El divendres 25 d’octubre la Fundació iSocial hem iniciat amb tot l’equip del Servei d’Acció Social de l’Ajuntament d’El Prat de Llobregat el curs de formació “Noves tendències en intervenció als Serveis Socials Bàsics. De l’Atenció Centrada en la Persona al Self-directed Support”.

Un total de 60 professionals han participat en aquesta primera sessió, que ha consistit en un debat amb tres treballadores socials vinculades a Serveis Socials Bàsics locals: Glòria Navarro, de l’Ajuntament de Barcelona; Sílvia Pérez, del Consell Comarcal del Vallès Oriental; i Arantza Rodríguez, de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. La conducció i moderació ha estat realitzada per Pilar Rodríguez, també treballadora social i vice-presidenta de la Fundació iSocial.

En el debat s’ha tractat sobre l’adequació del model d’intervenció vigent a la societat actual; sobre els àmbits de millora per fer realitat en els Serveis Socials Bàsics l’ACP i els nous models europeus, tant en la pràctica diària professional com en la configuració del sistema; sobre la imatge que projecten els Serveis Socials sobre els altres sistemes i sobre la ciutadania; o sobre com combinar millor la funció d’acompanyament amb la de gestió d’ajuts i prestacions.

El curs seguirà durant les properes setmanes fins al mes de febrer, per mitjà de 8 tallers en què especialistes en diversos àmbits d’intervenció aprofundiran sobre com traslladar l’enfocament ACP i del Self-directed Support a l’atenció primària a persones amb trastorn mental i addiccions, persones amb discapacitat, dones víctimes de violència masclista, infants maltractats, persones grans o persones immigrades sense papers. El curs culminarà amb l’elaboració participada d’un manual per la millora del model d’intervenció dels Serveis Socials Bàsics d’El Prat de Llobregat.

En una reunió de l’equip motor del projecte celebrada el dia 15 d’octubre a Barcelona, la Fundació iSocial i altres 8 organitzacions més, hem donat el tret de sortida del projecte “App per a adolescents i joves emigrats sols”. El projecte desenvoluparà i experimentarà un paquet d’eines digitals, que seran accessibles a través d’una App per a telèfons mòbils, que puguin ser útils en el futur als prop de 4.000 adolescents i joves emigrats sols que hi ha a Catalunya i que reben un acompanyament socio-educatiu per part del sistema d’atenció i protecció de la Generalitat, tant menors d’edat tutelats, com majors de 18 anys en situació d’ex-tutela; tant nois, com noies.

L’objectiu del projecte és contribuir a la innovació en el model d’atenció existent, d’acord amb la línia 4 de l’”Estratègia Catalana per a l’Acollida i la Inclusió dels Infants i Joves emigrats sols”, de gener de 2019. Aquesta Estratègia pretén “crear eines i condicions per acollir i incloure en la societat i apoderar els infants i joves emigrats sols, perquè puguin decidir en llibertat el seu projecte vital, des d’una perspectiva comunitària”. I el projecte contribuirà a aquesta finalitat mitjançant l’experimentació d’una eina tecnològica que faciliti el desenvolupament d’un model d’intervenció socio-educativa no presencial que complementi el model actual, tenint en compte que pràcticament la totalitat dels adolescents i joves emigrats sols disposen de telèfon mòbil.

L’arribada creixent a Catalunya d’aquests adolescents i joves durant els darrers anys ha plantejat un repte d’enorme magnitud i extrema dificultat per al sistema d’atenció i protecció, perquè les dificultats que experimenten des de la seva arribada fins a la plena emancipació i inclusió són només parcialment ateses i satisfetes amb els recursos actuals. Per això hi ha consens entre els/les experts/es i els/les professionals, que la innovació en aquest àmbit de l’acció social resulta avui urgent i necessària per trobar solucions a les limitacions i dificultats del model existent. L’App i les eines digitals que inclourà pretendran convertir-se en un nou recurs socio-educatiu del sistema d’atenció i protecció, amb la finalitat de contribuir a solucionar les necessitats d’acollida, de xarxa de suport, d’apoderament, d’emancipació i d’inclusió a la societat d’aquests adolescents i joves.

A més de la Fundació iSocial que lidera el projecte, les altres 8 organitzacions impulsores són les següents:

• Universitat de Barcelona / Escola de Treball Social
• Universitat Oberta de Catalunya / Grau d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació
• Fundació Idea
• Associació Punt de Referència
• Grup Sant Pere Claver
• Unió de Joves Extutelats de Catalunya
• Fundació Save The Children
• Fundació Víctor Grífols i Lucas

El projecte compta amb el finançament inicial de la Fundació Fèlix Llobet Nicolau, i el suport de la Secretaria d’infància, adolescència i joventut de la Generalitat de Catalunya.

