En els últims anys, s’ha posat sobre la taula l’ús de robots en el tractament d’infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Quins beneficis té aquest tipus de teràpia?

Què és el TEA?

El concepte de TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) sorgeix l’any 2013, quan l’Associació Estatunidenca de Psiquiatria (APA en anglès) va unificar l’autisme i la síndrome d’Asperger en un mateix diagnòstic, ja que considerava ambdues condicions compartien trets molt semblants. Segons aquesta categorització, el TEA és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta principalment la manera de comunicar i relacionar-se amb els altres, i que es caracteritza per la presència de patrons de pensament molt rígids. Alguns exemples són la focalització d’interessos, els dèficits en l’expressió emocional i els problemes d’expressió no verbal. Els primers indicis es poden apreciar ja en fases molt primerenques del desenvolupament de l’individu, entre el primer i el tercer any de vida.

Una altra de les peculiaritats del TEA és la diversitat de formes en les quals es pot presentar. És per aquest motiu que s’utilitza el concepte d’espectre. Cada persona expressa les dificultats en la comunicació, la interacció social i la rigidesa cognitiva d’una manera diferent.

Robots per a infants amb TEA

En els últims anys, nombrosos estudis científics, com el de la Universitat de les Illes Balears, han investigat l’ús de robots per acompanyar el desenvolupament del procés d’aprenentatge d’infants amb Trastorn de l’Espectre Autista. Les conclusions apunten que les interaccions predictibles i uniformes dels robots els fan sentir còmodes, ja que les persones amb TEA solen tenir una forta animadversió per tot allò imprevisible. A més, els robots són capaços de generar motivació per dur a terme tasques i activitats, alhora que ajuden els infants a implicar-se en interaccions socials que en altres contextos els poden resultar amenaçadores.

Els experts assenyalen que és important dissenyar robots amb una programació altament personificada que pugui atendre les necessitats de cada nen o nena. Tanmateix, adverteixen que el robot no s’ha de concebre com un docent o un treballador social, sinó com una eina de suport. En aquest sentit, no ha de ser un fi en si mateix, sinó que cal aspirar a què la relació infant i robot sigui el punt de partida per reforçar la sociabilització de l’infant.

Beneficis en l’ús de robots per als infants amb TEA

Alguns dels beneficis d’aquest tipus de teràpia són:

• Millora les habilitats comunicatives i l’expressió d’emocions. El robot encoratja la participació del nen a través de la comunicació interactiva, amb ajudes visuals, síntesi de veu i indicacions programades. Així, es millora la capacitat d’expressar emocions i d’empatitzar amb la resta. A més, es crea un espai còmode i sense prejudicis on els nens poden desenvolupar les seves habilitats.
• Facilita la interacció social. La seguretat que proporciona un robot, mitjançant les repeticions controlades, permet una interacció més efectiva. La imitació, els torns de paraula i el contacte visual simulen interaccions de la vida real que els ensenyen les respostes i gestos adequats per a les diferents situacions. També poden ser útils com a mediadors i objectes d’atenció compartida amb adults i companys. L’objectiu final és aconseguir que utilitzin tots aquests coneixements en interaccions amb humans.
• Proporciona una rutina. La previsibilitat i la rutina estableixen pautes de comportament coherents que aporten seguretat i estabilitat als infants amb TEA. Així, es redueixen les crisis i l’ansietat.
• Fomenta el joc i l’aprenentatge. Sovint, els infants amb autisme tenen dificultats per jugar i aprendre. Els robots són capaços d’adaptar-se als interessos concrets del nen per programar jocs educatius. Així, l’aprenentatge es converteix en una tasca més divertida i eficaç.
• Simplifica el procés d’aprenentatge. La interacció amb el robot és senzilla i aconsegueix simplificar el procés d’aprenentatge. En la mateixa línia, evita allaus d’informació que podrien arribar a sobrepassar l’infant.

