Presentem Vincles Alt Pirineu-Aran en un acte públic a la Seu d’Urgell

Publicacions Notícies

Presentem Vincles Alt Pirineu-Aran en un acte públic a la Seu d’Urgell

, ,
Vincles

El projecte, liderat per la Fundació iSocial, té per objectiu la detecció i prevenció de situacions de soledat no desitjada en la gent gran al territori de l’Alt Pirineu i la Vall d’Aran

El passat 10 d’abril es va presentar, a La Seu d’Urgell, el projecte Vincles Alt Pirineu-Aran, en un acte al qual van assistir-hi responsables dels serveis socials, representants polítics de la regió i mitjans de comunicació. Vincles és una iniciativa que aplica la innovació per fer front a l’increment de situacions de soledat no desitjada entre la gent gran a l’Alt Pirineu i el territori de l’Aran, combinant, d’una banda, la ciència de dades per geolocalitzar zones de risc, i de l’altra, l’activació de la xarxa comunitària local. Després d’uns mesos en els quals s’han realitzat sis pilots a diferents localitats de l’Alt Pirineu, el projecte arrenca ara en ferm en el conjunt d’aquest territori.

L’acte de presentació va comptar amb la intervenció inicial de Toni Codina, director de la Fundació iSocial, que va explicar el funcionament del projecte i les necessitats a les quals respon. Tot seguit, van intervenir-hi representants dels diversos governs regionals implicats en Vincles, que van ressaltar que la soledat no desitjada és una problemàtica cada cop més present en el territori. Per aquest motiu, van celebrar la posada en marxa del projecte.

Els assistents a la presentació van poder conèixer també el testimoni d‘Albert Marquet, alcalde de Montferrer i Castellbó, un dels municipis on s’ha realitzat la prova pilot del projecte. Marquet va explicar els avenços duts a terme en els darrers mesos i va valorar molt positivament la iniciativa. També van assistir a l’acte representants d’ABD, Integra Pirineus i Alba Jussà, entitats que participen en el projecte.

Roda de Premsa Vincles

El projecte Vincles inclou la realització d’un doble diagnòstic, qualitatiu i quantitatiu, per conèixer amb més detall la situació de la zona i estudiar les estratègies de desplegament més adequades. Gemma Valeri, coordinadora del projecte, va exposar els primers resultats dels diagnòstics qualitatius, que s’han obtingut a través d’entrevistes, d’observacions de camp i prop de 700 qüestionaris. Les dades revelen que la soledat no desitjada preocupa seriosament el 80% dels habitants de l’Alt Pirineu-Aran. A més, una gran part dels enquestats assenyalen que troben a faltar millors xarxes de transport per poder accedir a la socialització, així com espais oberts on poder dur a terme trobades informals. Els resultats també apunten una bretxa de gènere en la participació en les activitats socials, ja que la majoria de les persones que hi assisteixen són dones.

Aliança per combatre la soledat

L’Alt Pirineu-Aran concentra algunes de les comarques més sobre envellides de tot Catalunya i registra la xifra més alta de llars unipersonals, que conformen aproximadament una tercera part del total. Com a conseqüència, hi ha moltes persones que se senten soles.

En aquest context, Vincles Alt Pirineu-Aran reuneix un consorci d’entitats i serveis socials amb la idea de sumar esforços per combatre el fenomen de la soledat no desitjada al territori. Per fer-ho, s’emmiralla en el programa Auzosare, impulsat per la cooperativa Agintzari, entitat membre d’iSocial, i per l’empresa tecnològica Gislan, i que ja s’ha aplicat en diversos municipis d’Euskadi amb gran efectivitat. Totes dues organitzacions han compartit els seus coneixements amb les entitats i organismes catalans per tal de facilitar la implantació del projecte Vincles al territori de l’Alt Pirineu i l’Aran.

Vincles està liderat per la Fundació iSocial i també compta amb la participació dels organismes territorials de l’Alt Pirineu-Aran (els Consells Comarcals de l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà, Pallars Jussà, la Cerdanya, l’Alta Ribagorça i el Conselh Generau d’Aran), la Universitat de Lleida, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu-Aran (IDAPA), i tres entitats del tercer sector que actuen en aquestes comarques: la cooperativa Alba Jussà, la fundació Integra Pirineus i l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD). El projecte compta també amb la col·laboració de la Fundació La Caixa i la Diputació de Lleida. Vincles és finançat pels fons europeus Next Generation, a través del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.

Actualitat

Felicitació Nadal - L'equip d'iSocial us desitja un bon Nadal i un bon any nou

Un any d’innovació i de compromís social: Fites destacades del 2023

Repassem un any ple de fites i renovem el nostre compromís amb la innovació i el sector social per un 2024 ple de nous projectes
Presentacio guia FICE

La Fundació iSocial presenta la seva Guia per a la Transformació Digital a les Entitats a la Jornada SocialDigital de FICE

FICE, xarxa d’organitzacions socials que posa el focus en la defensa dels drets de la infància, va encarregar a iSocial una guia per promoure la innovació tecnològica en el tercer sector social
Trobada d'entitats membre iSocial

iSocial celebra la seva primera trobada anual d’entitats membres

L’encontre, que va tenir lloc a la seu d’iSocial, va reunir representants de les 16 entitats membres per parlar de les oportunitats i reptes que iSocial té al davant
Premis GrausTIC

La Fundació iSocial atorga el Premi GrausTIC a la Integració Social a través de la Digitalització al projecte Audivers 360º, impulsat per l’associació ACAPPS

La Fundació iSocial participa com a patrocinador en els Premis GrausTIC 2023, en la categoria Premi GrausTIC a la Integració Social a través de la Digitalització
Imatge de les Jornades de formació d'activadores comunitàries per al projecte de Detecció i Intervenció de Situacions de Soledat no desitjada a l'Alt Pirineu-Aran

Formació de les activadores comunitàries que participaran en el projecte DISS Alt Pirineu-Aran

El projecte DISS busca combatre la soledat no desitjada a les sis comarques de l’Alt Pirineu-Aran. Les activadores comunitàries són les encarregades de coordinar els esforços de detecció i intervenció i de conscienciar la comunitat.
Fundació iSocial StepForME Viatge a Àustria

La Fundació iSocial viatja a Àustria per coordinar una trobada del programa StepForME

La Fundació iSocial lidera el projecte europeu StepForME dins del marc d’un programa Erasmus+ d’intercanvi de bones pràctiques en relació amb la salut mental en joves.

