitats i sanadors tradicionals quan escaigui.

Qui ha de proporcionar i rebre la formació

La formació s’hauria de designar i proporcionar a través d’un equip multidisciplinari que inclogui persones que han viscut experiències en institucions i establiments de salut mental, membres d’organitzacions de persones amb discapacitat, professionals que treballen en salut mental i altres camps relacionats amb la discapacitat, familiars i altres.

És important que, si la formació s’adreça específicament a persones amb habilitats psicosocials, alguns líders i representants siguin persones amb experiència personal en aquest camp. De la mateixa manera, en tots els casos, els líders que proporcionen la formació han de formar part del grup al qual atenen, ja que l’empatia i la identificació personal amb les situacions que adrecen és fonamental. A més, això facilita que la presa de decisions s’ajusti més al punt de vista de les persones a qui afecta, amb coneixement de causa.

A Catalunya, l’any 2022 l’OMS ha establert una aliança amb la Fundació Support-Girona per desplegar els instruments QualityRights© als establiments, serveis, professionals i persones i oferir la formació arreu de Catalunya.

Consideracions del programa

El document informatiu de Quality Rights recull una sèrie de valors que cal incloure en el desenvolupament del programa formatiu, com ara els següents:

  • Participació i interacció. La participació de tothom és clau per a l’èxit de la formació, i cal que tots els participants es percebin com a individus que poden contribuir a la conversa amb experiències i coneixements valuosos. Els formadors o ajudants haurien de parar atenció a les persones que semblen tímides o incòmodes en expressar-se, ja que això pot ser un signe de falta d’inclusió en el grup. Cal donar-les la oportunitat de parlar i escoltar-les, ja que això facilita que sentin que les seves aportacions són rellevants i que participin més en el debat. De la mateixa manera, cal anar amb compte amb passar per alt les intervencions de les persones que intenten expressar-se, ja que això pot fer que es tanquin més a la participació i que se sentin més insegures amb les seves opinions.
  • Sensibilitat cultural. Els ajudants i assistents han de ser conscients de la diversitat dels participants i reconèixer els diferents factors que han influenciat les seves experiències i coneixements, com ara la cultura, el gènere, la condició migratòria o la orientació sexual. S’anima als formadors i ajudants a utilitzar un llenguatge sensible amb la cultura, proporcionant exemples rellevants per a les persones d’un determinat país o regió, ja que els factors culturals influencien com les persones expressen els seus sentiments o parlen de la seva salut mental.
  • Espai obert i lliure de judicis i prejudicis. És imprescindible que es reconeguin les aportacions de tothom en les discussions obertes, i que no es jutgi als participants malgrat que puguin tenir fortes reaccions. Cal que s’asseguri que compten amb aquesta llibertat d’expressió i que no se’ls interrompi, recordant que no és necessari estar d’acord amb algú per tal que la comunicació sigui efectiva i valuosa.

S’esmenta també la importància d’adequar el llenguatge als participants, evitant tecnicismes i adaptant el vocabulari si cal per fer-lo accessible. També s’encoratja als formadors a tenir una actitud positiva i inspiradora, donant exemples de casos d’èxit ja existents o accions positives que s’han realitzats, per tal de crear cohesió i motivació.

A més, el programa ofereix un paquet d’eines que inclouen qüestionaris de pre-avaluació, per tal de tenir una idea de les condicions presents abans de realitzar la formació, i un qüestionari final per a tots els participants. Aquest qüestionari té la intenció d’obrir un debat grupal per tal que els participants ofereixin el seu punt de vista, experiències i suggeriments relacionats amb la formació, i així definir futures estratègies adaptades a les preferències dels participants i a les accions que han donat millors resultats.

Referències

[1] QualityRights materials for training, guidance and transformation. World Health Organization. Disponible a: https://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/329546/9789241516709-eng.pdf

[2] Quality Rights. Support-Girona. Disponible a: https://supportgirona.cat/quality-rights

Actualitat

Eines per a la transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Eines per a la transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Programa formatiu per a professionals de Serveis Socials dels ens locals. En línia (15h).
iSocial presenta l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”

iSocial presenta l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”

En un acte públic realitzat el 22.11.2022 a l’auditori de NTT Data a Barcelona.
La tecnologia immersiva en els serveis socials

La tecnologia immersiva en els serveis socials

Les tecnologies immersives, com la realitat virtual o la realitat augmentada, estan demostrant tenir grans beneficis en serveis socials, tant per a diferents perfils de persones usuàries com per a les persones professionals. Aquestes són les seves aplicacions avui més destacades en el sector dels serveis socials.
Agustí Cerrillo: “Els robots conversacionals o xatbots en no gaire temps podran ser utilitzats per les Administracions públiques per millorar la qualitat dels serveis socials”

Agustí Cerrillo: “Els robots conversacionals o xatbots en no gaire temps podran ser utilitzats per les Administracions públiques per millorar la qualitat dels serveis socials”

Parlem amb Agustí Cerrillo Martínez, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ens parla sobre l’ús d’intel·ligència artificial en les Administracions públiques i els serveis socials, el seu impacte, els principis ètics i jurídics que implica i els reptes que cal afrontar.

Informe “Innovació tecnològica i serveis socials”

Informe “Innovació tecnològica i serveis socials”

,

Informe “Innovació tecnològica i serveis socials” (Fundació iSocial, novembre 2022)

El sistema de serveis socials no pot ignorar l’ús de la tecnologia i ha d’adaptar els serveis que presta a l’entorn digital en el que vivim.

La Fundació iSocial va presentar el 22 de novembre de 2022 l’informe sobre Innovació tecnològica i serveis socials durant un acte a l’auditori de l’empresa de NTT Data, a Barcelona.

L’obertura de l’acte va ser a càrrec de Sra. Montse Cervera, presidenta de la Fundació iSocial, seguit de la presentació de l’informe a càrrec del Sr. Toni Codina, director de la Fundació.

El Sr. Miquel Estapé, director d’Estratègia i Innovació de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC) va presentar les oportunitats, riscos i reptes de la innovació tecnològica pel sector dels serveis socials establint les persones com a vèrtex central i entenent que la tecnologia és un mitjà i no un fi. També va destacar la importància de les dades i de la gestió d’aquestes per a un correcte funcionament de les organitzacions dels serveis socials, tant públiques com del tercer sector.

