L’assetjament escolar és un problema silenciat que pot afectar greument a les víctimes. Sovint, els nens i nenes que pateixen bullying no expliquen el problema per sensació de culpa o vergonya. Com a famílies i educadors, com es poden detectar els senyals? Quines eines innovadores ens poden ajudar?

Què és el bullying o assetjament escolar?

El terme bullying prové de l’anglès, de la paraula “bull”, que significa bou o toro. S’utilitza per designar una sèrie de conductes molt diverses caracteritzades per l’assetjament entre iguals. No es tracta de bromes pesades puntuals entre companys d’escola, sinó d’un fenomen complex i multicausal que involucra una dinàmica de dominància de l’agressor cap a la víctima, i que pot ser producte de factors psicològics o circumstancials, com els recursos econòmics i educatius, personals o familiars.

El bullying pot ser psicològic, moral o físic, i pot venir d’un o més estudiants que exerceixen poder sobre un altre amb la intenció de fer-li mal.

Els rols dels diferents implicats en el bullying

Una situació de bullying implica diversos agents:

• Agressor: s’anomena l’agressor a la persona instigadora. El perfil de l’agressor acostuma a ser d’una persona que utilitza estratègies per mantenir cert poder sobre la resta de companys, no només sobre les víctimes. Té una conducta violenta basada en rumors, burles, insults, amenaces, robatoris i gestos violents (com ara cops) amb la fi d’aïllar i ridiculitzar la víctima, creant una dinàmica de dominació-submissió. Els agressors acostumen a ser impulsius, amb escasses habilitats socials, una baixa tolerància a la frustració i una actitud rebel envers les normes.
• Víctima o víctimes: la persona que es troba en la posició de víctima acostuma a tenir por de l’agressor, i sovint ho manté en secret per vergonya o sentiment de culpa. Aquesta dinàmica afecta negativament la seva autoestima, fent-la sentir humiliada i indefensa, i això pot tenir un greu impacte psicològic a llarg termini.
• Seguidors: no inicien l’assetjament, però acaben participant-hi activament.
• Partidaris: els alumnes que no prenen part en l’assetjament, però recolzen obertament la conducta de l’agressor.
• Observadors: són els companys que presencien les escenes de violència psicològica o física sense intervenir-hi ni posicionar-se.
• Possibles defensors: els companys que creuen que caldria ajudar la víctima, però no ho fan per por de convertir-se en el punt de mira de l’agressor, o perquè no saben com intervenir.
• Defensors: companys que ajuden la víctima activament, o que ho intenten.

Formes i tipus de bullying

Les agressions acostumen a donar-se en espais que queden fora de la vigilància dels adults, com el pati o els lavabos. Inclouen les següents conductes:

• Agressió relacional: excloure de les activitats, ignorar, fer com si la persona no hi fos, tractar-la com a un objecte…
• Agressió verbal: insultar, burlar-se, posar sobrenoms, amenaçar, coaccionar, escridassar, parlar malament d’algú i difondre rumors (de vegades amb la intenció que ho senti “per casualitat”), enviar-li notes desagradables, fer pintades…
• Agressió física: pegar, donar empentes, amenaçar verbalment o amb armes, intimidar, trencar o robar objectes…

Quan l’assetjament recau sobre una víctima per circumstàncies o trets específics (tot i que qualsevol persona pot patir assetjament, i molts casos es donen sense la presència d’aquests factors), s’identifiquen els següents tipus de bullying:

• Bullying racista: quan les agressions recauen sobre un o una estudiant d’una altra ètnia, amb comentaris referents al seu origen i amb connotacions racistes.
• Bullying sexual: aquell que inclou burles, comentaris o gestos sobre el cos d’una persona i que provoquen incomoditat i humiliació.
• Bullying homòfob/LGBTQ+fòbic: quan les burles i agressions es donen entorn l’orientació sexual o la identitat o presentació de gènere de la víctima.
• Ciberbullying: les agressions que es realitzen per mitjà de mòbils, ordinadors i tecnologies, i que poden succeir només en l’àmbit digital o també en l’àmbit presencial.

Indicadors d’una situació de bullying

Els adults de l’entorn de la víctima no sempre detecten immediatament la situació que pateix, normalment perquè intenta amagar-ho. Per identificar casos d’assetjament que podrien estar passant desapercebuts, des de casa i des de les aules cal parar atenció a una sèrie de senyals:

Indicadors físics:

• El noi o noia presenta blaus, nafres o talls.
• Sovint té mal de panxa, mal de cap o vòmits (trastorns psicosomàtics) o tics nerviosos.
• Manifesta canvis en les pautes alimentàries, com ara no tenir gana i perdre pes.
• Té dificultats per expressar-se i pot quequejar.
• Té problemes de son.

Indicadors conductuals:

• Evita anar a alguns llocs o classes i busca maneres de faltar a l’escola.
• Presenta absentisme que pot evolucionar en abandonament escolar.
• Té una actitud hipervigilant i recelosa.
• Sovint se’l veu sol i no té amics, o molt pocs.
• El seu rendiment acadèmic empitjora.
• Sovint perd objectes o no els troba.
• Explica històries, diu mentides i fa justificacions estranyes.