Mentegram, seguiment terapèutic de pacients en tractament de salut mental

Publicacions Banc d’innovacions

Mentegram, seguiment terapèutic de pacients en tractament de salut mental

Mentegram

Mentegram

Eina que permet avaluar i monotoritzar el comportament diari de persones en tractament terapèutic

Mentegram és una plataforma que permet fer un seguiment diari de l’estat dels pacients en consultes de salut mental. Els instruments i criteris de detecció es poden personalitzar segons la persona o, si es prefereix, es pot fer ús dels que ja venen configurats. D’aquesta manera, els terapeutes aconsegueixen adaptar el tractament en cada cas de manera més fiable.

Aquest monitoratge també permet optimitzar les sessions i guanyar temps, ja que els professionals obtenen una visió ràpida sobre com s’han trobat els pacients durant els dies previs a la visita. L’eina també permet detectar situacions de risc per poder actuar preventivament.

D’altra banda, l’aplicatiu ofereix la possibilitat de compartir materials educatius, indicacions, qüestionaris i recordatoris amb els usuaris a través dels seus mòbils. A més, la plataforma recull informació sobre la valoració dels pacients, la càrrega de treball del personal i l’eficàcia clínica.

Banc d’innovacions

Mapathon

Mapathon UPC, plataforma web que recull punts geolocalitzats en un mapa

Mapathon UPC és una plataforma web en obert que permet recollir punts geolocalitzats en un mapa de forma col·laborativa
AutisMIND

AutisMIND, aplicació per estimular la cognició social d’infants amb TEA

AutisMIND és una aplicació mòbil que potencia la capacitat de posar-se en lloc de l’altre en infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)
Digital Streetwork

Digital Streetwork, treballadors socials que atenen joves a través d’Internet

Digital Streetwork és una iniciativa que trasllada el treball de carrer amb joves a Internet
BRUS

BRUS, acompanyament a joves que viuen en famílies amb situacions de drogodependència

BRUS és un programa d’acompanyament a joves que viuen en famílies amb situacions de drogodependència.
App Morada

App Morada, suport contra la violència de gènere a dones amb discapacitat

App Morada és una aplicació que ajuda i orienta a dones amb discapacitat i víctimes de violència de gènere
Nagaya Tower

Nagaya Tower, edifici intergeneracional per combatre la soledat no desitjada

Nagaya Tower és un edifici que connecta a persones de diferents generacions per combatre el sentiment de soledat

Innovació social per prevenir la violència masclista

Publicacions Articles

Innovació social per prevenir la violència masclista

, ,
Innovació social per prevenir la violència masclista

Durant l’any 2023, cinquanta-vuit dones i dos menors van morir per violència masclista a Espanya. Com podem utilitzar la innovació social per prevenir i abordar aquesta problemàtica?

Què és la violència de gènere?

Segons les Nacions Unides, la violència masclista és “tot aquell acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d’aquests actes […] o la privació arbitrària de la llibertat […]”. Aquesta violència està fonamentada en les relacions de poder desiguals entre homes i dones i és estructural.

A Espanya, segons dades del Ministeri d’Igualtat, 1.245 dones han estat assassinades per violència de gènere entre el gener de 2003 i el febrer de 2024. Durant aquest últim mes, s’han rebut més de vuit mil trucades al telèfon d’assistència a les víctimes (016). Durant l’any 2023, cinquanta-vuit dones i dos menors van morir per violència masclista a Espanya.

Serveis socials i violència de gènere

Les demandes per violència de gènere són diverses i involucren diferents àmbits. En conseqüència, hi ha molts professionals implicats en el procés. Un dels principals problemes al qual s’enfronten les víctimes és la revictimització, que es dona quan han d’explicar moltes vegades, i a diferents professionals, els fets que han viscut. Com a resultat, es reforça la sensació de vulnerabilitat i desemparament. Per aquest motiu, és important que hi hagi una bona coordinació entre professionals.

D’altra banda, el paper dels treballadors socials és clau en la lluita contra la violència de gènere. En aquest sentit, es parla de la socialització preventiva. Aquest concepte fa referència a l’adquisició de valors i normes que prevenen els comportaments masclistes i afavoreixen els valors d’igualtat. La formació dels professionals és imprescindible per assegurar una actuació precoç, així com una gestió eficaç i respectuosa dels casos.

A l’hora d’abordar la violència de gènere amb les víctimes, cal tenir en compte alguns aspectes:

  • Escoltar sense judici. No responsabilitzar la víctima de la seva situació i evitar la compassió.
  • No aclaparar amb informació excessiva ni insistir en detalls íntims de l’agressió.
  • Respectar les decisions de la víctima i no actuar sense el seu consentiment. Tanmateix, és important remarcar la possible situació de risc en la que es troba.
  • Acompanyar en el procés, tot i que sigui lent.
  • Informar sobre les vies de denúncia disponibles sense pressionar la víctima a escollir un camí concret

Innovació social per prevenir la violència masclista

La innovació social resulta clau en l’àmbit de la prevenció i la gestió dels casos de violència de gènere, ja que les noves tecnologies, així com els nous abordatges, permeten acostar-se a la problemàtica d’una manera més eficient i transformadora.

