Llars Compartides s’incorpora a la Fundació iSocial
L’entitat Llars Compartides, que promou un model d’envelliment digne i en companyia per a persones grans amb rendes baixes, s’incorpora com a nova membre de la Fundació iSocial
La Fundació iSocial continua ampliant la seva xarxa d’entitats membres amb la incorporació de la Fundació Llars Compartides, una organització que treballa per oferir una alternativa d’habitatge digne, estable i comunitari per a persones grans amb rendes baixes. Amb la seva incorporació, sumem ja un total de 22 entitats membres.
Llars Compartides va néixer l’any 2003 amb la voluntat de millorar la qualitat de vida de la gent gran mitjançant un model d’envelliment en companyia, que promou l’autonomia personal i la dignitat en un entorn compartit. La seva missió es concreta en tres eixos: crear i mantenir llars compartides permanents, afavorir l’autonomia de les persones grans, i sensibilitzar la ciutadania sobre els reptes de la vellesa.
Actualment, l’entitat gestiona 14 llars compartides —9 a Barcelona i 5 a Badalona— on conviuen 56 persones grans, que generalment hi arriben a través de derivacions provinents dels serveis socials i d’entitats del tercer sector. El model que promouen ofereix una resposta innovadora i comunitària a aquestes persones, resolent les dificultats d’accés a l’habitatge que pateixen moltes persones grans amb pensions baixes.
Amb la seva incorporació a la Fundació iSocial, Llars Compartides aporta una experiència consolidada en l’àmbit de l’habitatge alternatiu per a la gent gran, i s’adhereix al projecte col·lectiu d’innovació en els serveis socials que impulsa iSocial. Aquesta aliança reforça la voluntat compartida de transformar els models d’atenció, posant al centre les persones i les seves necessitats reals, amb solucions que combinen innovació i impacte social.
La Fundació iSocial suma així una entitat que representa una mirada valenta i transformadora sobre l’envelliment, i que contribueix a fer créixer una xarxa que aposta per la cocreació, la transferència de coneixement i la col·laboració entre entitats i altres agents per millorar els serveis socials del futur.
El Grup Mifas s’incorpora com a nova entitat membre de la Fundació iSocial
L’entitat gironina Grup Mifas aportarà la seva expertesa en l’àmbit de la discapacitat física com a nou membre de la Fundació iSocial
La Fundació iSocial continua ampliant la seva xarxa d’entitats compromeses amb la innovació social, amb la incorporació de Grup Mifas, una entitat referent a les comarques gironines en l’atenció i la defensa dels drets de les persones amb discapacitat física i en risc d’exclusió social.
Nascuda el 1979 a Girona, Mifas treballa per promoure la independència econòmica i la justícia social de les persones amb discapacitat i en risc d’exclusió social. El grup està format per tres ens jurídics: l’Associació Mifas, que actua com a espai de participació i ofereix serveis de suport i activitats d’oci; la Fundació Mifas, centrada en serveis assistencials; i Mifascet, un centre especial de treball que ofereix serveis en diferents línies professionals.
Amb un equip de 401 professionals, dels quals un 60% són persones amb discapacitat, el Grup Mifas desplega una àmplia gamma d’iniciatives: des de la inserció laboral, l’atenció residencial i el centre de dia, fins a serveis i programes com INVICTES, el Centre per l’Autonomia Personal SIRIUS, un banc de productes de suport i teràpia ocupacional, servei d’atenció psicològica, i diferents accions de promoció de l’oci i l’esport inclusiu, entre molts altres.
Amb aquesta incorporació, la Fundació iSocial reforça el seu compromís amb la diversitat i la inclusió, sumant una entitat amb una trajectòria consolidada i una mirada transformadora sobre la discapacitat física.
Inclusió social des de l’habitatge comunitari i les noves tecnologies
SällBo (Suècia) i Kloosiv Housing (Catalunya). Realitzat el 14/10/2025.
Webinar en anglès i castellà, amb traducció simultània al castellà
El dret a un habitatge digne és un dels grans reptes socials del nostre temps, i sovint l’oferta existent no respon a la complexitat de les necessitats reals de molts públics: persones migrades, persones en risc d’exclusió residencial, en situació soledat no desitjada o bé amb dinàmiques de convivència precàries. En aquest sentit, cada cop existeix més consciència que el primer pas cap a la inclusió social ha de ser l’accés directe i estable a un habitatge, com a condició prèvia perquè les persones puguin construir els seus projectes vitals.