En un debat organitzat per la Fundació iSocial, les persones expertes convidades han coincidit en la importància d’elaborar i impulsar estratègies de comunicació nacionals i locals que permetin explicar i posar en valor els Serveis Socials, principalment l’atenció primària que es fa des del món local. La manca d’una identitat clara, la invisibilitat o, fins i tot, una imatge distorsionada i estigmatitzada, són avui un llast per a les administracions responsables i per als professionals que treballen als Serveis Socials.

Aquesta fou la principal conclusió del debat, realitzat al Pati Manning de Barcelona el passat 10 d’octubre amb el títol “Comunicar millor per canviar la imatge dels Serveis Socials”. Conduït per Víctor Puig, professor de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i expert en gestió de la reputació, el debat va comptar amb les aportacions de la Directora General de Serveis Socials de la Generalitat, Meritxell Benedí; l’expert basc en Serveis Socials, Fernando Fantova; i la periodista responsable de temes socials del Diari ARA, Natàlia Vila. Entre el públic hi hagué principalment professionals de Serveis Socials d’ajuntaments i consells comarcals.

Les persones ponents van parlar de la indefinició del propi sistema de Serveis Socials; de la seva manca de prestigi, fins i tot portes endins, que fa que professionals o algunes àrees del sistema no el sentin com a propi; o d’una imatge social distorsionada que el redueix a la beneficència o a l’acció contra la pobresa. Una imatge que queda molt lluny del sistema robust i universal que pretén ser, destinat a garantir que ningú no es quedi enrere. El poc valor econòmic i el poc prestigi social de les tasques de cura, fortament feminitzades, són segurament a l’origen d’aquest imaginari col.lectiu. Alhora, els dèficits de comunicació també poden tenir a veure amb voler passar desapercebuts perquè no es busca un increment de la demanda.

La solució passa per elaborar i implementar plans de comunicació dels Serveis Socials, tant adreçats als propis professionals del sistema, com al conjunt de la ciutadania, per explicar què fa el sistema i prestigiar-lo. El nou Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya és una oportunitat per avançar en aquest objectiu. Els Serveis Socials fan coses molt positives i impulsen avenços importants (es fa posar l’exemple de les “superilles socials” de Barcelona) que no es donen prou a conèixer, els mitjans de comunicació no en parlen, i la societat no els posa en valor.

Això hauria de permetre que els Serveis Socials siguin vistos per la societat com a béns a preservar, al mateix nivell que el sistema de salut o el sistema educatiu, i que fos tan atractiu per a un líder polític de fotografiar-se davant d’un nou equipament de Serveis Socials, com ho és de fer-ho davant d’una nova escola o d’un aparell de ressonància magnètica d’un hospital.

En el transcurs de l’acte es van mostrar o esmentar alguns exemples de campanyes comunicatives realitzades en altres llocs per prestigiar els Serveis Socials. Fernando Fantova va aportar tres exemples: una campanya de 2018 de la Generalitat Valenciana; un vídeo de Sara Buesa, regidora de l’Ajuntament de Vitoria-Gasteiz, explicant què són els Serveis Socials; i un espot de divulgació dels Serveis Socials de Bilbao. Per una altra banda, la treballadora social sueco-catalana Astrid Linström, col·laboradora d’iSocial, va aportar alguns exemples de Suècia, com una campanya per prestigiar entre la gent jove les professions vinculades als Serveis Socials; o un vídeo per explicar als escolars què fan els Serveis Socials.

Podreu trobar més informació sobre el que va donar de si aquest interessant debat al Hashtag de Twitter #ImatgeServeisSocials. El debat tindrà continuïtat des de la Fundació iSocial durant els propers mesos, mitjançant la programació de tallers de formació sobre “Comunicació eficaç en Serveis Socials” adreçats a ajuntaments i consells comarcals.

En partenariat amb la Universitat Pompeu Fabra, que lidera el projecte, la Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya, i l’empresa tecnològica Everis, a Catalunya, i amb altres 10 organitzacions i empreses de Galícia, d’Alemanya, Regne Unit, Grècia i República Txeca, la Fundació iSocial iniciem un projecte europeu Horizon2020 destinat a desenvolupar un assistent personal multilingüe que ajudarà per mitjà de l’smartphone a les persones nouvingudes en el moment de la seva arribada a Catalunya i durant el seu procés d’adaptació i inclusió al nostre país. El projecte, que du el nom de Welcome, ha estat seleccionat pel programa Horizon de la Comissió Europea, tindrà una durada de tres anys i compta amb un pressupost de quatre milions d’euros.

