Perspectives innovadores per promoure l’accés a l’habitatge
Perspectives innovadores per promoure l’accés a l’habitatge
Segons l’ONU, la manca d’habitatge digne és una problemàtica que afecta més del 20% de la població mundial. A Catalunya, gairebé 60.000 persones pateixen alguna situació d’exclusió residencial. Quines iniciatives innovadores s’estan duent a terme al món per promoure l’accés a l’habitatge?
Taula de continguts
L’accés a l’habitatge, una problemàtica global
L’habitatge digne és un dret fonamental reconegut a la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i a la Constitució espanyola (article 47). Tanmateix, moltes persones viuen en situacions precàries i tenen dificultats per accedir-hi. Segons l’ONU, és una problemàtica global que afecta més del 20% de la població mundial. A Catalunya, tot i que no hi ha dades actualitzades sobre la quantitat de persones que dormen al carrer, s’estima que hi ha unes 18.000 persones en situació de sensellarisme, segons la Fundació Arrels. A més, les dades recollides en el Marc d’Acció per a l’Abordatge del Sensellarisme a Catalunya (2022-2025) apunten que 58.930 persones pateixen alguna situació d’exclusió residencial o dormen al ras. D’altra banda, a l’Estat espanyol, per cada 100.000 habitants hi ha 86,6 persones sense llar, segons dades de l’INE. Els principals motius per començar a viure al carrer són trobar-se en situació migratòria (28,8%), perdre la feina (26,8%) i patir un desnonament (16,1%). Aquestes estadístiques es calculen d’acord amb les dades oficials, però no mostren tota la realitat. En primer lloc, hi ha molts casos sense comptabilitzar i, en segon, existeix el sensellarisme invisible. Aquest fa referència a totes aquelles persones que viuen en infrahabitatges o espais insegurs.
La dificultat d’accedir a un habitatge digne afecta a diferents col·lectius de la societat, com per exemple els joves, persones amb diferents tipus de discapacitat i població en risc d’exclusió social.
Classificació ETHOS
Segons la classificació ETHOS, una tipologia comuna que s’utilitza a Europa en l’àmbit de l’habitatge i l’exclusió residencial, existeixen quatre grups de persones en situació de vulnerabilitat residencial:
- Persones en situació de falta de sostre (roofless). Inclou aquelles que viuen en espais públics o pernocten en albergs sense domicili fix.
- Persones en situació de manca d’habitatge (houseless). Fa referència a tothom qui resideix en centres de serveis, refugis per a dones, allotjaments temporals per a immigrants i demandants d’asil, institucions com presons o hospitals i habitatges de suport sense contracte de lloguer.
- Persones en situació d’habitatge insegur. Descriu casos on les persones viuen en un habitatge sense títol legal, estan sota notificació legal d’abandonament de l’immoble o viuen sota l’amenaça de violència domèstica.
- Persones en situació d’habitatge inadequat. Inclou viure en estructures temporals o barraques, habitatges no apropiats segons la legislació i espais massificats.
Les dues primeres classificacions fan referència al sensellarisme i les dues últimes al sensellarisme invisible.
Perspectives innovadores arreu del món per promoure l’accés a l’habitatge
- Habitatges socials. La ciutat de Viena és un referent mundial en política d’habitatge, ja que compta amb 220.000 immobles de titularitat pública, en comparació amb els 11.500 que hi figuren a Barcelona. A més, des de l’ajuntament es promou també la creació d’habitatges socials de titularitat no pública amb la convocatòria de concursos de venda d’immobles destinats a lloguer social, a preus més baixos que els preus de mercat, i als quals poden optar entitats i empreses. El requisit indispensable per poder ser escollit en el procés és comptar amb un pla social d’habitatge, que afavoreixi la diversitat, la comunitat i la igualtat d’oportunitats. D’altra banda, a la ciutat existeix un topall als beneficis de les empreses immobiliàries i els guanys que generen han de ser reinvertits. A conseqüència d’aquesta limitació, els lloguers són més assequibles i es fomenta l’accés a l’habitatge per part de col·lectius vulnerables.
