La soledat no desitjada és una problemàtica que té un impacte especialment rellevant en la població de la tecera edat. Com ha de ser l’abordatge? Quines eines innovadores es poden impulsar des dels serveis socials per revertir aquest sentiment?

Què és la soledat no desitjada?

La soledat desitjada és un fenomen subjectiu i complex que apareix quan les persones senten que les seves relacions no són satisfactòries. Es produeix un desajustament entre les relacions reals i les desitjades, sigui pel número o la qualitat d’aquestes. Tot i que és un fenomen que pot donar-se en qualsevol edat, sol estar més present entre les persones grans. Tal com apunta l’Observatori Estatal de la Soledat No Desitjada (Fundació ONCE), aquest sentiment té un cost individual (salut mental i física, satisfacció de les necessitats vitals, relació amb l’entorn…) i un cost social (impacte en els sistemes de salut i en el consum de fàrmacs).

En aquest article, es posen sobre la taula les noves oportunitats que generen la tecnologia i les noves metodologies en l’abordatge de la soledat no volguda, i que ofereixen eines innovadores als professionals dels serveis socials i de l’atenció a la ciutadania.

Factors que influeixen en la soledat no desitjada en la gent gran

Segons la guia Detectar la soledat durant l’envelliment, elaborada per encàrrec de l’Observatori de la Soledat de l’entitat Amics de la Gent Gran, cal prestar atenció a diferents àmbits per entendre quins són els factors de risc:

• Factors sociodemogràfics: gènere, edat, estatus socioeconòmic, lloc de residència. Ser dona, tenir baixos nivells d’ingressos i viure en un entorn poc accessible són factors que augmenten el risc de patir soledat.

• Salut i autonomia personal: salut autopercebuda, dificultats de mobilitat, deteriorament de les capacitats sensorials. La pèrdua d’autonomia i l’acumulació de malalties són un indicador de risc.

• Psicològics i de personalitat: depressió, baixa salut mental i autoestima, comportaments poc saludables…

• Interacció i participació: composició de la llar, xarxa social, quantitat i qualitat de les relacions socials, grau de participació social, suport social…

L’informe Prevenir i alleujar la soledat de les persones grans (Càritas) assenyala que existeixen situacions de major fragilitat, com la mort de la parella o altres familiars, la jubilació i les mudances. D’altra banda, la concepció social sobre les cures en les persones grans, que sovint se centren en les necessitats físiques, però obvien la importància de les cures integrals i dels aspectes psicològics, poden agreujar les situacions de soledat no desitjada.

Com abordar situacions de soledat no desitjada?

L’Ajuntament de Barcelona, a la Guia per a la prevenció, detecció i acompanyament de persones grans en situacions de soledat, recomana diversos punts a seguir:

• En primer lloc, és important atendre a les verbalitzacions indirectes, ja que poden ser una font d’informació sobre el sentiment de soledat.

• També és rellevant conèixer la situació familiar o de convivència i construir un mapa relacional de la persona. Això permetrà teixir aliances per reduir aquest sentiment.

• De la mateixa manera, cal saber quins són els seus interessos i preferències, i així buscar de manera conjunta alternatives personalitzades que s’adaptin a cada individu.

• D’altra banda, l’informe destaca la importància de promoure una visió de les relacions que contribueixi a reduir la culpa que puguin sentir els familiars davant la situació de soledat. En moltes ocasions, quan la persona expressa aquest sentiment, la gent del seu entorn se sent responsable. És important entendre que algú pot sentir-se sol tot i estar envoltat de persones, ja que és un sentiment subjectiu i les famílies no sempre poden pal·liar-lo.

L’associació Amics de la Gent Gran posa en relleu que és clau no fomentar l’autopercepció de fragilitat, perquè promou l’aïllament. També cal evitar l’ús d’un llenguatge infantilitzant i jutjador. A més, subratlla la relació entre la percepció social de la soledat i la vivència pròpia del sentiment. Per trencar amb els estereotips negatius, cal crear un relat empoderador que reverteixi la discriminació.

L’entitat suggereix cinc línies d’actuació:

1. Reconèixer. La mirada dels professionals és clau per poder identificar situacions de soledat.
2. Comprendre. Cal conèixer el fenomen i les seves causes, per poder tenir punts de partida comuns.
3. Considerar. És important tenir en compte el caràcter subjectiu de la soledat no desitjada, la diversitat en cada cas i l’estigma existent en el nostre context sociocultural. També cal conèixer els factors de risc.
4. Esbrinar. La comunicació és una eina clau per detectar el sentiment de soledat. La guia proposa atendre els silencis i ritmes d’expressió, establir una escolta activa i recolzar-se en altres agents de confiança de l’entorn de la persona.
5. Actuar. Qualsevol solució ha d’estar centrada en la persona i fomentar l’empoderament.