Aquesta mirada obre la porta a explorar altres formes d’habitar més comunitàries i inclusives, com els models intergeneracionals i multiculturals, que posen en relació persones de diferents edats i orígens per enfortir vincles, reduir la soledat i fomentar la cohesió social. L’habitatge deixa de ser només un espai físic per convertir-se en una eina de convivència, suport mutu i enriquiment compartit.
En paral·lel, la tecnologia ofereix noves possibilitats per transformar l’accés a l’habitatge i la gestió de la convivència: des de l’ús de la intel·ligència artificial per la diagnosi supervisada i la detecció anticipada de necessitats, fins a plataformes digitals que connecten persones, recursos i comunitats de manera més àgil i transparent.
En aquest Innobreak, explorarem dues iniciatives que ja estan marcant camí en aquesta transformació:
SällBo (Suècia): una iniciativa pionera que transforma els habitatges en espais de convivència intergeneracional i multicultural, on persones de diferents edats i orígens comparteixen vida quotidiana. A través d’activitats i dinàmiques comunitàries, es reforcen els vincles socials, es redueix la soledat no desitjada i es crea un entorn de suport mutu i cohesió.
Kloosiv (Catalunya): una plataforma web que combina tecnologia i intervenció social per facilitar l’accés a un habitatge digne i acompanyar col·lectius vulnerables en risc d’exclusió. Mitjançant intel·ligència artificial i eines avançades, ofereix un itinerari integral amb diagnosi, pla de treball, seguiment, gestió de conflictes i avaluació d’impacte. El seu objectiu és garantir un procés d’inclusió estable, humà i sostenible, afrontant reptes socials com la soledat, l’exclusió residencial o l’acollida migratòria.
PONENTS:
Laura Ayala, directora d’operacions (Kloosiv Housing, Catalunya)
Dragana Curovic, coordinadora de projectes socials d’habitatge (Helsinborghem, Suècia)
The Social Work Way, aplicació que dona suport a treballadors socials
The Social Work Way
Eina que dona suport, formació i acompanyament als professionals del sector social
L’aplicació The Social Work Way és una eina digital dissenyada per a professionals del treball social que busca millorar la seva pràctica diària i oferir-los suport en la gestió de casos, la formació contínua i la presa de decisions. Aquesta aplicació ofereix una plataforma unificada on els treballadors socials poden accedir a recursos actualitzats, metodologies innovadores i informació sobre bones pràctiques en el camp del treball social. Amb aquesta eina, els professionals poden gestionar casos, comunicar-se amb col·legues i consultar guies o manuals en qualsevol moment i des de qualsevol lloc.
A més de proporcionar accés a eines de gestió de casos, The Social Work Way inclou funcions per al desenvolupament professional. L’aplicació ofereix formació en línia, seminaris i actualitzacions sobre les últimes tendències en treball social. Aquest enfocament ajuda els treballadors socials a mantenir-se al dia amb els canvis normatius i metodologies emergents, millorant la seva capacitat d’atendre les necessitats de les persones amb qui treballen.
Finalment, The Social Work Way també permet compartir experiències i coneixements entre els professionals. La seva funció de xarxa social interna facilita la col·laboració, que permet que els treballadors socials puguin discutir casos, sol·licitar consell i oferir suport a altres professionals del sector.
L’aplicació, impulsada per Matthew Davies, va ser llançada l’1 d’octubre de 2014.
Nivell d’implementació
L’aplicació The Social Work Way ha estat preseleccionada com una de les iniciatives que opta al premi de l’European Social Network en la categoria “Transformació Digital”.
Suports autodirigits: autonomia i decisió a través dels pressupostos personals
Individualised Funding (Nova Zelanda) i Pilotaje de Apoyos Autodirigidos (Espanya). Realitzat el 17/09/2025.
Webinar realitzat en anglès i castellà, amb traducció simultània al castellà
Els serveis socials i els suports a persones amb discapacitat —i altres col·lectius en situació de dependència— s’han organitzat tradicionalment des d’una lògica institucional, definint respostes estandarditzades que sovint no tenen en compte les preferències i necessitats reals de les persones. Aquest enfocament ha limitat les possibilitats d’accés a una vida autònoma, plena i vinculada a la comunitat.
Davant d’aquest model, emergeixen dues idees clau amb un gran potencial transformador: els suports autodirigits i els pressupostos personals.
