Les pantalles s’han integrat a la rutina de la majoria de persones, i és innegable que comporten molts avantatges. Però alguns dels seus usos freqüents, com els jocs i les xarxes socials, poden derivar en addiccions si no es posen els límits adequats.

L’addicció a les pantalles és un trastorn del comportament que ha adquirit una prevalença creixent durant els darrers anys. Tot i que pot afectar a persones de totes les edats, és especialment habitual entre infants i adolescents, amb conseqüències preocupants, atesa la delicada etapa de desenvolupament en què es troben. A la infantesa, s’assenten les bases per al desenvolupament psicoemocional d’una persona i, a l’adolescència, a més, s’hi sumen els processos identitaris i d’autodefinició vinculats a la transició a l’edat adulta. La irrupció de problemes com les addiccions a la pantalla durant aquestes etapes son molt desestabilitzadors i poden tenir conseqüències a llarg termini.

El pantallisme es defineix com a una dependència a les pantalles que engloba el telèfon mòbil, els videojocs i Internet, quan el seu ús esdevé una necessitat central a la vida de la persona. Això té efectes perjudicials en els vessants cognitiu, comunicatiu, físic i social, ja que impedeix realitzar altres activitats fonamentals per al desenvolupament, com ara practicar esport, passar temps a l’exterior i amb amics o en família, cultivar altres aficions o dormir les hores adequades.

Quins tipus d’addicció a les pantalles existeixen?

Les pantalles són arreu del nostre entorn i les hem integrat a gairebé tots els aspectes del dia a dia per la comoditat i els avantatges que permeten. Tanmateix, més enllà del seu ús funcional, alguns mecanismes propis dels entorns digitals tenen més risc de generar addicció a causa dels seus sistemes d’estímul i recompensa immediata.

Es distingeixen tres tipus principals d’addicció a les pantalles:

• Addicció als videojocs: tant els videojocs tradicionals (jugador contra màquina) com els multijugador (diverses persones interactuant en línia) poden generar addicció; però els darrers tenen un risc més elevat. Sovint, els infants i adolescents enganxats a aquests jocs en línia reemplacen el contacte social en persona pel contacte amb altres usuaris del joc. Això té un impacte negatiu en la salut psicològica, física i social. L’addicció als jocs en línia és una de les més freqüents entre adolescents, considerada com a trastorn mental per l’Organització Mundial de la Salut.
• Addicció a les xarxes: obtenir reaccions com “m’agrada” i comentaris és una font d’estímul fàcil i ràpid que genera dopamina, una de les hormones responsables del sentiment de felicitat. Quan una persona, generalment adolescent o jove, atorga una gran importància a les interaccions a xarxes socials, pot arribar a centrar la seva autoestima en el grau de reacció (interpretada com a aprovació) que aconsegueix en aquests mitjans, i enfadar-se o entristir-se si no rep la resposta esperada. En aquest punt, l’ús de les xarxes socials es considera problemàtic.
• Addicció a les apostes esportives en línia: són similars a les apostes esportives presencials, en què s’arrisquen diners per resultats que sovint depenen de l’atzar. Tanmateix, tenen el risc d’addicció afegit de ser anònimes, i de generar la sensació que els diners apostats no són reals. Els adolescents també tenen cert risc d’iniciar-s’hi, malgrat ser il·legal per als menors d’edat. Segons un estudi dut a terme per l’hospital de Bellvitge i la ANNE Fundación, el 37% dels adults amb problemes de joc havien començat a jugar abans de l’edat legal, el qual assenyala l’adolescència com a un factor de risc de desenvolupar futurs trastorns.

Com detectar els senyals d’addicció a les pantalles?

Detectar addiccions a les pantalles entre membres de la família pot ser difícil, especialment sense envair la seva intimitat. Tanmateix, es pot parar atenció a algunes senyals que ajuden a identificar possibles problemes de pantallisme entre infants i adolescents:

• Canvis en el comportament: la persona pot reaccionar amb irritabilitat, negació o ansietat si se li intenta limitar l’ús de la pantalla.
• Aïllament social: la persona pot mostrar un creixent desinterès en activitats socials i relacions personals.
• Problemes a la vida diària: quan les pantalles dominen tots els aspectes de la rutina, això es pot veure reflectit en el rendiment escolar o laboral, en el descans, en la higiene i cura personal i en les responsabilitats.
• Canvis d’estat d’ànim: sovint, l’addicció a les pantalles condueix a canvis d’ànim significatius, com depressió, ansietat o irritabilitat.
• Pèrdua d’interès en altres activitats: un dels efectes de l’addicció a les pantalles és deixar de gaudir les activitats que abans despertaven l’interès de la persona, tant aquelles d’oci com les tasques diàries.
• Negació i evasió: les persones addictes a les pantalles acostumen a negar o minimitzar el problema, i mostren comportaments evasius quan es qüestiona el temps que passen en aquestes activitats.

