Bullying o assetjament escolar: eines innovadores per posar-li fre
Bullying o assetjament escolar: eines innovadores per posar-li fre
L’assetjament escolar és un problema silenciat que pot afectar greument a les víctimes. Sovint, els nens i nenes que pateixen bullying no expliquen el problema per sensació de culpa o vergonya. Com a famílies i educadors, com es poden detectar els senyals? Quines eines innovadores ens poden ajudar?
Què és el bullying o assetjament escolar?
El terme bullying prové de l’anglès, de la paraula “bull”, que significa bou o toro. S’utilitza per designar una sèrie de conductes molt diverses caracteritzades per l’assetjament entre iguals. No es tracta de bromes pesades puntuals entre companys d’escola, sinó d’un fenomen complex i multicausal que involucra una dinàmica de dominància de l’agressor cap a la víctima, i que pot ser producte de factors psicològics o circumstancials, com els recursos econòmics i educatius, personals o familiars.
El bullying pot ser psicològic, moral o físic, i pot venir d’un o més estudiants que exerceixen poder sobre un altre amb la intenció de fer-li mal.
Els rols dels diferents implicats en el bullying
Una situació de bullying implica diversos agents:
- Agressor: s’anomena l’agressor a la persona instigadora. El perfil de l’agressor acostuma a ser d’una persona que utilitza estratègies per mantenir cert poder sobre la resta de companys, no només sobre les víctimes. Té una conducta violenta basada en rumors, burles, insults, amenaces, robatoris i gestos violents (com ara cops) amb la fi d’aïllar i ridiculitzar la víctima, creant una dinàmica de dominació-submissió. Els agressors acostumen a ser impulsius, amb escasses habilitats socials, una baixa tolerància a la frustració i una actitud rebel envers les normes.
- Víctima o víctimes: la persona que es troba en la posició de víctima acostuma a tenir por de l’agressor, i sovint ho manté en secret per vergonya o sentiment de culpa. Aquesta dinàmica afecta negativament la seva autoestima, fent-la sentir humiliada i indefensa, i això pot tenir un greu impacte psicològic a llarg termini.
- Seguidors: no inicien l’assetjament, però acaben participant-hi activament.
- Partidaris: els alumnes que no prenen part en l’assetjament, però recolzen obertament la conducta de l’agressor.
- Observadors: són els companys que presencien les escenes de violència psicològica o física sense intervenir-hi ni posicionar-se.
- Possibles defensors: els companys que creuen que caldria ajudar la víctima, però no ho fan per por de convertir-se en el punt de mira de l’agressor, o perquè no saben com intervenir.
- Defensors: companys que ajuden la víctima activament, o que ho intenten.
Formes i tipus de bullying
Les agressions acostumen a donar-se en espais que queden fora de la vigilància dels adults, com el pati o els lavabos. Inclouen les següents conductes:
- Agressió relacional: excloure de les activitats, ignorar, fer com si la persona no hi fos, tractar-la com a un objecte…
- Agressió verbal: insultar, burlar-se, posar sobrenoms, amenaçar, coaccionar, escridassar, parlar malament d’algú i difondre rumors (de vegades amb la intenció que ho senti “per casualitat”), enviar-li notes desagradables, fer pintades…
- Agressió física: pegar, donar empentes, amenaçar verbalment o amb armes, intimidar, trencar o robar objectes…
Quan l’assetjament recau sobre una víctima per circumstàncies o trets específics (tot i que qualsevol persona pot patir assetjament, i molts casos es donen sense la presència d’aquests factors), s’identifiquen els següents tipus de bullying:
- Bullying racista: quan les agressions recauen sobre un o una estudiant d’una altra ètnia, amb comentaris referents al seu origen i amb connotacions racistes.
- Bullying sexual: aquell que inclou burles, comentaris o gestos sobre el cos d’una persona i que provoquen incomoditat i humiliació.
- Bullying homòfob/LGBTQ+fòbic: quan les burles i agressions es donen entorn l’orientació sexual o la identitat o presentació de gènere de la víctima.
- Ciberbullying: les agressions que es realitzen per mitjà de mòbils, ordinadors i tecnologies, i que poden succeir només en l’àmbit digital o també en l’àmbit presencial.
Indicadors d’una situació de bullying
Els adults de l’entorn de la víctima no sempre detecten immediatament la situació que pateix, normalment perquè intenta amagar-ho. Per identificar casos d’assetjament que podrien estar passant desapercebuts, des de casa i des de les aules cal parar atenció a una sèrie de senyals:
Indicadors físics:
- El noi o noia presenta blaus, nafres o talls.
- Sovint té mal de panxa, mal de cap o vòmits (trastorns psicosomàtics) o tics nerviosos.
- Manifesta canvis en les pautes alimentàries, com ara no tenir gana i perdre pes.
- Té dificultats per expressar-se i pot quequejar.
- Té problemes de son.