Indicadors emocionals

• Té canvis d’humor sobtats.
• Expressa ansietat o inseguretat.
• Li costa controlar-se
• Mostra poca assertivitat i baixes habilitats socials
• Sembla trist, deprimit i temorenc sense causa aparent
• Plora amb facilitat
• Es tanca en sí mateix i s’aïlla dels amics i de la família
• S’obsessiona per algun tret físic, com ara el pes o l’alçada

Indicadors en relació amb l’àmbit digital

• Està constantment pendent del mòbil i l’ordinador
• Manifesta enuig, tristesa o frustració després d’utilitzar el mòbil o l’ordinador
• Dona la contrasenya d’algun compte de correu o xarxes socials amb facilitat
• Deixa d’utilitzar aquests aparells de manera sobtada
• Comparteix dades personals en xarxes socials o jocs en línia

Què es pot fer si un fill o filla pateix assetjament escolar?

Davant la sospita que un fill o filla està patint bullying, cal treballar la comunicació amb ells i animar-los a compartir què els preocupa:

• Escoltar-los i dialogar amb ells sense jutjar el que expliquen, mantenint la calma i adoptant una actitud de comprensió i atenció.
• Dir-li al nen o nena que no és culpable de res del que ha passat, i que mai es mereix aquest tracte. Ensenyar-li que totes les persones tenen dret a ser respectades i protegides de la violència.
• Ajudar-lo a reforçar l’autoestima. Per exemple, animant-los a conèixer i desenvolupar les seves habilitats i capacitats i felicitar-los pel gran esforç que han fet en demanar ajuda.
• Comunicar la situació a l’escola. És important que el centre conegui la situació per prendre les mesures i protocols adients.
• Animar-lo a ampliar el seu cercle d’amistats, per exemple, a través d’activitats extraescolars.
• Recomanar-li que no respongui a les agressions i que sempre ho comuniqui a un adult. En cas de les agressions en l’àmbit digital, animar-los a que guardin tots els missatges com a prova, que els ensenyin a un adult i que bloquegin el remitent.

Prevenció de l’assetjament escolar

La prevenció de l’assetjament a l’escola es pot abordar des del vessant acadèmic i familiar, educant els nens i nenes sobre què és el bullying, quins efectes té i ajudant-los a guanyar habilitats socials.

Des dels serveis socials i educatius es duen a terme iniciatives per a la prevenció de l’assetjament escolar, com ara xerrades educatives i kits de recursos, entre d’altres.

Algunes iniciatives i eines innovadores amb aquest propòsit son l’eina digital ReThink, que té l’objectiu de detectar i aturar el ciberassetjament en el moment originari i abans que es produeixi.

Un altra exemple és b-resol; un canal d’alertes que detecta precoçment possibles casos d’assetjament escolar, ciberassetjament, trastorns alimentaris i altres problemes comuns a l’adolescència.

El projecte d’intervenció comunitària Moods fa un abordatge integral de tots els possibles riscos de l’ús de les noves tecnologies en adolescents; entre ells, el ciberassetjament. Una altra iniciativa és el kit contra l’assetjament escolar de la Fundació ANAR, que inclou llibres, cançons i pel·lícules sobre el bullying, amb l’objectiu de convidar els nens i nenes a reflexionar sobre el tema en família o en l’entorn educatiu, per tal de crear consciència i ensenyar-los a evitar aquestes situacions.

Referències

[1] Sisena guia de recursos de salut del Consell de la Joventut de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Disponible a: https://ejoventut.gencat.cat/web/.content/e-joventut/recursos/tipus_de_recurs/documentacio/arxiu/document/cjb_parlem_de_assetjament_escolar.pdf [22/05/2023]

[2] Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant l’assetjament i el ciberassetjament entre iguals. Generalitat de Catalunya. Disponible a: https://xtec.gencat.cat/web/.content/centres/projeducatiu/convivencia/protocols/assetjament-ciberassetjament-entre-iguals/documents/protocol_assetjament-ciberassetjament-entre-iguals.pdf [22/05/2023]

[3] Consejos para padres y madres frente al bullying o acoso escolar. Save the Children. Disponible a: https://www.savethechildren.es/publicaciones/consejos-para-padres-y-madres-frente-al-bullying-o-acoso-escolar [22/05/2023]

[4] ANAR ofrece un kit contra el acoso escolar. ANAR. Disponible a: https://www.anar.org/anar-ofrece-un-kit-contra-el-acoso-escolar/ [22/05/2023]

Les pantalles s’han integrat a la rutina de la majoria de persones, i és innegable que comporten molts avantatges. Però alguns dels seus usos freqüents, com els jocs i les xarxes socials, poden derivar en addiccions si no es posen els límits adequats.