La Sra. Mariola Dinarès va conduir tota la jornada, moderant també el debat que es va realitzar sota el títol “Aprenent dels Atrevits”. Al debat, a més del Sr. Estapé, hi van participar Sr. Albert Giralt, Director General de l’empresa Avinent, i Sr. Mikel Palazuelos, responsable de Health & Social Care de NTT Data. La cloenda de l’acte va ser amb el Sr. Lluís Torrens, Secretari d’Afers Socials i Famílies, del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.

L’informe presentat per iSocial durant la jornada repassa els diferents camps emergents d’innovació tecnològica dels serveis socials: la comunicació i acompanyament remots, l’empoderament i auto-gestió, la millora de l’autonomia personal i la intel·ligència organitzacional.

A través d’una proposta de propers passos a seguir, la Fundació iSocial planteja 20 propostes adreçades a les organitzacions catalanes i espanyoles dels sector dels serveis socials, per a seguir endavant i amb ànims d’enfocar l’entorn tecnològic dels serveis socials per no ignorar l’ús i l’eficiència que comporta l’ús de la tecnologia. Entre aquestes 20 propostes, la Fundació iSocial reclama a les administracions que cal redefinir les carteres de serveis socials per incorporar-hi les modificacions que l’ús d’eines digitals comporta.

La mesura i gestió de l’impacte social de les entitats del tercer sector

La mesura i gestió de l’impacte social de les entitats del tercer sector

, ,
La mesura i gestió de l’impacte social

Què entenem quan parlem d’impacte social?
Expliquem en què consisteix i alguns dels models de mesura i gestió més ben rebuts a Europa.

En els darrers anys, hi ha hagut un interès creixent per mesurar l’impacte social i mediambiental de les accions. El concepte d’”impacte social” és molt ampli i pot referir-se a tot allò que tingui efectes, positius o negatius, en la qualitat de vida dels individus, les comunitats o el planeta.

Què entenem quan parlem d’impacte social i la seva mesura? Existeixen dues definicions compartides que es poden prendre com a referència:

Definició 1: Impacte social

L’impacte social es pot definir com els canvis que les persones i el planeta experimenten com a resultat d’una activitat, projecte, programa o política concreta, i que afecten les condicions humanes a llarg termini. Aquests canvis poden ser mesurables, positius o negatius, intencionals o no intencionals, tangibles o intangibles.

D’aquesta definició se’n poden extreure tres factors:

  • La intencionalitat: les accions que es duen a terme són planificades i tenen l’objectiu de promoure millores en la vida de les persones i del planeta.
  • La mesura i gestió de les accions en tot el procés a llarg termini: no es pot parlar ”d’impacte social” si el canvi generat no és mesurable, demostrable i susceptible d’anàlisi.
  • El retorn econòmic: les inversions econòmiques tenen un retorn clar i generen riquesa.

Definició 2: Mesura i gestió de l’impacte social

La mesura i gestió de l’impacte social es pot descriure com la identificació i quantificació de mètriques consensuades amb els grups d’interès, que permeten mesurar els canvis que experimenten tant les persones com el planeta per causa d’una activitat, projecte, programa o política concreta, i en quina mesura l’agent contribueix a aquests canvis. Amb això, es produeix un aprenentatge que ha de guiar l’actuació de la organització i determinar la gestió de la intervenció.

Segons aquesta definició, els elements més destacables per establir un sistema de mesura i gestió de l’impacte social són:

  • Els grups d’interès: és imprescindible que, per decidir i enfocar les accions, es tingui en compte allò que els grups d’interès valoren de debò. Així, també es poden definir els millors indicadors a mesurar.
  • La contribució: la identificació d’aquells canvis que han estat fruit directe de les accions desenvolupades i que es poden demostrar i verificar.
  • La gestió de les dades: la mesura dels resultats ha de servir per prendre decisions i millorar l’acompliment de les entitats.

Etapes habituals de la mesura i gestió de l’impacte social

Existeixen diversos sistemes i models que permeten mesurar i comparar els aspectes que cal avaluar. Així mateix, hi ha una gran diversitat de marcs, metodologies i eines per a la mesura i gestió de l’impacte social. La majoria de models comparteixen una sèrie d’etapes genèriques [1]:

  1. Identificació d’objectius: és important definir l’enfocament i establir objectius, plantejant les preguntes següents:
    • Quin és el problema social o mediambiental que s’intenta resoldre?
    • Quines activitats s’estan realitzant per solucionar el problema?
    • Quins recursos té o necessita la organització per dur a terme l’activitat?
    • Quins són els resultats esperats?
  2. Anàlisi dels grups d’interès: és important conèixer les seves expectatives i contribucions, així com l’impacte potencial de les activitats sobre aquests grups per tal de comptar amb la seva col·laboració, si cal.
  3. Mesura de resultats: aquesta etapa té especial importància. La mesura dels resultats es pot dividir en tres categories diferents:
    • Els productes o serveis oferts per la organització.
    • Els resultats en forma de canvis, beneficis o altres efectes esperats o inesperats.
    • La diferència entre els resultats anteriors i els impactes és difícil de demostrar: s’acostuma a calcular els resultats de les activitats segons els efectes positius o negatius que poden tenir, la comparació amb altres programes similars, els possibles efectes negatius indirectes, etc.
    • En aquest punt cal seleccionar aquells resultats que l’organització té com a prioritaris i diversos indicadors per fer-ne un seguiment.
  4. Verificació i valoració de l’impacte: aquesta etapa té l’objectiu de demostrar que l’impacte de les accions és real i, a més, serveix per identificar els impactes que han generat més valor social.
  5. Monitorització:  l’última etapa consisteix en fer un seguiment del progrés respecte als objectius fixats mitjançant els indicadors establerts en la tercera etapa.

Alguns marcs presentats per a la mesura i la gestió de l’impacte social

Els models per mesurar l’impacte social són diversos i la seva aplicabilitat dependrà de cada organització. Malgrat els molts exemples, introduïm tres dels models més reconeguts i valorats a Europa:

  1. Model SROI. Aquest model, anomenat així per les sigles de Social Return Of Investment, és una tècnica inspirada en el conegut ràtio financer ROI (Return of Invesment), el qual és un quocient entre la inversió realitzada per un determinat projecte i el benefici obtingut. Si, per exemple, es guanyen 3€ per cada 1€ invertit, el projecte té un ratio 3:1. El SROI consisteix en calcular el retorn social que té un projecte determinat, entenent el valor social de manera global i extensa. Per fer-ho, considera tots els costos i beneficis de caràcter social i econòmic i monetitza els impactes socials. Per tal d’estimar el valor social dels beneficis d’un projecte, el SROI fa servir proxys financers, que donen una idea subjectiva respecte als valors que els “finançadors” i “beneficiaris” guanyen i perden en les transaccions socials que s’estan avaluant.