  • Empoderament de les dones. Per tal de combatre la violència de gènere, és imprescindible dur a terme estratègies de prevenció. En aquest sentit, nombroses organitzacions han impulsat aplicacions amb informació i recursos per detectar situacions de violència i poder-les combatre. Un exemple és SARA (PNUD), un xat gratuït i confidencial que orienta i acompanya les víctimes. També hi ha plataformes destinades a fomentar la seguretat de les dones en casos de perill, com l’app bSafe. Aquesta eina permet compartir la ubicació real, gravar vídeos i àudios en situacions d’alarma i generar trucades fictícies per dissuadir possibles agressions.

  • Implicació comunitària. Un altre element clau és generar vincles entre la comunitat per tal d’involucrar tots els actors en l’erradicació de la discriminació. El projecte MADRE, en col·laboració amb Wangki Tangni, va mobilitzar comunitats a Nicaragua per crear plans d’acció conjunts, a través dels quals els grups identifiquen els problemes i ofereixen solucions per combatre el masclisme a la regió. També existeixen opcions digitals que permeten implicar un nombre elevat de persones en la prevenció i l’eliminació d’aquestes violències. A Gurgaon (Haryana, Índia), han impulsat la iniciativa SafetiPin, que promou la col·laboració de la comunitat a través d’una aplicació on els usuaris poden enviar informació sobre espais i aspectes de les vies urbanes que poden ser potencialment perillosos mitjançant mapes. Per exemple, la il·luminació dels carrers, l’absència de presència policial a la zona i l’escassa circulació de vehicles.

  • Perspectiva interseccional. No totes les dones experimenten la violència de la mateixa manera. A part de la variable de gènere, també afecten altres aspectes com la classe social, la raça o l’orientació sexual. A Mèxic, a través d’una enquesta realitzada pel CIDIP i el Govern de la CDMX, es va veure la necessitat de crear materials específics per a dones amb discapacitat en situació de violència de gènere. Com a resultat, el CIDIP va crear l’App Morada, destinada a donar eines a aquestes dones per entendre la discriminació específica que pateixen i demanar ajuda en cas de necessitat.

  • Eines tecnològiques. Tot i que sovint s’ha destacat la tecnologia com un instrument que contribueix a la discriminació masclista, per exemple, a través del ciberassetjament, també presenta oportunitats positives per combatre aquesta violència. En concret, el sistema blockchain (cadena de blocs) aconsegueix registrar materials amb una alta protecció que evita que puguin ser modificats. Això permet registrar comportaments violents, amb proves d’àudio o imatges, de manera inalterable. Per tant, són documents vàlids per possibles processos judicials. Així, es combat la indefensió de les víctimes. De manera semblant, també es pot utilitzar la intel·ligència artificial per comparar dades sobre denúncies per violència de gènere i detectar pautes que es repeteixen. Així ho ha fet la Universitat Complutense de Madrid i el Ministeri d’Interior, a través d’un projecte que permet obtenir diagnòstics més ajustats i predir casos de reincidència.

En definitiva, la innovació social presenta noves vies per prevenir i gestionar la violència masclista, un problema que continua present a la nostra societat i que necessita la implicació de tots els sectors per a ser erradicat.

Referències

Diez caminos para prevenir la violencia contra las mujeres y las niñas | ONU Mujeres. (s. f.). ONU Mujeres. https://www.unwomen.org/es/noticias/articulo-explicativo/2023/11/diez-caminos-para-prevenir-la-violencia-contra-las-mujeres-y-las-ninas#:~:text=Diez%20caminos%20para%20prevenir%20la%20violencia%20contra%20las,8%20Empoderar%20a%20la%20juventud%20. . .%20M%C3%A1s%20elementos [15/04/24]

Elboj, C., & Ruiz Eugenio, L. (2010). TRABAJO SOCIAL Y PREVENCIÓN DE LA VIOLENCIA DE GÉNERO. Trabajo Social Global-Global Social Work, 1(2), 220–233. https://doi.org/10.30827/tsg-gsw.v1i2.912 [15/04/24]

Iniciativas contra la violencia de género. (s. f.). Instituto de las Mujeres. https://www.inmujeres.gob.es/imioweb/1_AreasTematicas/1_SocInfor/1_Iniciativas/4_ContraViolencia/ContraLaViolenciaDeGenero.pdf [15/04/24]

Juan Martín, M. D. (2017). Violencia de género y servicios sociales: análisis la aplicación del objetivo” violencia cero” desde los servicios sociales básicos. https://uvadoc.uva.es/bitstream/handle/10324/26723/TFG-G2506.pdf;sequence=1 [15/04/24]

Piedra-Cristobal, J., Rosa-Martín, J. J., & Muñoz-Domínguez, M. C. (2018). Intervención y prevención de la violencia de género: un acercamiento desde el trabajo social. Trabajo Social Global-Global Social Work, 8(14), 195–216. https://doi.org/10.30827/tsg-gsw.v8i14.6595 [15/04/24]

Pinedo, M. (2021, 2 septiembre). Matemáticas e inteligencia artificial contra el maltrato machista. El País. https://elpais.com/sociedad/2021-09-02/matematicas-e-inteligencia-artificial-contra-el-maltrato-machista.html [15/04/24]

Principales datos sobre violencia de género. (2024). Ministerio de Igualdad. https://violenciagenero.igualdad.gob.es/violenciaEnCifras/boletines/boletinMensual/2024/docs/Principales_datos_enero_2024.pdf [15/04/24]

Vegezzi, A. P., Vegezzi, A. P., & Vegezzi, A. P. (2020, 13 marzo). Lo que la revolución tecnológica puede hacer contra la violencia de género. El País. https://elpais.com/elpais/2020/03/10/planeta_futuro/1583861107_474286.html [15/04/24]

Articles

Xarxes socials: com poden ajudar en la intervenció social?

Xarxes socials: com poden ajudar en la intervenció social?