Els suports autodirigits situen la persona al centre, reconeixent el seu dret a decidir com vol ser acompanyada, per qui i en què vol invertir els seus suports. És un model que aposta per la llibertat, l’autonomia i la capacitat de decisió, i que entén que els suports s’han d’adaptar a la vida de la persona, i no a l’inrevés.
L’eina principal per assolir aquest objectiu són els pressupostos personals, que consisteixen en l’assignació d’un recurs econòmic que la persona pot utilitzar de manera flexible per configurar els suports més adequats al seu projecte vital. Aquest model supera la rigidesa dels suports preassignats, com ara les places fixes en centres, i obre la porta a opcions més properes, significatives i comunitàries.
Aquest canvi de mirada no només millora la qualitat de vida de les persones, sinó que promou una transformació estructural del sistema de serveis socials: cap a una lògica de confiança, personalització i coproducció. És un veritable canvi de paradigma que implica professionals, administracions i comunitats, i que situa la dignitat i la voluntat de les persones al centre de l’acció social.
En aquest Innobreak, reflexionarem sobre el potencial dels suports autodirigits i els pressupostos personals amb dues iniciatives pioneres que ja estan obrint camí als seus territoris.
Individualised Funding (Nova Zelanda): sistema de suport que, mitjançant un pressupost personal, permet a les persones amb discapacitat decidir com, quan i amb qui reben els seus suports. Amb l’acompanyament d’agents —majoritàriament voluntaris—, les persones usuàries poden dissenyar el seu propi pla de vida i guanyar autonomia, independència i llibertat de decisió.
Pilotatge de Suports Autodirigits (Espanya): projecte pilot que explora, amb un grup reduït de persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament, com podria funcionar un sistema de suports basat en pressupostos personals. L’objectiu és valorar la seva viabilitat com a alternativa als serveis actuals i investigar què caldria per fer sostenible el model.
PONENTS:
Simon Anderson, Marketing and Relationship team lead en Manawanui (Nova Zelanda)
Amalia San Román, coordinadora tècnica de Plena Inclusión España, i Núria Ambrós, consultora social (Espanya)
Oroi, eina de realitat virtual orientada a l’estimulació física i cognitiva de les persones grans
OROI
Plataforma de realitat virtual dissenyada per promoure l’estimulació física i cognitiva de la gent gran
Oroi és una plataforma de realitat virtual desenvolupada per millorar la qualitat de vida de les persones grans mitjançant experiències immersives que fomenten el benestar emocional i l’envelliment actiu.El seu objectiu principal és facilitar l’Atenció Centrada en la Persona (ACP)amb continguts digitals estimulants i fàcils d’utilitzar.
Mitjançant un sistema senzill de visualització amb ulleres de realitat virtual, les persones poden viatjar a paisatges naturals, ciutats, monuments o reviure espais i moments que formen part del seu passat. Aquestes experiències les connecten amb experiències passades, estimulant la seva memòria i millorant el seu benestar emocional.
Oroi consta d’una interfície senzilla i accessible amb continguts audiovisuals dinàmics i estimulants adreçats a les persones grans. Aquesta personalització permet adaptar les sessions segons els gustos, l’historial de vida i les preferències de cada persona.
La plataforma inclou un servei de suport complet per als professionals que la utilitzen: formació inicial, assistència tècnica i seguiment. Això fa que sigui molt fàcil d’incorporar a la rutina dels centres de salut, sense requerir coneixements tècnics avançats. Els i les professionals poden fer servir Oroi com una eina pràctica i efectiva per fer les sessions més atractives i dinàmiques.
L’eina contribueix a millorar l’estat emocional i cognitiu de les persones grans, augmentant la seva participació i implicació en les activitats. També ofereix als equips professionals una manera nova de treballar que enriqueix les intervencions i reforça el vincle entre les persones cuidadores i les persones ateses.
