Espai Obert, servei alternatiu a la institucionalització per a persones amb greu discapacitat psicosocial

Toni Codina on 14 de desembre de 2022

Recurs alternatiu a la institucionalització de les persones amb greu discapacitat psicosocial, el qual els ofereix un suport social i de salut basat en el pacte i en la seva lliure voluntat d’utilitzar els serveis de l’equipament.

S’adreça a persones que es troben en situació d’exclusió social i fins i tot de sensellarisme, a causa de trastorns mentals i de conducta o problemes de consum de tòxics, i que no tenen un suport familiar o social ni recursos econòmics,

Espai Obert té com a objectiu reduir l’estigma d’aquestes persones i superar les barreres que s’interposen a la seva inclusió social i comunitària. La metodologia d’intervenció és basa en la baixa exigència i la lliure utilització.

Com a primera fase d’intervenció, es busca cobrir les necessitats bàsiques d’higiene i alimentació. Per això el servei està equipat amb cuina, sala d’estar i menjador, rentadores, pati i espais de dutxes i d’higiene, i les persones usuàries participen de les rutines del centre (preparar àpats, bugada, tenir cura del jardí…). Un cop assolida aquesta primera fase, es construeix un vincle de confiança, per tal de poder treballar el desenvolupament, habilitats i benestar de cada persona, així com la socialització amb altres persones de l’espai i altres recursos del territori.

Aquest model d’intervenció pioner és una de les eines que es desplegaran a Catalunya en el procés de reconversió i transformació de l’hospitalització psiquiàtrica de llarga estada amb unitats funcionals de recuperació i projecte de vida basades en l’experiència d’èxit de les comarques gironines, en què a l’any 2004 es va tancar la llarga estada psiquiàtrica a l’antic Hospital Psiquiàtric de Salt, generant una xarxa de serveis de salut mental i d’addiccions comunitària, amb recursos alternatius.

Característiques de la innovació

Dret d’elecció de l’usuari, Addiccions, Atenció integrada, Autogestió i participació, Banc d’innovacions, Discapacitat, Empoderament de l’usuari, Lab, Nou model d’intervenció, Personalització del servei, Pobresa i exclusió, Salut mental, Sensellarisme i dret a l’habitatge, Vida independent

Localització

Girona, Catalunya

Col·laboradors / Finançadors

Fundació La Caixa i Dipsalut

Gènesi

L’Espai Obert té com a objectiu ser una alternativa a l’hospitalització psiquiàtrica de llargada durada i a altres recursos institucionals existents per al suport a les persones amb discapacitat psicosocial, buscant la seva la reconversió en forma de serveis comunitaris i transformadors.

Nivell d’implantació

El Servei està obert de 8h a 20h de dilluns a divendres (i certes hores els caps de setmana), i en 2 anys se n’han beneficiat més de 100 persones.

En els primers 6 mesos es van servir 3.700 àpats, i durant el primer any la mitjana d’ús de l’espai era d’entre 13 i 19 persones mensuals. Al 2022 ha augmentat fins a 28 usuaris al mes. El 90% de les persones que han utilitzat l’espai han passat d’una situació de sensellarisme a viure en un habitatge digne.

Entre els resultats de la metodologia d’intervenció es destaca haver aconseguit el seguiment de la medicació, la disminució dels ingressos involuntaris a les unitats de psiquiatria, l’adquisició d’hàbits saludables i la socialització de la persona. La mitjana d’assistència dels usuaris a l’equipament és d’un any.

Per tots aquests motius i per la metodologia innovadora, l’Espai Obert va ser guardonat l’any 2021 amb el Premi a la Innovació de l’EASPD (Associació Europea de Proveïdors de Serveis Socials a Persones amb Discapacitat), i el desembre 2022 amb els Premis Zero Project, un dels premis internacionals més prestigiosos del món de la discapacitat.

