El Barcelona Aging coLLaboratory (BALL) té com a objectiu crear solucions innovadores, amb la participació dels usuaris finals, per millorar la qualitat de vida i l’atenció sanitària i social de les persones grans. El primer projecte del BALL, presentat avui al Parc Sanitari Pere Virgili, és un robot humanitzat que ajudarà els pacients que no poden alimentar-se per si mateixos, oferint-los una solució adaptada a les seves necessitats.

Barcelona, 26 de setembre de 2022.- Envellir disposant de la màxima qualitat de vida i la millor atenció sanitària i social. Aquest és el principal objectiu del Barcelona Aging coLLaboratory (BALL), el primer Living Lab centrat en aportar solucions innovadores per a les persones grans que es posa en marxa a Catalunya i que ha estat impulsat per una àmplia representació d’estaments de la societat civil.

Avui ha tingut lloc la presentació als mitjans de comunicació, al Parc Sanitari Pere Virgili, de la seu física del BALL i del seu primer projecte: un robot humanitzat que ajudarà aquelles persones que no poden alimentar-se per elles mateixes. Aquest robot s’està cocreant amb els usuaris finals, els quals són decisius per conèixer què és allò que necessiten i, així, poder-los oferir una solució que s’adapti a les seves característiques.

A més de dotar els pacients d’una eina personalitzada i d’una major autonomia, el robot permetrà automatitzar una de les tasques més complexes de la logística assistencial dels hospitals i centres residencials, i reduir, així, la sobrecàrrega del personal sanitari, optimitzant el temps i la qualitat del servei.

El BALL, una plataforma d’innovació al voltant de l’envelliment

L’envelliment de la població catalana continua creixent a un ritme accelerat i es calcula que l’any 2050 una de cada tres persones tindrà més de 65 anys. Així mateix, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, si l’actual model d’atenció no canvia, l’índex de dependència de la gent gran també augmentarà, del 28,9 %, el 2021, fins al 44,3 %, l’any 2040.

Davant la necessitat de desenvolupar solucions innovadores que avancin cap a un envelliment actiu i saludable, i que considerin l’edat avançada una oportunitat per aconseguir una societat més inclusiva i, alhora, potenciar l’economia, neix el Barcelona Aging coLLaboratory (BALL).

El Living Lab ha estat impulsat per deu entitats de renom que representen els principals àmbits de la societat catalana: salut (Parc Sanitari Pere Virgili i Vall d’Hebron Research Institute), robòtica (Institut de Robòtica i Informàtica Industrial), universitat (Blanquerna – Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya), social (Fundació iSocial), empresa privada (Grup Efebé, Qida i UniversalDoctor) i associacions de gent gran (Fatec – Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya).

Aquest projecte opera sota el model d’innovació que es coneix com a quàdruple hèlix, on diferents entitats i membres d’una comunitat (ciutadania, empresa, centres de coneixement i Administració) s’uneixen per construir plegats solucions que siguin capaces de promoure el creixement socioeconòmic del territori.

“El BALL és un espai o metodologia de cocreació que involucra les persones grans, des d’un principi, en el disseny, desenvolupament, implementació i avaluació de productes i serveis destinats a fomentar la seva autonomia, integrar-los a la comunitat i reduir dependències i cronicitats”, explica el doctor Marco Inzitari, director d’Atenció Integrada i Recerca del Parc Sanitari Pere Virgili i professor de la UOC.

El Dr. Inzitari, que és un dels ideòlegs i promotors del projecte, assegura que “en un moment on cada vegada augmenta més l’esperança de vida, però no la qualitat, l’objectiu final del Living Lab és posar les persones al centre i que prenguin el control de la seva salut i de la seva vida”.

Un robot que millori l’autonomia relacional dels pacients durant els àpats

El primer prototip de robot que s’ha presentat avui ha estat adaptat a nivell de software i hardware per poder assistir persones amb dificultats per alimentar-se per sí mateixes. Dissenyat per professionals de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial i del Parc Sanitari Pere i Virgili, ha comptat, en la seva creació, amb la implicació de totes les institucions signats de l’acord de col·laboració del Living Lab. Així mateix, durant el mes de febrer es van realitzar sessions participatives amb professionals i pacients del Parc Sanitari Pere Virgili on van exposar les necessitats a les quals creien que havia de donar resposta el robot per fer-lo més humà. Les seves aportacions van servir per confeccionar aquest prototip.