L’assistent personal que desenvoluparà Welcome s’experimentarà i implantarà als 5 països participants i serà un sistema de veu que disposarà de versions idiomàtiques en les llengües de l’àrea mediterrània i de l’orient mitjà d’on provenen actualment els principals fluxos migratoris que arriben a aquests cinc països, a més del català i altres llengües europees. L’assistent per smartphones ha de servir a les persones nouvingudes per millorar el coneixement de la societat catalana i els processos d’inserció laboral, a partir d’informació adequada al perfil de cada persona, i s’espera que també pugui donar resposta a les demandes més freqüents de les persones nouvingudes en molts altres temes. Alhora, les dades anonimitzades que es recullin serviran perquè les administracions puguin desenvolupar polítiques més d’acord amb els perfils de les persones que acaben d’arribar. Dins del projecte, la principal tasca de la Fundació iSocial consistirà a realitzar el tasteig i l’experimentació dels prototipus i de l’instrument tecnològic final amb persones nouvingudes de diverses procedències.

Welcome és un exemple del tipus de projectes d’innovació que impulsem des de la Fundació iSocial, tant pels objectius que persegueix, com per la seva dimensió internacional, com perquè és el resultat de la col·laboració d’agents diversos, més enllà del sector social: universitats, empreses tecnològiques, administracions públiques, etc.

Actualment, i en paral·lel a Welcome, des de la Fundació iSocial estem impulsant altres projectes d’innovació per al sector d’acció social de Catalunya, en col.laboració amb universitats, Administracions, entitats socials i empreses diverses, en àmbits com la millora dels Serveis Socials locals, l’atenció als adolescents i joves emigrats sols, les persones grans en situació de solitud no desitjada, les persones sense llar, els joves amb problemes de trastorn mental, o les persones amb discapacitat intel·lectual.

Properament podreu disposar de més informació sobre el projecte Welcome al portal web del projecte i us anirem informant de les novetats i els avenços del projecte.

El dimecres 25 de setembre la Fundació iSocial hem inaugurat el cicle de reflexió “Big Data i Serveis Socials”, amb una conferència de Rebecca Richmond, directora general d’Investigació i Coneixements Internacionals a The Advisory Board Company (Londres), a l’auditori del Palau Macaya de Barcelona. Aquesta companyia va tenir un paper protagonista en la reforma sanitària nord-americana, l’”Obamacare”, i ha esdevingut la consultora internacional de referència per a la millora de l’eficiència dels sistemes socio-sanitaris, el finançament dels serveis socials, i la coordinació i integració de serveis a partir d’un coneixement més científic de les necessitats de la població.

En aquesta conferència inaugural, la senyora Richmond ha respost a la pregunta de Per què amb Big Data podem respondre millor a les necessitats dels ciutadans?. Segons Richmond, en primer lloc perquè el Big Data ens permet conèixer necessitats socials que no estan cobertes pels actuals sistemes de benestar i segmentar el seu risc social. Però això implica, alhora, superar les deficiències dels sistemes actuals per respondre a aquestes necessitats, a causa de l’atenció compartimentada, en sitges, dels sistemes social, de salut, educatiu, etc. i de l’insuficient ús de les dades existents per conèixer millor aquestes necessitats. Richmond ha proposat passar de l’ús de les dades per descriure situacions a l’anàlisi de les dades per generar serveis integrals i de valor basats en l’evidència.

Richmond ha remarcat que l’objectiu d’introduir el Big Data als Serveis Socials ha de ser permetre als ciutadans i ciutadanes de participar en la millora del seu projecte de vida, situant-los en el centre de la planificació i de la gestió dels serveis, fent-los partícips de la presa de decisions en l’ús de les seves dades, i graduant els serveis en base a la segmentació amb l’objectiu d’aconseguir l’autogestió de la persona.

Utilitzar Big Data, segons Richmond, permet conèixer aspectes que no són clars ni evidents en el procés d’atenció social però poden ser essencials per al ciutadà. En aquest sentit, ha posat l’exemple de l’escala PAM, que en alguns llocs dels EE.UU. permet a professionals socials i sanitaris conèixer el grau d’activació dels pacients o usuaris dels serveis i, per tant, en quin punt han d’iniciar la conversa amb ell/a. I els casos del Voluntary Action Rotherham Funds del Regne Unit i del Black Dog Institute d’Austràlia, que utilitzen el Big Data i instruments de mesura i de participació per ajudar al diagnòstic dels professionals.