    L’SROI és un mètode útil tant pel que fa a la prospecció (és a dir, per triar en quin projecte invertir en base a quin generarà major impacte social), com pel que fa a l’avaluació dels projectes. Les seves qualitats principals son:
    • Considera obligatori el diàleg amb els grups d’interès.
    • Monetitza tots els impactes, els positius i els negatius.
    • Valora l’impacte social de manera quantitativa i no només qualitativa. 
  2. Model Valor Social Integrat. Es tracta d’un sistema estàndard de comptabilitat social capaç de valorar, de forma objectiva i comparable, el valor global generat o destruït per qualsevol tipus d’organització, reflectint el valor generat per a tots els grups d’interès, no només per als finançadors. Aquest mètode sorgeix de la necessitat de fer un càlcul del valor emocional que les organitzacions aporten sobre els grups d’interès, i no només una valoració purament econòmica.

    La metodologia distingeix tres ecosistemes de valor, la suma dels quals, és el que s’anomena “Valor Social Integrat”:
La mesura i gestió de l’impacte social
  1. Model ONLBG. El marc metodològic ONLBG, https://onlbg.com, ajuda a organitzacions del Tercer Sector, empreses i fundacions a classificar, mesurar, comunicar i compartir la informació de les seves iniciatives socials, facilitant la comprensió i la transparència.

    Aquest marc, en concret, agrega dades relatives a les contribucions i resultats obtinguts. Així mateix, facilita la visió específica i global dels projectes duts a terme en favor de la societat, aportant indicadors qualitatius i quantitatius sota criteris comuns que fan possible la comparació objectiva. El seu disseny senzill permet diferenciar entre els resultats d’assoliment (què ha succeït?)  i els impactes (què ha canviat?).

Comparativa entre els diferents marcs presentats

A continuació presentem una comparativa entre els tres marcs descrits amb els pros y contres valorats segons l’experiència en l’aplicació d’aquests models:

La mesura i gestió de l’impacte social

Referència

[1] Introducció a l’impacte social de les organitzacions. UPF School of Management. Disponible a: https://accid.org/wp-content/uploads/2022/06/INTROD1.pdf

Actualitat

Eines per a la transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Eines per a la transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Programa formatiu per a professionals de Serveis Socials dels ens locals. En línia (15h).
iSocial presenta l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”

iSocial presenta l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”

En un acte públic realitzat el 22.11.2022 a l’auditori de NTT Data a Barcelona.
La tecnologia immersiva en els serveis socials

La tecnologia immersiva en els serveis socials

Les tecnologies immersives, com la realitat virtual o la realitat augmentada, estan demostrant tenir grans beneficis en serveis socials, tant per a diferents perfils de persones usuàries com per a les persones professionals. Aquestes són les seves aplicacions avui més destacades en el sector dels serveis socials.
Agustí Cerrillo: “Els robots conversacionals o xatbots en no gaire temps podran ser utilitzats per les Administracions públiques per millorar la qualitat dels serveis socials”

Agustí Cerrillo: “Els robots conversacionals o xatbots en no gaire temps podran ser utilitzats per les Administracions públiques per millorar la qualitat dels serveis socials”

Parlem amb Agustí Cerrillo Martínez, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ens parla sobre l’ús d’intel·ligència artificial en les Administracions públiques i els serveis socials, el seu impacte, els principis ètics i jurídics que implica i els reptes que cal afrontar.

Transformació digital dels serveis socials per a unes metròpolis inclusives i equitatives

Transformació digital dels serveis socials per a unes metròpolis inclusives i equitatives

,
MetroSolutions

La digitalització obre noves oportunitats per al desenvolupament i el benestar de les persones, alhora que genera nous riscos relacionats amb la bretxa digital, que poden agreujar i aprofundir les situacions de desigualtat, d’exclusió social o de malestar mental i emocional. Els serveis socials de les metròpolis es troben avui al centre d’aquest debat, atès que la seva aportació en la resposta a aquesta equació serà crucial en els propers anys.

(Toni Codina, Congrés Internacional de Solucions Metropolitanes, Setembre 2022)

Actualitat

Eines per a la transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Eines per a la transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Programa formatiu per a professionals de Serveis Socials dels ens locals. En línia (15h).
iSocial presenta l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”

iSocial presenta l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”

En un acte públic realitzat el 22.11.2022 a l’auditori de NTT Data a Barcelona.
La tecnologia immersiva en els serveis socials

La tecnologia immersiva en els serveis socials

Les tecnologies immersives, com la realitat virtual o la realitat augmentada, estan demostrant tenir grans beneficis en serveis socials, tant per a diferents perfils de persones usuàries com per a les persones professionals. Aquestes són les seves aplicacions avui més destacades en el sector dels serveis socials.
Agustí Cerrillo: “Els robots conversacionals o xatbots en no gaire temps podran ser utilitzats per les Administracions públiques per millorar la qualitat dels serveis socials”

Agustí Cerrillo: “Els robots conversacionals o xatbots en no gaire temps podran ser utilitzats per les Administracions públiques per millorar la qualitat dels serveis socials”

Parlem amb Agustí Cerrillo Martínez, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ens parla sobre l’ús d’intel·ligència artificial en les Administracions públiques i els serveis socials, el seu impacte, els principis ètics i jurídics que implica i els reptes que cal afrontar.

Ana Bella: “Gràcies a les xarxes socials hem construït la xarxa de dones supervivents de violència més gran del món”

Ana Bella: “Gràcies a les xarxes socials hem construït la xarxa de dones supervivents de violència més gran del món”

, ,
Entrevista Ana Bella

Font de la imatge: Homuork

“Quan va començar el WhatsApp, vam començar a utilitzar-lo per fer teràpia i acompanyament, o per Skype abans que hi hagués Zoom. Quan ha vingut la pandèmia, nosaltres estàvem completament preparades amb la nostra xarxa en línia de suport i les nostres tàctiques.”

Quan vas decidir crear una fundació per ajudar dones en situació de maltractament, quins van ser els primers passos?