Oroi va néixer l’any 2018 com un projecte orientat al sector turístic mitjançant la realitat virtual. En una fira, van observar l’interès i la resposta positiva de les persones grans en provar l’experiència, fet que els va portar a fer una prova en una residència. L’èxit d’aquesta iniciativa els va impulsar a redirigir el projecte i centrar-se plenament en l’aplicació de la realitat virtual per al benestar de les persones grans
Nivell d’implementació
El producte es va començar utilitzant en residències i centres de dia com a eina de suport en les sessions de teràpia. A partir de 2023, es van iniciar pilots a domicilis i es va començar a vendre l’eina a diferents empreses
Silverce, plataforma que facilita compartir pis a persones majors de 50 anys per combatre la soledat no desitjada
Silverce
Iniciativa que fomenta la convivència entre persones majors de 50 anys per combatre la soledat no desitjada
Silverce és una plataforma digital europea que connecta persones majors de 50 anys per compartir habitatge de manera segura. El seu objectiu principal és combatre la soledat no desitjada i promoure nous models de convivència més accessibles i sostenibles.
Mitjançant una aplicació mòbil senzilla i intuïtiva, Silverce permet a les persones usuàries crear un perfil personal, definir les característiques que valoren en la convivència i oferir o cercar una habitació en habitatges compartits. A través d’un algoritme intel·ligent, la plataforma connecta persones amb interessos i moments vitals semblants de manera segura.
La plataforma s’adreça especialment a persones no familiaritzades amb la tecnologia i inclou filtres d’accessibilitat, perfils verificats i suport personalitzat. Silverce fomenta l’autonomia de les persones oferint opcions per continuar vivint de manera activa i independent.
Silverce va ser creada per Sonia Paz l’any 2025 amb l’objectiu de combatre la soledat no desitjada i oferir solucions que apostin per un envelliment actiu, autònom i inclusiu
Nivell d’implementació
Actualment, la plataforma s’ha implementat a Espanya i té previst expandir-se a altres països europeus com Alemanya, França, Regne Unit i Països Baixos
Laura Roig, logopeda a Audivers 360º: “La teràpia immersiva ens permet ajudar les persones amb sordesa a comprendre millor el que passa al seu voltant”
Parlem amb la logopeda Laura Roig sobre Audivers 360º, projecte de teràpia immersiva per a persones amb sordesa que va guanyar el Premi a la Integració Social a través de la Digitalització atorgat conjuntament per iSocial i GrausTIC l’any 2023
Com va sorgir el projecte Audivers 360º?
El projecte Audivers 360º va néixer a principis de l’any 2023 arran del projecte Harvi. Aquest projecte consistia en sessions de logopèdia dirigides a infants amb sordesa que utilitzaven la realitat virtual, mitjançant ulleres 3D. En aquell moment s’estaven començant a descobrir els avantatges de fer teràpia logopèdica amb realitat virtual per treballar sons de la vida diària.
El principal inconvenient del projecte Harvi era el pes de les ulleres, sobretot en infants. D’altra banda, aquesta teràpia generava una desconnexió amb l’entorn, ja que el fet de portar les ulleres comportava una pèrdua de la relació amb els altres i amb la professional que acompanya la persona a la sala.
Tenint com a referència el projecte Harvi i gràcies a Suara Cooperativa, que just començava a fer projectes amb realitat immersiva, vam conèixer Broomx, l’empresa propietària de l’eina. Això ens va permetre començar a desenvolupar la realitat immersiva com a eina per a la rehabilitació auditiva d’infants i persones amb sordesa.
Com ha sigut el procés de donar-li forma al projecte?
El juliol del 2023 vam començar una prova pilot amb persones adultes amb sordesa, on vam testejar escenaris immersius que ja estaven creats per Broomx. Però al fer la prova pilot, vam identificar diversos inconvenients i la necessitat d’adaptar els escenaris a les persones amb sordesa.
Els escenaris dels quals disposàvem estaven molt buits en continguts sonors i, com que l’objectiu era treballar les habilitats auditives, necessitàvem que l’ambient sonor fos més ric. Aleshores, vam cocrear tres nous escenaris: el Mercat de la Boqueria i la Plaça Espanya, que són adaptacions d’escenaris ja existents i un parc infantil, que era nou. En aquests escenaris hi vam afegir so ambient, com a emmascarament dels sons que volíem treballar.
El febrer del 2024 vam fer una altra prova pilot amb els nous escenaris, i aquest cop sí responien a les necessitats de les persones usuàries. Vam aconseguir finançament per construir una sala immersiva aquí a ACAPPS durant l’abril i el maig del 2024. A partir d’aleshores hem implementat completament l’eina per a totes les persones que fan rehabilitació auditiva a les nostres instal·lacions.
A quines necessitats dona resposta el projecte?
El projecte Audivers360 ens permet situar la persona en el centre de la teràpia i treballar específicament en aquells entorns reals que li generen més dificultats.
