El projecte Vincles Alt Pirineu-Aran ja està implantat en més de vint municipis i compta amb 171 agents comunitaris

La Consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha visitat a Sort el projecte “Vincles Alt Pirineu-Aran”, iniciativa amb la qual lluitem contra la soledat no desitjada a l’Alt Pirineu i la Vall d’Aran mitjançant la intervenció comunitària, la tecnologia i la implicació de la ciutadania. La trobada ha comptat també amb la presència del President del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carlos L. Isus Castellarnau; l’Alcalde de Sort, Baldo Farré; el Diputat de Salut Pública de la Diputació de Lleida, Òscar Martínez; la Directora comarcal de Serveis Socials, Adriana Vidal; i el Director de la Fundació iSocial, Toni Codina.

Durant la seva visita, la Consellera ha conegut de primera mà el funcionament del programa, que des de 2023 s’ha establert en més d’una vintena de municipis del Pirineu català. Vincles planteja un nou abordatge més proactiu del repte de la soledat no volguda, basat en la tecnologia Big Data per a la detecció precoç de les situacions de soledat en les persones més grans de 55 anys, i en l’activació de la xarxa veïnal i la participació ciutadana en la intervenció i acompanyament dels casos detectats.

Després de la presentació del projecte, els responsables de Vincles i la Consellera han visitat un establiment implicat amb el programa, on han pogut conversar amb l’activadora comunitària del projecte al Pallars Sobirà, la professional social Elena Santos, així com amb dues agents comunitàries (professionals de comerços i negocis del municipi que participen voluntàriament en el projecte per detectar possibles casos de soledat no volguda) i dues persones grans beneficiàries. Aquest intercanvi ha permès oferir un intercanvi enriquidor sobre la tasca de Vincles i visibilitzar l’impacte positiu que està tenint en el territori.

Balanç positiu del projecte

Des de la seva posada en marxa, Vincles ha obtingut resultats rellevants: actualment compta amb 54 professionals socials i sanitaris treballant-hi a les 6 comarques pirinenques, i 171 agents comunitaris formats per a detectar i abordar casos de soledat no desitjada en els pobles i municipis. A més, s’han dut a terme 47 formacions o capacitacions en mirada social per millorar la detecció i 209 accions comunitàries per a les persones beneficiàries, incloent tallers, processos participatius i xerrades.

El projecte, impulsat per la Fundació iSocial i que compta amb el finançament dels fons Next Generation del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, s’ha consolidat així com una resposta innovadora dara, consolidant el projecte com un referent a Catalunya i Europa en aquest àmbit.

L’encontre ha permès posar en comú la feina feta fins ara i coordinar la difusió i la gestió de la Soliguia, cercador en línia de serveis socials

Els dies 18 i 19 de març, l’equip d’iSocial ha assistit a una trobada internacional del projecte Solidigital, a Tolosa, on s’han reunit les set entitats sòcies del projecte. L’objectiu de la trobada era definir els últims detalls del llançament de la Soliguia, cercador de serveis socials en línia i obert que pròximament estarà disponible a Catalunya i Andorra.

Durant l’encontre, les entitats hem validat l’estratègia de difusió conjunta per al projecte, i hem abordat aspectes tecnològics relacionats amb la integració de la Soliguia amb la nostra app Nidus i amb l’app francesa Coffre-Fort Numérique de Reconnect.

Solidigital és un projecte europeu impulsat gràcies al cofinançament de la Unió Europea a ravés del programa Interreg POCTEFA. El seu objectiu és crear una base de dades d’equipaments i serveis socials de tot Catalunya i d’Andorra, amb dades verificades i actualitzades, i posar aquesta informació a disposició tant del públic general com del professional. La informació serà accessible a través de la Soliguia, un cercador en línia on els recursos apareixeran localitzats per proximitat i on hi figuraran diferents informacions pràctiques rellevants, com ara els horaris, el risc de saturació o el públic a qui va adreçat cada servei.

La Soliguia reprodueix el model de l’eina anàloga a França, la Soliguide, una eina que ja compta amb prop de 3,5 milions de cerques anuals, i que en el context del projecte també s’estendrà als departaments francesos d’Occitània.

Des d’iSocial volem agrair a Solinum i Reconnect, entitats franceses del projecte, la seva acollida a Tolosa, i a l’Associació Alba, la Fundació Resilis, el Grup Pere Claver i la Fundació Andorra Recerca i Innovació, sòcies catalanes i andorranes de Solidigital, les seves aportacions i tota la feina feta, que ens permetrà fer de la Soliguia una eina eficient i accessible, assegurant la seva integració dins l’ecosistema dels serveis socials.

Despleguem un servei d’acompanyament digital a persones usuàries de Nidus 

Nidus ha ampliat la seva capacitat d’acompanyament amb la incorporació de tres referents tècnics de suport digital. La funció principal de les noves incorporacions és la d’acompanyar les entitats i les persones en la implementació d’aquesta ’aplicació, que té com a objectiu oferir un paquet d’eines digitals per facilitar l’autonomia i la inclusió de les persones en situació d’exclusió social.

