Innovació social en la protecció de la infància i l’adolescència en risc
Innovació social en la protecció de la infància i l’adolescència en risc
Segons UNICEF, es calcula que més de 1.000 milions d’infants són víctimes de violència al món, amb conseqüències profundes, duradores i, a vegades, mortals. Com pot aplicar-se la innovació social a la protecció de la infància?
Protecció a la infància i l’adolescència
La protecció de la infància consisteix a prevenir l’explotació, l’abús, les pràctiques nocives i la violència contra nens, nenes i adolescents (NNA), així com actuar en cas que es produeixi alguna d’aquestes situacions. Aquesta protecció està reconeguda a la Convenció sobre els Drets del Nen (1989) i als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Segons UNICEF, es calcula que més de 1.000 milions de NNA són víctimes de violència al món, amb conseqüències profundes, duradores i, a vegades, mortals. Les últimes dades de l’OPS revelen que un de cada dos infants entre dos i disset anys pateix algun tipus de violència cada any. A més, segons dades de Save the Children, una de cada dues víctimes de violència sexual és un infant. De mitjana, aquestes víctimes han d’explicar quatre vegades els fets després de denunciar-los i la durada mitjana del procés legal és de tres anys. A més, set de cada deu casos oberts no arriben a judici oral.
Segons l’estudi Vulnerabilidad y exclusión en la infancia, l’exclusió social en la infància és un procés multidimensional que afecta diferents àmbits, com per exemple el residencial, el sociosanitari i el relacional. A més, aquest estudi identifica col·lectius vulnerables i amb més risc de patir exclusió, com per exemple els infants amb discapacitat, els procedents d’ètnies minoritàries o aquells en situació de desprotecció familiar.
En aquest article, explorarem algunes propostes i perspectives innovadores en l’àmbit de la protecció a la infància que pretenen millorar la resposta dels serveis socials i de les entitats socials davant de situacions de vulnerabilitat infantil.
Espais segurs per a infants víctimes de violència sexual: el model Barnahus
El Barnahus (casa dels infants en islandès) és un model innovador, multidisciplinari i interinstitucional que coordina les investigacions penals i les avaluacions dels serveis socials en situacions d’abusos sexuals i violència infantojuvenil. Les unitats integrades, formades per equips especialitzats, tenen per objectiu evitar la revictimització dels infants i adolescents i proporcionar tota l’atenció necessària en un únic centre. El propòsit és situar la víctima i el seu benestar al centre dels processos, reduir el temps d’espera per rebre ajuda i millorar l’eficàcia i coordinació de la resposta.
El model Barnahus evita que les víctimes hagin de passar per jutjats, comissaries, hospitals i serveis d’infància. Els espais tenen un aspecte acollidor i agradable que proporciona seguretat, comoditat i confiança als infants i famílies. El centre està obert de dilluns a divendres, de 9h a 19h, i està format per un equip multidisciplinari, amb professionals de diferents àmbits de l’Administració, com per exemple el sector de la salut, el dels serveis socials o el judicial.
Originalment, el National Children’s Advocacy Centre dels Estats Units va desenvolupar el model Barnahus i Reykjavík va ser la primera ciutat europea en aplicar-lo, l’any 1998. A Islàndia, segons Save The Children, després d’estendre el model Barnahus pel territori, les condemnes per abús i violència a menors s’han duplicat i les acusacions s’han triplicat. A Catalunya, la Generalitat va iniciar una prova pilot a Tarragona, l’any 2020, que va ser pionera a la resta de l’Estat espanyol. Després de la bona acollida del centre, s’han obert altres unitats a diferents localitats catalanes, com ara La Seu d’Urgell, Terrassa (totes dues gestionades per Intress), Granollers (Fundació Idea) i Barcelona (FASI), entre d’altres.
Desinstitucionalització
A Espanya, l’any 2021, hi havia 48.357 nens, nenes i adolescents en situació d’institucionalització, segons un estudi del projecte EDI (Estudio DesInstitucionalización) en col·laboració amb el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. D’altra banda, l’informe Desinstitucionalització del sistema de protecció a la infància i l’adolescència (Síndic de Greuges, 2023) assegura que, a Catalunya, hi ha 32.481 infants i adolescents –el 2,4 % del total – que viuen amb la seva família, però no reben una atenció adequada per garantir el seu desenvolupament i benestar òptims.
La institucionalització infantil és una mesura administrativa protectora davant d’una situació que suposa un risc per a un menor en el si de la seva família. Com a conseqüència, la tutela de l’infant recau en l’Administració Pública i les diferents entitats socials es fan càrrec de la guarda, a través de centres d’acollida, pisos de transició a la vida adulta o centres residencials, entre d’altres. Segons l’informe del Síndic de Greuges, el sistema de protecció a la infància i l’adolescència no només té la funció d’evitar situacions de maltractament o de garantir la seguretat dels menors un cop s’han produït aquestes, sinó que també treballa en dues línies fonamentals:
- Prevenció. La manera més eficient de protegir la infància és a través de mesures de suport a les famílies, tant en el pla material com psicosocial, per recolzar-los en l’exercici de les funcions parentals.