Pròximament, pacients del Parc Sanitari amb diferents dificultats que els impedeixen menjar de forma autònoma participaran en la primera prova pilot d’aquest prototip de robot humanitzat que es fa en un entorn real, l’hospitalari, que és on s’aplicarà inicialment el robot.

En aquesta fase de test, un grup de professionals realitzarà entrevistes als pacients per comprovar el seu grau de satisfacció, a més d’observar de prop les reaccions no verbals durant la prova. Les seves respostes es tindran molt en compte de cara al desenvolupament final del projecte. Ara, el robot és molt senzill però, en un futur, entre altres funcions, podrà reconèixer els gestos facials del pacient i, inclús, interactuar-hi verbalment.

Segons els seus creadors, el robot ha de contribuir a millorar l’autonomia relacional dels pacients durant els àpats, proporcionant una major possibilitat d’elecció (en el ritme, tipus i quantitat de menjar), una millor imatge d’un mateix (incrementant l’autoconfiança durant l’hora de menjar) i un marge més gran en l’esfera dialògica (afavorint formes de negociació sobre com i què es menja). Un altre avantatge que tindrà l’ús del robot és que els professionals assistencials podran obtenir moltes més dades relatives a l’estat nutricional actual del pacient, la qual cosa permetrà personalitzar més l’atenció sanitària, adaptant-la a les necessitats i característiques de cada persona.

També cal tenir en compte que l’administració dels àpats genera un entorn d’alta pressió per la càrrega de dependència de les persones grans, i més encara en un moment tan delicat a conseqüència de l’increment del nombre de persones hospitalitzades amb major grau de dependència i per l’escassetat de professionals als centres. “El nostre objectiu amb el robot és poder dispensar un tracte més curós i personalitzat als pacients, i reduir l’estrès del personal sanitari”, afirma el director d’Atenció Integrada i Recerca del Parc Sanitari Pere Virgili. A més, cal tenir en compte que l’objectiu del projecte és que el robot sigui un suport i no un substitut del personal assistencial, per la qual cosa mai es deixarà el robot sol amb el pacient.

Josep Carné, president de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, entitat sense ànim de lucre, formada per voluntaris i que agrupa les associacions de persones grans del nostre país, explica que “encara que la idea d’un robot que doni de menjar a persones grans ens va tirar enrere inicialment, no podem donar l’esquena als avenços tecnològics i més, si tenen la finalitat de ser una ajuda”. Així mateix, Carné considera que el fet que les persones usuàries tinguin un paper clau en la definició de les característiques que ha de tenir el robot és molt positiu.

La seu física del BALL: una Casa de pensar

La seu física del Living Lab es troba ubicada al mateix recinte del Parc Sanitari Pere Virgili i és on es duran a terme diverses dinàmiques participatives. Així, a partir de reunions de brainstorming amb tots els actors relacionats amb l’envelliment (pacients, professionals, institucions de recerca, administració pública, empreses privades, etc.) es detectaran reptes relacionats amb aquest àmbit. També es faran sessions a fi de trobar solucions innovadores a aquests reptes i dinàmiques participatives per tal de desenvolupar-les amb l’usuari final.

Els impulsors del primer Living Lab centrat en l’envelliment, el qual s’inaugurarà oficialment el 17 de novembre, el posen a disposició de les administracions públiques, de les entitats i el texit associatiu, de les empreses i dels ciutadans per recollir suggeriments i propostes de col·laboració engrescadors i trencadors en l’àmbit de l’envelliment.

.

.

La setmana del 4 al 8 d’Octubre, professionals de 5 entitats membres d’iSocial van participar en una reunió a Dublín, Irlanda, amb altres entitats europees especialitzades en l’atenció a la salut mental juvenil, dins del marc del projecte StepForME, un projecte Erasmus+ que va començar fa deu mesos i que està liderat per la Fundació iSocial.

El projecte StepForME té per objectiu l’intercanvi de bones pràctiques en l’ús de noves tecnologies dins el camp de la salut mental dels joves. Pretén conèixer formes d’aconseguir un apropament més comunitari en l’atenció als joves amb problemes de salut mental i emocional, esbrinar el paper que hi poden jugar les noves tecnologies, i proporcionar eines formatives i metodològiques als professionals que els atenen.