Cal recordar que aquests signes no són concloents i que cada persona és diferent. Davant la preocupació o sospita de l’abús de tecnologies, és important cercar ajuda professional per tal d’avaluar i abordar la situació adequadament.

Factors de risc de l’addicció a les pantalles

Les circumstàncies personals juguen un paper important en el desenvolupament de trastorns de la conducta. Algunes de les causes de pantallisme poden ser les següents:

• L’absència de límits i control parental en l’ús de tecnologies.
• Les dificultats per socialitzar amb l’entorn.
• La facilitat d’accés al joc i l’anonimat que permet.
• Els mecanismes de les aplicacions i els jocs per mantenir l’atenció de la persona usuària el màxim temps possible.
• La manca d’aficions, que facilita l’ús de pantalles per avorriment.
• La publicitat.

Prevenció i abordatge de les addiccions a les pantalles

La prevenció és clau per a evitar les conseqüències negatives del pantallisme en infants i adolescents. Per minimitzar els riscos, es poden posar en pràctica algunes actuacions.  

1. Fomentar els bons hàbits:

• Passar temps en família i fomentar la comunicació.
• Limitar les hores d’ús de tecnologies i establir normes, com ara no utilitzar-les durant els àpats, una hora abans de dormir o durant les activitats familiars.
• Encoratjar les activitats de lleure i a l’aire lliure, ja sigui amb amics, en família o en activitats extraescolars.
• No situar l’ordinador a l’habitació del fill o filla adolescent.
• Donar bon exemple de l’ús de les tecnologies.

2. Acompanyar els fills i filles en el seu desenvolupament psicosocial:

• Promoure que aprenguin habilitats socials.
• Ajudar-los a reforçar l’autoestima i a cultivar la motivació intrínseca més que no pas l’extrínseca, ensenyant-li que el benestar emocional no depèn de les interaccions a les xarxes, i que pot trobar una satisfacció més significativa en altres activitats.
• Conscienciar-los de l’impacte negatiu dels excessos en l’ús de pantalles, i particularment en jocs en línia i d’atzar.
• Compartir estones de joc per entendre què fan i ensenyar-los a jugar amb seny.
• Ajudar-los a desenvolupar el pensament crític en l’ús de les xarxes socials i la privadesa del que comparteixen.

Guia per a les famílies d’infants i adolescents enganxats a la pantalla

Si es detecta que un fill o filla pateix addicció a les pantalles, és important demanar ajuda als serveis de salut mental per començar una teràpia i rebre orientació. A més, per prevenir aquest problema, es poden seguir els consells recollits en aquesta guia del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya adreçada a famílies, que ofereix orientació per a un ús saludable de les tecnologies a totes les edats.

Guia de prevenció d’addicció a les pantalles per a educadors i treballadors socials

Els professionals que treballen amb nens i adolescents poden ajudar a prevenir el pantallisme mitjançant la prevenció. La generació dels nadius digitals, malgrat tenir facilitat per entendre l’ús d’eines digitals, tenen els mateixos problemes que les generacions anteriors per comprendre l’ecosistema social des d’una perspectiva més ampla. Els educadors i professionals dels serveis socials poden beneficiar-se d’aquesta guia, també elaborada per la Generalitat de Catalunya, que ofereix consell sobre l’acompanyament i la prevenció en l’entorn digital.

Des dels serveis socials s’estan implementant mesures i buscant solucions per abordar aquest  problema que cada comença a una edat més primerenca. Un exemple és Moods, un projecte pilot d’intervenció comunitària per educar els adolescents sobre els riscos associats a les pantalles i prevenir els problemes relacionats, incloent les addiccions a les pantalles, els riscos de seguretat i el ciberassetjament, entre d’altres.

Referències

[1] Prevenció, detecció i acompanyament en l’addicció a les pantalles. Departament d’Educació. Gencat. Disponible a: https://educacio.gencat.cat/ca/arees-actuacio/families/us-tecnologies/addiccio-pantalles/index.html  [15/05/2023]

[2] El Hospital de Bellvitge y ANNE Fundación impulsan un proyecto para prevenir los trastornos del juego online entre los adolescentes. Hospital de Bellvitge. Disponible a: https://bellvitgehospital.cat/es/actualidad/noticia/el-hospital-de-bellvitge-y-anne-fundacion-impulsan-un-proyecto-para-prevenir-los  [15/05/2023]

[3] Ús saludable de les tecnologies. Departament d’Educació. Gencat. Disponible a: https://educacio.gencat.cat/ca/arees-actuacio/families/us-tecnologies/us-saludable-tecnologies/  [15/05/2023]

[4] Guia preventiva sobre entorns digitals adreçada a professionals que treballen amb adolescents. Departament de Salut. Gencat. Disponible a:  https://scientiasalut.gencat.cat/bitstream/handle/11351/6579/guia_preventiva_sobre_entorns_digitals_adre%c3%a7ada_professionals_que_treballen_amb_adolescents_2020.pdf?sequence=4&isAllowed=y  [15/05/2023]