Respon principalment a la necessitat que tenen els adults i els infants amb sordesa de treballar situacions reals en un entorn segur. La realitat immersiva ens permet, per exemple, reproduir el so d’un cotxe i preguntar a la persona què està escoltant. A més, podem decidir si en aquell moment volem o no mostrar el cotxe. Si la persona veu el cotxe mentre sent el so, això reforça la discriminació auditiva amb suport visual. En canvi, si només sent el so sense veure el cotxe, ha de recordar que aquell soroll correspon a un cotxe, cosa que afavoreix el treball de la memòria auditiva.
Amb quin perfil de persona usuària treballeu?
Principalment, utilitzem l’eina per treballar les habilitats auditives amb persones amb sordesa que porten pròtesis auditives, com un implant o audiòfons. Ara mateix, la majoria de persones que fan rehabilitació auditiva amb nosaltres són persones adultes amb sordesa, però és cert que cada vegada més estem començant a incorporar infants, tot i que per temes d’extraescolars o conciliació familiar és més complicat que es desplacin fins aquí.
També treballem amb gent gran amb pèrdues d’oïda. En aquest cas, l’eina contribueix a promoure un envelliment més actiu. Les persones grans sovint no tenen gaire accés a les noves tecnologies, i aquestes sessions les motiven i perceben una evolució més ràpida del seu progrés: ens comenten que els és més fàcil parlar amb la persona que ven el diari o que poden escoltar un cotxe quan se’ls acosta.
Quins són els avantatges de la logopèdia immersiva?
Fer logopèdia immersiva ens permet treballar sons i situacions de la vida real d’una manera integradora, amena i segura, evitant la sobreatenció auditiva. El fet de treballar sons i situacions reals d’una manera controlada aporta naturalitat i realisme a la teràpia. A diferència de les sessions sense innovació tecnològica, la teràpia immersiva ajuda les persones amb sordesa a comprendre millor el que passa al seu voltant, cosa que suposa un estímul per a la comprensió auditiva perquè no només es tracta d’identificar un so, sinó també de reconèixer-lo. Identificar un so només és el primer pas; després cal saber què representa i, finalment, comprendre’n el significat. No és el mateix escoltar el so d’una porta, saber que és una porta, i associar aquest so amb la paraula “porta”. L’ús de la realitat immersiva redueix l’índex d’error en les activitats. D’altra banda, la teràpia immersiva també ajuda a treballar més la memòria auditiva, perquè podem treballar l’input auditiu i l’input visual alhora.
Com es treballa la personalització en aquest projecte?
Nosaltres fem sessions individuals de 45 minuts setmanals. Sobretot pel que fa a la rehabilitació auditiva és interessant que puguem fer-les individuals. Així podem atendre més concretament les necessitats de cada persona que fa teràpia.
Abans que una persona comenci a Audivers360, fem una sessió de valoració logopèdica, per conèixer les necessitats de la persona i sobretot saber com està a nivell d’audició i, amb això, planificar el pla de treball. A partir d’aquí, i en funció dels seus interessos, anem treballant diversos aspectes de l’audició amb els escenaris immersius. Per exemple, com que és estèreo, amb dos altaveus davant (dreta i esquerra) i un darrere, la sala immersiva ens permet lateralitzar els sons, aspecte fonamental en la rehabilitació.
Com ajuda aquesta eina a millorar l’experiència comunicativa de les persones amb sordesa?
Amb Audivers360, treballem tant les habilitats auditives, que són la identificació, el reconeixement i la comprensió de sons i paraules, com l’expressió verbal. Per exemple, la logopeda explica una història relacionada amb l’escenari immersiu que s’està veient i l’usuari escolta aquesta història, i això ens permet treballar la comprensió auditiva. Posteriorment, els demanem que tornin a explicar la mateixa història, i d’aquesta manera treballem l’expressió verbal.
En quins entorns es pot utilitzar aquesta eina?
Nosaltres tenim la sala al local d’ACAPPS. Actualment, l’atenció està molt centralitzada a Barcelona, i habitualment les persones adultes, infants i famílies que participen en les sessions es desplacen des de diferents punts de l’Àrea Metropolitana.
Tot i això, el projector que utilitzem és de dimensions reduïdes i es pot transportar. Per exemple, si volguéssim fer una sessió a l’hospital, només hauríem de trobar una sala amb les parets blanques.