Tipus de robots de suport per a infants amb TEA

Actualment, existeixen diferents tipus de robots. Tot i que cadascun d’ells té les seves especificitats i el seu àmbit d’actuació, a grans trets podem distingir-los en funció del seu objectiu, és a dir, de la manera en què ofereixen suport als infants amb TEA. Així, trobem tres classificacions:

• Robots socials: Androides pensants dissenyats per interactuar amb els infants amb TEA tot facilitant els processos socials. Poden fer-ho a través de converses o l’intercanvide senyals, o bé ajudar-los en l’expressió de les emocions.
• Robots educatius. Són robots que ajuden durant el procés d’aprenentatge dels nens, mitjançant l’ús d’eines atractives per tal de facilitar l’aprenentatge de diferents matèries i habilitats de forma ordenada.
• Robots d’assistència. Són aquells pensats per donar suport en les activitats més quotidianes. D’aquesta manera, poden reforçar la confiança i independència de l’infant amb TEA. Per exemple, amb activitats com vestir-se, rentar-se les dents o organitzar-se.

Alguns exemples de robots per a infants amb TEA

Durant els darrers anys, hi ha hagut un creixement significatiu en l’ús de robots de suport per als infants amb Trastorn de l’Espectre Autista, que ha anat acompanyat d’un increment de la investigació sobre aquesta pràctica i els seus beneficis. A continuació, recollim algunes iniciatives significatives en aquest camp:

• AURORA. A finals dels anys noranta, Kerstin Dautenhahn (Universitat de Reading, Anglaterra) va dur a terme un treball pioner en l’àmbit dels robots i l’autisme. El projecte AURORA tenia com a objectiu principal que els nens amb autisme poguessin utilitzar un robot autònom mòbil per prendre iniciatives i implicar-se en la realització de diferents accions. Segons Dautenhahn, «la conducta repetitiva pot interpretar-se com una forma d’escapar de la sobreestimulació, visual o auditiva, que pateixen moltes persones amb autisme». Per aquest motiu, un robot fàcilment programable per executar moviments repetitius i predictibles pot establir «un enllaç entre el nen i el món que l’envolta».

• Aisoy 1. Un altre exemple és Aisoy 1, un robot capaç de reconèixer la persona amb la qual interactua i simular emocions. Tot i que inicialment no estava pensat per ajudar infants amb autisme, un estudi del MIT Media Lab va fer servir el model amb aquesta finalitat, amb un resultat positiu.

• MILO. El primer robot humanoide amb gesticulació facial va arribar a Espanya l’any 2022, sota el nom de MILO. Es tracta d’un model que la Universitat Politècnica de Cartagena (UPCT) ha comprat a l’empresa nord-americana RoboKind. La institució acadèmica l’ha adquirit sense configuració per tal de poder-lo programar amb un protocol propi que atén les emocions i les reaccions de l’infant durant la interacció amb el robot. L’objectiu principal és reduir l’estrès i la pressió dels nens amb TEA durant els intercanvis amb altres persones, tot entrenant-los amb les interaccions més previsibles i senzilles del robot. MILO mesura 60 cm, té un rostre humà amb forma de joguina i és capaç d’expressar emocions a través de somriures i ganyotes, entre d’altres.

En conclusió, l’ús de robots en infants amb TEA permet millorar la seva interacció social, gràcies a la capacitat de realitzar accions repetitives i previsibles. Aquesta possibilitat, juntament amb la personalització del giny, converteix el robot en una eina innovadora, que posa sobre la taula nous mètodes d’intervenció en aquest àmbit.