El que era el meu marit deia que em pegava perquè m’estimava. Durant 11 anys em va maltractar i ningú no em va ajudar. Ningú no es va adonar del que estava fent, ni tan sols jo mateixa. Recordo que veia programes a la tele de dones assassinades i em preguntava per què aquesta dona no havia marxat de casa abans que la matin, sense adonar-me que jo n’era una. Que tu dius, bé, el maltractament psicològic és més subtil, és més difícil adonar-te’n, però… maltractament físic i no et reconeixes com una víctima de violència de gènere? Sé que sembla surrealista, però m’ha passat a mi.

Quan vaig sortir de la casa d’acollida, vaig decidir fer alguna cosa, jo no podia dormir pensant en tantes dones que estarien vivint aquell terror silenciós i invisible que jo vaig viure durant 11 anys sense adonar-me’n. Sóc una dona intel·ligent, treia les millors notes als meus estudis, tenia un negoci a Puerto Banús amb gent treballant per a mi… I jo no em reconeixia com a víctima de violència de gènere.

Com que els programes de la tele o els pòsters de dones amb l’ull morat no van aconseguir que jo m’identifiqués amb elles, vaig decidir sortir a cara descoberta i somrient, donant un altre missatge en positiu. Dient a les dones que hi ha una altra alternativa a ser assassinada, com surt a les notícies, que és la de ser feliç. Al meu primer programa a Canal Sur em van trucar més de 1.000 dones, vaig estar un any sencer per tornar totes les trucades.

La primera dona que vaig ajudar es va quedar a casa meva, després ella des de casa seva va ajudar una altra, i aquesta una altra… I ja l’any 2006 vaig crear la fundació Ana Bella, perquè jo volia fer una entitat que em superés en el temps i que, amb més o menys recursos, fóssim les pròpies supervivents les que fóssim capaces de transformar aquest patiment que vivim, i que ens estigmatitzava com a víctimes, en experiència i empatia per ajudar-ne d’altres. Nosaltres no som el problema sinó part de la solució.

La vaig crear amb un préstec personal i ara tenim una xarxa a 82 països amb 27.000 dones actuant com a agents de canvi. A Espanya hem ajudat 42.000 dones perquè trenquin el silenci, s’apoderin amb una feina digna i recuperin les seves vides, no com a víctimes dependents d’un subsidi sinó com a dones apoderades, felices i capaces de conquerir els seus somnis i ajudar-ne d’altres. Vaig estar 10 anys compaginant la meva feina amb la de la Fundació.

Com es poden fer servir les xarxes socials per ajudar les dones?

Nosaltres hem descobert que a través de les xarxes socials hi ha molt de control per part dels maltractadors. Aquesta és la pitjor part: exerceixen un control sobre tu, mirant-te les contrasenyes, seguint-te, sabent on ets, tot.

Però a través de les xarxes socials també podem canalitzar l’amor, l’empatia i l’experiència de les supervivents ajudant-ne d’altres. Gràcies a les xarxes es pot ajudar les dones.

Uneix-te a la nostra Xarxa Ana Bella de Dones Supervivents aquí: https://www.facebook.com/groups/RedDeMujeres

Les xarxes socials han deixat de ser un espai “exclusivament” dedicat a l’entreteniment. A través de la teva xarxa de suport, quines eines et van ser més útils per connectar i dinamitzar una comunitat que no parava de créixer? Quins mitjans tenies a la teva disposició i com vas dinamitzar la comunitat?

Gairebé ni cal dinamitzar les nostres xarxes, ja que tenim milers d’interaccions al dia, moltíssimes. Les dones necessitem compartir la nostra experiència de superació per completar el nostre camí de sanació i hem creat un espai segur i de confiança per fer-ho dins de la Xarxa, ja que de vegades la gent del nostre voltant no comprèn que hàgim estat en una relació d’abús tant temps, o es cansen d’escoltar-nos. Tot i que comptem amb dues persones contractades que gestionen les xarxes, les voluntàries exerceixen diferents rols dins de la Xarxa, van detectant les dones que necessiten ajuda més enllà del suport mutu de la Xarxa i les posen en contacte amb la nostra Fundació Ana Bella, moderadores dels debats que s’originen, coordinadores, amigues en xarxa, etc. La immediatesa i la sororitat de la nostra Xarxa Ana Bella de Dones Supervivents permet que, quan una dona demana ajuda, n’hi hagi 100, 200 o 300 que li contesten, cadascuna amb la seva experiència. És meravellós.

La dinamització de fòrums en línia és una tasca complicada: ja sigui a través de Facebook Groups, o de xats privats i/o en obert. Com vau dirigir l’equip professional per ajudar i que les supervivents s’apoderin per donar testimoni i tirar endavant? Va ser tal com vau preveure al principi?

Tot va començar amb el meu vídeo testimoni “Lo nuestro es Amor o Muerte”, que va tenir 92 milions de views en dues setmanes. Altres dones supervivents es van sentir reflectides a la meva història i es van empoderar per explicar elles les seves experiències de superació del maltractament. Al principi vam fer un grup de Facebook privat, és a dir, que per entrar hem de validar cada perfil, però dins del grup vam crear un grup secret per a les dones que visquin una situació de violència i necessitin ajuda. El grup gran seria per a l’apoderament de la dona i per parlar de les nostres coses, i el secret per a víctimes de violència de gènere.

La nostra sorpresa va ser que a la majoria no li importava parlar de la seva experiència de maltractament al grup principal en ser un grup segur i de confiança, on totes havíem passat pel mateix.

Facebook és la principal xarxa social que has fet servir en la teva emprenedoria. Actualment, les persones més joves prefereixen altres plataformes. Has tingut dificultats per arribar a dones adolescents i joves?

És veritat que les joves no utilitzen Facebook, utilitzen més Instagram. A través del nostre compte @fundacionanabella, rebem moltes peticions d’ajuda, gràcies al nostre projecte #ElAbusoNoEsAmor amb què mostrem els senyals d’alarma davant de relacions abusives. El 66% de les joves menors de 24 anys que són maltractades per la seva parella no se n’adonen, davant d’un 40% de les adultes.

Nosaltres hem format supervivents de violència de gènere joves perquè realitzin tallers en centres educatius (universitats, col·legis, instituts…), centres esportius i de lleure per donar a conèixer aquests senyals d’alarma que els poden donar de pauta que la seva relació és abusiva i que estan moltes vegades camuflades pels mites de l’amor romàntic. També ensenyem com tenir relacions sanes i com saber si la teva amiga està sent maltractada i com ajudar-la a trencar el silenci.