Les xarxes socials formen part del dia a dia de moltes persones, també dels treballadors socials i dels usuaris dels serveis socials. Com es poden fer servir de manera ètica com a eines d’intervenció social?
Recursos innovadors per a persones refugiades i immigrades

Recursos innovadors per a persones refugiades i immigrades

A Europa, arran de la crisi ucraïnesa s’han posat en marxa canvis ràpids en les polítiques d’acollida, així com noves iniciatives per oferir suport a les persones nouvingudes.
E-social work: els serveis socials davant les noves vulnerabilitats causades per la digitalització

Els serveis socials davant les noves vulnerabilitats de la digitalització: l’e-social work

E-social work, un nou camp d’intervenció per donar resposta a noves vulnerabilitats ateses pels serveis socials. (Fundació iSocial, Maig 2022)
Riscs i beneficis de la intervenció social en remot

Riscs i beneficis de la intervenció social en remot

La transformació digital ha afectat radicalment la manera com ens comuniquem. El sector dels serveis socials no n’és l’excepció. (Fundació iSocial, Maig 2022)
Codina, Toni; Per què la intel·ligència artificial transformarà els Serveis Socials, Barcelona 2020

Per què la intel·ligència artificial transformarà els Serveis Socials.

Iniciatives actuals que intenten aprofitar el potencial de la intel·ligència artificial per enfortir i perfeccionar el sector dels Serveis Socials. (Toni Codina, Revista de Treball Social, Desembre 2020)
Fantova, Fernando;

Els Serveis Socials davant la intel·ligència de grans quantitats de dades (big data)

Efecte que està tenint i que pot tenir la intel.ligència artificial de grans quantitats de dades (big data) en els Serveis Socials (Fernando Fantova, Fundació iSocial, Març 2020)

Pycipedia, plataforma col·laborativa per a treballadors socials especialitzats en criança amb discapacitat intel·lectual

Publicacions Banc d’innovacions

Pycipedia, plataforma col·laborativa per a treballadors socials especialitzats en criança amb discapacitat intel·lectual

Centre d’I+D per a la Salut, la Cura i el Treball Social de Linköping (FoU)

Pycipedia

Plataforma web per treballadors socials especialitzats en acompanyar pares i mares amb discapacitat intel·lectual

Els processos de criança poden ser especialment difícils per les persones amb discapacitat intel·lectual. A més, el nombre de treballadors socials especialitzats en aquest àmbit d’intervenció és molt reduït, i en el cas d’espais rurals o no urbans, la distància geogràfica dificulta que els professionals puguin compartir les seves experiències i mètodes.

Pycipedia és una plataforma que connecta els treballadors socials, independentment del lloc on exerceixen la seva feina a través d’una xarxa digital, per donar-los assistència i permetre’ls millorar en les seves tasques d’acompanyament. D’aquesta manera, es garanteix una atenció més igualitària arreu del territori, assegurant que tots els professionals tenen al seu abast recursos i formació útils.

L’eina permet que els treballadors socials puguin crear, navegar, editar i compartir materials de formació per donar suport a famílies amb discapacitat intel·lectual en situacions quotidianes. Els recursos inclouen textos, vídeos i imatges. Els materials estan classificats per categories, com per exemple salut infantil o tasques d’higiene. Pycipedia també ofereix un fòrum on els professionals poden compartir bones pràctiques i proporcionar resultats empírics sobre els diferents mètodes que utilitzen.

Banc d’innovacions

Mapathon

Mapathon UPC, plataforma web que recull punts geolocalitzats en un mapa

Mapathon UPC és una plataforma web en obert que permet recollir punts geolocalitzats en un mapa de forma col·laborativa
AutisMIND

AutisMIND, aplicació per estimular la cognició social d’infants amb TEA

AutisMIND és una aplicació mòbil que potencia la capacitat de posar-se en lloc de l’altre en infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)
Digital Streetwork

Digital Streetwork, treballadors socials que atenen joves a través d’Internet

Digital Streetwork és una iniciativa que trasllada el treball de carrer amb joves a Internet
BRUS

BRUS, acompanyament a joves que viuen en famílies amb situacions de drogodependència

BRUS és un programa d’acompanyament a joves que viuen en famílies amb situacions de drogodependència.
App Morada

App Morada, suport contra la violència de gènere a dones amb discapacitat

App Morada és una aplicació que ajuda i orienta a dones amb discapacitat i víctimes de violència de gènere
Nagaya Tower

Nagaya Tower, edifici intergeneracional per combatre la soledat no desitjada

Nagaya Tower és un edifici que connecta a persones de diferents generacions per combatre el sentiment de soledat

Mapathon UPC, plataforma web que recull punts geolocalitzats en un mapa

Publicacions Banc d’innovacions

Mapathon UPC, plataforma web que recull punts geolocalitzats en un mapa

UPC

Mapathon UPC

Plataforma web en obert que permet recollir punts geolocalitzats en un mapa de forma col·laborativa

Mapathon UPC és una eina adreçada a grups i col·lectius que volen posar en relleu i visibilitzar la incidència de determinades problemàtiques o necessitats socials en ubicacions concretes a través d’un mapa on apareixen geolocalitzats. El procés de recollida de la informació és col·laboratiu. Hi poden participar entitats socials, l’administració pública i la comunitat UPC, entre d’altres. Per realitzar el mapatge cal només que les persones participants estiguin equipades amb mòbils o tauletes amb sistema Android, GPS i accés a Internet.

Les problemàtiques que Mapathon permet abordar són diverses: des de la denúncia a barreres arquitectòniques que dificulten l’accessibilitat a un espai, fins a punts de risc de violència masclista, zones d’acumulació de residus, etc. També permet un enfocament més positiu, ajudant a identificar llocs de descans o espais segurs.

La durada del procés de recollida de punts sol oscil·lar entre una i dues hores, tot i que excepcionalment pot durar una setmana. Un cop es finalitza el mapa, no es pot actualitzar. Per tant, és una «imatge» d’una realitat en un moment determinat. D’altra banda, la plataforma genera un informe que ordena les dades i facilita prendre decisions.