L’addicció a les pantalles és un trastorn del comportament que ha adquirit una prevalença creixent durant els darrers anys. Tot i que pot afectar a persones de totes les edats, és especialment habitual entre infants i adolescents, amb conseqüències preocupants, atesa la delicada etapa de desenvolupament en què es troben. A la infantesa, s’assenten les bases per al desenvolupament psicoemocional d’una persona i, a l’adolescència, a més, s’hi sumen els processos identitaris i d’autodefinició vinculats a la transició a l’edat adulta. La irrupció de problemes com les addiccions a la pantalla durant aquestes etapes son molt desestabilitzadors i poden tenir conseqüències a llarg termini.

El pantallisme es defineix com a una dependència a les pantalles que engloba el telèfon mòbil, els videojocs i Internet, quan el seu ús esdevé una necessitat central a la vida de la persona. Això té efectes perjudicials en els vessants cognitiu, comunicatiu, físic i social, ja que impedeix realitzar altres activitats fonamentals per al desenvolupament, com ara practicar esport, passar temps a l’exterior i amb amics o en família, cultivar altres aficions o dormir les hores adequades.

Quins tipus d’addicció a les pantalles existeixen?

Les pantalles són arreu del nostre entorn i les hem integrat a gairebé tots els aspectes del dia a dia per la comoditat i els avantatges que permeten. Tanmateix, més enllà del seu ús funcional, alguns mecanismes propis dels entorns digitals tenen més risc de generar addicció a causa dels seus sistemes d’estímul i recompensa immediata.

Es distingeixen tres tipus principals d’addicció a les pantalles:

• Addicció als videojocs: tant els videojocs tradicionals (jugador contra màquina) com els multijugador (diverses persones interactuant en línia) poden generar addicció; però els darrers tenen un risc més elevat. Sovint, els infants i adolescents enganxats a aquests jocs en línia reemplacen el contacte social en persona pel contacte amb altres usuaris del joc. Això té un impacte negatiu en la salut psicològica, física i social. L’addicció als jocs en línia és una de les més freqüents entre adolescents, considerada com a trastorn mental per l’Organització Mundial de la Salut.
• Addicció a les xarxes: obtenir reaccions com “m’agrada” i comentaris és una font d’estímul fàcil i ràpid que genera dopamina, una de les hormones responsables del sentiment de felicitat. Quan una persona, generalment adolescent o jove, atorga una gran importància a les interaccions a xarxes socials, pot arribar a centrar la seva autoestima en el grau de reacció (interpretada com a aprovació) que aconsegueix en aquests mitjans, i enfadar-se o entristir-se si no rep la resposta esperada. En aquest punt, l’ús de les xarxes socials es considera problemàtic.
• Addicció a les apostes esportives en línia: són similars a les apostes esportives presencials, en què s’arrisquen diners per resultats que sovint depenen de l’atzar. Tanmateix, tenen el risc d’addicció afegit de ser anònimes, i de generar la sensació que els diners apostats no són reals. Els adolescents també tenen cert risc d’iniciar-s’hi, malgrat ser il·legal per als menors d’edat. Segons un estudi dut a terme per l’hospital de Bellvitge i la ANNE Fundación, el 37% dels adults amb problemes de joc havien començat a jugar abans de l’edat legal, el qual assenyala l’adolescència com a un factor de risc de desenvolupar futurs trastorns.

Com detectar els senyals d’addicció a les pantalles?

Detectar addiccions a les pantalles entre membres de la família pot ser difícil, especialment sense envair la seva intimitat. Tanmateix, es pot parar atenció a algunes senyals que ajuden a identificar possibles problemes de pantallisme entre infants i adolescents:

• Canvis en el comportament: la persona pot reaccionar amb irritabilitat, negació o ansietat si se li intenta limitar l’ús de la pantalla.
• Aïllament social: la persona pot mostrar un creixent desinterès en activitats socials i relacions personals.
• Problemes a la vida diària: quan les pantalles dominen tots els aspectes de la rutina, això es pot veure reflectit en el rendiment escolar o laboral, en el descans, en la higiene i cura personal i en les responsabilitats.
• Canvis d’estat d’ànim: sovint, l’addicció a les pantalles condueix a canvis d’ànim significatius, com depressió, ansietat o irritabilitat.
• Pèrdua d’interès en altres activitats: un dels efectes de l’addicció a les pantalles és deixar de gaudir les activitats que abans despertaven l’interès de la persona, tant aquelles d’oci com les tasques diàries.
• Negació i evasió: les persones addictes a les pantalles acostumen a negar o minimitzar el problema, i mostren comportaments evasius quan es qüestiona el temps que passen en aquestes activitats.

Cal recordar que aquests signes no són concloents i que cada persona és diferent. Davant la preocupació o sospita de l’abús de tecnologies, és important cercar ajuda professional per tal d’avaluar i abordar la situació adequadament.