Referències

¿Qué es el TEA?, EspacioAutismo. Disponible a https://telos.fundaciontelefonica.com/la-cofa/robots-sociales-que-ayudan-a-abrirse-al-mundo-al-nino-autista/ [12/03/24] 

Programación de Robots para mejorar la atención terapéutica de niños con Trastornos Generalizados del Desarrollo (TGD), Diego Paracuellos de los Santos. Universitat Politècnica de València. Disponible a: https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/91794/PARACUELLOS%20-%20Programaci%C3%B3n%20de%20Robots%20para%20mejorar%20la%20atenci%C3%B3n%20terapeutica%20de%20ni%C3%B1os%20con%20Trastornos….pdf?sequence=1 [12/03/24] 

Robots sociales que ayudan al niño autista a abrirse al mundo, Pablo Rodríguez Canfranc. Telos (Fundación Telefónica). Disponible a: https://telos.fundaciontelefonica.com/la-cofa/robots-sociales-que-ayudan-a-abrirse-al-mundo-al-nino-autista/ [12/03/24] 

Robots para autismo: ¿el futuro de una terapia eficaz de ayuda?, Autismo En Vivo. Disponible a: https://www.autismovivo.org/post/robots-para-autismo-el-futuro-de-una-terapia-eficaz-de-ayuda [12/03/24] 

El robot social de Elche que se cruzó en Kansas con un niño autista, Ana Hernando. SINC. Disponible a: https://www.agenciasinc.es/Reportajes/El-robot-social-de-Elche-que-se-cruzo-en-Kansas-con-un-nino-autista [12/03/24] 

Así es Milo, el primer robot con emociones que interactúa con el autismo y que ya está en Cartagena, Jorge García Badía. El Español. Disponible a: https://www.elespanol.com/omicrono/tecnologia/20220713/mylo-primer-robot-emociones-interactua-autismo-cartagena/687431519_0.html [12/03/24] 

Robot como tratamiento para niños con autismo, Jessica Davó García. El mundo del autismo. Disponible a: https://www.elmundodelautismo.es/el-robot-como-tratamiento-para-ninos-con-autismo/ [12/03/24] 

Use of technology in interventions for Children with Autism, Tina R. Goldsmith, Lina A. LeBlanc. APA PsycNet. Disponible a: https://psycnet.apa.org/fulltext/2014-52005-004.html [12/03/24] 

Robots sociales como promotores de la comunicación en los Trastornos del Espectro Autista (TEA), Virginia Pinel, Laura Aguiló Rendón, Daniel Adrover-Roig. Letras de Hoje. Disponible a: https://www.scielo.br/j/lh/a/bgNcrznydKySBCKJPtyW7HG/# [18/03/2024] 

La soledat no desitjada és una problemàtica que té un impacte especialment rellevant en la població de la tecera edat. Com ha de ser l’abordatge? Quines eines innovadores es poden impulsar des dels serveis socials per revertir aquest sentiment?

Què és la soledat no desitjada?

La soledat desitjada és un fenomen subjectiu i complex que apareix quan les persones senten que les seves relacions no són satisfactòries. Es produeix un desajustament entre les relacions reals i les desitjades, sigui pel número o la qualitat d’aquestes. Tot i que és un fenomen que pot donar-se en qualsevol edat, sol estar més present entre les persones grans. Tal com apunta l’Observatori Estatal de la Soledat No Desitjada (Fundació ONCE), aquest sentiment té un cost individual (salut mental i física, satisfacció de les necessitats vitals, relació amb l’entorn…) i un cost social (impacte en els sistemes de salut i en el consum de fàrmacs).

En aquest article, es posen sobre la taula les noves oportunitats que generen la tecnologia i les noves metodologies en l’abordatge de la soledat no volguda, i que ofereixen eines innovadores als professionals dels serveis socials i de l’atenció a la ciutadania.

Factors que influeixen en la soledat no desitjada en la gent gran

Segons la guia Detectar la soledat durant l’envelliment, elaborada per encàrrec de l’Observatori de la Soledat de l’entitat Amics de la Gent Gran, cal prestar atenció a diferents àmbits per entendre quins són els factors de risc:

• Factors sociodemogràfics: gènere, edat, estatus socioeconòmic, lloc de residència. Ser dona, tenir baixos nivells d’ingressos i viure en un entorn poc accessible són factors que augmenten el risc de patir soledat.