Sessió de logopedia a la sala immersiva d’ACAPPS
Com ha sigut l’acollida de l’Audivers per part de les persones usuàries?
Durant la prova pilot demanàvem a les persones que, mitjançant una escala visual analògica, ens diguessin com se sentien, d’1 a 10, abans de fer la sessió i com estaven quan sortien. Amb això vam veure que realment el benestar emocional amb la sala immersiva incrementava, hi havia una evolució positiva. Actualment, en la majoria dels casos, nosaltres passem unes enquestes de satisfacció a final de cada activitat i el que ens diuen és que Audivers360 els aporta una nova experiència, més motivadora i amena.
D’altra banda, la logopèdia immersiva també ens permet treballar funcions executives, com la memòria i l’atenció. La majoria de les persones ens expliquen, a través de les enquestes de satisfacció, que amb Audivers360 l’experiència és més motivadora i que no produeix tanta fatiga auditiva com les sessions tradicionals, cosa que incrementa molt les ganes de continuar amb la rehabilitació.
Què suposa per vosaltres haver guanyat els Premis d’Innovació Digital de Catalunya Graustic l’any 2023?
Guanyar el Premi d’Innovació ens va fer molta il·lusió, no tant pel fet de guanyar, sinó pel reconeixement de saber que estem fent una feina que té un impacte social i que estem contribuint a millorar la vida de les persones amb sordesa. També és important perquè estem desenvolupant una proposta innovadora en el pla tecnològic, en un moment en què la tecnologia avança a marxes forçades, per exemple amb la intel·ligència artificial. En aquest context, el fet de rebre aquest reconeixement com a projecte pioner i innovador ens fa molta il·lusió i ens fa ser conscients del valor que té la feina que fem tot l’equip tècnic que hi ha darrere.
Actualment quins són els vostres reptes de futur?
Més enllà de les millores tècniques de l’Audivers, el nostre repte és donar a conèixer el projecte. Ens agradaria que fos una metodologia que es pogués incorporar també a hospitals o en altres centres i donar-la a conèixer en tot el sector sanitari, per tal que pogués ser utilitzat per otorrinolaringòlegs, logopedes, psicòlegs…
Primera Jornada Anual de la xarxa Rehab-Lab a Barcelona
Hem acreditat els nous laboratoris de fabricació (FabLabs) de les 10 entitats d’arreu de Catalunya que s’han incorporat a la xarxa Rehab-Lab
El divendres 4 de juliol va tenir lloc la Primera Jornada Anual de la xarxa Rehab-Lab a la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Què és la xarxa Rehab-Lab?
La xarxa Rehab-Lab és una iniciativa que permet la creació d’ajudes funcionals personalitzades per a persones amb discapacitat o en situació de dependència mitjançant la impressió 3D.
La xarxa Rehab-Lab és el resultat d’un projecte liderat per la Fundació iSocial i impulsat juntament amb quatre entitats més: la Fundació Ampans, l’Institut Guttman, CIM-UPC i Avinent Group, que ha permès adaptar a Catalunya el model Rehab-Lab, promogut a França pel Centre Mutualista de Rehabilitació i Rehabilitació Funcional (CMRRF). El projecte ha sigut cofinançat pel Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya mitjançant els fons UE-Next Generation.
Noves entitats de la xarxa Rehab-Lab
Durant aquesta primera jornada Rehab-Lab, hem donat la benvinguda i acreditat formalment com a nous laboratoris de fabricació (FabLabs) de la xarxa les següents deu entitats: Associació Alba; el Grup MIFAS; Fundació Aspace Catalunya; Associació ASPID; Esclat Grup Social; Fundació El Maresme; Fundació Àuria; Fundació Onada; Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa i Fundació Ramon Noguera.Aquestes entitats se sumen alsdos FabLabs que formaven part de la xarxa (Institut Guttmann i Fundació Ampans). Aquestes noves incorporacions permeten ampliar la capacitat de la xarxa Rehab-Lab de crear solucions personalitzades i de donar cobertura a persones de tot el territori.
La trobada, inaugurada per Víctor Cid de la Fundació CIM-UPC, va comptar amb una presentació de la mà de representants del CMRRF de Kerpape, organització fundadora de la comunitat Rehab-Lab europea. També s’hi van presentar els resultats obtinguts durant els darrers mesos, així com les solucions més destacades que han creat els nou FabLabs. Les persones assistents van poder votar les millors ajudes funcionals creades durant el període de formació en tres categories diferenciades:innovació, complexitat tècnica i impacte social.