Més informació

Proposa la teva innovació

Consulta la nostra selecció d’innovacions

Banc d’innovacions

Imatge on una dona porta el menjar a una senyora en cadira de rodes

TalX, aplicació de missatgeria per a persones amb discapacitats motores

Aplicació de missatgeria inclusiva que facilita la comunicació entre persones…

EMO eina que ofereix suport emocional a les persones amb esclerosi múltiple

EMO, aplicació que proporciona suport emocional a les persones amb esclerosi múltiple

EMO és una aplicació que proporciona suport emocional a les…

Ready4life, aplicació de coaching per a joves

Ready4life és una aplicació de coaching anònima per ajudar joves…

COTI, xarxa social que facilita la comunicació digital de persones amb dificultats cognitives

COTI és una xarxa social que connecta persones amb dificultats…

wSocial, eina per a la intervenció dels serveis socials

wSocial, plataforma que integra la intel·ligència artificial per millorar la intervenció dels serveis socials

wSocial, és una plataforma que integra la intel·ligència artificial per…

Gutmann, NeuroPersonalTrainer, plataforma de telerehabilitació cognitiva

Guttmann, NeuroPersonalTrainer, plataforma de telerehabilitació cognitiva

Gutmann, NeuroPersonalTrainer és una plataforma de telerehabilitació cognitiva que ofereix…

Desinstitucionalització i vida en comunitat de les persones amb discapacitat

Toni Codina on 9 de desembre de 2022

Articles, Destacats Home, Publicacions

Una nova guia de les Nacions Unides de setembre de 2022 recull directrius i recomanacions precises per a la desinstitucionalització de les persones amb discapacitat, per a reformar el sector en forma d’organitzacions més comunitàries, i per avançar en el dret de viure de manera autònoma i amb llibertat per prendre les pròpies decisions.

Les Nacions Unides han emès el setembre de 2022 un nou document, Guidelines on deinstitutionalization, including in emergencies (CRPD/C/27/3), que en el marc de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat estableix un conjunt de noves pautes per avançar en els processos de desinstitucionalització de les persones amb discapacitat.

Els principis que es declaren en el document són contundents:

La institucionalització contradiu el dret de les persones amb discapacitat a ser incloses en la comunitat.
Cal abolir totes les formes d’institucionalització i deixar d’invertir en institucions. Les institucions mai han de ser considerades com una forma de protecció de les persones amb discapacitats ni com a una lliure elecció.
No existeix cap justificació per perpetuar la institucionalització de les persones.

Elements clau de la desinstitucionalització

El document recull i explica els elements i principis centrals al voltant dels processos de desinstitucionalització, com ara, què s’entén per institucionalització i perquè és problemàtica.

Existeixen diversos trets definitoris per descriure què és una institució:

Obligatorietat de compartir assistència amb altres persones sense cap llibertat d’elecció sobre qui proporciona aquesta assistència.
Aïllament i segregació de la vida independent a la comunitat.
Manca de control sobre les decisions del dia a dia.
Manca d’elecció de les persones amb qui es conviu.
Rigidesa de les rutines sense consideració de la voluntat i preferència personal.
Realització d’activitats idèntiques per a un grup d’individus, en un mateix espai, sota una determinada autoritat.
Abordament paternalista dels serveis que es proporcionen i de la supervisió de les condicions de vida dels individus.
Convivència amb un nombre desproporcionat de persones en un mateix entorn.

El document assenyala que la institucionalització és la detenció de persones basada en alguna discapacitat, ja sigui en presència d’altres factors o no, sota la premissa d’oferir “cures” o “tractament”. Aquesta detenció acostuma a transcórrer en institucions com ara centres d’assistència social, hospitals psiquiàtrics, àrees de seguretat per a persones amb demència, centres de rehabilitació, llars de protecció infantil i molts altres.

Guia per als processos de desinstitucionalització

Degut a aquestes condicions, que contradiuen els drets fonamentals de les persones, les Nacions Unides comuniquen que totes les institucions, públiques i privades, han de passar per una reforma que les corregeixi o elimini. Tanmateix, la reforma o l’eliminació d’un o més elements institucionals no és suficient per definir-se com a “organització comunitària”, sinó que les modificacions han de ser integrals.