• Salut i autonomia personal: salut autopercebuda, dificultats de mobilitat, deteriorament de les capacitats sensorials. La pèrdua d’autonomia i l’acumulació de malalties són un indicador de risc.

• Psicològics i de personalitat: depressió, baixa salut mental i autoestima, comportaments poc saludables…

• Interacció i participació: composició de la llar, xarxa social, quantitat i qualitat de les relacions socials, grau de participació social, suport social…

L’informe Prevenir i alleujar la soledat de les persones grans (Càritas) assenyala que existeixen situacions de major fragilitat, com la mort de la parella o altres familiars, la jubilació i les mudances. D’altra banda, la concepció social sobre les cures en les persones grans, que sovint se centren en les necessitats físiques, però obvien la importància de les cures integrals i dels aspectes psicològics, poden agreujar les situacions de soledat no desitjada.

Com abordar situacions de soledat no desitjada?

L’Ajuntament de Barcelona, a la Guia per a la prevenció, detecció i acompanyament de persones grans en situacions de soledat, recomana diversos punts a seguir:

• En primer lloc, és important atendre a les verbalitzacions indirectes, ja que poden ser una font d’informació sobre el sentiment de soledat.

• També és rellevant conèixer la situació familiar o de convivència i construir un mapa relacional de la persona. Això permetrà teixir aliances per reduir aquest sentiment.

• De la mateixa manera, cal saber quins són els seus interessos i preferències, i així buscar de manera conjunta alternatives personalitzades que s’adaptin a cada individu.

• D’altra banda, l’informe destaca la importància de promoure una visió de les relacions que contribueixi a reduir la culpa que puguin sentir els familiars davant la situació de soledat. En moltes ocasions, quan la persona expressa aquest sentiment, la gent del seu entorn se sent responsable. És important entendre que algú pot sentir-se sol tot i estar envoltat de persones, ja que és un sentiment subjectiu i les famílies no sempre poden pal·liar-lo.

L’associació Amics de la Gent Gran posa en relleu que és clau no fomentar l’autopercepció de fragilitat, perquè promou l’aïllament. També cal evitar l’ús d’un llenguatge infantilitzant i jutjador. A més, subratlla la relació entre la percepció social de la soledat i la vivència pròpia del sentiment. Per trencar amb els estereotips negatius, cal crear un relat empoderador que reverteixi la discriminació.

L’entitat suggereix cinc línies d’actuació:

1. Reconèixer. La mirada dels professionals és clau per poder identificar situacions de soledat.
2. Comprendre. Cal conèixer el fenomen i les seves causes, per poder tenir punts de partida comuns.
3. Considerar. És important tenir en compte el caràcter subjectiu de la soledat no desitjada, la diversitat en cada cas i l’estigma existent en el nostre context sociocultural. També cal conèixer els factors de risc.
4. Esbrinar. La comunicació és una eina clau per detectar el sentiment de soledat. La guia proposa atendre els silencis i ritmes d’expressió, establir una escolta activa i recolzar-se en altres agents de confiança de l’entorn de la persona.
5. Actuar. Qualsevol solució ha d’estar centrada en la persona i fomentar l’empoderament.

Propostes innovadores

• Espais digitals de trobada. Organitzar activitats i esdeveniments col·lectius permet construir nous vincles amb persones que comparteixen interessos comuns. D’aquesta manera, es pot revertir el sentiment de soledat. Gràcies a les xarxes socials i a Internet, les persones poden accedir a trobades en línia, que resolen els possibles problemes de mobilitat, transport o accés. En aquest context, és important treballar per superar la bretxa digital existent en bona part de la població de la tercera edat. N’és un exemple el programa Proyectando vidas, uniendo almas, dirigit a persones grans que viuen en pobles de l’àmbit rural de Castella i Lleó. El projecte pretén pal·liar aquest sentiment amb activitats grupals telemàtiques. En la mateixa línia, la iniciativa The Silver Line ofereix un contacte telefònic gratuït per a persones majors de 55 anys, disponible cada dia i 24 hores. El personal que atén les trucades ofereix escolta, consells i referències d’altres organitzacions.