Davant les dificultats i barreres per utilitzar el Big Data als Serveis Socials, Richmond ha posat l’exemple del Montefiore Health System de Nova York, que avui és un referent mundial en atenció integrada i ús del Big Data, el qual va fer-ho per convicció i sense esperar a rebre cap encàrrec governamental. Tot i que alhora Montefiore va aconseguir molta més eficiència i un estalvi de recursos, Rebecca Richmond ha remarcat que és un error pensar que l’atenció integrada i el desenvolupament de sistemes més integrats i intel·ligents comportarà a la llarga un estalvi de recursos, tot i que sí comportarà reequilibrar la despesa entre sistemes i aplanar la corba de creixement futur de la despesa.

Finalment, Rebecca Richmond ha recomanat que el desenvolupament del coneixement vinculat al Big Data l’utilitzem no tant per conèixer millor el segment de població d’alt risc que ja està atès pels Serveis Socials, sinó que focalitzem els esforços en el segment de població (entre un 60% i un 65% segons ella) que es troba en una situació de “risc creixent” i, dins d’aquest, a les persones (entre un 15% i un 18%) que cada any migren al grup de més risc, per intentar disminuir aquest percentatge gràcies a un treball preventiu i proactiu més eficaç.

El cicle “Big Data i Serveis Socials” continuarà el proper 29 d’octubre, amb el debat Com podem millorar avui els serveis socials gràcies al Big Data, que anirà a càrrec de Meritxell Benedí, directora general de Serveis Socials, del Dept. de Treball, Afers Socials i Famílies, de la Generalitat de Catalunya, i Tomas Lehtinen, expert en Data Analytics del sector públic de Finlàndia, entre d’altres. El 19 de novembre serà el torn de la dissertació sobre Models predictius i automatització en els Serveis Socials, oportunitats i factors crítics, amb experts com Albert Isern, CEO de Momentum Analytics i Josué Sallent, director de la Fundació TIC Salut Social.

Així mateix, el 31 de gener de 2020 s’organitza el taller Com desenvolupar i utilitzar models predictius en els serveis socials locals, on representants d’àrees bàsiques del sector analitzaran els aprenentatges precedents d’algunes administracions per tal de desenvolupar models predictius i aplicar-los en els serveis socials municipals i comarcals. El cicle es tancarà amb la presentació d’un document final de conclusions i recomanacions que recollirà les aportacions de les activitats des de l’inici del cicle, i la conferència: Límits i oportunitats del Big Data per millorar els serveis socials, a càrrec del consultor expert en serveis socials del País Basc Fernando Fantova.

Aquest cicle de la Fundació iSocial ha estat organitzat amb el suport de l’Obra Social La Caixa, la Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació TIC Salut Social.

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha presentat el document de bases del Pla estratègic de serveis socials 2020-2024, que pretén esdevenir un instrument clau per reorganitzar i actualitzar el sistema català de serveis socials i adaptar-lo als canvis sociodemogràfics, econòmics i tecnològics. El Pla busca cohesionar, agilitar i universalitzar el sistema, que sigui més efectiu i que garanteixi una atenció centrada en la persona i la seva interacció familiar i comunitària. Per aconseguir-ho, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies impulsa un procés participatiu per incorporar aportacions d’agents socials implicats en el document de bases.

El Pla ha d’esdevenir el full de ruta de l’atenció social pel període 2020-2024 i ha de donar resposta als reptes actuals. Vol aconseguir una oferta universal i dirigir els serveis socials al conjunt de la ciutadania, i alhora articular-se i ordenar-se per superar la fragmentació actual i desplegar un sistema d’informació, innovació, coneixement i recerca.

En aquest àmbit de la recerca i la innovació, aquestes seran les seves línies d’actuació prioritàries:

• Promoció d’aliances estratègiques per a l’impuls i coordinació de la recerca, el coneixement i la innovació en serveis socials amb universitats, centres d’investigació, tercer sector, indústria, col·legis professionals i altres agents.
• Impuls de xarxes de col·laboració per augmentar la capacitat de dur a terme projectes compartits de recerca i innovació.
• Acord amb les universitats per a la incorporació de competències en recerca i innovació en els currículums formatius.
• Definició de les bases i publicació d’una convocatòria pública de recerca en serveis socials orientada a les prioritats marcades pel PESS.
• Llançament de manera conjunta amb la iniciativa social de projectes d’innovació tecnològica i social.
• Elaboració d’un mapa de solucions tecnològiques que millorin la resposta a les necessitats, l’accés de la població i els resultats.
• Posada en funcionament d’experiències de compra pública innovadora.
• Creació d’un sistema de recollida, reconeixement, gestió i difusió del coneixement i de les bones pràctiques basades en l’evidència dels serveis socials.
• Posada en funcionament d’un observatori d’innovació i bones pràctiques en serveis socials.