Tenim un telèfon específic per a joves, 665541133. Si algun centre educatiu vol que els visitem, ens poden buscar a la web i anirem encantades. Aquest projecte el vam començar amb la marca Yves Saint Laurent, que ens recolza per poder realitzar aquestes formacions de manera sistèmica.

Vas rebre diversos premis en innovació social pel teu projecte d’inserció laboral. Pots parlar-nos d’aquest projecte i els obstacles que vau trobar per tirar-lo endavant?

Tot comença des de la nostra experiència. Jo era a una casa d’acollida i em van enviar a un programa per formar dones maltractades (nosaltres ja hem aconseguit que diguin supervivents). Quan necessites un certificat de víctima per a qualsevol ajut és com una doble victimització.

Quina va ser la meva sorpresa quan, en arribar a aquest programa, era una formació per ser netejadora. Compte, que és una feina digna, però jo els vaig dir: “Mira, he començat un negoci des de zero, sé parlar anglès, no puc estudiar secretària de direcció bilingüe o una altra cosa?”. Doncs sembla que, si tu has estat maltractada, el teu canal d’inserció laboral en aquella època (2002) era passar per feines invisibles, poc remunerades i sense prestigi social que t’estan portant a l’exclusió.

Quan vam poder, a la Fundació Ana Bella vam voler capgirar-ho i oferir feines de cara al públic, feines que t’apoderin, que es vegi que som un valor per a la societat i que tenim molt per aportar. Que totes aquestes qualitats o recursos personals que hem fet servir per resistir i superar un maltractament, les podem enfocar en la nostra inserció laboral i en la feina que fem, que és molt eficaç i contribueix al desenvolupament econòmic i social de les empreses. Que no en som víctimes per sempre.

La primera empresa que va creure en aquest poder de les dones supervivents va ser Danone amb Momentum Task Force. Vam començar un projecte pilot d’ambaixadores de marca als supermercats. Els vam donar una feina d’imatge de la pròpia marca davant els clients i clientes. Aquests eren treballs trampolins, temporals, que ajudaven les dones a apoderar-se i a guanyar confiança. El resultat social va ser genial, ens han donat molts premis perquè vam demostrar que, a banda d’un canvi de paradigma social, també estàvem donant un rendiment econòmic.

Estem demostrant que nosaltres no som víctimes que necessitem una discriminació positiva per començar a treballar, sinó que som supervivents que amb totes aquestes eines podem aportar un valor i un compromís a l’empresa. Per aquest programa ja han passat més de 8.000 dones, nosaltres les formem en un itinerari personalitzat d’apoderament on descobreixen quina vocació tenen i les recolzem en tot el camí fins que aconsegueixin les seves metes personals i professionals. A més, som part d’”Incorpora” de la Caixa.

Gràcies a que col·laborem amb més de 120 empreses, aconseguim que les dones accedeixin, no a qualsevol feina, sinó a una d’acord amb les seves aspiracions personals. Així, surten de la violència, no com a víctimes dependents d’un subsidi, sinó com a dones empoderades amb una feina d’acord amb les seves expectatives personals i professionals, capaces de conquerir els seus somnis, i felices, que és el més important.

Què opines sobre les línies de suport i denúncia públiques? Si poguessis canviar el procediment, què faries? Per on començaries?

Quan vaig començar a treballar amb dones l’any 2002, no existia el 016, ni tan sols hi havia la llei, que va ser el 2004. Nosaltres ja sabíem que és molt difícil que una dona vingui a tu. Hem d’anar nosaltres on són les dones i hem d’usar els mètodes a la nostra disposició per arribar a com més dones millor.

Per això anem a centres educatius i a empreses per formar les plantilles i que sàpiguen actuar com a agents de canvi detectant i ajudant les víctimes invisibles. Quan va començar el WhatsApp, ja l’utilitzàvem per fer teràpia i acompanyament, o per Skype abans que hi hagués Zoom. Quan ha vingut la pandèmia, nosaltres estàvem completament preparades amb la nostra xarxa en línia de suport i les nostres tàctiques.

A Espanya tenim les millors lleis del món, tenim més de 200 mesures: què és el que falla? Falla la gent del voltant, que ha d’actuar, perquè tot ho demanem a la víctima. Només l’1% de les denúncies són interposades per la gent del voltant.

Què es pot canviar? Es pot canviar que, quan un familiar, una amiga, una companya de feina denuncia que la seva veïna, germana o amiga està sent maltractada, aquesta denúncia segueixi endavant malgrat que la víctima no declari. Que es faci una investigació, que es posin unes mesures perquè el 90% de les dones assassinades a Espanya no havien denunciat. Moltes dones que necessitarien una ordre d’allunyament no denunciaran. Doncs que denunciï la policia, serveis socials o la gent del voltant que ho sabem i que això serveixi per salvar més dones.

També que sigui més fàcil, que hi hagi una finestreta única, perquè, encara que hi ha tants anuncis i tot, les dones ens segueixen trucant a la Fundació Ana Bella perquè no saben on anar. Que els procediments fossin molt més àgils i que la gent que hi intervingui estigui molt formada. Les lleis estan perfectes i les mesures també, però cal que s’apliquin bé.

Què diries a una dona que es troba en una relació de maltractament, però no està preparada per reconèixer aquesta situació?

Li diria que es mereix ser feliç. Que si no està feliç amb la seva parella, aquest és el senyal més gran per deixar-lo. Que si teniu por de simplement plantejar-vos deixar la relació, és un altre senyal d’alarma que aquesta relació pot ser abusiva. I que tota la força, tota la por, tot el valor, tota la paciència que utilitza cada dia per resistir aquest maltractament, aquesta relació tòxica i d’abús, és el que necessitarà per demanar ajuda i començar una nova vida. Que no està sola i que es mereix ser feliç.