• Robots i assistents de veu. Els avenços tecnològics de la darrera dècada també s’han fet un lloc en els serveis socials i l’atenció a la ciutadania. En el cas del fenomen de la soledat no desitjada, algunes organitzacions han experimentat amb robots i assistents de veu, que suposen un complement a la tasca dels professionals. En aquesta línia, el Grup Saltó va dissenyar l’Assistent Robòtic Intel·ligent (ARI), que acompanya a persones grans que viuen a Barcelona.

• Crear teixits de suport a partir de noves tecnologies. Altres iniciatives com ara Vincles (Fundació iSocial) utilitzen sistemes tecnològics que permeten reunir informació territorial estandarditzable, per poder detectar situacions de soledat de manera actualitzada, immediata i veraç. El projecte s’inspira en Auzosare, un programa innovador que combina tecnologia, activació comunitària i intervenció socioeducativa per prevenir i millorar la qualitat de vida de les persones en situació fràgil de soledat.

• Aplicacions per generar intercanvis intergeneracionals. Una manera d’incloure la gent gran a la comunitat és comptar amb la col·laboració de generacions més joves, que poden ser uns bons aliats a l’hora de contribuir en la inclusió social. A Bilbao, l’associació Kuvu connecta a persones de diferents generacions per compartir pis. D’aquesta manera, s’acompanyen mútuament. Un altre exemple és el Vollpension Generationencafé. Aquesta iniciativa alemanya funciona a través de cafeteries ateses, de manera voluntària, per persones jubilades, que comparteixen temps i converses amb les persones que assisteixen al local. A diferència dels tradicionals voluntariats intergeneracionals, no són els joves qui són voluntaris i visiten a les persones grans, sinó que són aquestes que fomenten activament la seva integració social. D’aquesta manera, s’afavoreix al sentiment de realització, satisfacció i servei a la comunitat.

• Eines de gestió emocional preventives. Per tal de prevenir el sentiment de soledat, algunes iniciatives treballen per oferir eines de gestió emocional. D’aquesta manera, les persones aprenen a entendre els seus sentiments i eviten possibles problemes de salut mental. La Bakardadeak Eskola (Escola de soledats) contribueix a desmuntar mites i pors al voltant de la soledat, per canviar la mirada que té la societat sobre aquest fenomen.

Referències

[1] Detectar la soledat durant l’envelliment, Observatori de la Soledat. Disponible a: https://amigosdelosmayores.org/es/detectar-la-soledad-durante-envejecimiento-una-guia [29/01/24]

[2] Prevenir i alleujar la soledat de les persones grans, Càritas. Disponible a: https://www.caritas.es/main-files/uploads/2021/02/DOC-TRAB-9-INTERIOR_3.pdf [29/01/24]

[3] Guia per a la prevenció, detecció i acompanyament de persones grans en situacions de soledat, Ajuntament de Barcelona. Disponible a: https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/130451/1/Soledad_GuiaPersonasMayores_ES.pdf [29/01/24]

[4] La soledad no deseada, Observatorio Estatal de la Soledad No Deseada (SoledadES). Disponible a: https://www.soledades.es/la-soledad-no-deseada [29/01/24]

[5] Inspiración, Observatorio Estatal de la Soledad No Deseada (SoledadES). Disponible a: https://www.soledades.es/inspiracion [29/01/24]

[6] Recursos, Observatorio Estatal de la Soledad No Deseada (SoledadES). Disponible a: https://www.soledades.es/recursos [29/01/24]