Els tècnics i tècniques de suport digital s’encarreguen de proporcionar suport a les persones usuàries de Nidus, tant professionals com beneficiàries, per tal que puguin utilitzar satisfactòriament l’aplicació i aprofitar de manera òptima totes les funcionalitats que ofereix. A través de dues visites mensuals a les entitats que utilitzen l’eina Nidus, brinden un seguiment continuat que els permet establir vincles amb les persones usuàries i adaptar-se a les seves necessitats.

D’altra banda, l’acompanyament que ofereixen els referents tècnics no es limita només a l’ús de Nidus, sinó que complementen la seva tasca brindant informació i suport sobre altres qüestions tecnològiques que puguin ser d’interès per a les persones usuàries. D’aquesta manera, la seva figura facilita també una inclusió digital integral de les persones en situació d’exclusió social.

Actualment, els tècnics i tècniques estan donant suport a entitats ubicades a Barcelona i Girona, amb la previsió que l’equip segueixi ampliant-se per arribar a altres entitats.

La xarxa Rehab-Lab s’amplia amb 10 noves entitats d’arreu de Catalunya, consolidant-se com un referent en la fabricació d’ajuts funcionals personalitzats amb impressió 3D

El projecte Rehab-Lab per a la creació d’ajuts funcionals personalitzats amb impressió 3D fa un pas endavant amb la incorporació de 10 noves entitats d’arreu de Catalunya i el naixement de la xarxa Rehab-Lab. La incorporació d’aquestes noves entitats, que disposaran d’impressores 3D i esdevindran FabLabs de la xarxa, permetrà oferir solucions adaptades a més persones amb discapacitat motora, millorant la seva autonomia i qualitat de vida.

Els ajuts funcionals són peces de plàstic personalitzades, de baix cost i fabricació ràpida, que responen a necessitats específiques de les persones amb discapacitat en el seu dia a dia. Tot i l’existència de productes de suport al mercat, aquests sovint són estàndards i no s’adapten a les particularitats de cada persona. Segons una enquesta de l’INE del 2022, el 46% de les persones amb discapacitat requereixen ajudes tècniques en la seva vida quotidiana, mentre que un 18% les necessiten però no en fan ús.

Davant d’aquesta realitat, i sota la inspiració de la comunitat Rehab-Lab francesa, l’any 2023 vam impulsar el projecte Rehab-Lab.Cat, un projecte d’innovació social i tecnològica liderat per la Fundació iSocial i amb la participació de la Fundació CIM-UPC, la Fundació Ampans, l’Institut Guttmann i l’empresa Avinent. Aquest febrer, el projecte dona lloc a la xarxa Rehab-Lab gràcies a la incorporació de 10 noves entitats sociosanitàries.

La Consellera de Drets Socials visita les formacions Rehab-Lab

En el marc del naixement de la xarxa Rehab-Lab, un grup de 28 terapeutes ocupacionals i altres professionals de les noves entitats s’han format en el disseny i fabricació d’ajuts funcionals amb impressió 3D a les instal·lacions de la UPC. Aquesta capacitació incloïa l’aprenentatge tant d’aspectes tècnics com de la metodologia Rehab-Lab, que fomenta la cocreació entre la persona usuària, els terapeutes ocupacionals i els enginyers.

El dijous 6 de febrer, la Consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo, va visitar la formació per conèixer de prop el projecte i el seu impacte en la millora de l’autonomia de les persones amb discapacitat. La visita de la Consellera va posar de relleu la importància de trobar espais de diàleg i d’intercanvis entre l’administració, el tercer sector social, la universitat i el sector privat per impulsar solucions reals a les necessitats de la ciutadania. Rehab-Lab compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través dels fons europeus Next Generation.

Un projecte col·laboratiu i en creixement

La xarxa Rehab-Lab és el resultat de la col·laboració entre entitats del tercer sector, l’àmbit universitari i el sector tecnològic. A les cinc organitzacions fundadores s’hi sumen ara:

• ASPACE Catalunya (Barcelona)
• Grup Alba (Tàrrega)
• Grup MIFAS (Girona)
• ASPID (Lleida)
• Grup Esclat (Barcelona)
• Fundació El Maresme (Mataró)
• Fundació Onada (Tarragona)
• Fundació Althaia (Manresa)
• Fundació Ramón Noguera (Girona)

D’aquesta manera, Rehab-Lab reforça la seva connexió amb la xarxa europea Rehab-Lab, que agrupa ja més de 60 organitzacions d’arreu d’Europa. Aquesta sinergia internacional contribueix a l’intercanvi de coneixement i experiències en la fabricació d’ajuts funcionals personalitzats.

L’expansió de Rehab-Lab representa una fita important en la innovació aplicada a la inclusió i l’autonomia de les persones amb discapacitat motora, consolidant el projecte com un referent a Catalunya i Europa en aquest àmbit.