Un procés de cocreació
Les ajudes funcionals són dispositius de plàstic personalitzats, de baix cost i fabricació ràpida, que s’elaboren a través d’un procés de cocreació amb la persona beneficiària. Aquestes solucions responen a necessitats concretes del dia a dia de les persones amb discapacitat, potenciant la seva autonomia i millorant la seva qualitat de vida.
Durant els mesos de formació previs a l’acreditació com a FabLabs, les noves entitat de xarxa han tingut l’ocasió d’explorar aquesta metodologia de disseny i realitzar noves propostes d’ajudes funcionals, que van poder presentar durant la jornada del divendres. Un cop presentades, el públic de l’acte va triar les ajudes més destacades en diversos àmbits. Les propostes guanyadores van ser:
Ajuda funcional més innovadora:Suport per al dominó, de la Fundació Onada. Un faristol que mitjançant 32 peces articulades permet subjectar i jugar les fitxes de dominó amb autonomia.
Ajuda funcional més complexa:Feedycare, de la Fundació Maresme. Un sistema automatitzat que facilita l’alimentació per sonda PEG, fent-lo més còmode tant per a professionals i familiars com per a la persona usuària, que pot activar-lo ella mateixa amb un commutador o un ordinador i compartir l’àpat amb la família.
Ajuda funcional amb més impacte:Placa-guia per a vitroceràmica, de la Fundació Àuria. Un pla tàctil que permet a persones amb ceguesa fer servir una vitroceràmica de manera segura i autònoma.
La jornada ha conclòs amb una intervenció de Toni Codina, director de la Fundació iSocial, que ha expressat el seu compromís a continuar treballant conjuntament per consolidar i ampliar la xarxa Rehab-Lab.
Nova edició del Premi a la Integració Social a través de la Digitalització en el marc dels Premis d’Innovació Digital de Catalunya 2025
Les candidatures del guardó, que iSocial coorganitza amb GrausTIC, es poden presentar fins el 17 d’octubre
Des del passat 4 de juny ja està oberta la convocatòria de la nova edició dels Premis d’Innovació Digital de Catalunya 2025 – GrausTIC, que reconeixen iniciatives destacades per la seva capacitat d’innovar mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i el seu impacte transformador a la societat catalana. I un any més, des de la Fundació iSocial coorganitzem i patrocinem el Premi a la Integració Social a través de la Digitalització.
El Premi a la Integració Social a través de la Digitalització està adreçat a aquelles empreses, entitats o institucions que, al llarg de l’últim any, han apostat per la innovació digital per promoure la inclusió social, bé sigui fent els seus projectes accessibles per a tothom o bé creant eines tecnològiques que donen suport a col·lectius vulnerables. L’objectiu del guardó és per tant, visibilitzar iniciatives que, a través de la tecnologia, tenen un impacte directe en la vida de les persones i especialment en la vida dels col·lectius en situació de vulnerabilitat.
La convocatòria estarà oberta fins al 17 d’octubre de 2025, i els premis es lliuraran durant la Diada de les TIC a Catalunya, prevista pels dies 12 i 13 de novembre a la Torre Telefònica de Barcelona.
Amb aquesta quarta edició del premi, volem seguir contribuint a una transformació digital amb impacte social positiu, centrada en les persones i amb voluntat d’inclusió. Animem a totes les iniciatives que treballen en aquesta línia a presentar la seva candidatura!
A més del premi a la integració social, els Premis d’Innovació Digital de Catalunya reconeixen projectes destacats en altres àmbits com la gestió energètica i la sostenibilitat, la innovació en salut, la transformació digital de l’administració local, la jove emprenedoria digital, la indústria 4.0, o el lideratge femení en l’àmbit TIC. Enguany, com a novetat, s’hi incorpora també una categoria dedicada a projectes universitaris basats en tecnologies digitals. Un ventall ampli de reconeixements que vol posar en valor com la innovació digital contribueix a transformar sectors diversos i millorar la societat en el seu conjunt.
Consulta les bases i presenta el teu projecte aquí:
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les galetes per emmagatzemar i/o accedir a informació del dispositiu. Donar el teu consentiment per a l’ús d’aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o identificadors únics en aquest lloc. No donar el teu consentiment o retirar-lo pot afectar negativament determinades funcions i característiques
Funcional
Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari amb la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències que no siguin sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