Banc d’innovacions

Mapathon

Mapathon UPC, plataforma web que recull punts geolocalitzats en un mapa

Mapathon UPC és una plataforma web en obert que permet recollir punts geolocalitzats en un mapa de forma col·laborativa
AutisMIND

AutisMIND, aplicació per estimular la cognició social d’infants amb TEA

AutisMIND és una aplicació mòbil que potencia la capacitat de posar-se en lloc de l’altre en infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)
Digital Streetwork

Digital Streetwork, treballadors socials que atenen joves a través d’Internet

Digital Streetwork és una iniciativa que trasllada el treball de carrer amb joves a Internet
BRUS

BRUS, acompanyament a joves que viuen en famílies amb situacions de drogodependència

BRUS és un programa d’acompanyament a joves que viuen en famílies amb situacions de drogodependència.
App Morada

App Morada, suport contra la violència de gènere a dones amb discapacitat

App Morada és una aplicació que ajuda i orienta a dones amb discapacitat i víctimes de violència de gènere
Nagaya Tower

Nagaya Tower, edifici intergeneracional per combatre la soledat no desitjada

Nagaya Tower és un edifici que connecta a persones de diferents generacions per combatre el sentiment de soledat

AutisMIND, aplicació per estimular la cognició social d’infants amb TEA

Publicacions Banc d’innovacions

AutisMIND, aplicació per estimular la cognició social d’infants amb TEA

IDAPP MIND SL

AutisMIND

Eina que potencia la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre en infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)

Cada cop hi ha més experiències i estudis que avalen que la tecnologia és un recurs especialment útil per recolzar els processos terapèutics i d’aprenentatge dels infants amb TEA. Bé sigui a través de la robòtica o bé a través de programes informàtics especialitzats, les investigacions estan mostrant els beneficis d’aquest abordatge.

AutisMIND és una aplicació mòbil que dona suport a famílies i professionals a l’hora de treballar, en infants amb TEA, el desenvolupament del pensament social i la teoria de la ment, és a dir, la capacitat dels individus de prendre consciència dels sentiments, desitjos i creences dels altres a l’hora d’actuar.

L’aplicació AutisMIND aborda deu aspectes diferents del desenvolupament sociocognitiu amb sis nivells de dificultat i amb un total de més de mil exercicis interactius i lúdics. Algunes de les temàtiques que tracta són la interpretació d’emocions per context, l’anticipació d’accions, les sensacions físiques i la simbolització.

La plataforma planteja l’aprenentatge d’una forma senzilla i dinàmica. D’una banda, utilitza imatges nítides amb traçats simples que eviten la sobreestimulació de l’infant. De l’altra, inclou reforços visuals que faciliten l’interès, l’atenció i la motivació de l’usuari. Les funcions són adaptables a les necessitats de cada persona i les estadístiques permeten avaluar el progrés i les fites assolides.

Banc d’innovacions

Mapathon

Mapathon UPC, plataforma web que recull punts geolocalitzats en un mapa

Mapathon UPC és una plataforma web en obert que permet recollir punts geolocalitzats en un mapa de forma col·laborativa
AutisMIND

AutisMIND, aplicació per estimular la cognició social d’infants amb TEA

AutisMIND és una aplicació mòbil que potencia la capacitat de posar-se en lloc de l’altre en infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)
Digital Streetwork

Digital Streetwork, treballadors socials que atenen joves a través d’Internet

Digital Streetwork és una iniciativa que trasllada el treball de carrer amb joves a Internet
BRUS

BRUS, acompanyament a joves que viuen en famílies amb situacions de drogodependència

BRUS és un programa d’acompanyament a joves que viuen en famílies amb situacions de drogodependència.
App Morada

App Morada, suport contra la violència de gènere a dones amb discapacitat

App Morada és una aplicació que ajuda i orienta a dones amb discapacitat i víctimes de violència de gènere
Nagaya Tower

Nagaya Tower, edifici intergeneracional per combatre la soledat no desitjada

Nagaya Tower és un edifici que connecta a persones de diferents generacions per combatre el sentiment de soledat

Digital Streetwork, treballadors socials que atenen joves a través d’Internet

Publicacions Banc d’innovacions

Digital Streetwork, treballadors socials que atenen joves a través d’Internet

Consell de la Joventut de Baviera

Digital Streetwork

Iniciativa que trasllada el treball de carrer amb joves a Internet

Digital Streetwork és un projecte, dirigit a persones entre 14 i 27 anys, en el qual un conjunt d’especialistes treballen amb joves a través de xats, xarxes socials, plataformes i trucades telefòniques. Alguns d’aquests espais són Instagram, Discord i Reddit. L’objectiu principal és recolzar-los en àrees com la salut mental, l’escola, el treball i les relacions interpersonals.

Els treballadors socials estan activament presents en línia i s’adrecen als joves que mostren necessitat de suport a través de missatges i publicacions. Si aquests no volen establir comunicació, la conversa s’atura. De la mateixa manera, els treballadors poden ser contactats pels usuaris que requereixen la seva ajuda. El programa compta amb catorze professionals, dos per cada governació local a Baviera.

La plataforma és gratuïta i anònima. Els treballadors digitals mantenen la confidencialitat de les converses i reben formació en assessorament en línia i gestió de crisis. En el cas que no puguin atendre una problemàtica, els professionals posen en contacte els joves amb organitzacions especialitzades.