A països com Dinamarca, Països Baixos o Suècia també són freqüents les cooperatives d’habitatge, que es basen en règims de cessió d’ús. Això implica que la propietat de l’immoble és col·lectiva i està en mans d’una cooperativa. Els seus habitants paguen una entrada retornable, a preus per sota del mercat, i poden utilitzar l’habitatge per a tota la vida. Addicionalment, tots els socis implicats participen en el procés de compra, disseny i desenvolupament de l’habitatge. Es tracta, doncs, d’una alternativa que fomenta l’autogestió i el teixit col·lectiu.
A Barcelona, el Conveni ESAL, signat per Habicoop, Cohabitac i la XES, estableix un marc municipal de col·laboració publica-social-comunitària, en el qual es busca agilitzar l’ampliació del parc públic protegit a la ciutat, a través de promocions de lloguer i règims de cessió d’ús.
Pel que fa a Catalunya, la Generalitat és titular dels drets de tanteig i retracte respecte a l’habitatge, fet que implica que l’administració té preferència en l’adquisició d’un habitatge que vulgui ser transmès pel seu propietari. La institució pot exercir aquest dret directament o indirectament, a través d’entitats competents en la matèria.
D’altra banda, el projecte Pisos Buits, impulsat per Hàbitat 3, entitat sòcia de la Fundació iSocial, ofereix habitatge social per a persones en situació de vulnerabilitat. L’Ajuntament de Barcelona, en acord amb l’organització, es fa càrrec del lloguer i de les possibles obres d’adequació. L’objectiu és fomentar que els immobles buits de la ciutat puguin passar a disposició d’aquelles persones que no es poden permetre els preus del mercat.
D’altra banda, a Mèxic, el programa Renta tu Casa ofereix cases abandonades i deshabitades a persones amb pocs recursos o en situacions de vulnerabilitat social. L’autoritat municipal paga una renda mensual al propietari de l’immoble i l’usuari contribueix amb 350 pesos mexicans (aproximadament 20 euros) i cinc hores de treball comunitari.
- Habitatges compartits. Als Països Baixos, el projecte Mixed Living impulsa la convivència de persones sense llar i persones vulnerables econòmicament en blocs de pisos d’habitatge social. Aquesta fórmula agilitza el procés d’accedir a un sostre i promou la reinserció social.
En la mateixa línia, Startblok és un model holandès innovador que ofereix lloguers temporals i assequibles per a persones joves i migrants, d’entre 18 i 28 anys. Aquest espai permet crear una comunitat diversa que funciona mitjançant l’autogestió dels residents. El model proposat per Starblok afavoreix, d’una banda, la integració social de les persones nouvingudes i, de l altra, permet combatre la precarietat dels joves en matèria d’habitatge.
De manera semblant, l’edifici SällBo, a Suècia, aplega gent jove migrant i persones grans per promoure la cohesió social entre generacions i cultures a través de lloguers assequibles.
- Habitatges sostenibles. A Califòrnia, el programa Mutual Housing ofereix habitatges sostenibles i a baix preu a la població agrícola de la zona. El preu de les factures és molt baix, ja que les cases generen la mateixa quantitat d’energia que consumeixen. A part de l’eficiència energètica, el projecte també contempla altres serveis d’alfabetització digital i de préstecs assequibles.
De la mateixa manera, la cooperativa Mas Coop a França acull famílies d’ingressos baixos en habitatges ecològics amb espais comunitaris. El terreny i els edificis pertanyen a l’entitat, que els va adquirir mitjançant un préstec estatal de lloguer social, i les quotes dels socis residents són més assequibles que els preus del mercat.