- Prioritzar el retorn de l’infant al seu nucli familiar. A través de l’acompanyament a les famílies, és important tenir com a objectiu principal la superació de la situació de desemparament que ha generat la separació.
En aquest sentit, l’informe proposa evolucionar de la perspectiva basada en “separar per protegir” a un sistema basat en “prevenir per protegir” i “protegir per al retorn”. Tanmateix, en aquest procés d’institucionalització, hi ha drets que poden entrar en contradicció. L’EDI considera que, a l’hora d’articular el sistema de protecció, sovint no es prioritza l’interès superior dels NNA. Com a conseqüència, la institucionalització provoca marginació i restriccions socials, psicològiques i físiques, entre d’altres. El model de la desinstitucionalització és un procés que aposta per transformar els serveis d’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat, acompanyant-les en el seu dia a dia i fent-ne un seguiment sense necessitat de centralitzar l’atenció en les institucions. En el cas de la protecció a la infància, aquesta perspectiva treballa per avançar cap a un sistema que posi en el centre els drets dels infants i involucri a les famílies com a element imprescindible per garantir el benestar dels menors, amb una visió preventiva.
Segons l’EDI, és necessari un canvi cultural profund per poder implementar exitosament polítiques públiques basades en els drets dels infants. En aquest sentit, és fonamental que els professionals rebin formació específica per promoure l’equitat, la justícia i el benestar dels menors, així com crear models d’atenció personalitzats que prioritzin la dignitat, l’autonomia i l’evolució dels infants. Una altra mesura clau, tal com assenyala l’estudi, consisteix a incloure auditories ètiques com a complement dels instruments d’inspecció i control, per tal d’especificar els drets que entren en col·lisió, els estàndards desitjables i els sistemes de gestió i millora enfocats en l’interès superior dels NNA.
Arreu del món també s’està treballant en aquesta línia. A Itàlia, el programa P.I.P.P.I (Programa d’Intervenció per a la Prevenció de la Institucionalització) busca reduir la institucionalització dels infants en famílies vulnerables, a través d’un conjunt d’accions que atenen les necessitats dels infants. Per exemple, mitjançant l’atenció domiciliària intensiva, la realització d’activitats grupals amb altres famílies i el treball conjunt amb mestres i treballadors socials.
De manera semblant, el projecte Youth and Family Office, a Àustria, acompanya a famílies vulnerables durant el procés de criança a través d’assessorament flexible adaptat a cada cas concret. A través d’un enfocament on els infants i la família es troben al centre, es busca evitar la institucionalització.
D’altra banda, l’entitat escocesa Aberlour, mitjançant el programa Intensive Perinatal Support Service, treballa per maximitzar les possibilitats que els nadons puguin romandre de manera segura a les seves famílies. El projecte acompanya les mares durant el període de gestació i el primer any del nadó, i ofereix suport en la preparació per l’arribada del bebè a casa, en la recuperació de l’abús de substàncies i en la creació del vincle familiar, entre altres serveis.
Eines tecnològiques
En l’àmbit de la innovació social, la tecnologia permet crear eines eficients per donar resposta a diferents problemàtiques socials. En el cas de la protecció a la infància i l’adolescència en risc, existeixen nombroses iniciatives que combinen els coneixements tecnològics amb la perspectiva social. A continuació, recollim quatre projectes innovadors en aquest àmbit:
- Rafiki (Sos Children’s Villages). Rafiki és una eina que utilitza la intel·ligència artificial per donar suport als professionals que cuiden infants i joves. Es tracta d’una aplicació que inclou un assistent digital configurat per respondre preguntes en temps real, amb enllaços per ampliar els coneixements. D’aquesta manera, els treballadors socials poden prendre millors decisions, adaptades al seu context. Els àmbits que abasta són diversos. Per exemple, la criança, la salut mental, la protecció o el suport psicosocial. L’aplicació s’ha implementat a països com Malawi, Nigèria i Sud-àfrica.
- Primero (UNICEF). Primero és una plataforma amb tecnologia de codi obert que recull i gestiona dades dels infants que es troben en contextos d’emergència migratòria amb l’objectiu d’ajudar els treballadors socials a gestionar les dades relacionades amb la protecció de la infància. Les eines faciliten la gestió de casos, el seguiment d’incidents, el rastreig d’infants migrants i el reagrupament familiar.
- Kanjo (Ajuntament d’Andoain). Kanjo és una aplicació que registra a través d’una tauleta i de manera sistemàtica l’estat emocional d’adolescents. Posteriorment, un algoritme analitza els patrons emocionals amb la finalitat de detectar precoçment els casos de risc. La funció i l’objectiu principal del programa és donar suport als infants i adolescents en l’aprenentatge de la gestió emocional, així com prevenir casos de risc i de vulnerabilitat.
- AFST (Allegheny County). L’Allegheny Family Screening Tool (AFST) és un sistema de Big Data que proporciona als professionals dels serveis socials una avaluació objectiva de les situacions de risc en el desemparament infantil. L’eina, basada en algoritmes capaços d’interrelacionar un gran nombre de dades, permet detectar casos de manera preventiva i activar protocols d’intervenció social.