Si coneixes una amiga que pogués estar sent maltractada, pots trucar a la Fundació Ana Bella al 667233133, perquè aquesta dona es mereix ser feliç. Si vols ajudar, et pots fer sòcia de la Fundació: cada 500 euros recaptats és una dona més que podem ajudar. www.fundacionanabella.org

Entrevista Ana Bella

Actualitat

Eines per a la transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Eines per a la transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Programa formatiu per a professionals de Serveis Socials dels ens locals. En línia (15h).
iSocial presenta l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”

iSocial presenta l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”

En un acte públic realitzat el 22.11.2022 a l’auditori de NTT Data a Barcelona.
La tecnologia immersiva en els serveis socials

La tecnologia immersiva en els serveis socials

Les tecnologies immersives, com la realitat virtual o la realitat augmentada, estan demostrant tenir grans beneficis en serveis socials, tant per a diferents perfils de persones usuàries com per a les persones professionals. Aquestes són les seves aplicacions avui més destacades en el sector dels serveis socials.
Agustí Cerrillo: “Els robots conversacionals o xatbots en no gaire temps podran ser utilitzats per les Administracions públiques per millorar la qualitat dels serveis socials”

Agustí Cerrillo: “Els robots conversacionals o xatbots en no gaire temps podran ser utilitzats per les Administracions públiques per millorar la qualitat dels serveis socials”

Parlem amb Agustí Cerrillo Martínez, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ens parla sobre l’ús d’intel·ligència artificial en les Administracions públiques i els serveis socials, el seu impacte, els principis ètics i jurídics que implica i els reptes que cal afrontar.

Com poden ajudar els ‘smartphones’ en el treball social?

Com poden ajudar els ‘smartphones’ en el treball social?

, ,
Com poden ajudar els ‘smartphones’ en el treball social?

Els telèfons intel·ligents poden ser eines de gran utilitat durant les intervencions, tant per als treballadors socials com per a les persones que reben ajuda, amb les aplicacions i mesures de seguretat adequades.

No hi ha cap dubte que gairebé tothom utilitza un smartphone o telèfon intel·ligent en el seu dia a dia. L’evolució del panorama digital ha conduit a un ús cada cop més extens d’aquests dispositius per a diverses funcions, tant de la vida professional com personal, i és natural que el camp del treball social s’hagi sumat a aquesta tendència. L’adopció de tecnologies mòbils en el treball social té un doble vessant: per una banda, adaptar-se a les necessitats i preferències de les persones que necessiten assistència, que cada cop demanden més serveis en línia, i, per altra banda, aprofitar els beneficis que aporta la innovació tecnològica en situacions de vulnerabilitat.

Telèfons mòbils a les intervencions

Moltes persones consideren que la comunicació a través de telèfons mòbils té limitacions; una de les més rellevants és la manca de contacte i de mirada directa amb l’interlocutor, que pot fer que es perdin matisos importants.

Tanmateix, és innegable que l’ús de tecnologies mòbils també presenta una sèrie d’avantatges, possibilitant la comunicació en casos en què abans no hauria estat possible: per exemple, a l’hora d’establir contacte amb persones que viuen en àrees rurals o remotes o amb persones amb problemes de mobilitat o sense mitjans de desplaçament, o per atendre situacions d’emergència amb més rapidesa.

L’agilitat, la comoditat i la immediatesa, en molts casos, compensen els desavantatges, i poden resultar molt útils en algunes situacions, tot i que no puguin substituir completament la comunicació cara a cara.

Apps mòbils per a treballadors socials

Algunes aplicacions, com ara xats que garanteixin la seguretat i confidencialitat de totes les parts, són imprescindibles a l’hora d’incorporar telèfons mòbils a les intervencions. A més, existeixen una sèrie d’apps amb funcions específiques que poden ser eines de gran utilitat per als treballadors i treballadores dels serveis socials. Alguns exemples [1]:

  • Savvy Social Worker: aquesta aplicació reuneix els avenços en les pràctiques del treball social i les últimes recerques en format e-reader. La persona usuària pot seleccionar els canals en què està interessada, i aquests s’actualitzen automàticament amb l’última informació.
  • iGrade: aplicació que permet guardar en el mòbil tots els documents relacionats amb sessions i persones ateses, que es poden imprimir o compartir amb altres professionals o amb els mateixos usuaris per correu electrònic.
  • Reconnect Pro: aplicació de treball per a professionals socials, que els ofereix tota la informació que necessiten per donar suport a les persones usuàries: consultar el seu historial, actualitzar la seva situació, enregistrar informes de reunions, programar recordatoris per a pròxims esdeveniments, trobar documents i contactes útils, etc. També permet comunicar als membres d’un equip l’evolució de la situació d’una persona atesa.
  • Suicide Safety: aplicació que permet localitzar persones amb un risc alt de suïcidi, iniciar converses i identificar les opcions de tractament i intervenció més viables.
  • KnowBullying: aquesta app està pensada per facilitar la comunicació amb nens i nenes que pateixen bullying, per tal d’establir confiança amb ells i ajudar-los a prevenir i afrontar les situacions d’abús escolar. L’aplicació ofereix maneres d’iniciar una conversa, estratègies de prevenció, senyals d’alarma i una secció per a educadors.

Apps mòbils per a persones en situacions de vulnerabilitat

Existeix, també, una diversitat d’aplicacions disponibles per a persones en diferents situacions de risc que els treballadors socials poden recomanar:

  • Refugee Aid, FIN(DA)WAY i MigApp: apps que ofereixen informació clau per tal que les persones migrants i refugiades que arriben a Europa puguin identificar els serveis i la seva localització, facilitant-ne el procés, entre altres funcions.
  • NIDUS: paquet d’eines digitals, accessibles des de mòbils i ordinadors, que ofereix suport i acompanyament a les persones sense llar en el seu procés de reinserció. També inclou una caixa forta digital per a la conservació segura de documents al núvol.
  • TripApp: aquesta aplicació recull informació d’una àmplia xarxa europea de laboratoris d’anàlisi de drogues per tal d’alertar als usuaris sobre la presència de drogues perilloses o adulterades, per tal de reduir alguns dels danys més greus vinculats al consum de drogues.
  • TapTapSee: app adreçada a persones cegues o amb visibilitat reduïda, que compta amb reconeixement d’imatge per tal d’oferir una descripció d’allò que l’usuari fotografia. [2]
  • CalmCounter: aplicació de gestió emocional per a persones neurodivergents, amb autisme o problemes de gestió de la ira, que té l’objectiu d’ajudar a millorar l’autocontrol amb estratègies senzilles. [3]
  • MY3: aquesta app està pensada per a persones amb ideació i conductes suïcides, i té la funció d’afegir a tres persones de confiança per tal de definir una xarxa propera i un pla de seguretat en moments de crisi. [4]
  • mDad (Mobile Device Assisted Dad): una aplicació per a smartphone que té l’objectiu de millorar la implicació i els coneixements educatius dels pares que tenen dificultats en aquest aspecte, ajudant-los a millorar la relació amb fills i filles. [5]

També existeixen moltes altres apps que es pot considerar introduir a les sessions i encoratjar a les persones a utilitzar-les en el seu dia a dia: per exemple, aplicacions per ajudar nens i nenes amb problemes d’aprenentatge, ja que en alguns casos es poden sentir més còmodes comunicant-se amb una app mòbil que amb un professional adult amb qui encara no han establert confiança.