- Tecnologia. Les eines tecnològiques poden resultar útils a l’hora de processar dades relacionades amb l’oferta d’habitatge. Kloosiv és una plataforma web cooperativa que combina la tecnologia i la intervenció social per facilitar que col·lectius vulnerables amb dificultats per pagar un lloguer puguin accedir a un habitatge. De la mateixa manera, la plataforma Vivenda utilitza suports tecnològics per crear una xarxa que uneixi l’oferta i la demanda de les parts implicades en processos de reformes, per combatre els habitatges insegurs i en males condicions, a preus més reduïts.
En conclusió, la dificultat d’accedir a l’habitatge és una problemàtica global i transversal, que s’expressa de diverses maneres, i que requereix de la col·laboració entre organismes governamentals i entitats especialitzades en l’àmbit. Les noves fórmules suposen una alternativa als esquemes tradicionals, amb un especial èmfasi en els col·lectius més vulnerables de la societat, per tal de garantir l’accés de totes les persones a aquest dret universal.
Referències
Mas Coop: una cooperativa de residentes intergeneracional, ecológica y solidaria – World Habitat. (2023, 6 julio). World Habitat. https://world-habitat.org/es/premios-mundiales-del-habitat/ganadores-y-finalistas/mas-coop-una-cooperativa-de-residentes-intergeneracional-ecologica-y-solidaria/ [13/05/24]
Renta tu casa – World Habitat. (2023, 6 julio). World Habitat. https://world-habitat.org/es/premios-mundiales-del-habitat/ganadores-y-finalistas/renta-tu-casa-mexico/ [13/05/24]
L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús (Cohabitatge). Habicoop. (2024, 28 febrero). Habicoop. https://habicoop.cat/cessio-dus/ [13/05/24]
Vivienda Mutua en Spring Lake – World Habitat. (2019, 21 febrero). World Habitat. https://world-habitat.org/es/premios-mundiales-del-habitat/ganadores-y-finalistas/11215/ [13/05/24]
Tipología europea de sin hogar y exclusión residencial. FEANTSA. https://www.feantsa.org/download/ethos_spain-24518105836657575492.pdf [13/05/24]
VESTA, un projecte d’innovació social i treball compartit pel sensellarisme femení. (2021, 23 noviembre). Cohabitac. https://www.cohabitac.cat/vesta-un-projecte-dinnovacio-social-i-treball-compartit-pel-sensellarisme-femeni/ [13/05/24]
Cuando hablamos de innovación en vivienda social también hablamos de la calidad de vida. (s. f.). Vivienda. https://www.habitatge.barcelona/es/noticia/cuando-hablamos-de-innovacion-en-vivienda-social-tambien-hablamos-de-la-calidad-de-vida_1123422 [13/05/24]
Alvear, A. (2022, 11 noviembre). ¿Cómo pueden la innovación y la tecnología solucionar el déficit de vivienda? Ciudades Sostenibles. https://blogs.iadb.org/ciudades-sostenibles/es/como-pueden-la-innovacion-y-la-tecnologia-solucionar-el-deficit-de-vivienda/ [13/05/24]
La Sexta Columna. (2024, 23 febrero). El ‘secreto’ mejor guardado de Austria: así funcionan las viviendas cooperativas de alquiler público. LaSexta. https://www.lasexta.com/programas/sexta-columna/secreto-mejor-guardado-austria-asi-funcionan-viviendas-cooperativas-alquiler-publico-viena_2024022365d909dc4129260001d2feca.html [13/05/24]
El Parque Público de Vivienda. (2023, 6 abril). Vivienda. https://www.habitatge.barcelona/es/acceso-a-vivienda/el-parque-publico-de-vivienda [13/05/24]
Vivienda en cesión de uso. (2018, 24 octubre). Co-Vivienda Barcelona. https://cohousingbarcelona.cat/es/vivienda-cesion-uso/ [13/05/24]
Projecte «Pisos buits» BCN – Fundació Hàbitat3. (s. f.). Fundació Hàbitat3. https://www.habitat3.cat/projecte-pisos-buits-bcn
Conveni ESAL Ajuntament Barcelona – Habicoop. (2022, 20 abril). Habicoop. https://habicoop.cat/conveni-esal-ajuntament-barcelona/
Articles