Factors de risc de l’addicció a les pantalles

Les circumstàncies personals juguen un paper important en el desenvolupament de trastorns de la conducta. Algunes de les causes de pantallisme poden ser les següents:

• L’absència de límits i control parental en l’ús de tecnologies.
• Les dificultats per socialitzar amb l’entorn.
• La facilitat d’accés al joc i l’anonimat que permet.
• Els mecanismes de les aplicacions i els jocs per mantenir l’atenció de la persona usuària el màxim temps possible.
• La manca d’aficions, que facilita l’ús de pantalles per avorriment.
• La publicitat.

Prevenció i abordatge de les addiccions a les pantalles

La prevenció és clau per a evitar les conseqüències negatives del pantallisme en infants i adolescents. Per minimitzar els riscos, es poden posar en pràctica algunes actuacions.  

1. Fomentar els bons hàbits:

• Passar temps en família i fomentar la comunicació.
• Limitar les hores d’ús de tecnologies i establir normes, com ara no utilitzar-les durant els àpats, una hora abans de dormir o durant les activitats familiars.
• Encoratjar les activitats de lleure i a l’aire lliure, ja sigui amb amics, en família o en activitats extraescolars.
• No situar l’ordinador a l’habitació del fill o filla adolescent.
• Donar bon exemple de l’ús de les tecnologies.

2. Acompanyar els fills i filles en el seu desenvolupament psicosocial:

• Promoure que aprenguin habilitats socials.
• Ajudar-los a reforçar l’autoestima i a cultivar la motivació intrínseca més que no pas l’extrínseca, ensenyant-li que el benestar emocional no depèn de les interaccions a les xarxes, i que pot trobar una satisfacció més significativa en altres activitats.
• Conscienciar-los de l’impacte negatiu dels excessos en l’ús de pantalles, i particularment en jocs en línia i d’atzar.
• Compartir estones de joc per entendre què fan i ensenyar-los a jugar amb seny.
• Ajudar-los a desenvolupar el pensament crític en l’ús de les xarxes socials i la privadesa del que comparteixen.

Guia per a les famílies d’infants i adolescents enganxats a la pantalla

Si es detecta que un fill o filla pateix addicció a les pantalles, és important demanar ajuda als serveis de salut mental per començar una teràpia i rebre orientació. A més, per prevenir aquest problema, es poden seguir els consells recollits en aquesta guia del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya adreçada a famílies, que ofereix orientació per a un ús saludable de les tecnologies a totes les edats.

Guia de prevenció d’addicció a les pantalles per a educadors i treballadors socials

Els professionals que treballen amb nens i adolescents poden ajudar a prevenir el pantallisme mitjançant la prevenció. La generació dels nadius digitals, malgrat tenir facilitat per entendre l’ús d’eines digitals, tenen els mateixos problemes que les generacions anteriors per comprendre l’ecosistema social des d’una perspectiva més ampla. Els educadors i professionals dels serveis socials poden beneficiar-se d’aquesta guia, també elaborada per la Generalitat de Catalunya, que ofereix consell sobre l’acompanyament i la prevenció en l’entorn digital.

Des dels serveis socials s’estan implementant mesures i buscant solucions per abordar aquest  problema que cada comença a una edat més primerenca. Un exemple és Moods, un projecte pilot d’intervenció comunitària per educar els adolescents sobre els riscos associats a les pantalles i prevenir els problemes relacionats, incloent les addiccions a les pantalles, els riscos de seguretat i el ciberassetjament, entre d’altres.

Referències

[1] Prevenció, detecció i acompanyament en l’addicció a les pantalles. Departament d’Educació. Gencat. Disponible a: https://educacio.gencat.cat/ca/arees-actuacio/families/us-tecnologies/addiccio-pantalles/index.html  [15/05/2023]

[2] El Hospital de Bellvitge y ANNE Fundación impulsan un proyecto para prevenir los trastornos del juego online entre los adolescentes. Hospital de Bellvitge. Disponible a: https://bellvitgehospital.cat/es/actualidad/noticia/el-hospital-de-bellvitge-y-anne-fundacion-impulsan-un-proyecto-para-prevenir-los  [15/05/2023]

[3] Ús saludable de les tecnologies. Departament d’Educació. Gencat. Disponible a: https://educacio.gencat.cat/ca/arees-actuacio/families/us-tecnologies/us-saludable-tecnologies/  [15/05/2023]

[4] Guia preventiva sobre entorns digitals adreçada a professionals que treballen amb adolescents. Departament de Salut. Gencat. Disponible a:  https://scientiasalut.gencat.cat/bitstream/handle/11351/6579/guia_preventiva_sobre_entorns_digitals_adre%c3%a7ada_professionals_que_treballen_amb_adolescents_2020.pdf?sequence=4&isAllowed=y  [15/05/2023]

Els jardins i horts terapèutics han demostrat tenir grans beneficis per al desenvolupament i manteniment de les habilitats cognitives. Per això, el seu impacte en les persones ateses pels serveis socials és creixent.

Alguns jardins i horts s’anomenen terapèutics, però, què els diferencia dels jardins i horts normals?