Consells per a la intervenció social a través d’smartphones

És important que, en utilitzar telèfons mòbils o altres tecnologies en les intervencions, els treballadors i treballadores socials informin les persones assistides dels riscos i beneficis del seu ús, per tal de rebre el seu consentiment informat abans de procedir. Aquests són els principals aspectes a tenir en compte [6]:

  • Avaluar la situació de la persona i el seu nivell d’habilitat en l’ús d’smartphones
  • Parar atenció a les seves necessitats i dificultats úniques, per tal d’adaptar l’ús d’aquestes tecnologies
  • Informar a la persona sobre la importància de la confidencialitat i ensenyar-li com fer un ús segur de les aplicacions, recordant-li que cal assegurar la privacitat de l’entorn mentre s’utilitzin per a la comunicació.  
  • Separar les comunicacions personals i professionals, idealment utilitzant diferents dispositius o, com a mínim, diferents comptes i espais d’emmagatzematge.

Referències

[1] 15 Crucial Tools for Social Workers. Social Work Degree Center. Disponible a: https://www.socialworkdegreecenter.com/study/15-crucial-tools-for-social-workers/

[2] Reconocimiento de objetos en tus fotos – TapTapSee. Accesibles. Disponible a: https://www.accesibles.org/reconocimiento-de-objetos-en-tus-fotos-taptapsee/ 

[3] Calm Counter. Una aplicación para el autocontrol emocional. Aulautista. Disponible a: https://aulautista.com/2012/02/02/calm-counter-una-aplicacion-para-el-autocontrol-emocional/

[4] App de prevención de conducta suïcida. Papageno. Disponible a: http://papageno.es/personas-ideas-suicidas/app-de-prevencion-de-conducta-suicida

[5] Using Technology in Social Work Practice: The mDad (Mobile Device Assisted Dad) Case Study. Deepblue. Disponible a:  https://deepblue.lib.umich.edu/bitstream/handle/2027.42/115875/2015_Lee_and_Walsh_Using_Technology_in_Social_Work.pdf?sequence=1&isAllowed=y

[6] Standards for Technology in Social Work Practice. Social Workers. Disponible a: https://www.socialworkers.org/Practice/NASW-Practice-Standards-Guidelines/Standards-for-Technology-in-Social-Work-Practice

Actualitat

Eines per a la transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Eines per a la transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Programa formatiu per a professionals de Serveis Socials dels ens locals. En línia (15h).
iSocial presenta l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”

iSocial presenta l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”

En un acte públic realitzat el 22.11.2022 a l’auditori de NTT Data a Barcelona.
La tecnologia immersiva en els serveis socials

La tecnologia immersiva en els serveis socials

Les tecnologies immersives, com la realitat virtual o la realitat augmentada, estan demostrant tenir grans beneficis en serveis socials, tant per a diferents perfils de persones usuàries com per a les persones professionals. Aquestes són les seves aplicacions avui més destacades en el sector dels serveis socials.
Agustí Cerrillo: “Els robots conversacionals o xatbots en no gaire temps podran ser utilitzats per les Administracions públiques per millorar la qualitat dels serveis socials”

Agustí Cerrillo: “Els robots conversacionals o xatbots en no gaire temps podran ser utilitzats per les Administracions públiques per millorar la qualitat dels serveis socials”

Parlem amb Agustí Cerrillo Martínez, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ens parla sobre l’ús d’intel·ligència artificial en les Administracions públiques i els serveis socials, el seu impacte, els principis ètics i jurídics que implica i els reptes que cal afrontar.

Usos del ‘machine learning’ en els serveis socials

Usos del ‘machine learning’ en els serveis socials

, ,
Usos del ‘machine learning’ en els serveis socials

El ‘machine learning’ ha començat a implementar-se en diversos àmbits dels serveis socials, com ara la detecció del risc d’exclusió social, del maltractament infantil o del risc de suïcidi, o el suport en el diagnòstic social de respostes i d’assignació de recursos. Com funciona?

El machine learning o aprenentatge automàtic és una branca de la intel·ligència artificial que permet que les màquines aprenguin mitjançant l’anàlisi de dades, sense ser específicament programades. Això permet que els sistemes siguin capaços d’identificar patrons i fer prediccions o recomanacions a través d’algoritmes.

Aquesta tecnologia està present en diversos àmbits del nostre dia a dia, com ara a algunes de les plataformes de streaming més populars per suggerir contingut d’interès, o als sistemes interns dels bancs per tal de detectar fraus o moviments irregulars. De la mateixa manera, és cada cop més freqüent que aquesta eina s’adapti a altres àmbits, com ara a l’entorn sanitari i als serveis socials, tot i que encara no s’ha assolit un consens en el seu ús degut al tractament de dades personals i a altres reptes que planteja.

En els serveis socials, existeixen ja diversos exemples en què aquesta tecnologia s’està utilitzant, en vistes dels beneficis que s’han observat en diversos estudis realitzats.

Detecció i prevenció de l’exclusió social

PACT

Més de 120 milions de persones a la Unió Europea pateixen risc d’exclusió. La lluita contra l’exclusió social és un dels eixos que cal abordar a nivell social. Els models de predicció ja estan molt estesos en els àmbits de la salut i en les companyies d’assegurances, però el seu ús per a la detecció precoç d’exclusió social encara no s’utilitza tant al sector social. En aquest sentit, els serveis socials de la Junta de Castilla y León i la Universitat Politècnica de Madrid van elaborar en el marc del projecte PACT una eina que utilitza el machine learning en la predicció de l’exclusió en els serveis socials, ja que la detecció precoç significa un millor pronòstic per a la persona. Segons el document de recerca d’aquesta mateixa universitat, en les prediccions més conservadores, el machine learning té una precisió d’aproximadament un 90% en la detecció de ciutadans que poden estar en risc d’exclusió. L’aplicació està disponible en línia i, a més, els treballadors socials poden consultar les dades des dels seus smartphones. [1]