Indicadors conductuals:
- Evita anar a alguns llocs o classes i busca maneres de faltar a l’escola.
- Presenta absentisme que pot evolucionar en abandonament escolar.
- Té una actitud hipervigilant i recelosa.
- Sovint se’l veu sol i no té amics, o molt pocs.
- El seu rendiment acadèmic empitjora.
- Sovint perd objectes o no els troba.
- Explica històries, diu mentides i fa justificacions estranyes.
Indicadors emocionals
- Té canvis d’humor sobtats.
- Expressa ansietat o inseguretat.
- Li costa controlar-se
- Mostra poca assertivitat i baixes habilitats socials
- Sembla trist, deprimit i temorenc sense causa aparent
- Plora amb facilitat
- Es tanca en sí mateix i s’aïlla dels amics i de la família
- S’obsessiona per algun tret físic, com ara el pes o l’alçada
Indicadors en relació amb l’àmbit digital
- Està constantment pendent del mòbil i l’ordinador
- Manifesta enuig, tristesa o frustració després d’utilitzar el mòbil o l’ordinador
- Dona la contrasenya d’algun compte de correu o xarxes socials amb facilitat
- Deixa d’utilitzar aquests aparells de manera sobtada
- Comparteix dades personals en xarxes socials o jocs en línia
Què es pot fer si un fill o filla pateix assetjament escolar?
Davant la sospita que un fill o filla està patint bullying, cal treballar la comunicació amb ells i animar-los a compartir què els preocupa:
- Escoltar-los i dialogar amb ells sense jutjar el que expliquen, mantenint la calma i adoptant una actitud de comprensió i atenció.
- Dir-li al nen o nena que no és culpable de res del que ha passat, i que mai es mereix aquest tracte. Ensenyar-li que totes les persones tenen dret a ser respectades i protegides de la violència.
- Ajudar-lo a reforçar l’autoestima. Per exemple, animant-los a conèixer i desenvolupar les seves habilitats i capacitats i felicitar-los pel gran esforç que han fet en demanar ajuda.
- Comunicar la situació a l’escola. És important que el centre conegui la situació per prendre les mesures i protocols adients.
- Animar-lo a ampliar el seu cercle d’amistats, per exemple, a través d’activitats extraescolars.
- Recomanar-li que no respongui a les agressions i que sempre ho comuniqui a un adult. En cas de les agressions en l’àmbit digital, animar-los a que guardin tots els missatges com a prova, que els ensenyin a un adult i que bloquegin el remitent.
Prevenció de l’assetjament escolar
La prevenció de l’assetjament a l’escola es pot abordar des del vessant acadèmic i familiar, educant els nens i nenes sobre què és el bullying, quins efectes té i ajudant-los a guanyar habilitats socials.
Des dels serveis socials i educatius es duen a terme iniciatives per a la prevenció de l’assetjament escolar, com ara xerrades educatives i kits de recursos, entre d’altres.
Algunes iniciatives i eines innovadores amb aquest propòsit son l’eina digital ReThink, que té l’objectiu de detectar i aturar el ciberassetjament en el moment originari i abans que es produeixi.
Un altra exemple és b-resol; un canal d’alertes que detecta precoçment possibles casos d’assetjament escolar, ciberassetjament, trastorns alimentaris i altres problemes comuns a l’adolescència.
El projecte d’intervenció comunitària Moods fa un abordatge integral de tots els possibles riscos de l’ús de les noves tecnologies en adolescents; entre ells, el ciberassetjament. Una altra iniciativa és el kit contra l’assetjament escolar de la Fundació ANAR, que inclou llibres, cançons i pel·lícules sobre el bullying, amb l’objectiu de convidar els nens i nenes a reflexionar sobre el tema en família o en l’entorn educatiu, per tal de crear consciència i ensenyar-los a evitar aquestes situacions.
Referències
[1] Sisena guia de recursos de salut del Consell de la Joventut de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Disponible a: https://ejoventut.gencat.cat/web/.content/e-joventut/recursos/tipus_de_recurs/documentacio/arxiu/document/cjb_parlem_de_assetjament_escolar.pdf [22/05/2023]
[2] Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant l’assetjament i el ciberassetjament entre iguals. Generalitat de Catalunya. Disponible a: https://xtec.gencat.cat/web/.content/centres/projeducatiu/convivencia/protocols/assetjament-ciberassetjament-entre-iguals/documents/protocol_assetjament-ciberassetjament-entre-iguals.pdf [22/05/2023]
[3] Consejos para padres y madres frente al bullying o acoso escolar. Save the Children. Disponible a: https://www.savethechildren.es/publicaciones/consejos-para-padres-y-madres-frente-al-bullying-o-acoso-escolar [22/05/2023]
[4] ANAR ofrece un kit contra el acoso escolar. ANAR. Disponible a: https://www.anar.org/anar-ofrece-un-kit-contra-el-acoso-escolar/ [22/05/2023]
Articles