Durant 5 dies els participants de Fundació Joia, Grup Atra, Support Girona, Fundació Maresme i Fundació Ampans van poder compartir bones practiques i coneixements amb altres professionals de ChanceB (Austria), Tenenet (Eslovàquia) i Aunua (Irlanda). A més de conèixer algunes altres entitats irlandeses que treballen en el camp de la salut mental dels joves. A la reunió també hi va prendre part un investigador del CERSIN- Center for Studies and Research for an inclusive society de la UAB, que forma part també del consorci del projecte donant suport en la creació de continguts formatius i en la gestió de la recerca del projecte.

Més enllà dels moments de reunió formals, els professionals participants van poder gaudir d’activitats relacionades amb el món de la salut mental i la discapacitat a Irlanda, com l’assistència a l’obra de teatre “No Magic Pill”, un al·legat a favor del dret a la vida independent protagonitzat per actors i actrius amb discapacitat física; o la presentació de l’organització Jigsaw, pionera en salut mental a Irlanda; així com activitats i visites culturals.

.

.

Un total de 25 professionals de Serveis Socials de la Vegueria de Girona estan seguint des del 23 de setembre una nova edició del curs de formació “De l’Atenció Centrada en la Persona al Self-directed Support” de la Fundació iSocial. Es tracta de treballadores socials i educadores socials dels equips professionals dels Consells Comarcals de l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Gironès i el Baix Empordà.

El curs consta de 8 tallers que s’imparteixen de manera virtual, i forma part del catàleg de formació de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Durant aquest any 2022 ja l’han realitzat 212 professionals de 27 Àrees Bàsiques de les vegueries de Catalunya Central, Terres de l’Ebre, Alt Pirineu-Aran, Ponent i Penedès.

A més, aquest setembre també han realitzat el curs 27 professionals del Grup Àuria, un important conjunt d’entitats d’economia social d’Igualada que donen suport a les persones amb discapacitat intel·lectual, especials dificul­tats, risc d’exclusió o vulnerabilitat. Dissenyen programes de formació especialitzada, itineraris per a la incorporació al mercat de treball, serveis d’atenció diürna, ocupa­ció terapèutica, acolliment residencial, serveis d’assistència domici­liària, serveis de lleure i voluntariat.

El curs “De l’Atenció Centrada en la Persona al Self-directed Support” pretén donar a conèixer el model europeu del Suport Auto-dirigit (Self-directed Support en anglès), que busca garantir i preservar un enfocament de donar suport i acompanyar en la presa de decisions a les persones que s’adrecen als Serveis Socials bàsics, a fi que tinguin en tot moment la possibilitat de fer efectius l’elecció i el control sobre com s’organitza l’acció o pla de suport per assolir els resultats acordats amb els/les professionals, a partir de les seves voluntats i els seus drets.

Els darrers anys en Serveis Socials s’ha consolidat l’enfocament d’intervencions professionals centrades en la persona, la coneguda ACP. Però avui sabem que no es tracta tant de posar la persona al centre i que els professionals prenguin decisions tenint presents els seus interessos i voluntats, sinó d’oferir-li els suports que necessita per poder prendre les seves pròpies decisions. I això és el que busca garantir el model europeu del Self-directed Support.

.

El Grup Alba ha aprovat aquest mes de setembre la seva adhesió a la Fundació iSocial com a entitat sòcia-col.laboradora. Amb aquesta nova incorporació, ja són catorze les entitats del tercer sector membres d’iSocial, i suposa la primera vinculació d’una entitat social de les comarques de Lleida.

El Grup Alba està conformat actualment per sis entitats: l’Associació Alba, la Cooperativa Lleure Qualia, la Cooperativa Alba Jussà, la Fundació Alba Futur, Club esportiu Alba i l’empresa Alba Inserció. Els seus orígens es remunten a l’any 1975 a la ciutat de Tàrrega, on avui segueix tenint la seva seu principal. Els serveis socials del conjunt del grup beneficien actualment a 3.891 persones, principalment a les comarques de l’Urgell, La Segarra i el Pallars Jussà. Compta amb 585 professionals, dels quals 79 són persones amb discapacitat, 495 persones sòcies i 341 persones voluntàries. Els serveis del grup estan molt diversificats, amb programes i activitats en les àrees de l’educació, l’atenció diürna, la salut mental, l’ocupació, la formació, l’orientació, el lleure educatiu o l’habitatge.

.