A partir del proper 5 de febrer, en què començaran les classes, la Fundació iSocial codirigirà, juntament amb l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona, el “Diploma de Postgrau en gestió pública de Serveis Socials locals” de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), adreçat als directius i tècnics de Serveis Socials dels seus 937 ajuntaments associats. El passat mes d’agost l’ACM va seleccionar la proposta presentada per la UB i iSocial, en el procés d’adjudicació del concurs públic que havia licitat mesos anteriors amb aquesta finalitat.

El curs es realitzarà a l’aula de formació de l’ACM a la seva seu del carrer València de la ciutat de Barcelona, tots els dimecres des de febrer fins a desembre. Es tracta d’un curs universitari de 30 crèdits, 256 hores presencials i adaptat al sistema de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES).

Entre els docents del curs hi haurà professorat de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona, experts i col.laboradors de la Fundació iSocial, i especialistes en diverses matèries d’altres universitats catalanes com la Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili, i Universitat de Lleida. El curs inclourà un bloc temàtic sobre la innovació en els Serveis Socials que serà responsabilitat de la Fundació iSocial.

L’ACM ve oferint aquest Curs de Postgrau des de l’any 2015, i aquesta en serà la quarta edició. Per inscriure’s al Curs de Postgrau cal fer-ho a través de l’ACM, que finança el 50% de cada matrícula, i ser un/a professional del Serveis Socials d’alguns dels municipis associats a la institució. Podeu trobar més informació aquí i al web de l’ACM.

El Palau Macaya de Barcelona ha acollit el 19 de novembre el 3r debat del Cicle “Big Data i Serveis Socials” de la Fundació iSocial, en què quatre experts han reflexionat sobre les oportunitats i els límits d’introduir sistemes predictius i processos d’automatització en el sector dels Serveis Socials. El debat ha estat conduit pel professor de ciència de dades de la Universitat Oberta de Catalunya, Jordi Conesa.

En primer lloc ha intervingut Albert Isern, CEO de l’empresa de big data Momentum Analytics, el qual ha realitzat la seva ponència sobre les oportunitats que avui té el sector dels Serveis Socials d’aprofitar l’experiència d’èxit del sector comercial, durant els últims 15 anys, en el coneixement i la segmentació dels clients actuals i dels clients potencials de productes i serveis, per mitjà del tractament i l’anàlisi massiva de dades. Ha explicat de quina manera les empreses de big data tracten les dades i el tipus de resultats i de coneixement que n’obtenen.

En segon lloc, Lourdes Rodriguez, de la Fundació TIC Salut Social, ha presentat el projecte Intersocial, que busca definir un vocabulari controlat comú a utilitzar per interoperar informació en l’àmbit de l’atenció social, particularment dirigida a les persones que tenen necessitats socials i sanitàries. Mitjançant aquest vocabulari es pretén aconseguir una major integració de les dades dels diferents sistemes de gestió en l’àmbit de l’atenció social a Catalunya.

Posteriorment, el gerent de Serveis Socials de la Junta de Castilla y León, Carlos Raul de Pablos, ha exposat els projectes PACT i ERGOSS d’aquest govern autonòmic, mitjançant els quals des de fa deu anys estan desenvolupat tècniques i eines Big Data per conèixer les necessitats socials del territori, compartir coneixement i integrar recursos entre els sistemes social i de salut, segmentar la població en situació de vulnerabilitat, i preveure l’evolució futura de serveis i prestacions, com per exemple de la Renda Garantida de Ciutadania.

Finalment, la directora de la Fundació Victor Grífols i Lucas, Nùria Terribas, experta en bioètica, ha aportat el seu punt de vista sobre els límits i els principis ètics que els sistemes predictius i els processos d’automatització en Serveis Socials han de tenir en compte i preservar per garantir que en últim terme aportin una millora del benestar i la qualitat de vida de la ciutadania amb ple respecte dels seus drets i de la seva intimitat.

En el torn de debat obert s’han plantejat moltes preguntes per part dels assistents, en temes com l’automatització en l’atorgament de prestacions; el dret dels usuaris a accedir al seu historial i informes; els possibles biaixos i discriminacions dels algoritmes; els límits en l’anonimització de les dades; etc.

Després d’aquest 3r debat, el cicle de reflexió continua durant desembre, gener i febrer amb tallers a porta tancada amb ajuntaments i consells comarcals interessats a desenvolupar eines predictives en l’àmbit dels Serveis Socials. I finalitzarà el 10 de març amb una conferència de cloenda a càrrec de l’expert basc Fernando Fantova i la presentació per part d’iSocial d’un document final de conclusions.

El Palau Macaya de Barcelona ha acollit el El dimarts 29 d’octubre ha tingut lloc al Palau Macaya de Barcelona el 2n debat del cicle de reflexió “Big Data i Serveis Socials”, organitzat per la Fundació iSocial, amb 72 persones participants procedents principalment d’ajuntaments, del món acadèmic i d’entitats del tercer sector. Quatre ponents de prestigi han exposat i analitzat perquè avui el tractament de dades massives o Big Data, pot contribuir a fer avançar els Serveis Socials en quatre àmbits de millora molt necessaris: prevenció, personalització, planificació i eficiència.

De l’enfortiment de l’enfocament preventiu dels Serveis Socials gràcies al Big Data n’ha parlat Meritxell Benedí, Directora de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya, que ha remarcat la necessitat que té avui el sistema de Serveis Socials de Catalunya de disposar d’evidències per poder millorar, i ha anunciat que amb aquest objectiu ben aviat els contractes-programa i els concerts del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies inclouran una clàusula que permeti al Departament l’accés a les dades d’Administracions locals i proveïdors de serveis.

De la personalització dels serveis als ciutadans, n’ha parlat José Antonio Ondiviela, director de solucions SmartCities de Microsoft Western Europe, el qual ha afirmat que malgrat les dificultats que tenen els sistemes d’informació de Serveis Socials, avui ja disposem de prou dades i de prou qualitat per obtenir un coneixement útil per a la millora del sistema de Serveis Socials, i ha mostrat diversos exemples dels beneficis que això pot comportar.

A continuació, Tomas Lethinen, analista de dades de l’Ajuntament d’Espoo (Finlàndia), ha explicat l’experiència de quinze anys de l’ajuntament d’aquesta ciutat finesa, la segona del país, en el tractament massiu de dades amb la finalitat de millorar la planificació de les polítiques i dels pressupostos socials. Així, per exemple, van analitzar les dades del seu mig milió d’habitants durant 14 anys, per fer prediccions sobre la demanda futura de Serveis Socials; o bé van analitzat factors de risc de 300.000 famílies durant 10 anys per preveure les necessitats futures del sistema de protecció de la infància. Un altre dels beneficis del Big Data ha estat el millor coneixement de l’eficàcia dels processos d’inclusió social de la població nouvinguda del municipi.

Finalment, el Dr. Josep Maria Picas, consultor de TIC i sistemes d’informació en l’entorn sanitari, ha presentat un recull dels aprenentatges recents del sector salut a l’hora de millorar la seva eficiència gràcies al Big Data, aprenentatges que avui poden ser molt útils al sector de Serveis Socials en el moment d’abordar aquest repte.

El cicle tindrà continuïtat el proper 19 de novembre. En aquest 3r debat debatrem sobre “Models predictius i automatització en els Serveis Socials. Oportunitats i factors crítics”. Més informació i inscripcions aquí.

A més de l’exemple de la ciutat finlandesa d’Espoo, trobareu més exemples sobre l’aplicació de Big Data en l’àmbit dels Serveis Socials en el nostre Banc d’Innovacions en Acció Social.