Detecció de desemparament i maltractament infantil

API

Un dels exemples destacats és l’ús d’algoritmes per detectar i prevenir casos de desemparament i maltractament infantil és API, un sistema de suport d’anàlisi de free-text data que ha donat bons resultats en la identificació de casos de maltractament infantil. Aquest sistema es va avaluar en un estudi de 4 anys als Països Baixos, analitzant durant aquest període una gran quantitat de dades detallades dels infants del país. Aquest algoritme es basa en diversos índexs que, malgrat no ser diagnòstics de situacions d’abús en sí mateixos, sí són molt útils en oferir una guia als treballadors socials i assenyalar els possibles casos de maltractament per tal de fer una avaluació holística de la situació, ajudant a decidir els tipus d’intervencions més adients. [2] 

AFST

Un altre exemple destacat és l’Allegheny Family Screening Tool (AFST), un sistema de Big Data de Pennsylvania (EE.UU.) que proporciona una avaluació objectiva de les situacions de risc en la infància.  Aquest algoritme ajuda als serveis socials en la detecció i presa de decisions per a l’activació de protocols d’intervenció social en situacions de risc de la infància. En aquest sistema, quan els treballadors socials reben avís d’una situació de possible desemparament, l’algoritme calcula l’índex de risc del cas per orientar els professionals sobre el tipus d’actuació més adequada, mitjançant l’anàlisi de més de 100 paràmetres.

Prevenció del suïcidi

Crisis text line

L’ús del machine learning també s’ha incorporat als serveis socials en el camp de la prevenció del suïcidi, al Regne Unit, Irlanda, Canadà i EE.UU. Una línia d’atenció d’emergència per via de missatgeria utilitza aquesta tecnologia per detectar les persones en perill imminent de suïcidi des de les primeres converses. L’algoritme compta amb una àmplia xarxa neural que posiciona com a emergència aquelles converses amb patrons d’alt risc, per tal que la persona pugui rebre intervenció en menys de 5 minuts. Això ha facilitat que se salvin més vides. [3]

Suport en el diagnòstic social

DPR

Les professionals de serveis socials d’atenció primària de la ciutat de Barcelona utilitzen des de fa poc temps l’eina DPR (Demandes, Problemes, Recursos) per rebre suport en el moment de diagnosticar respostes i assignar recursos. Es tracta d’una eina que analitza els casos i recomana la resposta a donar a les persones ateses. La professional que atén una visita, després de transcriure a l’ordinador les seves anotacions sobre el més important de la persona entrevistada, prement un botó obté en pocs segons del sistema DPR una recomanació sobre la resposta a donar o sobre l’actuació a emprendre. Aquest sistema “intel·ligent” permet a les professionals socials respondre amb més rapidesa, seguretat i objectivitat a les persones usuàries, i a les persones usuàries rebre un diagnòstic clar i amb una alta fiabilitat d’encert. Aquesta eina ha estat entrenada mitjançant tècniques de “machine learning” a partir de les dades de 300.000 entrevistes fetes pels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona durant els anys anteriors. És, doncs, una eina d’”intel·ligència col·lectiva”, que no substitueix les decisions de les professionals socials, sinó que els ofereix una orientació basada en l’experiència col·lectiva d’anys anteriors i deixa a les seves mans la decisió final sobre la resposta a donar a cada cas o situació.

Consideracions en l’anàlisi de dades predictiu en els serveis socials

Durant els darrers anys, algunes autoritats locals han començat a implementar sistemes algorítmics de suport en la presa de decisions per a les intervencions socials. En resposta a les preocupacions sorgides d’aquesta pràctica, s’ha parlat sobre un conjunt de consideracions i consells a tenir en compte [4]:

  • És necessari realitzar anàlisis exhaustives en context per tal d’assolir un enteniment complet de les raons per implementar sistemes algorítmics de presa de decisions i els seus efectes en cada servei específic.  
  • La recerca ha de comptar amb els usuaris i els grups vulnerables d’una manera rellevant, per tal d’entendre les seves perspectives dels sistemes i com afecten la seva relació amb els serveis.
  • El procés d’implementació de serveis guiats per anàlisi de dades hauria de pertànyer als professionals que ofereixen els serveis i suposar un veritable suport per a la seva pràctica.
  • Malgrat que l’anàlisi predictiva és l’ús més noticiable d’anàlisi de dades, no és l’únic. Hi ha altres aplicacions que ja existeixen o que es podrien produir, de les quals caldria estudiar-ne les funcions i efectes socials.

Referències

[1] Predicting the risk of suffering chronic social exclusion with machine learning. Universidad Politécnica de Madrid. Disponible a: https://oa.upm.es/50337/1/INVE_MEM_2017_273924.pdf

[2] Using text mining and machine learning for detection of child abuse. Research Gate. Disponible a: https://www.researchgate.net/publication/310122377_Using_text_mining_and_machine_learning_for_detection_of_child_abuse

[3] Detecting Crisis: An AI Solution. Crisis Text Line. Disponible a: https://www.crisistextline.org/blog/2018/03/28/detecting-crisis-an-ai-solution/

[4] Algorithmic decision-making and predictive analytics in children’s social care. Ada Lovelace Institute. Disponible a: https://www.adalovelaceinstitute.org/event/algorithmic-decision-making-and-predictive-analytics-in-childrens-social-care/

Actualitat

Eines per a la transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Eines per a la transformació digital dels Serveis Socials Bàsics

Programa formatiu per a professionals de Serveis Socials dels ens locals. En línia (15h).
iSocial presenta l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”

iSocial presenta l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”

En un acte públic realitzat el 22.11.2022 a l’auditori de NTT Data a Barcelona.
La tecnologia immersiva en els serveis socials

La tecnologia immersiva en els serveis socials

Les tecnologies immersives, com la realitat virtual o la realitat augmentada, estan demostrant tenir grans beneficis en serveis socials, tant per a diferents perfils de persones usuàries com per a les persones professionals. Aquestes són les seves aplicacions avui més destacades en el sector dels serveis socials.
Agustí Cerrillo: “Els robots conversacionals o xatbots en no gaire temps podran ser utilitzats per les Administracions públiques per millorar la qualitat dels serveis socials”

Agustí Cerrillo: “Els robots conversacionals o xatbots en no gaire temps podran ser utilitzats per les Administracions públiques per millorar la qualitat dels serveis socials”

Parlem amb Agustí Cerrillo Martínez, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ens parla sobre l’ús d’intel·ligència artificial en les Administracions públiques i els serveis socials, el seu impacte, els principis ètics i jurídics que implica i els reptes que cal afrontar.