El terme de jardí terapèutic s’empra, sobretot, per aquelles zones verdes instaurades a les instal·lacions de centres de cures i atenció de qualsevol mena, com ara llars de dia, residències, hospitals i escoles per infància amb necessitats especials. Està demostrat que qualsevol espai verd té la capacitat de promoure la millora de la salut i el benestar general, i tenir arbres o altres plantes a la vista ajuda al procés de recuperació de les persones amb problemes de socialització, d’addiccions o de salut mental, amb problemes de caire cognitiu o ingressades en hospitals.

Els jardins terapèutics, en particular, poden estar dissenyats expressament per tenir efectes relaxants i alhora estimulants per a les persones amb discapacitat, amb demències, amb problemes de salut mental o altres. Per això, són cada cop més els centres i equipaments del sector socio-sanitari que inverteixen en la instal·lació d’aquest tipus d’espais verds, una eina valuosa per als serveis socials i per als seus usuaris.

Beneficis dels jardins i horts terapèutics

L’ésser humà ha evolucionat a la natura, el qual fa que el cervell estigui condicionat per respondre de manera favorable als espais naturals. S’ha demostrat que, després d’un esdeveniment estressant, les imatges de la natura poden produir un efecte calmant ràpidament. Durant els tres o quatre primers minuts de visionar escenaris naturals, millora la pressió sanguínia, la respiració, l’activitat cerebral i l’estat d’ànim, fent decréixer les hormones que s’alliberen amb l’estrès.

A més, els jardins i horts terapèutics tenen aquests beneficis:

1. Millora de la salut física. Les activitats realitzades en un jardí o hort poden ser molt beneficioses per a la salut física, ja que involucren activitats com ara plantar, cultivar i cuidar plantes o simplement passejar i moure’s. Això pot ajudar a millorar la força, la flexibilitat i la coordinació, especialment en infants i persones d’edat avançada.
2. Millora de la salut mental. Els jardins i horts terapèutics també poden ser una eina efectiva per a la millora de la salut mental o en processos de rehabilitació d’addiccions. El treball en el jardí o hort pot ser relaxant i meditatiu, i pot ajudar a reduir l’ansietat i l’estrès pel seu impacte a nivell neuronal i hormonal.
3. Foment de la socialització. Socialitzar i interactuar amb altres persones és essencial per al bon desenvolupament cognitiu i per a la preservació de la salut mental i emocional. Els jardins i horts terapèutics poden ser una eina eficaç per fomentar la socialització entre els usuaris dels serveis socials, com ara persones amb problemes de soledat i aïllament social, o persones que viuen en una residència. A més, el treball en equip en cultivar un hort pot ajudar a formar i reforçar vincles i prevenir situacions d’exclusió social.
4. Desenvolupament de les habilitats. Els jardins i horts terapèutics també poden ser una eina efectiva per a la formació i el desenvolupament d’habilitats útils, com ara la resolució de problemes, la planificació i l’organització, facultats molt positives a qualsevol edat.
5. Entreteniment. Atès que responem favorablement als estímuls de la natura, aquests paisatges absorbeixen fàcilment l’atenció i proporcionen distracció i benestar. No només són gratificants per a les persones usuàries dels serveis socials, sinó també pels treballadors i treballadores.
6. Millora de l’autoestima. Les plantes responen a l’atenció i les cures independentment de qui les proporcioni, i per a les persones grans sense família, per exemple, poden representar quelcom del que tenir cura i en què centrar l’atenció, cosa que repercuteix en sentir-se útil i millorar l’autoestima.

Com fer un jardí o hort terapèutic?

Per tal que els jardins terapèutics tinguin l’efecte desitjat, s’han de tenir en compte els objectius i una sèrie de trets:

• Un dels objectius dels horts i jardins terapèutics és la interacció, de manera que planificar amb les persones usuàries el tipus de vegetació que es cultivarà, donant-les opcions estudiades, pot ajudar a que sentin que és el seu espai i s’hi vinculin més.
• És aconsellable fomentar la interacció positiva amb el jardí o hort. Algunes maneres de fer-ho, a més de col·laborar en l’elecció de plantes, poden ser: parlar d’experiències amb altres plantes, plantar llavors, mostrar interès i preguntar pel seu creixement, ajudar a regar-les, participar en el manteniment del jardí (retirant fulles i flors mortes, podant, etc.), i utilitzar les collites per fer manualitats, receptes o remeis naturals com infusions, olis o bàlsams. Si cal, s’ha de recordar a les persones que és important rentar-se les mans després de manipular les plantes, malgrat no siguin tòxiques, per evitar reaccions cutànies o contaminació d’aliments.
• El principal és que, naturalment, comptin amb vegetació, flors i fins i tot elements d’aigua, com ara estanys, fonts o rierols.
• Els jardins terapèutics i horts també han d’estar situats a les afores de les ciutats i lluny de zones amb sorolls, com ara unitats de ventilació o maquinària. A més, les zones de fumadors han d’estat ubicades lluny d’aquests jardins.
• Aquest tipus de jardins han d’evitar la presència d’escultures, especialment abstractes, ja que alguns pacients poden interpretar-les de manera negativa. Existeix l’exemple d’un pacient que confonia l’escultura d’una esfera gegant en un jardí com a un “ull malvat” o mal d’ull. Un altre va malentendre una estàtua d’ocells força abstracta com a un grup de “voltors que arrenquen la pell”.
• És important emmagatzemar els fertilitzants i altres objectes químics fora de l’abast de les persones usuàries.
• Cal evitar espines i altres elements esmolats, com els cactus i les roses espinoses.
• Les plantes o altres components de l’espai no poden ser tòxics. És necessari escollir amb cura les plantes que es cultiven, informant-se bé dels seus riscs per a les persones i pels animals, si n’hi ha. L’heura anglesa, la Dieffenbàquia, els potus i els lliris són plantes comunes que poden produir intoxicacions per via cutània-mucosa.
• Alguns exemples de bones plantes per escollir són la lavanda, les herbes aromàtiques, el gessamí, la melissa o citronella, la calèndula i la violeta africana. Per als horts, es poden plantar maduixes, tomàquets, pastanagues… Les verdures d’amanida com l’enciam, la col rissada i la ceba japonesa creixen especialment ràpid i resulten agraïdes de cultivar.  

Exemples de jardins i horts terapèutics

Per tots aquestes beneficis, existeixen entitats dedicades al disseny i instal·lació de jardins terapèutics pensats per ajudar a determinades persones i col·lectius.

Un exemple són els Jardins Terapèutics Mati4Care d’Itàlia, dissenyats segons les necessitats de les persones amb demència. Aquests jardins tenen un model complementari als tractaments mèdics i no invasiu, a més a més de comptar amb un equip interdisciplinari d’assistència i espais naturals per a estimular els sentits. Aquest model nascut a Toscana ja s’ha estès per tota Itàlia i ha demostrat tenir beneficis també per a persones amb síndrome de Down, amb autisme o amb trastorns depressius.

Un altre exemple és l’hort urbà comunitari “Horta amb Gràcia” del Grup ATRA a la ciutat de Barcelona. Aquest hort, ubicat al barri d’Horta, és un entorn d’aprenentatge hortícola que fomenta la biodiversitat basada en criteris ecològics i mediambientals, i està adreçat a persones amb problemes de salut mental en edat laboral, amb la intenció de fomentar la seva inserció social i laboral. A més, pretén crear sostenibilitat ambiental, solidaritat veïnal i enfortiment del teixit associatiu. “Horta amb Gràcia” s’emmarca dins el programa Mans al Verd de l’Ajuntament de Barcelona, que recull i impulsa les iniciatives per implicar la ciutadania, les entitats i les empreses de Barcelona en la promoció i la conservació de la biodiversitat i els espais verds de la ciutat.

De manera similar, també a la ciutat de Barcelona, l’Hospital del Mar compta amb el projecte L’Hort de Llurba, impulsat per l’associació EMÍLIA bcn; un equipament pensat perquè les persones hospitalitzades per salut mental puguin gaudir dels beneficis de l’horticultura en activitats dirigides.

La Unitat de Salut Mental Infantojuvenil de l’Hospital de Mataró compta amb un projecte que ofereix a la joventut ingressada una activitat dirigida, que consisteix en cultivar i tenir cura d’un hort. L’horticultura utilitzada en els programes de teràpia i rehabilitació dirigits per terapeutes serveixen per treballar aspectes cognitius i habilitats socials, reforçant l’autonomia i l’aprenentatge d’habilitats bàsiques dels pacients. Així, aquest programa ajuda a millorar la capacitat de concentració i atenció, la creativitat, la memòria, la resolució de problemes psicoemocionals i l’estat d’ànim. A més, ajuda a la gestió de conductes agressives, ja que promou la paciència i el control a la frustració.

A Zagreb, la Comissió Europea va posar en marxa el projecte proGIreg, una iniciativa que té la intenció de proporcionar un espai verd i tranquil de jardineria per a la ciutadania, especialment persones amb discapacitats, i facilitar-los la interacció social, descans i relaxació. A més de la zona d’horticultura, l’espai inclou un jardí terapèutic multi-sensorial per a l’estimulació dels sentits.

A més, al Col·legi d’Educació de Madrid CISEN i a l’Hospital de Dia CET-Norte es va posar en marxa una iniciativa pilot que consisteix en la instal·lació de jardins terapèutics i sensorials per a persones amb discapacitats o problemes de salut mental, especialment infants i adolescents. Els jardins van ser dissenyats per un equip multidisciplinari d’enginyeres agrícoles, arquitectes, psicòlogues, terapeutes, logopedes i mestres.

Els jardins i horts terapèutics, tendència als serveis socials

Són molts els estudis que demostren l’impacte positiu de la natura en la salut física i emocional de les persones. No és d’estranyar que les organitzacions del sector dels serveis socials estiguin duent a terme programes que, cada cop més sovint, inclouen contacte amb espais naturals.