- FLAPP! (Fundació iSocial). Flapp! és una plataforma digital adreçada a adolescents i joves d’entre 16 a 23 anys en situacions de fragilitat social i amb necessitats d’acompanyament. L’aplicació inclou eines de suport que potencien la seva autonomia en el procés d’emancipació. Entre altres recursos, inclou una caixa forta digital, un botó d’alarma i un xat que permet als joves connectar-se amb els seus professionals de referència sense que cap dels dos faci servir el seu número de telèfon personal. Aquestes eines permeten a serveis socials i entitats establir un canal de comunicació amb els joves i acompanyar-los amb més garanties.
La protecció a la infància abasta diferents àmbits d’intervenció en els serveis socials i és important que els professionals els coneguin tots per tal de donar una resposta coordinada a les necessitats dels infants i els adolescents. En aquest sentit, els casos que hem vist en aquest article són un exemple d’aquest acostament interdisciplinari i multifactorial. Per una banda, el model Barnahus millora l’eficiència a l’hora de gestionar casos d’abusos sexuals infantils a través de la coordinació entre serveis diversos; de l’altra, la desinstitucionalització és una perspectiva que situa el benestar dels infants al centre i treballa per prevenir i reduir les situacions de desarrelament; i finalment, les diferents eines tecnològiques brinden instruments útils per avançar cap a un sector social més eficient i innovador, capaç d’afrontar els nous reptes de la societat actual.
Referències
Barnahus en España. (s. f.). Children’s Rights. https://www.coe.int/es/web/children/barnahus-spain [04/06/24]
Barnahus, servei d’atenció a infants víctimes d’abusos sexuals. (2024, 22 febrer) Fundació iSocial. https://isocial.cat/barnahus-servei-atencio-infants-victimes-abusos-sexuals/ [04/06/24]
Estrategia de protección de la infancia. (s. f.). UNICEF. https://www.unicef.org/es/documents/estrategia-de-protecci%C3%B3n-de-la-infancia#:~:text=La%20protecci%C3%B3n%20infantil%20es%20la%20prevenci%C3%B3n%20y%20la,del%20Ni%C3%B1o%20y%20los%20Objetivos%20de%20Desarrollo%20Sostenible [04/06/2024]
Estrategia estatal de desinstitucionalización. (2023, 18 desembre). Estrategia estatal de desinstitucionalización. https://estrategiadesinstitucionalizacion.gob.es/ [04/06/24]
El modelo Barnahus. (s. f.). Save The Children. https://www.savethechildren.es/modelo-barnahus [04/06/24]
Emantik, servei de detecció i atenció del malestar infantil i adolescent. (2022, 21 d’abril) Fundació iSocial. https://isocial.cat/emantik-servei-de-deteccio-i-atencio-del-malestar-infantil-i-adolescent/ [04/06/24]
Infancia y juventud. (s.f). Proyecto EDI. https://estudiodesinstitucionalizacion.gob.es/infancia-y-juventud/ [04/06/24]
Ocón, J. (2006, novembre). Normativa internacional de protección de la infancia. Cuadernos de Trabajo Social. https://www.researchgate.net/publication/27591862_Normativa_internacional_de_proteccion_de_la_infancia [04/06/2024]
Picontó, T. (2016, 22 de juny). Fisuras en la Protección de los Derechos de la Infancia. Cuadernos Electrónicos de Filosofía del Derecho. https://zaguan.unizar.es/record/64536/files/texto_completo.pdf [04/06/2024]
Primero, plataforma digital per a la protecció de la infància en contextos migratoris (2022, 7 de juny). Fundació iSocial. https://isocial.cat/primero-plataforma-digital-per-a-la-proteccio-de-la-infancia-en-contextos-migratoris/ [04/06/24]
Proyecto EDI. (s.f). Estudio sobre los procesos de desinstitucionalización y transición hacia modelos de apoyo personalizados y comunitarios: Niños, niñas y adolescentes. Observatorio de la Infancia. https://www.observatoriodelainfancia.es/oia/esp/descargar.aspx?id=8553&tipo=documento [04/06/24]
Rafiki uses artificial intelligence to support child and youth care practitioners. (2022, 17 de maig). Sos Children’s Villages. https://www.sos-childrensvillages.org/news/rafiki-digital-care-assistant [04/06/24]
Síndic de Greuges. (2023, novembre). Desinstitucionalització del sistema de protecció a la infància i l’adolescència. https://www.sindic.cat/site/unitFiles/9755/Informe%20centres%20de%20proteccio%20sencer_cat.pdf [11/06/24]
Violencia contra las niñas y los niños. (2023, 6 juny). OPS/OMS | Organización Panamericana de la Salud. https://www.paho.org/es/temas/violencia-contra-ninas-ninos [04/06/24]
Vulnerabilidad y Exclusión en la Infancia. (s. f.). UNICEF España. https://www.unicef.es/publicacion/vulnerabilidad-y-exclusion-en-la-infancia [04/06/24]
Articles