Banc d’innovacions

Mapathon

Mapathon UPC, plataforma web que recull punts geolocalitzats en un mapa

Mapathon UPC és una plataforma web en obert que permet recollir punts geolocalitzats en un mapa de forma col·laborativa
AutisMIND

AutisMIND, aplicació per estimular la cognició social d’infants amb TEA

AutisMIND és una aplicació mòbil que potencia la capacitat de posar-se en lloc de l’altre en infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)
Digital Streetwork

Digital Streetwork, treballadors socials que atenen joves a través d’Internet

Digital Streetwork és una iniciativa que trasllada el treball de carrer amb joves a Internet
BRUS

BRUS, acompanyament a joves que viuen en famílies amb situacions de drogodependència

BRUS és un programa d’acompanyament a joves que viuen en famílies amb situacions de drogodependència.
App Morada

App Morada, suport contra la violència de gènere a dones amb discapacitat

App Morada és una aplicació que ajuda i orienta a dones amb discapacitat i víctimes de violència de gènere
Nagaya Tower

Nagaya Tower, edifici intergeneracional per combatre la soledat no desitjada

Nagaya Tower és un edifici que connecta a persones de diferents generacions per combatre el sentiment de soledat

Robots per al tractament d’infants amb TEA

Publicacions Articles

Robots per al tractament d’infants amb TEA

,
Robots tractament infants amb TEA

En els últims anys, s’ha posat sobre la taula l’ús de robots en el tractament d’infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Quins beneficis té aquest tipus de teràpia?

Què és el TEA?

El concepte de TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) sorgeix l’any 2013, quan l’Associació Estatunidenca de Psiquiatria (APA en anglès) va unificar l’autisme i la síndrome d’Asperger en un mateix diagnòstic, ja que considerava ambdues condicions compartien trets molt semblants. Segons aquesta categorització, el TEA és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta principalment la manera de comunicar i relacionar-se amb els altres, i que es caracteritza per la presència de patrons de pensament molt rígids. Alguns exemples són la focalització d’interessos, els dèficits en l’expressió emocional i els problemes d’expressió no verbal. Els primers indicis es poden apreciar ja en fases molt primerenques del desenvolupament de l’individu, entre el primer i el tercer any de vida.

Una altra de les peculiaritats del TEA és la diversitat de formes en les quals es pot presentar. És per aquest motiu que s’utilitza el concepte d’espectre. Cada persona expressa les dificultats en la comunicació, la interacció social i la rigidesa cognitiva d’una manera diferent.

Robots per a infants amb TEA

En els últims anys, nombrosos estudis científics, com el de la Universitat de les Illes Balears, han investigat l’ús de robots per acompanyar el desenvolupament del procés d’aprenentatge d’infants amb Trastorn de l’Espectre Autista. Les conclusions apunten que les interaccions predictibles i uniformes dels robots els fan sentir còmodes, ja que les persones amb TEA solen tenir una forta animadversió per tot allò imprevisible. A més, els robots són capaços de generar motivació per dur a terme tasques i activitats, alhora que ajuden els infants a implicar-se en interaccions socials que en altres contextos els poden resultar amenaçadores.

Els experts assenyalen que és important dissenyar robots amb una programació altament personificada que pugui atendre les necessitats de cada nen o nena. Tanmateix, adverteixen que el robot no s’ha de concebre com un docent o un treballador social, sinó com una eina de suport. En aquest sentit, no ha de ser un fi en si mateix, sinó que cal aspirar a què la relació infant i robot sigui el punt de partida per reforçar la sociabilització de l’infant.

Beneficis en l’ús de robots per als infants amb TEA

Alguns dels beneficis d’aquest tipus de teràpia són:

  • Millora les habilitats comunicatives i l’expressió d’emocions. El robot encoratja la participació del nen a través de la comunicació interactiva, amb ajudes visuals, síntesi de veu i indicacions programades. Així, es millora la capacitat d’expressar emocions i d’empatitzar amb la resta. A més, es crea un espai còmode i sense prejudicis on els nens poden desenvolupar les seves habilitats.
  • Facilita la interacció social. La seguretat que proporciona un robot, mitjançant les repeticions controlades, permet una interacció més efectiva. La imitació, els torns de paraula i el contacte visual simulen interaccions de la vida real que els ensenyen les respostes i gestos adequats per a les diferents situacions. També poden ser útils com a mediadors i objectes d’atenció compartida amb adults i companys. L’objectiu final és aconseguir que utilitzin tots aquests coneixements en interaccions amb humans.
  • Proporciona una rutina. La previsibilitat i la rutina estableixen pautes de comportament coherents que aporten seguretat i estabilitat als infants amb TEA. Així, es redueixen les crisis i l’ansietat.
  • Fomenta el joc i l’aprenentatge. Sovint, els infants amb autisme tenen dificultats per jugar i aprendre. Els robots són capaços d’adaptar-se als interessos concrets del nen per programar jocs educatius. Així, l’aprenentatge es converteix en una tasca més divertida i eficaç.
  • Simplifica el procés d’aprenentatge. La interacció amb el robot és senzilla i aconsegueix simplificar el procés d’aprenentatge. En la mateixa línia, evita allaus d’informació que podrien arribar a sobrepassar l’infant.

Tipus de robots de suport per a infants amb TEA

Actualment, existeixen diferents tipus de robots. Tot i que cadascun d’ells té les seves especificitats i el seu àmbit d’actuació, a grans trets podem distingir-los en funció del seu objectiu, és a dir, de la manera en què ofereixen suport als infants amb TEA. Així, trobem tres classificacions:

  • Robots socials: Androides pensants dissenyats per interactuar amb els infants amb TEA tot facilitant els processos socials. Poden fer-ho a través de converses o l’intercanvide senyals, o bé ajudar-los en l’expressió de les emocions.
  • Robots educatius. Són robots que ajuden durant el procés d’aprenentatge dels nens, mitjançant l’ús d’eines atractives per tal de facilitar l’aprenentatge de diferents matèries i habilitats de forma ordenada.
  • Robots d’assistència. Són aquells pensats per donar suport en les activitats més quotidianes. D’aquesta manera, poden reforçar la confiança i independència de l’infant amb TEA. Per exemple, amb activitats com vestir-se, rentar-se les dents o organitzar-se.

