Durant l’any 2023, cinquanta-vuit dones i dos menors van morir per violència masclista a Espanya. Com podem utilitzar la innovació social per prevenir i abordar aquesta problemàtica?

Què és la violència de gènere?

Segons les Nacions Unides, la violència masclista és “tot aquell acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d’aquests actes […] o la privació arbitrària de la llibertat […]”. Aquesta violència està fonamentada en les relacions de poder desiguals entre homes i dones i és estructural.

A Espanya, segons dades del Ministeri d’Igualtat, 1.245 dones han estat assassinades per violència de gènere entre el gener de 2003 i el febrer de 2024. Durant aquest últim mes, s’han rebut més de vuit mil trucades al telèfon d’assistència a les víctimes (016). Durant l’any 2023, cinquanta-vuit dones i dos menors van morir per violència masclista a Espanya.

Serveis socials i violència de gènere

Les demandes per violència de gènere són diverses i involucren diferents àmbits. En conseqüència, hi ha molts professionals implicats en el procés. Un dels principals problemes al qual s’enfronten les víctimes és la revictimització, que es dona quan han d’explicar moltes vegades, i a diferents professionals, els fets que han viscut. Com a resultat, es reforça la sensació de vulnerabilitat i desemparament. Per aquest motiu, és important que hi hagi una bona coordinació entre professionals.

D’altra banda, el paper dels treballadors socials és clau en la lluita contra la violència de gènere. En aquest sentit, es parla de la socialització preventiva. Aquest concepte fa referència a l’adquisició de valors i normes que prevenen els comportaments masclistes i afavoreixen els valors d’igualtat. La formació dels professionals és imprescindible per assegurar una actuació precoç, així com una gestió eficaç i respectuosa dels casos.

A l’hora d’abordar la violència de gènere amb les víctimes, cal tenir en compte alguns aspectes:

• Escoltar sense judici. No responsabilitzar la víctima de la seva situació i evitar la compassió.
• No aclaparar amb informació excessiva ni insistir en detalls íntims de l’agressió.
• Respectar les decisions de la víctima i no actuar sense el seu consentiment. Tanmateix, és important remarcar la possible situació de risc en la que es troba.
• Acompanyar en el procés, tot i que sigui lent.
• Informar sobre les vies de denúncia disponibles sense pressionar la víctima a escollir un camí concret

Innovació social per prevenir la violència masclista

La innovació social resulta clau en l’àmbit de la prevenció i la gestió dels casos de violència de gènere, ja que les noves tecnologies, així com els nous abordatges, permeten acostar-se a la problemàtica d’una manera més eficient i transformadora.

• Empoderament de les dones. Per tal de combatre la violència de gènere, és imprescindible dur a terme estratègies de prevenció. En aquest sentit, nombroses organitzacions han impulsat aplicacions amb informació i recursos per detectar situacions de violència i poder-les combatre. Un exemple és SARA (PNUD), un xat gratuït i confidencial que orienta i acompanya les víctimes. També hi ha plataformes destinades a fomentar la seguretat de les dones en casos de perill, com l’app bSafe. Aquesta eina permet compartir la ubicació real, gravar vídeos i àudios en situacions d’alarma i generar trucades fictícies per dissuadir possibles agressions.

• Implicació comunitària. Un altre element clau és generar vincles entre la comunitat per tal d’involucrar tots els actors en l’erradicació de la discriminació. El projecte MADRE, en col·laboració amb Wangki Tangni, va mobilitzar comunitats a Nicaragua per crear plans d’acció conjunts, a través dels quals els grups identifiquen els problemes i ofereixen solucions per combatre el masclisme a la regió. També existeixen opcions digitals que permeten implicar un nombre elevat de persones en la prevenció i l’eliminació d’aquestes violències. A Gurgaon (Haryana, Índia), han impulsat la iniciativa SafetiPin, que promou la col·laboració de la comunitat a través d’una aplicació on els usuaris poden enviar informació sobre espais i aspectes de les vies urbanes que poden ser potencialment perillosos mitjançant mapes. Per exemple, la il·luminació dels carrers, l’absència de presència policial a la zona i l’escassa circulació de vehicles.