A més, existeixen altres tendències i tecnologies innovadores que tenen una creixent repercussió al tercer sector. Pots consultar-les a l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”.

Referències

[1] What Are Healing Gardens? Taking Charge. Disponible a: https://www.takingcharge.csh.umn.edu/explore-healing-practices/healing-environment/what-are-healing-gardens

[2] Therapeutic garden and urban regeneration in Zagreb, Croatia. European Environment Agency. Disponible a: https://www.eea.europa.eu/publications/who-benefits-from-nature-in/therapeutic-garden-and-urban-regeneration

[3] ¿Cómo preparar un Jardín terapéutico para personas con Demencia? Reab. Disponible a: https://www.reab.es/como-preparar-un-jardin-terapeutico-para-personas-con-demencia/

[4] Portar-te a l’hort – Salut Mental. Amics de l’Hospital del Mar. Disponible a: https://www.amicsdelhospitaldelmar.org/projectes/22/portar-te-a-lhort-salut-mental

[5] ProGIreg. Disponible a: https://progireg.eu/

Una de les tecnologies d’innovació protagonistes del canvi social és la impressió 3D, que ja s’aplica a una gran diversitat d’àmbits amb resultats positius. Al sector dels serveis socials, el seu impacte és creixent.

La impressió 3D està aportant canvis importants en tots els sectors,  que també repercuteixen en els serveis socials pel seu impacte en els drets de les persones i el medi ambient.

En el passat, la construcció i muntatge d’objectes de manera mecànica era costosa a nivell de material i temps, a més de requerir habilitats específiques. La impressió 3D permet realitzar objectes de tota mena amb una reducció considerable dels costos econòmics i en la inversió de temps.

No només les indústries i el sector de l’entreteniment s’estan beneficiant dels avantatges de la impressió 3D, sinó que s’ha creat tota una comunitat solidària al voltant d’aquesta manera de fer i que impacta directament als serveis socials.

En què consisteix la impressió 3D i quins avantatges comporta?

La impressió 3D és un conjunt de tecnologies de fabricació per addició que consisteix en crear objectes tridimensionals mitjançant la superposició de capes generades a través d’una impressora, amb materials com resina, àcid polilàctic (PLA), compostos de fusta i polímer o nylon, entre molts altres. Aquests objectes s’elaboren a través d’arxius digitals dissenyats amb programes de creació 3D, els quals es materialitzen a través d’una impressora 3D.

Aquesta tecnologia té un ventall d’usos en diferents àmbits, com ara el prototipatge, la creació d’eines i productes finals, l’educació, l’arqueologia, la medicina, la construcció i fins i tot l’alimentació.

Es preveu que les aplicacions no deixaran de créixer, ja que aquesta tecnologia el potencial de convertir-se en una solució sostenible i beneficiosa pels avantatges següents:

• La fabricació d’objectes ofereix possibilitats pràcticament il·limitades i personalitzades per a cada usuari i necessitat.
• Aporta una major agilitat de producció, ja que el pas de la fase de disseny a la de creació del prototip és molt més ràpid.
• La rapidesa de la fabricació incrementa considerablement, ja que es poden crear objectes des de zero en poc temps.
• En els països desenvolupats, la impressió 3D s’ha tornat força assequible i per tant més barata i accessible.
• La metodologia de la producció estàndard actual consisteix en fabricar un alt volum de productes que s’emmagatzemen i es van distribuint. La impressió 3D, en canvi, permet que la fabricació es dugui a terme segons la demanda, el que suposa una reducció de costos en la gestió d’inventari i de despeses de sobreproducció.
• Existeix una creixent demanda de professionals per al disseny, prototipatge i producció d’objectes 3D i s’estan creant oportunitats de treball.
• En ser un mètode controlat per ordinador, requereix una menor intervenció i nivell d’habilitat per part del fabricant mentre assegura una alta precisió respecte el disseny digital.

Usos de la impressió 3D als serveis socials

Malgrat que cal més recerca per mesurar l’impacte de la impressió 3D en el sector dels serveis socials, ja existeixen algunes iniciatives que estan donant resultats positius i generant un canvi per a moltes persones. Les destaquem a continuació:

Ajudes tècniques per a l’autonomia personal

La impressió 3D pot ser de gran ajuda per a les persones en situació de dependència (per discapacitat, ictus, envelliment…) o en procés de rehabilitació després d’una malaltia o accident. A Catalunya, per exemple, hi ha més de 630.000 persones amb discapacitat, un 40% de les quals necessita una o diverses adaptacions funcionals per a la seva autonomia personal en la vida diària, moltes de les quals no són cobertes de manera satisfactòria pel sistema públic de serveis socials i de salut.