Alguns exemples de robots per a infants amb TEA

Durant els darrers anys, hi ha hagut un creixement significatiu en l’ús de robots de suport per als infants amb Trastorn de l’Espectre Autista, que ha anat acompanyat d’un increment de la investigació sobre aquesta pràctica i els seus beneficis. A continuació, recollim algunes iniciatives significatives en aquest camp:

  • AURORA. A finals dels anys noranta, Kerstin Dautenhahn (Universitat de Reading, Anglaterra) va dur a terme un treball pioner en l’àmbit dels robots i l’autisme. El projecte AURORA tenia com a objectiu principal que els nens amb autisme poguessin utilitzar un robot autònom mòbil per prendre iniciatives i implicar-se en la realització de diferents accions. Segons Dautenhahn, «la conducta repetitiva pot interpretar-se com una forma d’escapar de la sobreestimulació, visual o auditiva, que pateixen moltes persones amb autisme». Per aquest motiu, un robot fàcilment programable per executar moviments repetitius i predictibles pot establir «un enllaç entre el nen i el món que l’envolta».
  • Aisoy 1. Un altre exemple és Aisoy 1, un robot capaç de reconèixer la persona amb la qual interactua i simular emocions. Tot i que inicialment no estava pensat per ajudar infants amb autisme, un estudi del MIT Media Lab va fer servir el model amb aquesta finalitat, amb un resultat positiu.
  • MILO. El primer robot humanoide amb gesticulació facial va arribar a Espanya l’any 2022, sota el nom de MILO. Es tracta d’un model que la Universitat Politècnica de Cartagena (UPCT) ha comprat a l’empresa nord-americana RoboKind. La institució acadèmica l’ha adquirit sense configuració per tal de poder-lo programar amb un protocol propi que atén les emocions i les reaccions de l’infant durant la interacció amb el robot. L’objectiu principal és reduir l’estrès i la pressió dels nens amb TEA durant els intercanvis amb altres persones, tot entrenant-los amb les interaccions més previsibles i senzilles del robot. MILO mesura 60 cm, té un rostre humà amb forma de joguina i és capaç d’expressar emocions a través de somriures i ganyotes, entre d’altres.

En conclusió, l’ús de robots en infants amb TEA permet millorar la seva interacció social, gràcies a la capacitat de realitzar accions repetitives i previsibles. Aquesta possibilitat, juntament amb la personalització del giny, converteix el robot en una eina innovadora, que posa sobre la taula nous mètodes d’intervenció en aquest àmbit.

Referències

¿Qué es el TEA?, EspacioAutismo. Disponible a https://telos.fundaciontelefonica.com/la-cofa/robots-sociales-que-ayudan-a-abrirse-al-mundo-al-nino-autista/ [12/03/24] 

Programación de Robots para mejorar la atención terapéutica de niños con Trastornos Generalizados del Desarrollo (TGD), Diego Paracuellos de los Santos. Universitat Politècnica de València. Disponible a: https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/91794/PARACUELLOS%20-%20Programaci%C3%B3n%20de%20Robots%20para%20mejorar%20la%20atenci%C3%B3n%20terapeutica%20de%20ni%C3%B1os%20con%20Trastornos….pdf?sequence=1 [12/03/24] 

Robots sociales que ayudan al niño autista a abrirse al mundo, Pablo Rodríguez Canfranc. Telos (Fundación Telefónica). Disponible a: https://telos.fundaciontelefonica.com/la-cofa/robots-sociales-que-ayudan-a-abrirse-al-mundo-al-nino-autista/ [12/03/24] 

Robots para autismo: ¿el futuro de una terapia eficaz de ayuda?, Autismo En Vivo. Disponible a: https://www.autismovivo.org/post/robots-para-autismo-el-futuro-de-una-terapia-eficaz-de-ayuda [12/03/24] 

El robot social de Elche que se cruzó en Kansas con un niño autista, Ana Hernando. SINC. Disponible a: https://www.agenciasinc.es/Reportajes/El-robot-social-de-Elche-que-se-cruzo-en-Kansas-con-un-nino-autista [12/03/24] 

Así es Milo, el primer robot con emociones que interactúa con el autismo y que ya está en Cartagena, Jorge García Badía. El Español. Disponible a: https://www.elespanol.com/omicrono/tecnologia/20220713/mylo-primer-robot-emociones-interactua-autismo-cartagena/687431519_0.html [12/03/24] 

Robot como tratamiento para niños con autismo, Jessica Davó García. El mundo del autismo. Disponible a: https://www.elmundodelautismo.es/el-robot-como-tratamiento-para-ninos-con-autismo/ [12/03/24] 

Use of technology in interventions for Children with Autism, Tina R. Goldsmith, Lina A. LeBlanc. APA PsycNet. Disponible a: https://psycnet.apa.org/fulltext/2014-52005-004.html [12/03/24] 

Robots sociales como promotores de la comunicación en los Trastornos del Espectro Autista (TEA), Virginia Pinel, Laura Aguiló Rendón, Daniel Adrover-Roig. Letras de Hoje. Disponible a: https://www.scielo.br/j/lh/a/bgNcrznydKySBCKJPtyW7HG/# [18/03/2024] 

Articles

Xarxes socials: com poden ajudar en la intervenció social?

Xarxes socials: com poden ajudar en la intervenció social?

Les xarxes socials formen part del dia a dia de moltes persones, també dels treballadors socials i dels usuaris dels serveis socials. Com es poden fer servir de manera ètica com a eines d’intervenció social?
Recursos innovadors per a persones refugiades i immigrades

Recursos innovadors per a persones refugiades i immigrades

A Europa, arran de la crisi ucraïnesa s’han posat en marxa canvis ràpids en les polítiques d’acollida, així com noves iniciatives per oferir suport a les persones nouvingudes.
E-social work: els serveis socials davant les noves vulnerabilitats causades per la digitalització

Els serveis socials davant les noves vulnerabilitats de la digitalització: l’e-social work

E-social work, un nou camp d’intervenció per donar resposta a noves vulnerabilitats ateses pels serveis socials. (Fundació iSocial, Maig 2022)
Riscs i beneficis de la intervenció social en remot

Riscs i beneficis de la intervenció social en remot

La transformació digital ha afectat radicalment la manera com ens comuniquem. El sector dels serveis socials no n’és l’excepció. (Fundació iSocial, Maig 2022)
Codina, Toni; Per què la intel·ligència artificial transformarà els Serveis Socials, Barcelona 2020

Per què la intel·ligència artificial transformarà els Serveis Socials.

