Els jardins i horts terapèutics als serveis socials i el seu impacte en les persones

Publicacions Articles

Els jardins i horts terapèutics als serveis socials i el seu impacte en les persones

, ,
Els jardins i horts terapèutics als serveis socials i el seu impacte en les persones

Els jardins i horts terapèutics han demostrat tenir grans beneficis per al desenvolupament i manteniment de les habilitats cognitives. Per això, el seu impacte en les persones ateses pels serveis socials és creixent.

Alguns jardins i horts s’anomenen terapèutics, però, què els diferencia dels jardins i horts normals?

El terme de jardí terapèutic s’empra, sobretot, per aquelles zones verdes instaurades a les instal·lacions de centres de cures i atenció de qualsevol mena, com ara llars de dia, residències, hospitals i escoles per infància amb necessitats especials. Està demostrat que qualsevol espai verd té la capacitat de promoure la millora de la salut i el benestar general, i tenir arbres o altres plantes a la vista ajuda al procés de recuperació de les persones amb problemes de socialització, d’addiccions o de salut mental, amb problemes de caire cognitiu o ingressades en hospitals.

Els jardins terapèutics, en particular, poden estar dissenyats expressament per tenir efectes relaxants i alhora estimulants per a les persones amb discapacitat, amb demències, amb problemes de salut mental o altres. Per això, són cada cop més els centres i equipaments del sector socio-sanitari que inverteixen en la instal·lació d’aquest tipus d’espais verds, una eina valuosa per als serveis socials i per als seus usuaris.

Beneficis dels jardins i horts terapèutics

L’ésser humà ha evolucionat a la natura, el qual fa que el cervell estigui condicionat per respondre de manera favorable als espais naturals. S’ha demostrat que, després d’un esdeveniment estressant, les imatges de la natura poden produir un efecte calmant ràpidament. Durant els tres o quatre primers minuts de visionar escenaris naturals, millora la pressió sanguínia, la respiració, l’activitat cerebral i l’estat d’ànim, fent decréixer les hormones que s’alliberen amb l’estrès.

A més, els jardins i horts terapèutics tenen aquests beneficis:

  1. Millora de la salut física. Les activitats realitzades en un jardí o hort poden ser molt beneficioses per a la salut física, ja que involucren activitats com ara plantar, cultivar i cuidar plantes o simplement passejar i moure’s. Això pot ajudar a millorar la força, la flexibilitat i la coordinació, especialment en infants i persones d’edat avançada.
  2. Millora de la salut mental. Els jardins i horts terapèutics també poden ser una eina efectiva per a la millora de la salut mental o en processos de rehabilitació d’addiccions. El treball en el jardí o hort pot ser relaxant i meditatiu, i pot ajudar a reduir l’ansietat i l’estrès pel seu impacte a nivell neuronal i hormonal.
  3. Foment de la socialització. Socialitzar i interactuar amb altres persones és essencial per al bon desenvolupament cognitiu i per a la preservació de la salut mental i emocional. Els jardins i horts terapèutics poden ser una eina eficaç per fomentar la socialització entre els usuaris dels serveis socials, com ara persones amb problemes de soledat i aïllament social, o persones que viuen en una residència. A més, el treball en equip en cultivar un hort pot ajudar a formar i reforçar vincles i prevenir situacions d’exclusió social.
  4. Desenvolupament de les habilitats. Els jardins i horts terapèutics també poden ser una eina efectiva per a la formació i el desenvolupament d’habilitats útils, com ara la resolució de problemes, la planificació i l’organització, facultats molt positives a qualsevol edat.
  5. Entreteniment. Atès que responem favorablement als estímuls de la natura, aquests paisatges absorbeixen fàcilment l’atenció i proporcionen distracció i benestar. No només són gratificants per a les persones usuàries dels serveis socials, sinó també pels treballadors i treballadores.
  6. Millora de l’autoestima. Les plantes responen a l’atenció i les cures independentment de qui les proporcioni, i per a les persones grans sense família, per exemple, poden representar quelcom del que tenir cura i en què centrar l’atenció, cosa que repercuteix en sentir-se útil i millorar l’autoestima.

Com fer un jardí o hort terapèutic?