Amb aquesta finalitat s’ha impulsat REHAB-LAB a Catalunya, una comunitat de disseny i fabricació d’ajudes funcionals per a activitats de la vida diària mitjançant la impressió 3D, que permetrà a qualsevol ciutadà que ho necessiti dissenyar i fabricar els seus propis dispositius, de manera totalment personalitzada i amb el suport de tecnòlegs i professionals sociosanitaris. D’aquesta manera, els usuaris participaran més en el seu procés de rehabilitació i tindran accés tant als materials com a l’eina informàtica, per resoldre necessitats molt específiques que no cobreix el sistema públic.

Una altra organització dedicada a la creació col·laborativa d’ajudes tècniques per impressió 3D és 3DLAN al País Basc. L’organització fabrica peces d’ajuda tècnica per adaptar objectes habituals a les persones amb discapacitat. A més, busca cocrear, sensibilitzar i visibilitzar els productes de suport fabricats mitjançant tecnologies obertes, posant els dissenys a disposició de qui els vulgui utilitzar en la seva pròpia impressora i ofereixen formació per a personal sanitari, docents i col·lectius.

Pròtesis per a persones de països amb pocs recursos

La fabricació de pròtesis per impressió 3D és un altra de les aplicacions innovadores, sobretot per a països que no tenen un sistema públic que doni aquest servei. Ja són moltes les associacions i empreses que es dediquen a aquesta tasca, sovint de manera altruista i solidària: per exemple, e-NABLE, una xarxa amb milers de voluntaris arreu del món que fabriquen pròtesis per impressió 3D per a nens i adults que ho necessiten en països amb pocs recursos. La persona que necessita una pròtesi es posa en contacte amb una de les persones voluntàries, explicant-li quin tipus de pròtesi necessita, i després la persona voluntària adequa els disseny a les seves necessitats. Els dissenys estan en codi obert i són lliures de drets. Un cop impresa la pròtesi, s’envia a la persona.

En la mateixa línia, existeix la iniciativa Ayúdame3D, una plataforma on voluntaris experts del 3D es poden unir per crear pròtesis i enviar-les a les persones que ho necessitin arreu del món. A més, ofereixen formació per escoles per tal de crear consciència i una visió solidària des de les aules, donant a conèixer els usos humanitaris de la impressió 3D.

Un altre exemple de pròtesis assequible dissenyada per 3D és Hero Arm, braços biònics per a nens i adults amb amputacions per sota del colze, molt freqüents en països afectats per guerres. Es dissenya amb les mesures exactes de la persona i funciona de manera intuïtiva, amb vibracions, llums, botons i sensors. A més, té diversos models de carcassa a escollir.

Habitatges socials

La fabricació d’habitatges impresos mitjançant tecnologia 3D pot ser una resposta als greus problemes d’allotjament present a moltes parts del món. Les cases construïdes per impressió 3D són de gran qualitat, més assequibles i dotades de totes les funcions.

Tenint això en compte, es va posar en marxa la iniciativa 3D Community, el primer parc d’habitatges construïts per impressió 3D a Tabasco (Mèxic), amb un total de 50 cases creades amb la col·laboració d’ICON, una empresa dedicada a les tecnologies de construcció que compta amb una impressora 3D Vulcan, la primera impressora de construcció dissenyada específicament per a la fabricació d’edificis, de gran velocitat i eficiència. Té una mida ajustable i pot imprimir superfícies de fins a 2600 x 8500 x 2600 mm.

A més, les famílies que viuen en aquestes cases van poder participar en el disseny per tal que les llars s’adeqüessin a la seva visió i necessitats, després d’un procés de selecció per identificar aquelles amb més necessitats. La quota que paguen les famílies per aquestes llars és de 400 pesos al mes (uns 20€ mensuals); quantitat que passa a un fons comunitari del qual podran disposar aquestes famílies per invertir en la comunitat en el futur.

A banda d’ICON, existeixen diverses empreses dedicades a la impressió d’habitatges 3D, com ara Tvasta Manufacturing Solutions a la Índia, centrada en la construcció de llars de baix cost per cobrir les necessitats d’habitatge de les persones i fetes amb materials ecològics. Aquestes llars es construeixen en uns 21 dies i costen només un 20% del que costaria un apartament estàndard amb dues habitacions, saló i cuina.

La innovació als serveis socials

A més de la impressió 3D, hi ha moltes altres tecnologies que estan guanyant cada cop més importància en el sector dels serveis socials.

Si vols estar al dia de l’impacte que les noves tecnologies suposaran en el sector dels serveis socials, et convidem a llegir l’informe “Innovació tecnològica i serveis socials”, on responem una sèrie de preguntes, com ara: quines innovacions tecnològiques estan tenint més èxit avui als serveis socials? Quines soluciones tecnològiques estan produint més canvis en el sector? Què és la intel·ligència artificial? Quins beneficis aporta el Big Data i quins reptes planteja?

Referències

[1] Tvasta Manufacturing Solutions. Disponible a: https://tvasta.construction/

[2] Ayúdame 3D. Disponible a: https://ayudame3d.org/

[3] Vulcan II. Aniwaa. Disponible a: https://www.aniwaa.com/product/3d-printers/icon-vulcan-ii/