Iniciatives actuals que intenten aprofitar el potencial de la intel·ligència artificial per enfortir i perfeccionar el sector dels Serveis Socials. (Toni Codina, Revista de Treball Social, Desembre 2020)
Fantova, Fernando;

Els Serveis Socials davant la intel·ligència de grans quantitats de dades (big data)

Efecte que està tenint i que pot tenir la intel.ligència artificial de grans quantitats de dades (big data) en els Serveis Socials (Fernando Fantova, Fundació iSocial, Març 2020)

BRUS, acompanyament a joves que viuen en famílies amb situacions de drogodependència

Publicacions Banc d’innovacions

BRUS, acompanyament a joves que viuen en famílies amb situacions de drogodependència

Center for Digital Paedagogik (CfDP)

BRUS

Programa que busca trencar el tabú de les addiccions en les famílies

BRUS és una iniciativa adreçada a joves de fins a 24 anys que viuen en famílies on hi ha addiccions a l’alcohol i a les drogues. L’objectiu principal és trencar el tabú al voltant d’aquestes problemàtiques, a través de trobades presencials i un servei de xat anònim. A més, el programa fomenta que els joves es centrin en les seves pròpies necessitats, en comptes de responsabilitzar-se de situacions que no poden controlar.

El xat en línia permet arribar a persones que, d’entrada, no confien en el sistema de tractament presencial o que no poden assistir al centre físicament. D’aquesta manera, tots aquells que es troben en situacions vulnerables poden posar en paraules les seves experiències, independentment d’on visquin. D’altra banda, el format virtual els permet expressar-se de forma més segura i amb més confiança, així com verbalitzar millor els sentiments que estan experimentant.

L’usuari o usuària pot escollir si vol un mateix terapeuta per mantenir una conversa amb continuïtat entre les diverses sessions, o si vol començar-la de nou cada vegada que inicia la sessió i canviar de terapeuta. BRUS també facilita que aquells joves que ja han acabat el procés teraupèutic, però desitgen mantenir la comunicació amb el centre, puguin fer-ho.

Banc d’innovacions

Mapathon

Mapathon UPC, plataforma web que recull punts geolocalitzats en un mapa

Mapathon UPC és una plataforma web en obert que permet recollir punts geolocalitzats en un mapa de forma col·laborativa
AutisMIND

AutisMIND, aplicació per estimular la cognició social d’infants amb TEA

AutisMIND és una aplicació mòbil que potencia la capacitat de posar-se en lloc de l’altre en infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)
Digital Streetwork

Digital Streetwork, treballadors socials que atenen joves a través d’Internet

Digital Streetwork és una iniciativa que trasllada el treball de carrer amb joves a Internet
BRUS

BRUS, acompanyament a joves que viuen en famílies amb situacions de drogodependència

BRUS és un programa d’acompanyament a joves que viuen en famílies amb situacions de drogodependència.
App Morada

App Morada, suport contra la violència de gènere a dones amb discapacitat

App Morada és una aplicació que ajuda i orienta a dones amb discapacitat i víctimes de violència de gènere
Nagaya Tower

Nagaya Tower, edifici intergeneracional per combatre la soledat no desitjada

Nagaya Tower és un edifici que connecta a persones de diferents generacions per combatre el sentiment de soledat

App Morada, suport contra la violència de gènere a dones amb discapacitat

Publicacions Banc d’innovacions

App Morada, suport contra la violència de gènere a dones amb discapacitat

CIDIP

App Morada

Aplicació que ajuda i orienta a dones amb discapacitat i víctimes de violència de gènere

App Morada és una plataforma gratuïta, que funciona com a app i portal web, destinada a donar suport a dones amb discapacitat que han viscut alguna situació de violència.

Ofereix informació per entendre la violència de gènere i eines per actuar davant d’aquesta problemàtica. A més, proporciona el contacte d’institucions i organitzacions de la societat civil que treballen en aquest àmbit, així com l’accés directe a números d’emergència. Tots els continguts són accessibles en braille, en lectura fàcil i en llengua de signes mexicans (LSM).

D’altra banda, permet reconèixer situacions de violència a través d’un test i ofereix ajuda i contactes per rebre suport. Els continguts compten amb la col·laboració de l’Associació Nacional d’Intèrprets i de dones expertes en gènere i discapacitat.

Banc d’innovacions

Mapathon

Mapathon UPC, plataforma web que recull punts geolocalitzats en un mapa

Mapathon UPC és una plataforma web en obert que permet recollir punts geolocalitzats en un mapa de forma col·laborativa
AutisMIND

AutisMIND, aplicació per estimular la cognició social d’infants amb TEA

AutisMIND és una aplicació mòbil que potencia la capacitat de posar-se en lloc de l’altre en infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)
Digital Streetwork

Digital Streetwork, treballadors socials que atenen joves a través d’Internet

Digital Streetwork és una iniciativa que trasllada el treball de carrer amb joves a Internet
BRUS

BRUS, acompanyament a joves que viuen en famílies amb situacions de drogodependència

BRUS és un programa d’acompanyament a joves que viuen en famílies amb situacions de drogodependència.
App Morada

App Morada, suport contra la violència de gènere a dones amb discapacitat

App Morada és una aplicació que ajuda i orienta a dones amb discapacitat i víctimes de violència de gènere
Nagaya Tower

Nagaya Tower, edifici intergeneracional per combatre la soledat no desitjada

Nagaya Tower és un edifici que connecta a persones de diferents generacions per combatre el sentiment de soledat