Per tal que els jardins terapèutics tinguin l’efecte desitjat, s’han de tenir en compte els objectius i una sèrie de trets:

  • Un dels objectius dels horts i jardins terapèutics és la interacció, de manera que planificar amb les persones usuàries el tipus de vegetació que es cultivarà, donant-les opcions estudiades, pot ajudar a que sentin que és el seu espai i s’hi vinculin més.
  • És aconsellable fomentar la interacció positiva amb el jardí o hort. Algunes maneres de fer-ho, a més de col·laborar en l’elecció de plantes, poden ser: parlar d’experiències amb altres plantes, plantar llavors, mostrar interès i preguntar pel seu creixement, ajudar a regar-les, participar en el manteniment del jardí (retirant fulles i flors mortes, podant, etc.), i utilitzar les collites per fer manualitats, receptes o remeis naturals com infusions, olis o bàlsams. Si cal, s’ha de recordar a les persones que és important rentar-se les mans després de manipular les plantes, malgrat no siguin tòxiques, per evitar reaccions cutànies o contaminació d’aliments.
  • El principal és que, naturalment, comptin amb vegetació, flors i fins i tot elements d’aigua, com ara estanys, fonts o rierols.
  • Els jardins terapèutics i horts també han d’estar situats a les afores de les ciutats i lluny de zones amb sorolls, com ara unitats de ventilació o maquinària. A més, les zones de fumadors han d’estat ubicades lluny d’aquests jardins.
  • Aquest tipus de jardins han d’evitar la presència d’escultures, especialment abstractes, ja que alguns pacients poden interpretar-les de manera negativa. Existeix l’exemple d’un pacient que confonia l’escultura d’una esfera gegant en un jardí com a un “ull malvat” o mal d’ull. Un altre va malentendre una estàtua d’ocells força abstracta com a un grup de “voltors que arrenquen la pell”.
  • És important emmagatzemar els fertilitzants i altres objectes químics fora de l’abast de les persones usuàries.
  • Cal evitar espines i altres elements esmolats, com els cactus i les roses espinoses.
  • Les plantes o altres components de l’espai no poden ser tòxics. És necessari escollir amb cura les plantes que es cultiven, informant-se bé dels seus riscs per a les persones i pels animals, si n’hi ha. L’heura anglesa, la Dieffenbàquia, els potus i els lliris són plantes comunes que poden produir intoxicacions per via cutània-mucosa.
  • Alguns exemples de bones plantes per escollir són la lavanda, les herbes aromàtiques, el gessamí, la melissa o citronella, la calèndula i la violeta africana. Per als horts, es poden plantar maduixes, tomàquets, pastanagues… Les verdures d’amanida com l’enciam, la col rissada i la ceba japonesa creixen especialment ràpid i resulten agraïdes de cultivar.  

Exemples de jardins i horts terapèutics

Per tots aquestes beneficis, existeixen entitats dedicades al disseny i instal·lació de jardins terapèutics pensats per ajudar a determinades persones i col·lectius.

Un exemple són els Jardins Terapèutics Mati4Care d’Itàlia, dissenyats segons les necessitats de les persones amb demència. Aquests jardins tenen un model complementari als tractaments mèdics i no invasiu, a més a més de comptar amb un equip interdisciplinari d’assistència i espais naturals per a estimular els sentits. Aquest model nascut a Toscana ja s’ha estès per tota Itàlia i ha demostrat tenir beneficis també per a persones amb síndrome de Down, amb autisme o amb trastorns depressius.

Un altre exemple és l’hort urbà comunitari “Horta amb Gràcia” del Grup ATRA a la ciutat de Barcelona. Aquest hort, ubicat al barri d’Horta, és un entorn d’aprenentatge hortícola que fomenta la biodiversitat basada en criteris ecològics i mediambientals, i està adreçat a persones amb problemes de salut mental en edat laboral, amb la intenció de fomentar la seva inserció social i laboral. A més, pretén crear sostenibilitat ambiental, solidaritat veïnal i enfortiment del teixit associatiu. “Horta amb Gràcia” s’emmarca dins el programa Mans al Verd de l’Ajuntament de Barcelona, que recull i impulsa les iniciatives per implicar la ciutadania, les entitats i les empreses de Barcelona en la promoció i la conservació de la biodiversitat i els espais verds de la ciutat.

De manera similar, també a la ciutat de Barcelona, l’Hospital del Mar compta amb el projecte L’Hort de Llurba, impulsat per l’associació EMÍLIA bcn; un equipament pensat perquè les persones hospitalitzades per salut mental puguin gaudir dels beneficis de l’horticultura en activitats dirigides.