• Perspectiva interseccional. No totes les dones experimenten la violència de la mateixa manera. A part de la variable de gènere, també afecten altres aspectes com la classe social, la raça o l’orientació sexual. A Mèxic, a través d’una enquesta realitzada pel CIDIP i el Govern de la CDMX, es va veure la necessitat de crear materials específics per a dones amb discapacitat en situació de violència de gènere. Com a resultat, el CIDIP va crear l’App Morada, destinada a donar eines a aquestes dones per entendre la discriminació específica que pateixen i demanar ajuda en cas de necessitat.

• Eines tecnològiques. Tot i que sovint s’ha destacat la tecnologia com un instrument que contribueix a la discriminació masclista, per exemple, a través del ciberassetjament, també presenta oportunitats positives per combatre aquesta violència. En concret, el sistema blockchain (cadena de blocs) aconsegueix registrar materials amb una alta protecció que evita que puguin ser modificats. Això permet registrar comportaments violents, amb proves d’àudio o imatges, de manera inalterable. Per tant, són documents vàlids per possibles processos judicials. Així, es combat la indefensió de les víctimes. De manera semblant, també es pot utilitzar la intel·ligència artificial per comparar dades sobre denúncies per violència de gènere i detectar pautes que es repeteixen. Així ho ha fet la Universitat Complutense de Madrid i el Ministeri d’Interior, a través d’un projecte que permet obtenir diagnòstics més ajustats i predir casos de reincidència.

En definitiva, la innovació social presenta noves vies per prevenir i gestionar la violència masclista, un problema que continua present a la nostra societat i que necessita la implicació de tots els sectors per a ser erradicat.

Referències

Diez caminos para prevenir la violencia contra las mujeres y las niñas | ONU Mujeres. (s. f.). ONU Mujeres. https://www.unwomen.org/es/noticias/articulo-explicativo/2023/11/diez-caminos-para-prevenir-la-violencia-contra-las-mujeres-y-las-ninas#:~:text=Diez%20caminos%20para%20prevenir%20la%20violencia%20contra%20las,8%20Empoderar%20a%20la%20juventud%20. . .%20M%C3%A1s%20elementos [15/04/24]

Elboj, C., & Ruiz Eugenio, L. (2010). TRABAJO SOCIAL Y PREVENCIÓN DE LA VIOLENCIA DE GÉNERO. Trabajo Social Global-Global Social Work, 1(2), 220–233. https://doi.org/10.30827/tsg-gsw.v1i2.912 [15/04/24]

Iniciativas contra la violencia de género. (s. f.). Instituto de las Mujeres. https://www.inmujeres.gob.es/imioweb/1_AreasTematicas/1_SocInfor/1_Iniciativas/4_ContraViolencia/ContraLaViolenciaDeGenero.pdf [15/04/24]

Juan Martín, M. D. (2017). Violencia de género y servicios sociales: análisis la aplicación del objetivo” violencia cero” desde los servicios sociales básicos. https://uvadoc.uva.es/bitstream/handle/10324/26723/TFG-G2506.pdf;sequence=1 [15/04/24]

Piedra-Cristobal, J., Rosa-Martín, J. J., & Muñoz-Domínguez, M. C. (2018). Intervención y prevención de la violencia de género: un acercamiento desde el trabajo social. Trabajo Social Global-Global Social Work, 8(14), 195–216. https://doi.org/10.30827/tsg-gsw.v8i14.6595 [15/04/24]

Pinedo, M. (2021, 2 septiembre). Matemáticas e inteligencia artificial contra el maltrato machista. El País. https://elpais.com/sociedad/2021-09-02/matematicas-e-inteligencia-artificial-contra-el-maltrato-machista.html [15/04/24]

Principales datos sobre violencia de género. (2024). Ministerio de Igualdad. https://violenciagenero.igualdad.gob.es/violenciaEnCifras/boletines/boletinMensual/2024/docs/Principales_datos_enero_2024.pdf [15/04/24]

Vegezzi, A. P., Vegezzi, A. P., & Vegezzi, A. P. (2020, 13 marzo). Lo que la revolución tecnológica puede hacer contra la violencia de género. El País. https://elpais.com/elpais/2020/03/10/planeta_futuro/1583861107_474286.html [15/04/24]