La desinstitucionalització comprèn una sèrie de processos interconnectats enfocats en restablir l’autonomia, la llibertat d’elecció i el control de les persones sobre la seva vida, inclòs el seu dret a decidir com, on i amb qui volen viure. Aquests processos haurien d’estar dirigits per les mateixes persones amb discapacitats, per tal de garantir que les seves necessitats i voluntats tinguin prioritat i que els canvis s’ajustin a les seves decisions de la millor manera possible. Un dels elements clau de la vida independent i amb inclusió a la comunitat és garantir que les persones amb discapacitat rebin suport, basat en les seves eleccions, i que tinguin accés a les activitats diàries i a la participació en societat.

Serveis de suport a les persones amb discapacitat

Segons el document de les Nacions Unides, els serveis de suport per a les persones amb discapacitats s’han de desenvolupar d’acord amb el model de drets humans, respectant les preferències de les persones amb discapacitats i garantint la seva plena participació en la xarxa de suport, si la persona ho desitja.

Aquests serveis de suport a les persones amb discapacitats han d’estar vinculats als serveis existents i a les xarxes comunitàries, de manera que no fomentin la segregació i l’aïllament de les persones. Es recomana als Estats que inverteixin en la creació i desenvolupament d’una àmplia gamma de serveis flexibles de suport que responguin a les necessitats diverses individuals, respectat les seves eleccions i comptant amb la seva participació en el disseny de formes de suport. A més, cal que els governs garanteixin que la decisió de retornar a la llar familiar després de la institucionalització no desqualifiqui a la persona per viure de manera independent si ho desitja.

Preparacions per abandonar una institució

Segons la guia de Nacions Unides, els processos de desinstitucionalització han de revertir la pràctica injusta de la institucionalització. Totes les persones tenen dret a iniciar-lo quan ho desitgin i a rebre assistència per completar els requeriments.

El document dona les següents directrius per als processos de desinstitucionalització:

Respectar el dret de la persona a prendre decisions en tots els aspectes de deixar una institució, oferint-li suport si el necessita.
Donar temps i oportunitats suficients per preparar-se físicament i emocionalment per a la vida en comunitat. Les administracions haurien de garantir que les persones tinguin un pla individualitzat segons les seves preferències al deixar la institució.
Respectar a les persones institucionalitzades com a supervivents a qui se’ls deu una compensació, i proporcionar-les informació i oportunitats per participar plenament en el pla i la implementació de la desinstitucionalització.
Oferir a les persones un marge ampli d’experiències a la comunitat com a preparació per a deixar la institució; ajudar-les a guanyar experiència, fortaleses i habilitats socials i quotidianes i a vèncer les pors que puguin tenir envers la vida independent.
Proporcionar a les persones informació sobre les opcions d’habitatge, transport i ocupació, a més de rendes individualitzades i altres mesures necessàries per garantir la seva qualitat de vida.

Referència

[1] Convention on the Rights of Persons with Disabilities. Guidelines on deinstitutionalization, including in emergencies (CRPD/C/27/3). United Nations. Disponible a: https://tbinternet.ohchr.org/_layouts/15/treatybodyexternal/Download.aspx?symbolno=CRPD/C/5 [10/11/2022]

No Post Found

Gavius, assistent virtual per a la tramitació d’ajuts socials

Toni Codina on 29 de novembre de 2022

Assistent intel·ligent que ofereix informació a la ciutadania sobre les ajudes socials que tenen al seu abast, i alhora facilita la seva tramitació d’una manera còmoda, ràpida i senzilla. Es basa en una aplicació de fàcil ús, que permet la identificació digital a través de reconeixement biomètric, i que automatitza el procés de sol·licitud de les ajudes i el posterior cobrament.

El projecte Gavius vol contribuir a avançar cap a uns serveis socials més proactius i innovadors, adaptant les tecnologies a les necessitats de les persones i dels professionals socials. L’assistent és accessible tant per a les possibles persones beneficiàries que s’identifiquen a l’aplicació, com per als professionals de serveis socials i d’atenció ciutadana, per als quals suposa un suport a l’hora de concedir i tramitar les ajudes socials.

Gavius és un exemple de treball conjunt entre empreses, ciutadania, administració i centres de recerca. Gràcies a un model basat en el machine learning, l’aplicació és capaç d’adaptar-se a les casuístiques de cada persona i simplificar i agilitzar els processos burocràtics dels serveis socials de les Administracions locals.