La Unitat de Salut Mental Infantojuvenil de l’Hospital de Mataró compta amb un projecte que ofereix a la joventut ingressada una activitat dirigida, que consisteix en cultivar i tenir cura d’un hort. L’horticultura utilitzada en els programes de teràpia i rehabilitació dirigits per terapeutes serveixen per treballar aspectes cognitius i habilitats socials, reforçant l’autonomia i l’aprenentatge d’habilitats bàsiques dels pacients. Així, aquest programa ajuda a millorar la capacitat de concentració i atenció, la creativitat, la memòria, la resolució de problemes psicoemocionals i l’estat d’ànim. A més, ajuda a la gestió de conductes agressives, ja que promou la paciència i el control a la frustració.

A Zagreb, la Comissió Europea va posar en marxa el projecte proGIreg, una iniciativa que té la intenció de proporcionar un espai verd i tranquil de jardineria per a la ciutadania, especialment persones amb discapacitats, i facilitar-los la interacció social, descans i relaxació. A més de la zona d’horticultura, l’espai inclou un jardí terapèutic multi-sensorial per a l’estimulació dels sentits.

A més, al Col·legi d’Educació de Madrid CISEN i a l’Hospital de Dia CET-Norte es va posar en marxa una iniciativa pilot que consisteix en la instal·lació de jardins terapèutics i sensorials per a persones amb discapacitats o problemes de salut mental, especialment infants i adolescents. Els jardins van ser dissenyats per un equip multidisciplinari d’enginyeres agrícoles, arquitectes, psicòlogues, terapeutes, logopedes i mestres.

Els jardins i horts terapèutics, tendència als serveis socials

Són molts els estudis que demostren l’impacte positiu de la natura en la salut física i emocional de les persones. No és d’estranyar que les organitzacions del sector dels serveis socials estiguin duent a terme programes que, cada cop més sovint, inclouen contacte amb espais naturals.

A més, existeixen altres tendències i tecnologies innovadores que tenen una creixent repercussió al tercer sector. Pots consultar-les a l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”.

Referències

[1] What Are Healing Gardens? Taking Charge. Disponible a: https://www.takingcharge.csh.umn.edu/explore-healing-practices/healing-environment/what-are-healing-gardens

[2] Therapeutic garden and urban regeneration in Zagreb, Croatia. European Environment Agency. Disponible a: https://www.eea.europa.eu/publications/who-benefits-from-nature-in/therapeutic-garden-and-urban-regeneration

[3] ¿Cómo preparar un Jardín terapéutico para personas con Demencia? Reab. Disponible a: https://www.reab.es/como-preparar-un-jardin-terapeutico-para-personas-con-demencia/

[4] Portar-te a l’hort – Salut Mental. Amics de l’Hospital del Mar. Disponible a: https://www.amicsdelhospitaldelmar.org/projectes/22/portar-te-a-lhort-salut-mental

[5] ProGIreg. Disponible a: https://progireg.eu/

Articles

Article (1) min

Perspectives innovadores per promoure l’accés a l’habitatge

Segons l’ONU, la manca d’habitatge digne és una problemàtica que afecta més del 20% de la població mundial. A Catalunya, gairebé 60.000 persones pateixen alguna situació d’exclusió residencial. Quines iniciatives innovadores s’estan duent a terme al món per promoure l’accés a l’habitatge?
Imatges Posts Web (53) min

Innovació social per prevenir la violència masclista

Durant l’any 2023, cinquanta-vuit dones i dos menors van morir per violència masclista a Espanya. Com podem utilitzar la innovació social per prevenir i abordar aquesta problemàtica?
Imatges Posts Web (30) min

Robots per al tractament d’infants amb TEA

En els últims anys, s’ha posat sobre la taula l’ús de robots en el tractament d’infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Quins beneficis té aquest tipus de teràpia?
En aquest article, abordem propostes innovadores per combatre la soledat no desitjada

Propostes innovadores per combatre la soledat no desitjada en la gent gran

La soledat no desitjada és una problemàtica que té un impacte especialment rellevant en la població de la tecera edat. Com ha de ser l’abordatge? Quines eines innovadores es poden impulsar des dels serveis socials per revertir aquest sentiment?