Propostes innovadores

• Espais digitals de trobada. Organitzar activitats i esdeveniments col·lectius permet construir nous vincles amb persones que comparteixen interessos comuns. D’aquesta manera, es pot revertir el sentiment de soledat. Gràcies a les xarxes socials i a Internet, les persones poden accedir a trobades en línia, que resolen els possibles problemes de mobilitat, transport o accés. En aquest context, és important treballar per superar la bretxa digital existent en bona part de la població de la tercera edat. N’és un exemple el programa Proyectando vidas, uniendo almas, dirigit a persones grans que viuen en pobles de l’àmbit rural de Castella i Lleó. El projecte pretén pal·liar aquest sentiment amb activitats grupals telemàtiques. En la mateixa línia, la iniciativa The Silver Line ofereix un contacte telefònic gratuït per a persones majors de 55 anys, disponible cada dia i 24 hores. El personal que atén les trucades ofereix escolta, consells i referències d’altres organitzacions.

• Robots i assistents de veu. Els avenços tecnològics de la darrera dècada també s’han fet un lloc en els serveis socials i l’atenció a la ciutadania. En el cas del fenomen de la soledat no desitjada, algunes organitzacions han experimentat amb robots i assistents de veu, que suposen un complement a la tasca dels professionals. En aquesta línia, el Grup Saltó va dissenyar l’Assistent Robòtic Intel·ligent (ARI), que acompanya a persones grans que viuen a Barcelona.

• Crear teixits de suport a partir de noves tecnologies. Altres iniciatives com ara Vincles (Fundació iSocial) utilitzen sistemes tecnològics que permeten reunir informació territorial estandarditzable, per poder detectar situacions de soledat de manera actualitzada, immediata i veraç. El projecte s’inspira en Auzosare, un programa innovador que combina tecnologia, activació comunitària i intervenció socioeducativa per prevenir i millorar la qualitat de vida de les persones en situació fràgil de soledat.

• Aplicacions per generar intercanvis intergeneracionals. Una manera d’incloure la gent gran a la comunitat és comptar amb la col·laboració de generacions més joves, que poden ser uns bons aliats a l’hora de contribuir en la inclusió social. A Bilbao, l’associació Kuvu connecta a persones de diferents generacions per compartir pis. D’aquesta manera, s’acompanyen mútuament. Un altre exemple és el Vollpension Generationencafé. Aquesta iniciativa alemanya funciona a través de cafeteries ateses, de manera voluntària, per persones jubilades, que comparteixen temps i converses amb les persones que assisteixen al local. A diferència dels tradicionals voluntariats intergeneracionals, no són els joves qui són voluntaris i visiten a les persones grans, sinó que són aquestes que fomenten activament la seva integració social. D’aquesta manera, s’afavoreix al sentiment de realització, satisfacció i servei a la comunitat.

• Eines de gestió emocional preventives. Per tal de prevenir el sentiment de soledat, algunes iniciatives treballen per oferir eines de gestió emocional. D’aquesta manera, les persones aprenen a entendre els seus sentiments i eviten possibles problemes de salut mental. La Bakardadeak Eskola (Escola de soledats) contribueix a desmuntar mites i pors al voltant de la soledat, per canviar la mirada que té la societat sobre aquest fenomen.

Referències

[1] Detectar la soledat durant l’envelliment, Observatori de la Soledat. Disponible a: https://amigosdelosmayores.org/es/detectar-la-soledad-durante-envejecimiento-una-guia [29/01/24]

[2] Prevenir i alleujar la soledat de les persones grans, Càritas. Disponible a: https://www.caritas.es/main-files/uploads/2021/02/DOC-TRAB-9-INTERIOR_3.pdf [29/01/24]

[3] Guia per a la prevenció, detecció i acompanyament de persones grans en situacions de soledat, Ajuntament de Barcelona. Disponible a: https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/130451/1/Soledad_GuiaPersonasMayores_ES.pdf [29/01/24]

[4] La soledad no deseada, Observatorio Estatal de la Soledad No Deseada (SoledadES). Disponible a: https://www.soledades.es/la-soledad-no-deseada [29/01/24]

[5] Inspiración, Observatorio Estatal de la Soledad No Deseada (SoledadES). Disponible a: https://www.soledades.es/inspiracion [29/01/24]

[6] Recursos, Observatorio Estatal de la Soledad No Deseada (SoledadES). Disponible a: https://www.soledades.es/recursos [29/01/24]